"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 30 de setembre de 2009

Els homes només menteixen per causes honorables

Un dia un llenyataire estava tallant una branca d'un arbre prop d'un riu i la seva destral li va caure al riu. L'infeliç llenyataire li prega a Déu,
Déu se li apareix i li pregunta: Perquè estàs plorant?
El llenyataire li respon que la seva destral li ha caigut al riu.
Déu es fica al riu i li treu una destral d'or, i li pregunta: És aquesta la teva destral?.
El noble llenyataire respon: No.
Déu es fica de nou al riu i treu una destral de plata: I aquesta, és teva?
De nou torna a dir el llenyataire: No, aquesta no és.
Déu torna al riu, treu una destral de fusta i pregunta: És aquesta la teva destral?
El llenyataire content li respon: Sí
Déu estava tan content amb la sinceritat del llenyataire que li va deixar totes les tres destrals i va manar al llenyataire a la seva casa.
Un dia al camp passejaven el llenyataire i la seva esposa, la seva esposa va ensopegar i va caure al riu. L'infeliç llenyataire li prega a Déu,
Déu se li apareix i li pregunta: Per què estàs plorant?
El llenyataire li respon que la seva esposa havia caigut al riu.
Déu es fica al riu i li treu a Jennifer López i li pregunta: És aquesta la teva esposa?".
Sííííí, sííííí, contesta el llenyataire.
Déu s'enfuria. Ets un mentider, un rufià.
El llenyataire contesta: Oh, Déu perdona'm. Ha estat un malentès. Doncs si dic que no és Jennifer López, tu em trauries a Megan Fox. Després si dic que no és ella, finalment trauries a la meva esposa i diria que sí és ella, i llavors Tu em deixaries amb les tres. Déu, jo sóc un humil llenyataire i no podria mantenir-les a les tres. Només per això he dit sí la primera vegada.

Conclusió: els homes només menteixen per causes honorables i amb bones intencions...
.......................

dimarts, 29 de setembre de 2009

El Politics: Real com la vida

Un dia, mentre caminava pel carrer, un home d'èxit, candidat a la presidència del seu país (el nom és el de menys, val per a la majoria), és tràgicament atropellat per un camió i mor.
La seva ànima arriba al paradís i es troba en l'entrada a Sant Pere en persona.
-Benvingut al paradís, li diu Sant Pere. Abans que t'acomodis, sembla que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un polític important ha arribat aquí i no estem segurs de què fer amb tu.
-No hi ha problema, deixa'm entrar, li diu l'home.
-Bé, m'agradaria, però tinc ordres des del mes alt. El que farem serà fer-te passar un dia en l'infern i un altre en el paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.
-De fet, ja ho he decidit. Prefereixo estar en el paradís -diu el candidat.
-Ho sento, però tenim les nostres regles. I amb això Sant Pere acompanya al candidat a l'ascensor i baixa, baixa fins a l'infern.
Les portes s'obren i es troba just enmig d'un verd camp de golf. Al lluny hi ha un club i dempeus davant d'ell estan tots els seus amics polítics que havien treballat amb ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-ho, ho abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després a la nit sopen junts en el club amb llagosta i caviar. Es troba també al Diable, que de fet és un tipus molt simpàtic i es diverteix molt explicant acudits i ballant. S'està divertint tant que, abans que s'ha doni compte, és ja hora d'anar-se.
Tots li donen una encaixada i ho saluden mentre puja a l'ascensor. L'ascensor puja, puja, puja, i es reobre la porta del paradís on Sant Pere l'està esperant.
-Ara és el moment de passar al paradís.
Aquí el candidat passa les 24 hores successives passant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant.
Es diverteix molt i, abans que s'ha doni compte, les 24 hores ja han passat i Sant Pere va a buscar-ho.
-Llavors, has passat un dia en l'infern i un altre en el paradís. Ara has de triar la teva eternitat.
L'Home reflexiona un moment i després respon: Bé, no ho hauria dit mai, vull dir, el paradís ha estat preciós, però crec que he estat millor en l'infern.
Així que Sant Pere ho acompanya fins a l'ascensor i una altra vegada baixa, baixa, baixa, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren es troba enmig d'una terra deserta coberta de porqueria i desaprofitaments. Veu tots els seus amics, vestits amb draps, que estan recollint els desaprofitaments i ficant-los en borses negres.
El Diable ho rep i li posa un braç en el coll.
-No entenc, balboteja el Candidat. Ahir estava aquí i hi havia un camp de golf i un club i vam menjar llagosta i caviar i ballem i ens divertim molt. Ara tot el que hi ha és una terra deserta plena de desaprofitaments i els meus amics semblen uns miserables.
El Diable ho mira, somriu i diu: -Ahir estàvem en campanya. Avui, ja vas votar per nosaltres!!!
......................

dilluns, 28 de setembre de 2009

Era un país pobre

Avui us explicaré una historia.

