"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 29 de març de 2010

Turó de Bellver (Tona), Puig de la Caritat (L'Estany) i Turó de la Torre (Castellnou del Bages)

Avui, i continuant amb la dèria dels 100 cims, m'he proposat fer tres o quatre, tot i que he de fer quasi dos hores de cotxe per arribar al primer.

Sant Cugat de Gavalons - Puig de la Caritat - Torre del Moro o Turó de la Torre

Turó de Bellver:
Agafo el cotxe i me'n vaig fins a Tona, i vaig a buscar la carretera de Moià, (la N-141c), i a la cruïlla deixo el cotxe.
Tinc intenció de seguir el track pujat a wikiloc per “cervianenc”, que a més dona una explicació molt detallada:
“Proposem començar la sortida a la pista que trobarem a la cruïlla de la carretera N141 amb al BV-5303.
Començarem seguint la pista PRC-43 que, en sentit NE, ens ha de portar a Güells, Coll d'Arnau, Boldrons, Can Regàs i Sant Cugat de Gavadons, tal com s'indica en el cartell que hi ha al començament de la pista . En principi no hem de tenir cap problema en arribar a aquests llocs ja que es transita per una pista apta per a vehicles i que es troba en perfecte estat de conservació. Seguirem sempre la pista principal i més evident durant 1200 metres. En arribar a aquest punt veurem que la pista es bifurca. A la dreta es dirigeix a una edificació. A l'esquerra veiem que la pista continua pujant i hi ha un senyal de trànsit de sentit obligatori. Tot i anar caminant farem cas al senyal i seguirem les seves indicacions. D'aquesta manera, i després de passar per Can Regàs arribarem a Sant Cugat de Gavadons, no a l'església del mateix nom, sinó a una cruïlla de camins una mica delicat. Aquest encreuament es troba senyalitzat amb un pal indicador que ens mostra les diferents direccions que podem prendre. Tot i que el sentit de l'orientació i el pal ens diuen el contrari, nosaltres seguirem en direcció a Tona, pel PRC-43, però ho farem només durant uns 5 o 6 metres. Just abans de començar a baixar per la pista, veurem a la nostra esquerra un espai obert. Hem de buscar un corriol mig amagat en la vegetació. El sender està, així que s'ha de trobar. Un cop trobat el seguirem, malgrat les estranyes senyals que el marquen. Així, en més o menys 500 metres arribarem al mirador i l'església de Sant Cugat de Gavalons. En dies clars ha d'haver una vista excel·lent, tal com se suposa pel panell que existeix en el lloc. Realitzada la visita, per continuar amb l'excursió ens situarem a la plaça que hi ha entre el mirador i l'església. Hem de seguir la pista asfaltada que surt de la mateixa i que, en sentit W deixa l'església a la nostra dreta. Recorreguts uns 125 metres, veiem a la nostra dreta una pista que, tallada per un fil, entra en un camp. Possiblement des d'aquest lloc, en un dia clar (que o va ser el nostre cas), s'arribi a veure l'antena que corona el Turó de Bellver i l'abeurador de bestiar. Així doncs sortejarem el fil i començarem l'últim tram d'ascens fins al cim del Turó de Bellver, caminant entre fang i muntanyes de fems de vaca.
La baixada la farem tornant a la pista asfaltada que vam abandonar anteriorment. Per això no cal que tornem sobre els nostres passos ja que podem baixar recte en sentit S o SE fins a sortir de nou a la pista. Un cop en ella, la seguirem per la nostra dreta en sentit SW. Continuarem per ella, no fent cas de les diferents pistes que surten a dreta i esquerra. Passarem pel coll de Noalard, lloc on es separen el GR 171 i el GR 3. Aquest últim es dirigeix, per pista de terra, a l'Estany. Nosaltres seguirem pel GR 171, asfaltat, durant 1.150 metres. Aquí, una mica abans d'arribar a l'Oller, deixarem la pista asfaltada i prendrem la pista de terra que surt a la nostra esquerra i que està senyalitzada amb un senyal de direcció prohibida i tallada amb una cadena o cable. Superada aquesta barrera, continuarem sempre en descens fins que en un fort revolt de 180 º de la pista creuem un rierol. Al cap de pocs metres d'haver creuat la pista es bifurca. Nosaltres seguirem la que segueix més a la nostra dreta i que va més pròxima al rierol. Més endavant la pista es divideix de nou en tres branques. Seguirem per la branca del mig. Després d'uns 150 metres haurem de seguir per la pista que continua en ascens, cap a la nostra esquerra. Continuarem ascendint suaument durant uns altres 725 metres per trobar-nos amb una altra bifurcació de pistes. Seguirem recte en descens per la pista més evident. Baixarem durant uns 650 metres fins a sortir a una nova cruïlla de pistes. Nosaltres seguirem per la nostra dreta, fent un fort gir i abandonat la que segueix recte. Continuarem, decantant en sentit SW fins a trobar una nova cruïlla de pistes. Ara la pista que continua recte s'inicia una lleugera pujada. Nosaltres seguirem en descens per la nostra esquerra per anar a sortir a la carretera N141. La seguirem, en sentit N, durant una desena de metres. Recorreguda aquesta distància veurem a l'altre costat de la carretera una pista que baixa cap al bosc. Creuarem la carretera i agafarem la pista durant uns 350 metres. En aquest lloc veiem a la nostra esquerra una pista que continua baixant. La prendrem per així arribar al restaurant Floriac. NO hem d'arribar al mateix. Des del pàrquing continuarem baixant per la pista que segueix a la nostra esquerra. Així arribarem de nou a la carretera N141. No hem d'arribar a trepitjar-la ja que, al passar per el que se suposa és el pas d'accés al restaurant, veurem a la nostra dreta, semi-tapat per la vegetació, un sender, barrat per un cable, que s'endinsa en el arbrat i que s'allunya de la carretera. El prendrem, parant molta atenció al mateix donat el seu estat, fins que sortim a una pista. Aquesta pista l'hem de seguir per la nostra esquerra, en sentit N o NW, travessant una riera que al seu torn creua la pista. Tornem a estar en un PR. El seguirem durant uns altres 200 metres, moment en el qual ens trobarem amb una altra pista. La creuarem i continuarem recte seguint els senyals de PR. D'aquesta manera, no abandonant aquesta pista principal, arribarem de nou a la cruïlla de carreteres des del qual hem començat a caminar”.
Després d'aquesta explicació no hem queda quasi res mes a dir, només algunes petites explicacions de la meva excursió.
Després de Colldarnau es deixa el Pr i a la cruïlla a Boldrons el tornem a trobar, no se com es el camí del Pr., però segur seria molt millor anar-hi i estalviar-se els 800 mts de la pista.
L'Ermita de Sant Cugat de Gavadons, està restaurada i l'entorn molt ben arranjat.
“L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval.
En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada”.
Al cim del Turó del Bellver aconsello no anar després de pluges, està tot ple de fems de les vaques del Mas de Bellver, i un bon fangar de fang i fems no es gens agradable.
Al Coll de Noalard, que es on es trobem dos Grs, no hi ha cap senyal, seguint per la pista es quan te les comences a trobar.
He sortit quan mancaven cinc minuts per les deu i he arribat a un quart de dos, desprès de fer 9,900 kms.
Pel demés un altre bonica i agradable excursió, amb bones vistes a totes les muntanyes del tombant, incloent el Pirineu amb bons gruixos de neu. L'únic inconvenient ha estat el vent a les zones exposades. Es una comarca ramadera, amb grans zones de conreu de cereals i zones de pastura, boscos d'alzines, roures i pins.



