Viatge a Mongòlia. Dia 9, de viatge a Kharkhorin

Avui ha estat un dia d'un llarg viatge, hem anat des d'Ongii Khiid fins a Kharkhorin, i com és normal en aquestes terres, per camins de terra i no gens bons en molts trossos. Hem tingut un afegit dolent durant el viatge, que és que al poc de sortir a començat a ploure, i a trossos amb una mica d'intensitat. Parem a comprar, no sé exactament a quin poble, però podria ser Bayan-Ondör, però no n’estic segur.

Pel camí aclarim per telèfon amb la Mugi d'Ulaanbaatar que les pròximes etapes seran, avui dormir a Kharkhorin, demà a Ogii Nur, el pròxim a Khögnö Khan Uul Nature Reserve i per finalitzar, viatge cap a Ulaanbaatar, passant per Hustai National Park. La nostra proposta era que en comptes d'anar a Ogii Nur, anar cap a Tsetserleg, però ens diuen que no és possible per la distancia quilomètrica. Al dir-nos que no podíem, ens donen l'opció d'arribar un dia abans a Ulaanbaatar i portar-nos a Terlej Area o anar a d'Ogii Nur. L'Ori vol la segona opció, però guanya l'altre opció per tres vots a un, nosaltres ja hi vàrem estar el dia 19; i encara que a ell no li agrada, accepta la votació.

Com continua plovent, encara que no fort, parem en una ger personal, i Hama negocia poder fer el dinar i menjar a dins de la casa (quasi tots els gers personals, tenen un habitatge, on entre altres coses, cuinen. La negociació es efectiva, i entrem. Mentre la Hama fa el dinar, la família ens convida a una beguda de llet d'egua amb un mica de licor (no sé quin, podria ser vodka), i com uns caramels, que sembla ser de grassa, segurament de cabra (es una opinió). A la beguda encara li trobo un gust una mica acceptable, però al caramel, no.

El dinar es una espècie de sushi amb cogombre i una classe de xoriço de color marronós, que per cert, em senta fatal. Hi han més de dos per persona, nosaltres em mengen dos, i com en sobren, la Hama els dóna a la gent del ger, que ho proven i no els agrada, ja que ho deixen. Ells han dinat una espècie de sopa de llet amb carn a dins, i mentre s'acabava de fer, han repelat ossos, segurament de cabra.

Sortim i de seguida deixa de ploure, i jo he de demanar aturar el cotxe ja que el dinar se m'ha assentat molt malament.

Arribem a Kharkhorin aproximadament a les 6 de la tarda. Primer de tot anem a visitar un monument que es una pedra en forma de penis. El camí a peu i l'entorn proper està arranjat per poder-ho visitar, encara que està una mica deixat. Anem a un camp turístic de gers, el que diríem un càmping, es el Monkhsuuri Guest House. Tenim Ederne Zuu Khiid entre el poble i nosaltres. Sobre aquest monestir ja en parlaré a la crònica de demà, ja que llavors ho anirem a visitar.

Mentre esperàvem el sopar, he vist un gran grup d'aus en formació fent la “V”, que m'ha donat la impressió que estaven emigrant, dirigint-se cap el sud-oest.

El sopar ens ho serveixen al menjador del restaurant del campament, fet com sempre per la Hama. Quan comencem a sopar ens ve un senyor del país a oferir-nos un recital de música tradicional, de 45 minuts, per una mica més de 2 euros per persona. Nosaltres dos no estàvem massa decidits, l'Olga no es manifesta i l'Ori diu que no, pel que es decideix que no. Mentre sopem arriba un grup de quatre persones, que després dormiran en un ger del costat del nostre.

És la primera nit que dormirem amb una estufa, de llenya, no cal dir que encesa. Va molt bé, ja que durant el dia refrescava però a la nit fa fred, i per passar les primeres hores al llit es excel·lent l'escalfor que dona.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

Monument a l'entrada de Kharkhorin

Kharkhorin

00000000000000000000000


000000000000000000000000000