"Jo vivia en un planeta on hi havia un país, relativament gran, però amb no massa habitants pel gran que era, tot comparant-ho amb altres països d'aquest planeta. Era un país pobre, molt fragmentat en petits nuclis i dedicat majoritàriament a la ramaderia. Era dels que normalment li deien del “Tercer Mon”.
Uns tècnics del país mes potent del planeta vam passar a estudiar les terres d'aquest país pobre i van trobar que a sota-terra tenien uns jaciments abundants d'un mineral escàs al planeta, però de gran valor, això podria representar pel país pobre poder sortir de la seva pobresa. Al país pobre es van fer grans festes amb un gran balafiament de les poques riqueses que tenia.
Resulta que com el país pobre no tenia prou diners per muntar la planta explotadora del mineral escàs, va demana ajud al país mes potent del planeta, i aquest, mitjançant unes empreses de les que en aquest planeta, li deien “Capitalistes” i ubicades al país mes potent de la terra, van muntar una nova empresa, “Capitalista”, en el que els socis eren els mateixos de les altres empreses “Capitalistes”, per poder fer l'explotació. Aquesta empresa Capitalista tenia tota la maquinaria, qu'es necessitava per poder fer l'explotació, a més van enviar els tècnics i tot el personal necessari, perquè van considerar que els habitants del país pobre, que tota la seva vida s'havien dedicat a la ramaderia, no estaven en condicions de poder fer aquesta feina, mes delicada i especialitzada; això si, agafarien una petita part de la població per fer les tasques mes baixes i degradants, amb uns sous que estava a anys llums del que cobrarien el personal que venia del país mes potent del planeta, però que seria una mica mes del que guanyaven fent de ramaders, o sigui que encara podien estar contents.
El normal hauria estat que, el país mes potent del planeta l'hagués fet un préstec a llarg plaç, per poder muntar ells mateixos l'extracció, i l'hagués enviat els tècnics i personal preparat per ensenyar als habitants del país pobre, però, esta clar, si s'hagués fet això, els socis de les empreses Capitalistes no haurien guanyat mes diners del que ja guanyaven amb les empreses que ja tenien, (s'ha de fer constar que aquests senyors no tenen mai prou).
Però com va ser que el país pobre va acceptar que es constituís una empresa Capitalista al seu país, amb els socis del país mes potent del planeta?, va ser molt mes fàcil del que es varem pensar, la solució va ser, enlluernar al que manava mes al país pobre, fent-li soci de l'empresa Capitalista, soci minoritari, està clar, donat-li una petita part dels beneficis (S'ha de recordar que el mineral escàs tenia un gran valor al planeta).
Però els habitants del país pobre no entenien que amb la riquesa que es treia del seu país, ells continuessin sent pobres, i la gent va comença a abandonar els petits nuclis per anar a viure a la ciutat que s'estava creant al tombant d'on vivia el que manava i tot el personal que havia vingut del país mes potent del planeta; ciutat que s'havia creat a l'estil del país on venien, però amb habitatges només per a ells. Els habitants que venien dels petits nuclis s'anaven amuntegant a les rodalies, però en condicions pitjors de les que tenien als seus petits nuclis; venien per la riquesa que veiem a la ciutat, sense adonar-se que no era per a ells.
Alló no podia continuar així, a més el que manava mes, com que cada dia tenia mes diners, cada dia vivia amb mes luxe, per exemple tenia molts cotxes, encara que no els necessites, i cada vegada mes cars, la seva casa ja no se semblava per a res la que tenia abans, superant inclús de molt, els habitatges del personal que havia vingut de fora. Al que anava, la gent va començà a estar molt nerviosa i es van començar a sentir veus de que allò no podia seguir així, va ser llavors quan el que manava va agafar a la gent mes dolenta del mateix país (sempre hi ha), i amb entrenament del país mes potent del planeta i amb armes comprades també a ell, i els va fer servir de soldats, no per defensar-se dels habitants d'altres països, sinó dels habitants del seu mateix país, arribant a matar a tothom que aixecava la veu contra el que manava. Per poder tenir aquests soldats contents els va deixar màniga ampla, que quan volguessin saquegessin als habitants dels petits nuclis, deixant que inclús violessin a les seves dones. S'ha de dir que el que manava havia format un harem de dones, i que cada vegada tenia mes.
El panorama era:
Un país pobre, amb gent o en petits nuclis dedicats a la ramaderia, cada vegada en condicions mes míseres, per els saquejos dels soldats (del mateix país), o amuntegada en condicions infrahumanes a les afores de la ciutat que s'havia creat.
Una ciutat mes o menys normal, on vivien el personal que havia vingut de fora, els comandaments dels soldats i un funcionariat que s'havia creat per evitar que el que manava tingués cap problema, i que tenia màniga ampla per fer i desfer amb la resta d'habitants.
I el palau que s'havia fet construir el que manava, i que vivia amb tot luxe, amb les seves dones els seus fills, rodejats d'una serie de servents
Així si, el mineral escàs s'anava extraient, i els beneficis anaven als senyors capitalistes dels país mes potent del planeta, i una petita part a les butxaques del que manava, que repartia una misèria entre els funcionaris, els soldats i els servents.
Una part dels països de la resta del mon, la que es deia “Civilitzada” deia que tenia remordiments del que passava al país pobre, de la situació que vivien els seus habitants, i aquí es van crear dos corrents a considerar:
Una molt petita part dels habitants d'aquesta països Civilitzats, tenien remordiments i es van crear una serie de corrents. Uns pocs i mes agosarats van anar a aquest país pobre, per amb els seus coneixements poder ajudar directament als habitants, crear hospitals, buscar aigua (cada vegada mes escassa als petits nuclis) i fer pous, creant escoles perquè els nens poguessin estudiar, en fi, ensenyar-lis tot el que es pogués per poder viure en unes condicions millors de les que tenien. Al començament al que manava no li va agradar gens, però després va comprovar que tot el que fessin aquesta gent, s'estalviava fer-ho ell, i a més no li costava cap diners. Això si de tant en tant continuaven anant els soldats a demanar el seu tribut (com si tinguessin dret de demanar alguna cosa, però tenien les armes ....).
Els no tant atrevits però que també volien ajudar, enviaven diners als grups dels mes atrevits, per poder ajudar en la despesa. Es van crear “Organitzacions No Governamentals”, dites “ONG”, per les quals es canalitzava tant els que anaven a treballar i ajudar com els diners de la gent que col·laborava.
La segona corrent va ser directament dels que manaven als països “Civilitzats”, que van decidir que destinarien una part minsa dels diners del país, a ajudar al país pobre, i altres com aquest. Cada any havia de discutir quants diners s'havia de destinar, i després de molt discutir decidien el que. Però aquests països es dedicaven a enviar els diners o el material d'ajuda, i després es despreocupaven del que passava al arribar al país pobre. Encara que la ajuda es quedes entre els funcionaris i els soldats i que no arribava a la població, o que els diners se'ls quedes el que manava i els seus acòlits, això ja no era d'interès dels que manaven als països “Civilitzats”, ells ja tenien la consciencia tranquil·la, i a més, qui es el guapo que li diu als senyors de les empreses “Capitalistes” del país mes potent del planeta que això que fan es espoliar i que està penat per la llei (llei que no va amb ells)".