PUIG DE LA CARITAT:
Agafo el cotxe, programo el gps i me'n vaig fins al municipi de l'Estany, on tinc intenció de seguir un track del mateix “cervianenc”, que ho explica molt be, tal i com ens te acostumats:
“Track real realitzat el 19/01/2010. S'ha fet seguint el sentit horari. Cartografia: Alpina, mapa: Osona.
Proposem com a punt de sortida el cementiri de la localitat de l'Estany. En aquest punt hi ha un pal amb indicacions de diferents destinacions.
Nosaltres començarem a caminar en direcció N, deixant el cementiri a la nostra esquerra. Quan portem caminats uns 270 metres trobarem que la pista més evident fa una corba a l'esquerra en direcció NW. Nosaltres prendrem la que segueix recte i que fa baixada, un cop es passa per un pas tancat amb un fil. Recorreguts altres 150 metres, en arribar a l'alçada d'una torreta elèctrica, deixarem la pista per la qual transitem per seguir, a la nostra esquerra, per un corriol que inicia una lleugera pujada. Continuem per aquest camí, sempre en ascens seguint una tanca amb un fil fins que als 150 metres sortim a una cruïlla en què veiem que a la nostra dreta, en sentit N, segueix un camí força evident. El seguirem durant 580 metres, moment en què, després de passar una tanca amb un fil, desemboquem a una altra nova pista. Ara seguirem per la nostra esquerra, en sentit S, per arribar al cim del Puig de la Caritat.
Per baixar, podem agafar la pista que veiem uns metres per sota de la nostra posició, mirant la vessant oest de la muntanya, o bé seguir el sender que, en sentit S, surt juste davant del punt geodèsic del cim. Aquest sender, que baixa amb força pendent, ens portarà directament a la pista anterior. Aquí, de nou, podem optar per seguir la pista o, per contra, creuar-la i seguir per un sender molt evident que s'introdueix entre l'arbrat i va seguint una tanca de bestiar. D'una manera o altra arribarem al Collet de Sant Pere. Aquest encreuament de pistes està senyalitzat. Nosaltres seguirem la pista que, en sentit SE, ens dirigeix a l'Estany i Vic. Entrarem de nou a la població pel carrer del Serrat. Uns pocs metres més endavant seguirem recte, en petita pujada, passant per un dipòsit d'aigua, per arribar, de nou, al cementiri i punt final d'aquesta petita excursió d'uns 2.700 metres de recorregut”.
Aquí poca cosa a dir, només que hi ha trossos del camí de pujada es una pista fora d'ús i que s'està tapant de esbarzers i rosers silvestres, o sigui herbes “punxoses”. Al cim molt bona visió del Bages, Osona i Solsonès, però amb molt de vent que no em va deixar estar massa estona.
La baixada fins el Collet de Sant Pere es fa per unes traces que baixen al recte.
Una vegada a l'Estany, faig una visita al poble, al Monestir per fora. De la plaça del Monestir al cotxe surto a la carretera, però es pot anar per un carrer interior i es molt mes curt.
La meitat de la pujada es fa per un bosc d'alzines, i la vista del cim es molt agraïda.
He sortit des de la carretera, quan manquen deu minuts per les dos del migdia i he arribat a un quart de tres, després de fer 3,200 kms.