El que em sap mes greu d'aquesta historia que he explicat aquí, es que encara que he fet servir el temps ERA, en realitat havia de fet servir el ES, i pensar que això no te solució .........
..................

diumenge, 27 de setembre de 2009

La Pobla de Montornès, amb el Voluntariat

Vaig amb els Voluntaris de “La Caixa”, que han preparat una sortida medi ambiental amb la Fundació Onada, fundació que està treballant amb un projecte de recuperació dels espais naturals i l’entorn de la Mina de Mas Gibert, on han localitzat set cabanes de pedra seca, lloc que pertany al terme municipal de la Pobla de Montornès, o potser de Bonastre, no ho ser segur.
Ens trobem a la Pobla de Montornès a dos quarts de deu del matí, en una esplanada que hi ha a una punta del poble, al costat de la via de l'AVE. Allí ens trobem 13 voluntaris i 2 nens, 7 de la Fundació, i una persona de la Diputació de Tarragona, que son els que porten el desenvolupament d'aquests projectes socials.
Després d'unes paraules informals de la persona de la Diputació, s'en va i els altres vint-i-dos ens dirigim, amb els nostres cotxes, pel camí del Mas Gibert, aparcant-los abans de creuar la via del tren, línia Barcelona a Picamoixons, i des d'aquí, ja a peu, i després de distribuir les botelles d'aigua que havia comprat el Voluntariat, i de guants als que no portaven, els de la Fundació ens porten a veure una cabana de pedra seca recuperada, amb tot l'entorn net, i ens volien portar a veure una mina d'aigua que també han recuperat, i segon sembla es l'única mina de tot el terme de Creixell, ara ja fora d'us.
Per una petita manca d'organització, amb el màxim respecte als de la Fundació, no anem a veure la mina, ells estan molt orgullosos de la seva feina per recupera-la i volien ensenyar-ho; els Voluntaris creiem que es millor anar a fer feina i després si hi ha temps ja ens ensenyaran el que estan fent.
Anem tots plegats fins on hi ha un altre cabana de pedra seca, per netejar tot l'entorn i el camí des de la pista fins a ella.
Aquí son quarts d'onze, i fins a poc de passar l'una del migdia, tots plegats fem una netejada de tot l'entorn, tallant branques, treien fullaraca, amb bastants esbarzers, a tot l'entorn de la cabana i d'una una cisterna amb la seva llosanca, al davant, per recollir l'aigua, que hi ha darrera. En aquest tros de darrera es on hi he estat treballant jo, amb un altre voluntari. L'entorn i una petita esplanada davant de la cabana ha quedat completament net, dins s'ha tret la poca brossa que hi havia i s'han arreglat unes pedres que hi havia dins, a més del camí des de la pista, uns 100 metres, ha quedat mes ample que una autopista. He de dir que la cabana es de dos habitacles.
Una vegada acabat, amb els cotxes ens dirigim al Restaurant el Rafal, a la Pobla de Montornès, on teníem taula reservada, i amb un bon àpat (amanida i entremesos d'entrada, llonganissa, xurrasco llom de segon, crema, gelat o macedònia de postre, tot regat amb aigua, vi i gasosa, ah.. i els cafès) i bastant de gresca donem la sortida per acabada, i tothom cap a casa.
El dia ha estat agradable, hem fet feina, i per acabar una bona entaulada, que mes es pot demanar ...
Ah, el genoll no m'ha molestat, comença a ser bona senyal, encara que de caminar han estat menys de 3 kms.
.................................

dissabte, 26 de setembre de 2009

Els urbans de Reus

Fa bastants dies que vaig llegir una noticia que de primer no li vaig donar massa importància, era al Diari de Tarragona del dia 9 d'agost, referent a les multes que es posen a Reus, entre 120 i 150 a la setmana, i on es comenta, pel primer tinent d'alcalde i responsable de la Guàrdia Urbana, Eduard Ortiz que Reus està entre les ciutats menys incíviques