Turó de la Torre, Serrat de la Torre o Torre del Moro
Torno a agafar el cotxe, m'adono que no he dinat res, només he menjat una mandarina i dos galetes energètiques, però es igual, programo el gps per anar a La Figuerola de Castellnou del Bages, jo em pensava que em portaria per Santpedor, però resulta que m'envia per Sallent, la carretera vella i una pista que segueix la Riera de Conangle, no ho veig gens clar però faig cas, el camí es estret encara que esta asfaltat fins a la Caseta del Gener, que per equivocació entro, he de recular i tornar a la pista correcta, ara ja no està asfaltada ni cimentada, i la veritat es que es bon fangar, on he de posar la reductora. No veig clar com em farà pujar dalt, tot em temo que em farà pujar por alguna pista en no gaire bon estat i amb fortes pendents. Tot s'acaba quan em trobo un pi caigut en mig de la pista que no em deixa seguir. No se si reculat i deixar-ho estar o aparcar i mirar de seguir a peu, com el gps em marca que estic a una mica mes d'un km i mig, en línia recte, em decideixo per la segona opció. Després d'aparcar el cotxe al costat de la pista, començo a caminar quan passa mig quart de les cinc de la tarda, segueixo pista, no tinc track al gps, em vaig guiant pel mapa 1:25 de l'Icc i el mapa del gps. Entro a visitar les runes de El Colell, i al poc s'acaba la pista, veig que passant unes parades de conreu, a l'altra costat, hi ha un camí. Hem sap greu per què he de creuar per dues vegades els sembrats. Trobo el camí, es ample i el terra es veu be, però deu-ho-ni-do la quantitat de punxes que hi ha, esbarzers, rosers silvestres i altres, fet que fa que alenteixi molt la marxa. Aviat veig dalt la resta de la Torre del Moro, on està el cim. Després d'una bona estona de barallar-me amb les punxes, surto a una pista bastant nova, que la segueixo a la dreta fins a sortir a la que ve de la carretera de Balsareny a Súria i va a Castellnou. Ja agafo un corriol, que em porta directe al cim, on es la torre. Fotos, contemplar la vista ràpidament, el vent ja comença a ser una mica fred. Per anar avall primer miro si hi ha cap camí que surti de la direcció a Castellnou, com no ho veig clar, torno per on he vingut, però no agafo al camí que em portaria als conreus, sinó que segueixo la pista avall, es bastant nova o esta retocada. Llavors m'he adono que he fet de novençà amb el gps, ja que des de que he començat l'excursió al Turó de Bellver que no he parat el gps, pel que m'ha estat gravant tot el dia, entre ell tota la pista que he fet amb cotxe, i l'omissió es no haver marcat un waypoint al començar a caminar, pel que hi ha el problema de quan surti a la pista, no se si hauré d'anar a la dreta o a l'esquerra. Tinc sort que trobo un ramal que em porta als primer revolts que he fet a peu.
He arribat al cotxe a un quart i cinc de set del vespre, després de fer 6,300 kms.
Ha estat una mica dur, es tota una zona repoblada després dels grans incendis de la Catalunya Central, amb moltes pistes o noves o retocades. Els pins estan creixent molt amuntegats, sense cap símptoma de vulguin aclarir-los. He fet 400 metres em 15 minuts barallant-me amb les punxes. Una vegada al cim no he pogut gaudir massa, el temps ja estava canviant, amb fort vent que era bastant fred. Això si, amb la satisfacció d'haver passat tot un dia sencer fent muntanya, he fet mes de 19,400 kms., he estat 6,45 h a la muntanya, amb un desnivell positiu acumulat de 887 mts., i a mes he fet 3 dels 100 cims, ja en porto 69.


I ja no he tingut ganes ni es hora d'anar a fer el quart que tenia programat.

Per baixar les fotografies, aquí.
................

dissabte, 27 de març de 2010

Arbolí, Mas d'en Candí, Molí d'Esquirola, El Gorguet i Gallicant

Ermita de Sant Pau - El Gorguet

Avui he tornat a quedar amb el company Sevi, que hem passa a buscar i anem fins a Arbolí, per donar un tomb entre aquest Municipi i el Riu Siurana.
Segons el Wikipedia: “Se cree que su origen está en un antiguo asentamiento sarraceno. El topónimo aparecía en 1263 como “Herbulino” y más tarde como “Erbulio”. No es hasta 1600 que aparece en documentos la forma “Abolí”. Perteneció a la baronía de Entenza y más tarde al condado de Prades. El señoría de las tierras pasó después a los duques de Cardona y más adelante a los de Medinaceli. El pueblo participó de forma activa en la sublevación carlista de 1827".
No se si hem agafat un dia massa bo, ahir vaig veure el “Temps” a Tv3 i anunciaven bon temps, però hi ha una boira molt espessa.
Aparquem davant del Restaurant El Pigot. Sevi, el Ganxet i jo sortim a dos quarts i mig de nou, i com es natural a la sortida del poble ja m'equivoco i ens anàvem a buscar la carretera de la presa, ens adonem i ja anem a buscar el camí bo, pujant cap a Sant Pau, el camí està molt ben arranjat. Hi ha una boira que no ens deixa veure gens de vista, a més poc a poc ens va calant una mica. Fem unes fotos encara que la visibilitat es escassa. Busquem el camí, que resulta que surt on hi ha un cartell de propietat privada, a la sortida, el camí està malmès encara que hi ha un pal indicador.
Anem seguint, tot el camí es molt boscà, arribem al Maset del Nadal, una masia de mida mitjana però completament arruïnada. Al creuar un dels molts barranquets, tots amb aigua corrent, trobem una font, que està en el nou mapa del “Piolet”, però sense nom. Ja arribem a la pista i que es cruïlla al Mas del Salín, quedem de anar-ho a visitar sempre que no estigui habitat. Com es habitual m'equivoco de direcció, ens adonem i girem cua, quan estem de nou a la cruïlla ens surten dos gossos, un d'ells, no sabem si juga o es baralla amb el Ganxet, pel que decidim no entrar a visitar el mas, i seguim, però no ho fem per la pista, el que seria mes ràpid, sinó que agafem un senderó que, tot seguir a la mateixa direcció, es va separant poc a poc de la pista, quan el gps ens marca que la pista gira fort a l'esquerra, la anem a buscar baixant per uns altres senderons, bastant evidents.
Ja des de la pista, agafem el camí del Grau de Vincabrer, es un camí que està molt enfangat però que es deixa baixar bastant be, creuem varies vegades del Barranc del Grau, i en una cruïlla dubtem de seguir pel Grau de Vincabrer o anar a buscar el Grau del Bodró, agafem la primera opció, arribem a una balma obrada, i decidim recular per anar a buscar el del Bodró, ja què en cas contrari no passaríem per les coves. Reculem i agafem l'altre camí i al poc, pugem fins al costat dels contraforts, on hi ha un bon lloc per esmorzar. La boira s'esta aclarint per la part de Siurana, on ja veiem el castell i una mica del poble, però la continuem tenim damunt del nostre cap, que al saltar la carena es dispersa una mica.
Seguim i visitem les coves del Cup i la Tosca, i ja baixem cap el Siurana, deixant un camí a la dreta que va cap a Gallicant. El tros final està molt deteriorat i brut. Ens costa una mica trobar el lloc on pujar al Mas d'en Candi, hem de creuar el Siurana dues vegades i això que porta molta aigua.
Al Mas d'en Candi ja agafem pista fins el Molí de l'Esquirola. Hem de buscar el començament del camí, ho trobem, seguint-ho encara que està molt brut, fet que ens alenteix la marxa i ens torna a deixar mullats, pel que ho està la vegetació (pel que veiem, ara han marcat seguir el riu i anar-ho a buscar una mica mes amunt). Arribem a una pista que la seguim a l'esquerra, fins a trobar el camí que deixant la pista, va en direcció a la Gorguina, decidim que ja anem prou tard (massa estones per camins bruts i mullats) i decidim pujar per la pista del Mas d'en Ribelles. La deixem quan baixa a buscar el Riu del Gorg, tot seguint un Pr. Al principi està be, però poc a poc es va tapant i l'ultim tros es fa difícil de seguir, però arribem al Gorguet i allí trobem el GR, aquí hi han cartells que marca el Gorg, però jo crec que es el Gorguet. Ja pugem pel GR, cap a Gallicant. Ja dalt trobem a la dreta un pal indicador que marca el camí al Grau del Bodró. A Gallicant en hem tornat a trobar amb la boira espessa, no ens deixa fer la foto del poble, les runes perquè no queda cap casa en peu.
No anem al lloc on hi ha una miranda magnifica del pantà, sinó que anem per l'altre costat de les parades, passem pel costat d'un pou d'aigua, al peu del Puig, arribem al Collet dels Colls, i ja anem cap a Arbolí, on finalitzem a un quart i mig de tres, després de fer 13,700 kms.
Un sortida per uns paratges molt macos, boscos de pins i sobre tot d'alzines, llàstima de la boira que no ens ha deixat veure les vistes, i sobretot amb bona companyia.

Per baixar les fotografies, aquí.
No pujo el track al wikiloc per què ja hi ha, al menys un, de similar


........................

dimecres, 17 de març de 2010

El Remei, Mas de Tinet i Les Virtuts


Ermita de El Remei (Alcover) - Mas de Mont-Ravà

Avui he anat a donat un tomb entre Alcover, Mont-ral i l'Albiol, amb el company Josep Lluís (ja em feia gracia tornar a sortir amb ell, des dels Carros de Foc no havien sortit junts) i el Ganxet. Tenia previst fer un tomb però com es normal l'he tingut que anar canviant sobre la marxa, aquí podria dir que es degut a que he canviat d'opinió a mig de l'excursió però la veritat es que per dues vegades m'he equivocat.
Sortim des de l'ermita del Remei, d'Alcover, a un quart i mig de nou, en direcció al Mas de Forès.
Arribem als Molins de Mas de Forès o segons posa en el mapa de l'Icc, Molins dels Capellans (Són els molins de la finca del mas de Forès. Formen tres construccions, el molí de dalt, del mig i de baix, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall del Micanyo i la del Glorieta.
La indústria del paper, concentrada majoritàriament a la vall del riu Glorieta, va ser la gran font econòmica de la vila d’Alcover durant els segles XVIII i XIX fins que va entrar en crisi amb la pèrdua de les colònies americanes. Els molins paperers de la Vall del Glorieta aprofitaven els desnivells de la vall per fer saltar l’aigua i produir força motriu. A l’any 1897 hi havia un total de deu fàbriques de paper mogudes pel cabal del riu Glorieta. En el primer terç del segle XIX aquestes indústries van desaparèixer totalment. Avui trobem que al seu voltant s’ha habilitat una àrea d’esbarjo).