Amb l'incivisme a Reus estic completament en desacord, li preguntaria al Sr. Ortiz si sap quantes multes hauria de signar cada setmana si s'actues, d'una vegada, amb l'incivisme circulatori. Ell deu creure que els cotxes aparcats en doble fila, damunt de l'acera, als llocs destinats a carga-descarrega, als passos de vianants, a les parades de bus, etc., no es incivisme, ni cal multar-ho. Ni les furgonetes i camions, descarregant fora dels llocs destinats per allò (clar que moltes vegades els seus llocs estan ocupats per cotxes que no fan del seu degut us).
Voldria que alguna vegada, per la tarda, passés per la Riera Miró, entre el Camí de Valls i el Carrer del Roser, veuria cotxes aparcats, ja no en la parada del bus, sinó quasi fins la cantonada del Camí de Valls, sense tenir en compte que això dificulta, i molt, els dos carrils de baixada, o el camió descarregant pel super que hi ha, al lloc destinat pel bus, i no cal dir dels cotxes d'un auto-escola, que aparca on li sembla, amb la gent que espera al bus, entre ells molta gent gran, han de baixar de l'acera, primer per que el conductor els vegi i pari, i per pujar, ja que el bus no pot parar al seu lloc, al estar ocupat.
I això no passa només en aquest tros de Reus, sinó a tota la localitat, però es veu, i torno a repetir, que pel Sr. Ortiz això no es incivisme i no cal multar-ho.
Ara he quedat perplex al llegir que estan estudiant que els autobusos de Reus facin servir el Gps (que ja el porten) per avisar a la grua dels cotxes mal aparcats, Diari de Tarragona del 9 de setembre. Que s'avisi a la grua pels cotxes mal aparcats ja em sembla be, però ve la pregunta, on son i que fan els urbans?, la grua vindrà de seguida?, o passarà com ara, que s'ha d'avisar al conductor del vehicle mal aparcat, amb els clàxons, esperant una grua que no arriba?, tota una cua de cotxes tocant el clàxon, no es incivisme, també?.
La resposta de la actual actuació dels urbans, al meu parer es molt clara, i per entendre-ho ens haurem de remuntar uns quants anys endarrere:
Abans les funcions de les policies estava ben clara, els urbans havien de preocupar-se de la convivència ciutadana i pel assumptes de seguretat i ordre public hi havia la “Policia Nacional” a les ciutats i la Guàrdia Civil als pobles, però va resultat que en unes eleccions generals va guanyar l'Aznar i per quadrar els comptes del país, entre les coses que va reduir va ser la de la plantilla dels ex-grisos, davant d'això els urbans van deixar, poc a poc, de fer la seva feina, per agafar tasques que no els pertanyia. Ara amb el desplegament dels Mossos, no accepten tornar a ser urbans, o sigui policia assistencial i cuidar del civisme de la ciutat, i aquí Reus presumeixen que l'encaix entre Mossos i locals ha funcionat, però les seves funcions, qui les fa?.
Últimament es veu alguna parella de la “Policia Municipal” patrullant pel centre de Reus, però el que no es centre i els barris que no es mereixen el mateix?. Encara que per on patrullen pocs cotxes hi ha, si no es municipal.
Els urbans han de tornar a la seva feina, i deixar als Mossos que facin la seva, i els ciutadans han de complir els seus deures, i encara que les multes no estan ben vistes, i que Reus deixi d'estar a la banda baixa de l'incivisme (si el barem son les multes), estic segur que amb una política municipal correcta, tornaria ha estar a la banda baixa, i els ciutadans al final ho agrairien.
I mentre, que no s'oblidin dels que no recullen les “caques” de gos, que se sap de segur a quines hores treuen els gossos a passejar, i només cal fer un petit seguiment. Encara que sigui un assumpte de merda, valdria la pena que es preocupessin.
I altres temes que deixo per no fer l'escrit massa llarg i que estan a la ment de la majoria .....
I que el Sr. Ortiz i altres polítics no pensin que amb això perdran vots, si els perden es per no complir amb les seves obligacions municipals i per creure's que la ciutat es seva i no dels ciutadans.
..........