Si volguéssim anar cap l'Albiol hauríem d'agafar una pista que baixa a la dreta, abans de creuar l'aqüeducte o baixar seguint el curs de l'aigua, anant a buscar la pista de sota. Nosaltres com volem seguir el curs del Glorieta, seguim recte i com no veiem cap pujador a la pista que va paral·lelament mes amunt a la dreta, entrem al Mas de Forès, passant a tocar el mas deixant-lo a la dreta, no m'agrada passar per propietat privada encara que no hem trobat cap cartell de prohibit el pas, seguint un senderó molt marcat fins a sortir a la pista poc abans de creuar el Glorieta.
Poc després de creuar el Glorieta deixem la pista, per un camí a l'esquerra, ara es ample a diferencia de les altres vegades que vaig passar que ens havíem de fixar d'un 2 CV que havia abandonat (ara tombat de costat).
Anem seguint amunt, i de cop trobem un camí boscà que ens marxa a la dreta, jo vaig amb intenció de pujar a Les Virtuts, com el que seguim va marxant massa a l'esquerra i el que hem trobat va en direcció a l'ermita, a més me'n recordo d'haver-lo agafat alguna vegada, l'agafem, a l'estona ja me n'adono que encara que la direcció es bona, que hi ha una traça que es pot seguir, però que anem molt baixos i no s'acaba d'enlairar el suficient, pel que o reculem o canviem l'excursió, es decideix això últim (mirant els meus apunts he vist que el 24 de novembre del 2004 vaig anar per aquest camí, hi ja deia que a estones em costava de seguir-lo, hi ha un moment que s'ha de girar a l'esquerra i anar pujant, lloc que no l'he sabut veure, si es que encara es pot passar). Sortim al començament d'una pista boscana, que ens porta a la pista del Remei al Niu de l'Àliga. Creuem el Glorieta, pugem a les runes de la central elèctrica, on esmorzem una mica.
Seguim Glorieta amunt fins a la bassa de la central, totalment abandonada i ple d'herba i deixalles. Deixem el camí de Mont-ral i agafem el camí de l'Albiol, passem a tocar les runes del Mas de Joan Bo, deixem a la dreta el camí del Grau del Mal Pas, i la bassa i font del Mas de Messeter (nom segons el mapa Piolet “Caminant per l'Albiol”). Entrem a visitar les runes del Mas de Tinet, i seguim la pista de l'Albiol per deixar-la al baixar cap Les Virtuts.
Les Virtuts, totalment enrunada, (Antigament formava part del terme de Samuntà, situat a la dreta del riu Glorieta. En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV. El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d'Alcover.
L’antic santuari està situat a 545 m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants ermitans. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l’església de l'Albiol la imatge i el retaule). L'última vegada que vaig passar encara es veia el campanar d'espadanya, ara ja ni això.
Ja baixem deixant a la dreta el camí del Mas de Maseter. Arribem a una cruïlla, agafant el de la dreta, que precisament no es el que volia agafar, però que ja m'agrada. El camí que agafem ens porta a la Vall de Micanyo, arribem a la pista que ve del Mas de Viella (abans de Mestaca), i ja ens dirigim cap el Mas de Mont-ravà (al costat del riu Micanyo, afluent del Glorieta. L’indret compta amb gran plataners, magnòlies, xiprers i pollancres. És un dels masos més coneguts i vells del terme d’Alcover el qual el 1163 ja existia. Va ser en aquest any quan el comte-rei Alfons el Cast l’atorgà a Pere Voltor i a la seva esposa Marència. El 1632 la pubilla del mas es va casar amb un tal Mont-ravà i el nou cognom va passar a ser el de la casa fins als nostres dies. També hi destaca la torre de defensa escapçada atribuïda als àrabs).
Del Mas de Mont-ravà anem al Molins del Mas de Forès, i pel camí de vinguda seguim fins l'Ermita del Remei, final de la nostra sortida, a un quart i cinc de dues, després de fer 13,760 kms.
(Santuari de la Mare de Déu del Remei, situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici barroc, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. El santuari, molt venerat a la comarca, té una façana flanquejada per dues torres circulars).
Ha estat una sortida molt maca, feia temps que no estava per aquestes contrades, amb boscos que van alternant els pins i les alzines, i amb el company que hem recorda't velles excursions i vells temps (està be, no tan vells ...).
Les anotacions estan estretes d'una ressenya del Grup Excursionista del Camp de Tarragona, ressenya del gener del 2009.
Els tracks canvien si es baixa directament o del wikiloc, el directe es la realitat del que vam fer i el del wikiloc està arreglat evitant les marrades.

Per baixar el track,  aquí. Les fotografies,aquí.

..............

diumenge, 14 de març de 2010

IX Marxa Senderista de la Comarca del Matarranya, Valjunquera

Mas del Llaurador - Antiga estació de Valjunquera

Per avui ens havien inscrit (amb el pagament corresponent de la quota) a la IX Marxa senderista del Matarranya, que aquest any es celebra al poble de Valjunquera. L'any passat ja varem anar i ens va agradar bastant, va ser una caminada distreta, va passar per tres poblats ibèrics (millor dit, els cartells posen Despoblats Ibèrics), a més el menjar durant la ruta var ser molt bo i abundant.
Sortim de Reus, en Josep Maria, la Montse (ella no farà la marxa, però ens ha acompanyat) i jo, arribem a Valjunquera, des de la general, per la carretera de la estació i aparquem en un prat que tenen habilitat a les afores del poble.
Anem fins a la plaça de l'Ajuntament on agafem la credencial, prenem la llet (jo amb cacau) i el tros de coc que ens donen, ens acomiadem de la Montse i sortim quan passem cinc minuts d'un quart de nou, per la part nord-est del poble. Anem a buscar una “pistota” nova, d'on agafem un camí vell, per de seguida sortir a un altre pista, tot el dia anirem per pistes amples. Passen les Bassoles, deixem a l'esquerra (a tocar el camí) un pou i ja arribem al Control 2 (El control 1 era la sortida), on ens donen un entrepà de pernil i on hi ha vi blanc i negre, aigua i olives negres. Seguim, sempre per pistes, passem les Fontanelles, una font seca, però amb l'entorn arranjat i recuperat. Passem el Pont Redó, en realitat es un desaigüe sota la Via Verda, però fet d'obra i no amb les canonades que es posen avui en dia.
Després d'uns retombs pugem a la Via Verda, de la Val de Zafán. Després de deixar-la passem per la Font del Molí, també seca, on hi ha les runes d'un molí, un pou (sec) amb rentadors i ja pugem al Mas del Llaurador, poble abandonat i enrunat, on només queda en peu, i pel que sembla en bones condicions, l'església de Sant Joan Degollat, es el control 3 on ens donen pa sucat amb vi, i ametlles amb avellanes.
Seguim per pistes, pugem un altre vegada a la Via Verda, la marxa curta no puja i ja va cap a Valjunquera, passant un altre vegada per les Bassoles. Trobem el control 4 a l'estació abandonada de Valjunquera, on donem pastissets i un altre pasta (no se el nom), amb vi dolç. Abans del control 5 deixem les restes d'un pou d'aigua, a l'esquerra; al control ens donem plàtans i pomes.
Continuen les pistes, entre camps d'ametllers i d'olivers, que ens han acompanyat tot el dia, i ja entrem a Valjunquera, per la part alta, on hi han les Eres Altes, simplement unes eres que estan a la part alta del poble, i ja baixem fins a peu del poliesportiu, on hi ha el control 6 (final), on arribem a tres quarts de dos, i després de fer 22 kms 300. Ens fitxen i ens donen una samarreta de record. Hi ha una cua terrible per entrar a dinar, encara no han començat a repartir, pel que ens estirem a un tros de gespa lliure de la piscina municipal.
Quan veiem que la cua ja està corrent, ens col·loquem, i ja entrem a dinar, ens donen una bossa amb una taronja, els coberts de plàstic i un tovalló de paper, i un plat de fideus a la cassola, amb costella i restes de gambes (al menys a mi), però ho trobo bo. A la taula hi han les botelles, de vi negre i blanc, aigua, gasosa i coca-cola. Per dinar se'ns ha ajuntat la Montse, amb un entrepà que s'havia comprat.
Després ja marxem cap a casa, amb una parada a Gandesa, per motius personals d'ells dos. Després parem a visitar l'entorn de l'ermita de Santa Madrona a Arnes, i el seu àrea de lleure.
Dia bastant justet, el paisatge ha estat molt monòton, totalment per pistes, entre mig de camps d'olivers i ametllers, i algun petit conreu. De positiu es que ha estat un altre dia que hem visitat un poble i un entorn nou, encara que no val la pena fer tants kilòmetres per fer el que hem fet.
L'any que ve, quan facin la pròxima, si tinc el dia disponible, primer miraré millor on es fa i el seu entorn.
Però com sempre dic, a tota reu hi ha coses interessants.