divendres, 25 de setembre de 2009

El cas dels sabonets

Ho he trobat en castellà, i tal qual ho copio, no voldria que es perdes alguna cosa amb la traducció, ja que, com sabeu, faig masses faltes. Espero us agradi:

EN EL HOTEL - EL CASO DE LOS JABONCILLOS
-------------------------------------------------------------------

Estimada señora de la limpieza:
Por favor no vuelva a dejar más de esos jaboncillos en mi cuarto de baño. Tengo mi propia pastilla de jabón de tamaño normal y no utilizo estos jaboncillos. Por favor llévese los seis jaboncillos que están junto al grifo del lavabo y los otros tres en la jabonera de la ducha, tan solo sirven para molestar.
Muy agradecido,
Sr. Berman
------------------------------

Estimado cliente:
No soy la señora de la limpieza que atiende su habitación habitualmente, hoy es su día de fiesta y mañana ella podrá atenderle. Sin embargo siguiendo sus instrucciones he retirado los 6 jaboncillos de su lavabo y los otros 3 de la jabonera de la ducha y los he puesto encima del aparatito de toallitas kleenex por si cambia de opinión.
Así que tan solo observará los 3 jaboncillos que he dejado hoy siguiendo las órdenes del jefe de servicio del hotel. Espero que sea satisfactorio para usted.
Kathy, señora de la limpieza de apoyo.
------------------------------

Estimada señora de la limpieza:
Espero que sea mi señora de la limpieza habitual, parece ser que Kathy no le comunicó mi nota referente a los jaboncillos. Cuando regresé a mi habitación me encontré que había usted añadido 3 pequeños jaboncillos al estante de debajo del botiquín. Voy a estar 20 días en el hotel y no necesito para nada esos 6 jaboncillos del estante, me molestan cuando me afeito o me lavo los dientes, por favor lléveselos de ahí.
Sr. Berman
------------------------------

Estimado Sr. Berman,
El pasado miércoles fue mi día libre, por lo que la doncella suplente dejó los tres jaboncillos como mandan los jefes de servicio del hotel que se haga a diario. He recogido los 6 jaboncillos del estante y que al parecer le molestaban en su aseo personal y los he puesto en la jabonera de la ducha donde había una pastilla de jabón que al parecer le pertenece. Esa pastilla la he guardado en el botiquín por la falta de espacio en la jabonera. No he movido los 3 jaboncillos que habitualmente se guardan en el botiquín para el caso de entrada de un nuevo cliente en la habitación y que al parecer a usted no le molestan. Por favor dígame si puedo serle de alguna otra ayuda.
Su doncella habitual,
Dotty
------------------------------

Querido Sr. Berman:
El gerente, Sr. Kensendder, me ha informado esta mañana que usted llamó la pasada noche y que dijo que no estaba satisfecho con la atención del servicio de limpieza de habitaciones, le hemos asignado una nueva doncella y espero que acepte nuestras disculpas por cualquier molestia.
Si desea presentar cualquier otra queja me gustaría poder atenderle personalmente, llame a la extensión 1108 de 8:00 a 17:00 y le atenderé muy gustosamente.
Gracias,
Elaine Carmen
Recepción
------------------------------

Estimada Srta. Carmen:
Me es imposible ponerme en contacto con usted por teléfono porque tengo que abandonar el hotel cada mañana a las 7:30 por cuestiones de negocios y no regreso hasta las 19:00 horas más o menos. Por ese motivo llamé al Sr. Kensendder ayer noche, usted ya había terminado su jornada laboral. Tan solo solicité del Sr. Kensendder si podía hacer algo con mi problema de jaboncillos. La nueva doncella que han asignado a mi habitación ha debido pensar que acabo de llegar al Hotel y por ello ha dejado 3 jaboncillos en el botiquín de mi habitación y los otros 3 que diariamente reparten por cada habitación. En 5 días llevo amontonados 24 jaboncillos. ¿Por qué me hacen esto?
Sr. Berman
------------------------------

Estimado Sr. Berman:
Su doncella Kathy ha recibido ordenes de dejar de repartir jabón en su habitación y de llevarse todos los jaboncillos. Si podemos serle de mas ayuda llame a la extensión 1108 de 8:00 a 17:00 y le atenderé muy gustosamente.
Gracias,
Elaine Carmen
Recepción
------------------------------

Estimado Sr. Kensedder,
Mi pastilla de jabón -tamaño normal- ha desaparecido, se han llevado todas las pastillas de jabón de mi habitación incluyendo la mía. Ayer noche llegué tarde y tuve que llamar al botones que regresó con 4 botecitos de champú y un bote grande de gel de baño.
Sr. Berman
------------------------------

Estimado Sr. Berman,
He informado a la recepcionista, Elaine Carmen, de su problema con el jabón. Sinceramente no puedo imaginar el motivo de su problema ya que todas las doncellas tienen ordenes estrictas de repartir diariamente 3 jaboncillos por habitación. He cursado las órdenes necesarias a fin de resolver su problema.
Por favor acepte mis más sinceras disculpas por las molestias ocasionadas.
Martin L. Kensedder
Gerente
------------------------------

Estimada Srta. Carmen:
¿Quién demonios ha dejado 54 jaboncillos en mi habitación? Esto es lo que me encontré anoche al llegar a mi habitación, no quiero para nada 54 jaboncillos. Tan solo quiero mi maldita pastilla de jabón tamaño normal, corriente y moliente.
Le ruego que me la devuelvan
Sr. Berman
------------------------------

Estimado Sr. Berman:
Usted se quejó de demasiado jabón en su habitación y por ello mandé que lo retirasen todo. Entonces usted se quejó al Sr. Kensendder de que todo su jabón había desaparecido y personalmente me ocupé de restituirle los 24 jaboncillos que habían sido retirados y los tres que le corresponden diariamente. No sé nada de un jabón tamaño normal, en este Hotel no se usa ese tipo de jabón porque resultaría demasiado derroche o antihigiénico. A cambio le dejé 3 botecitos de gel de ducha que he puesto en su botiquín.
Al parecer, Kathy la doncella, no sabía que había llevado personalmente los 27 jaboncillos y ella también le llevó a la habitación otros 24 jaboncillos y los 3 que le corresponden diariamente.
Espero que no tenga mas motivo de ulterior queja.
Elaine Carmen
Recepción
------------------------------