Per les fotografies, aquí

..........................

divendres, 12 de març de 2010

Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan

Cova de Sant Salvador - Ermita de Santa Bàrbara

Continuant amb la meva intenció de finalitzar el repte dels 100 cims abans de fi d'any, avui he anat a fer l'últim que em quedava de les comarques “Tarragonines”, el cim de Santa Bàrbara a Horta de Sant Joan. He preparat un track que surt d'Horta, va a Sant Salvador per la pista cimentada, puja a Santa Barbara pel camí vell, baixa per l'altre vessant de la muntanya, des de Sant Salvador va a buscar la Via Verda, es fa un tros d'aquesta per anar a buscar Lo Parot i per la carretera es torna a Horta.
Surto tard de casa per les possibles glaçades de les carreteres, i em trobo que a la carretera abans de Falset hi ha un embus, per pas alternatiu, ja que estan re-col·locant un tros de tanca que es devia emportar algun cotxe. Arribo a Bot, i estan enquitranant els carrers que son carretera, i els senyals de desviament forçós em porten quasi a la sortida del poble, per la part de dalt, però on estan treballant les màquines (mer.. de senyalització). Pregunto a un senyor que anava passejant el gos i m'indica que vagi per baix, anant a buscar l'antiga estació, encara que passi amb el cotxe un tros de via verda; seguint les indicacions puc sortir de Bot. Arribo a Horta de Sant Joan i la plaça principal està en obres, i em tenen una bona estona parat. Per tot això quan arribo a Sant Salvador decideixo pujar dalt i baixar, i res mes, la resta ja la faré un altre dia, o no...
Surto des de Sant Salvador quan manquen dos minuts per les dotze del migdia, i no te massa mes historia: Pujo pel camí vell, paro un moment a fotografiar la Cova de Sant Salvador, un altre moment a les runes de l'ermita de Sant Antoni Abat (prop hi ha un pou d'aigua, degudament senyalitzat per que la gent no caigui), i amb molt forta pujada, però en camí a estones conservat, ja arribo a la cruïlla del camí per on baixaré. Ja només queda pujar per la dreta, passant a l'altre costat de la carena i ja arribar a Santa Bàrbara, dues parets i res mes. Com vaig sol no passo fins la creu, sinó que em quedo a l'ermita, a més el cim de Santa Bàrbara, a l'Icc ho marca aquí.
Fotos, i poca cosa mes, fa molt de fred, el temps esta “entorbolinat”, tant que no es veu quasi res dels Ports i menys de l'incendi.
Baixo fins la cruïlla anterior, segueixo recte, i primer una mica planer per després baixant amb decisió, entrant en una canal on ja el camí baixa molt fort. El rastre del camí, dic rastre perquè està molt desfet, s'endevina que va baixant fent “esses”.
Passo per l'ermita de Sant Pau, per fora està ben conservada, i ja arribo a Sant Salvador, a dos quarts i mig de cinc. Visita per fora, puc entrar al claustre perquè l'estan rehabilitant, aquest tros i la part del convent està en obres, encara que els obrers en aquests moments no hi son, crec han marxat a Horta a dinar, perquè hi han tanques obertes i les eines escampades.
De l'horari no es pot fer massa cas perquè baixant he tingut una trucada telefònica (he de parar el mòbil quan surto a la muntanya),i he estat mes d'un quart parat i penjat al telefon.
A peu de cotxe he dinar un entrepà que portava. Han arribat varies persones, que fan la foto per fora i adéu...
Una sortida una mica estranya, de positiu ha estat el fer un altre 100 cims i la bellesa de l'entorn, negatiu que amb la boirina no he tingut quasi vistes, només l'entorn mes pròxim.

Per les fotografies, aquí


.................

dilluns, 8 de març de 2010

Montsagres, Tossal d'Engrilló, Coll de les Canals

Font del Montsagre de Paüls - Font del Montsagre d'Horta

Fa 2 anys vaig donar per última vegada aquest tomb, es un clàssic dels Ports, i jo ja ho he fet varies vegades, alternant el lloc de la baixada, La Gilaberta, Coll de l'Avenc o Coll de les Canals, però l'última vegada encara que ja estava instaurat per la Feec el repte dels 100 cims, jo vaig fer la Punta de l'Aigua però no el Tossal d'Engrilló. Aquesta vegada i acompanyat per l'Esteve, que no ha fet aquesta travessa, anirem a fer el Tossal i baixarem pel Coll de les Canals, però no pel camí que conec, que es baixar pel Coll de l'Avenc i pujar al Pinar Ample per baix,sinó que anar-ho a buscar des del Vacarissal, camí que no conec.
Deixem el cotxe al costat del cementiri, es per estalviar-se creuar el poble, no per la llargada si no pel desnivell, i sortim quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou pel Gr-171. Es deixa el camí que va al Coll de la Gilaberta, i el camí es va acostant al Barranc de les Fonts, però abans creuarem el Barranc de Morellars, passaren el Coll i el Racó de Tormassal, fins que el creuarem quatre vegades. Abans d'arribar dalt del Montsagre entrem a visitar la Cova Bosc Negre, balma tancada amb marges, que devia servir per tancar bestiar. També abans d'arribar a la font del Montsagre de Paüls, ens passem dos que sembla que hi vagin escopetejats. Arribem a la font, baixa molta aigua, i seguim el Gr cap a la Bassa de la Refoia, els dos que ens han passat van pujant cap a la Mola Grossa, em figuro que deuen passar pel Forat de la Finella. Arribem a la bassa i seguim la pista fins que aquesta dona un retomb a l'esquerra i nosaltres agafem un rastre per puja per la carena que un roquissal, es puja be fins una esplanada al peu de la construcció del Punt de Guaita, aquí trobem a un bttero que ens pregunta si es pot baixar amb la btt per un altre lloc que no sigui la pista. Nosaltres d'allí al vèrtex geodèsic.
Vèrtex amb una vista impressionant, però que està al mateix costat de l'espadat, i això amb el meu vertigen es incompatible. Agafat al cilindre del vèrtex miro una mica la miranda, faig unes fotos. Es veu clarament tot el tros de l'incendi d'Horta, una pena (a banda de les defuncions, que això si que es terrible).
Fem les fotos de rigor situats al vèrtex, i baixem per un rastre, ara molt transitat, em figuro dels que fan els dos 100 cims el mateix dia, i que va directament a la font del Montsagre d'Horta, font de la raja bastant d'aigua (l'última vegada estava eixuta), i en una cadires tallades en uns troncs ens asseiem per esmorzar una mica.
Pugem cap el Coll d'Atans (bones vistes incloent les Roques d'en Benet), per després baixar cap el Coll de la Gilaberta. Des d'aquest coll la vista es una mica limitada. De seguida pugem cap a un altre collet d'on surt un rastre cap la Punta de l'Aigua, que el seguim; puja molt fort per un roquer (aquí l'ultima vegada que vaig passar es on el company Jordi va caure a la baixada, fent-se un bon trep al front). Arribem a la Punta, una estoneta i baixem, però no pel roquer que em pujat, sinó pel barranquet del costat dret, hi ha un bon rastre amb força pendent que ens porta al camí que va cap el Vacarissal. El Pou del Vacarissal, te tota la part superior fora de lloc, encara que hi te aigua.
Pugem en direcció cap el Coll de l'Avenc, i quan el camí tomba fort a l'esquerra, nosaltres seguim recte, seguint unes fites, aquí ens equivoquem com podrem comprovar després, ens fa pujar dalt d'un roquer, del que continuem pujant, trobem alguna fita, que ens porta o a pujar al cim de Joan Gran o baixar per uns rastres, com que les nostres intencions hem d'arribar al Pinar Ample on jo confio arribar a un collet conegut, prenem la segona opció. Anem seguin uns rastres que baixen per un barranquet fins que ens sembla que baixem massa i crec que el collet que busco l'estem deixant massa amunt, pel que, per altres rastres, pugem per al final arribar al collet, que crec reconèixer-lo. Hem donat una serie de retombs, però hem arribat. Arribo molt cansat, però decidim descansar a la Font Canaleta.
Comencem la baixada, me'n recordo que es una baixada ampla, però hi ha un petit tros molt perdedor, com no podia ser d'un altre manera, avui, perdem el camí, encara que trobem que de moment es pot anar baixant bastant be, encara que amb por que d'un moment a altre ens trobem amb un saltiró que ens deixi embarrancats. Anem seguim avall, fins que sortim al camí que havíem perdut molts metres (de desnivell) amunt, quan quasi estem a la Font Canaleta.
A la Font Canaleta parem a dinar una mica, quedem que ho hem de fer en menys de vint minuts per què sabem que se'ns farà fosc, i al menys arribar amb llum a Sant Roc.
Pugem per la pista, deixem a l'esquerra les runes del Mas d'Espolsaigualeres, cada vegada es veu menys, fins que la pista dona un retomb molt fort a la dreta, nosaltres agafem a l'esquerra , i comencem la pujada cap el Coll de les Canals, deixem el camí al Mas de les Eres, un senderó a la dreta, que pel que sembla es correcte per retallar un retomb que fem, el Coll del Bassot, un camí a la dreta que puja en direcció a la Roca Blanca, i ja hi som al Coll de les Canals, però com sempre arribo malament i hem de creuar un roquer cap a l'esquerra, per trobar la continuació.
Ja baixem, es un camí, ara bastant tapat, que va baixant fent ziga-zagues. Es una llàstima que aquest camí que havia passat varies vegades i sempre estava en molt bones condicions, ara estigui tan brut i hi ha trossos que es podria acabar de tapar.
S'arriba a la Font Galdiri, un entorn ple d'alzines molt grans, encara que estigui amb moltes branques trencades. Unes fotos, una mica d'aigua i avall, passem a toca el Mas Torrat, on hi ha una parella de joves, molt amables, encara que no tenim temps de parlar una mica amb ells. Arribem a Sant Roc, ja enfosquint.
Decidim no anar a Paüls per la carretera sinó per la pista encara que sigui fosc, passem el Mas del Tano, Mas Cocs, Coll del Guix, deixem el camí al Coll de l'Avenc, tot degudament senyalitzat però que no podem llegir els cartells, fins a la Fonteta, i d'allí la pista ja ens porta, tot recte, al cementiri de Paüls, on arribem a mig quart de nou del vespre, després de fer uns 24 kms i mig.
Un dia fantàstic però dur, llàstima que en un tros ens haguem embolicat una mica. Zones boscoses, molt de pi vell de gran altura, zones rocoses, vistes esplèndides, dos fonts, Sant Roc, que encara que bastant fosc sempre val la pena), etc. La vegetació està radiant, exuberant, es nota la molta aigua que ha caigut. Pujant cap el Coll de les Canals, com que el sol ja estava baixant i el verd del pins lluïa de manera formidable, hi tenia un colorit que no es pot explicar, s'ha de veure.
Dies com avui arribo cansat però en ganes de repetir.
No pujo el track a wikiloc perquè des de la cruïlla a el Coll de l'Avenc fins a la Font Canaleta hem anat sempre fora de camí clar i hem donat algun retomb innecessari.