Estimada Srta. Carmen:
Le remito esta breve nota para ponerle al día de mi actual inventario jabonero. Al día de hoy tengo en mi poder:
En el estante del baño: 18 jaboncillos en 4 montoncitos de 4 y un montoncito de 2.
Encima del aparato de toallitas kleenex: 11 jaboncillos en 2 montoncitos de 4 y un montoncito de 3.
En el estante superior del armario ropero: Tres botecitos de gel de baño, 1 montoncito de 4 jaboncillos y 3 botecitos de champú.
Dentro del botiquín: 12 jaboncillos en tres montones de 4.
En la jabonera de la ducha: 6 jaboncillos cuasi convertidos en sopa de jabón.
En la esquina noroeste de la bañera: Un bote de gel de baño a medio usar.
En la esquina noreste de la bañera: 6 jaboncillos en dos montones de 3.
Por favor pida a Kathy cuando limpie mi habitación que procure quitar el polvo a los montoncitos de jabón y que los deje bien ordenados. Por favor, dígale que si los apila en montones de mas de 4 tienen cierta tendencia a caerse.
¿Podría sugerir que los futuros aprovisionamientos de jabón se almacenen en el marco de la ventana? A mi humilde parecer es un sitio ideal y todavía sin usar. Una cosa más, he comprado otra pastilla de jabón tamaño normal que deposito a diario en la caja fuerte del hotel a fin de evitarnos más engorrosas confusiones.
Atentamente,
Sr. Berman
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

dijous, 24 de setembre de 2009

Els que pugen ....

Estan els que sempre usen la mateixa roba
Estan els que porten amulets
Els que fan promeses
Els que imploren mirant al cel
Els que creuen en les supersticions
I estan els que segueixen corrent quan els tremolen les cames
Els que segueixen jugant quan se'ls acaba l'aire
Els que segueixen lluitant quan tot sembla perdut
Com si cada vegada fos l'última
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament

Sofreixen, però no es queixen
Perquè saben que el dolor passa
Que la suor s'asseca
El cansament acaba
Però hi ha alguna cosa que mai desapareixerà:
La satisfacció d'haver-ho assolit.

En el seu cos hi ha
La mateixa quantitat de músculs
En les seves venes corre la mateixa sang,
la qual cosa els fa diferents és, el seu esperit
La determinació d'aconseguir el cim.

Un cim, a la qual no s'arriba superant als altres, sinó
superant-se a si mateix.
..........................

dimecres, 23 de setembre de 2009

Muntanyenc Ateu

Allí va una historieta:
Aquest era un muntanyenc ATEU que va somiar tota la seva vida amb poder pujar al cim mes alt de Colòmbia, Pics Colon i Bolivar a la Serra Nevada de Santa Marta; doncs bé, es trobava en ple ascens quan es va aparèixer l'Abominable Home de les Neus, mostrant els seus poderosos ullals, amb mirada fera i un semblante perillós; al veure això el muntanyenc ATEU s'agenolla i mirant als cels suplicar : "Déu meu, salvam", de sobte una veu profunda prové dels núvols i respon: "Un moment, com et vaig a salvar-te si fins fa 10 minuts no creias amb mi???" , al que el muntanyenc respongué: "Està bé, però fins fa 10 minuts tampoc creia en l'abominable home de les neus.."
....................

diumenge, 20 de setembre de 2009

L'Amor

Quan...
- Quan estranyes a algú molt temps i te'l passes pensant en ella,
- quan el temps és etern sense ella,
- quan et molesta no tenir el temps per a coincidir,
- quan saps que passa un mal moment i volguessis saber com poder ajudar-li,
- quan estant lluny volguessis estar al costat d'ella,
- quan somies escoltar la seva veu i volguessis escoltar-la novament,
- quan recordes el seu riure que et va fer feliç,
- quan aprofites el temps mirant el seu retrat,
- quan volguessis canviar tot per a poder unir-se,
- quan penses que algun dia faràs una bogeria per a ser només un,
- quan penses que tal vegada tot sigui una simple il·lusió i això t'entristeix,
- quan et fa feliç saber d'ella,
- i molts "quans" més que no són fàcils de descriure, però que els sents intensament.
"És llavors que comences a estimar a aquesta persona"
...............................

El Perdó

- El perdó és la venjança dels homes bons.
Anònim
........................

El Parlar

- La llengua dels savis està al seu cor, la dels necis a la seva boca.
Eclesiastes
............................

El Judici Final

- No espereu el judici final, té lloc tots els dies.
Albert Camús
..........................