Per les fotografies, aquí


..........

divendres, 5 de març de 2010

El Clapí Vell i El Puig de l'Àliga, des de Les Dous (Torrelles de Floix)


Salt d'aigua a Les Dous - Cim del Clapí Vell

Referent als 100 cims de la Feec, i com resulta que a l'any que ve no tinc clar a quin club i a quina federació pertanyeré, he comptat que he d'intentar de fer un cada setmana, per poder finalitzar-ho abans de fi d'any, deixant alguna setmana lliure, si de cas.
Per avui he preparat anar al Clapí Vell, a l'Alt Penedès. He preparat una ruta de mes de 10kms., tres quartes parts per pista, però es que els mapes no donen per mes.
Surto no massa aviat de casa i aparco en una esplanada, passat Torrelles de Foix, a l'altura del km. 4,5. Surto a dos quarts de deu del matí tot seguint una pista que baixa al paratge natural “Els Dous”, un lloc encisador, amb molta aigua que baixa per la Riera de Pontons, amb zona d'esbarjo inclosa.
Surto a la pista, que es el camí de les Dous als Quatre Termes, es una pista de mes de quatre metres d'ample, que a l'estiu deu ser totalment polsegosa, amb vegetació baixa, deu fer pocs anys que es devia cremar, amb replantada de pins, encara jove, o sigui ideal per fer-la a l'estiu :-)
Passat el Clot de Ferranella sento uns operaris que estan tallant les branques baixes dels pins, però les estan deixant al mateix lloc, sense replegar-ho, això serà molt perillós els pròxims estius, quan s'assequin i abans de que es podreixin, però ...
Quan arribo a un collet, deixo la pista per agafar un camí a la dreta, que puja a una caseta de vigilància forestal, un mesurador de vent (deuen estar estudiant posar molins aquí), i com no el vèrtex geodèsic, una mica mes enllà hi una gran creu. Descarrego i vaig a veure la creu, la vista des de la seva vora no val gens la pena. Torno al vèrtex, aquí si que es veu una bona vista de totes les muntanyes de l'entorn, encara que hi ha una boirina que no em deixa divisar-ho amb claredat. Foto de rigor, una mandarina i avall.
Quan arribo a la Plana de les Bruixes, deixo a ma dreta el Camí de Marmellar. Al costat de la pista hi ha una bassa forestal, i agafo pel mateix costat de la tanca i pujo al Puig de l'Àliga. Cim que fa frontera entre el Penedès i el Camp de Tarragona.
Baixa i segueixo la pista, una mica abans d'arribar a Quatre Camins, veig una fita, a l'esquerra, que em marca un senderó que baixa cap el barranc. Decideixo seguir-ho, pel mapa sembla que m'estalviaré molta pista de la que tinc programada, encara que si perdo el camí haure de tornar a pujar fins aquí. El senderó està una mica brut, però el terra es veu perfectament. Arribo al barranc, que ve de la Plana de les Bruixes, i per la llera baixa un senderó, que el segueixo a ma dreta. El camí a baixant suaument, està una mica brut, però es pot seguir sense cap problema. S'ajunta un altre barranc, aquest ve de la zona del Clapí Vell. El camí poc a poc va deixant la llera del barranc, i segueix baixant suaument, s'arriba al Fondo dels Llops, on comença a haver molts tolls on es revolquen els senglars,el camí s'eixample i arriba a una pista, que va al Collet de Ferranella; la deixo de seguida per agafar el camí de Torrelles de Foix, agafo una drecera per estalviar-me un retomb i encara perdo temps, faig una marrada, puc veure una barraca petita de pedra, aferrada a una marge, i per rastres bastants bruts torno a sortir al camí. Passo pel costat d'un altre barraca de pedra, aquesta bastant gran.
Deixo el camí que em portaria fins el poble, Torrelles de Foix, per agafar un senderó a l'esquerra que passa pel costat d'un maset inacabat, en runes, i després per un altre, on el camí ja es converteix en pista, que baixa fent revolts. Arribo a una pista que em portaria a les Dous, però trobo unes altres fites i aquí m'equivoco de seguir-les, va per rastres i que sembla ser que baixa cap a la zona de la Font d'en Govens, a la Riera de Pontons, però jo no se trobar un baixador en condicions, només veig rastres d'animals i hi ha una mica de desnivell. Segueixo pel costat de les parades d'olivers, i m'acosto a l'àrea recreativa dels Dous, però quan arribo m'adono que està vallada, encara que amb dificultat puc passar pel costat d'una porta. D'aquí al cotxe sense mes entrebanc, arribo quan passen cinc minuts de l'una del migdia, després de fer 9,380 kms.
Una excursió que semblava de pista total, però que després s'arreglat una mica. La pista de pujada es terrible, no pel desnivell, sinó per les característiques. La realitat es que si no es un 100 cims, a peu no crec que hi hagi gaire gent que hi pugi a peu, un altre cosa seria en btt. Fins el Puig de l'Àliga he anat seguint unes marques verdes i blanques. Tota la zona es de repoblació jove de pi, si no es torna a cremar, en pocs anys hi haurà un bon bosc.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí.


.......