Govern

- Crec que amb el temps mereixerem no tenir governs.
Jorge Luis Borges
.....

dissabte, 19 de setembre de 2009

It's my life

Traducció de la lletra d'una de les meves cançons preferides, es It's my life de Bon Jovi:
Banda / Artista : Bon Jovi
Nom de la Cançó : It's my life

This ain’t a song for the broken-hearted
No silent prayer for the faith-departed
I ain’t gonna be just a face in the crowd
You’re gonna hear my voice
When I shout it out loud

Chorus:
It’s my life
It’s now or never
I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(it’s my life)
My heart is like an open highway
Like frankie said
I did it my way
I just wanna live while I’m alive
It’s my life

This is for the ones who stood their ground
For tommy and gina who never backed down
Tomorrow’s getting harder make no mistake
Luck ain’t even lucky
Got to make your own breaks

Chorus:
It’s my life
And it’s now or never
I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(it’s my life)
My heart is like an open highway
Like frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive
’cause it’s my life

Better stand tall when they’re calling you out
Don’t bend, don’t break, baby, don’t back down

Chorus:
It’s my life
And it’s now or never
’cause I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(it’s my life)
My heart is like an open highway
Like frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive

Chorus:
It’s my life
And it’s now or never
’cause I ain’t gonna live forever
I just want to live while I’m alive
(it’s my life)
My heart is like an open highway
Like frankie said
I did it my way
I just want to live while I’m alive
’cause it’s my life!
Banda / Artista : Bon Jovi
Nom de la Cançó Traduida: Es mi vida.

No es esta una canción para los afligidos
Ninguna oración silenciosa para los creyentes
No voy a ser una cara entre la multitud
Tú vas a oír mi voz
Cuando yo deba, saldrá ruidoso.

Es mi vida. Es ahora o nunca,
No viviré por siempre
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo.
Es mi vida
Mi corazón es una carretera abierta
Como Frank lo dijo, lo hice a mi manera
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo. Es mi vida.

Esto es para los únicos que resistieron su tierra
Para Tomy y Gina que nunca retrocedieron
Mañana tratando hacerlo más duro, sin error.
La suerte no es incluso afortunada
Consiguiendo hacer sus propios descansos.

Es mi vida.
Y es ahora o nunca,
No viviré por siempre
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo.
Es mi vida
Mi corazón es una carretera abierta
Como Frank lo dijo, lo hice a mi manera
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo.
Porque es mi vida

Mejor estar alto cuando ellos estén llamando,
No dobles, no rompas, nena, no cedas.

Es mi vida.
Y es ahora o nunca,
No viviré por siempre
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo.
Es mi vida
Mi corazón es una carretera abierta
Como Frank lo dijo, lo hice a mi manera
Yo apenas quiero vivir, mientras este vivo.
Porque es mi vida


Sembla que la traducciò es prou correcta ......

..
........................

divendres, 18 de setembre de 2009

Amb el temps

"Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima,
Que els petons no són contractes i els regals no són promeses,
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts,
i un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans...
i els futurs tenen una forma de caure a la meitat.
I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema.
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, en lloc d'esperar que algú li porti flors.
I un aprèn que realment pot aguantar, que un es realment és fort, que un realment val, i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn.
Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. Amb el temps comprens que només qui és capaç de voler-te amb els teus defectes, sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.
Amb el temps t'adónes que si estàs al costat d'aquesta persona només per acompanyar la teva solitud, irremeiablement acabaràs desitjant no tornar a veure-la.
Amb el temps entens que els veritables amics són contats, i que el qual no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses.
Amb el temps aprens que les paraules dites en un moment d'ira poden seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida. Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, però perdonar és només d'ànimes grans.
Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, molt probablement l'amistat mai tornarà a ser igual.
Amb el temps t'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar.
Amb el temps t'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible.
Amb el temps t'adones que el que humilia o menysprea a un ésser humà, tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus, multiplicats al quadrat.
Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les que passin, ocasionarà que al final no siguin com esperaves.
Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, dir que ames, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, davant una tomba, ja no té cap sentit, ja és tard, mai deixis que alguna cosa et sigui massa tarda.
Però desafortunadament, HO APRENDRÀS només amb el temps..."


Escrit de Jorge Luis Borges, (escriptor argentí, un dels autors mes destacats de la literatura del segle XX).

dijous, 17 de setembre de 2009

Dedicat a la gent quan fa 60 anys

Als de la meva generació, però sobretot dedicat a un company que fa poc va celebrar els seus 60 anys.
Ja se que complir anys, i segons quines edats a ningú li agrada, mes quan passes unes xifres màgiques, com pot ser els 60, però pensa que després vindran el 70, els 80, els 90 ......
Detallo a continuació el que li va passar a dos "jaiets", per que comproveu que no es tan dolent ser-ho.

"Tinc seixanta-tants anys i estic podrit de pasta. Treballo en allò que se sol anomenar “altes finances” i hi tinc el collons pelats, a fer “enginyeria comptable”. Les meves oficines ocupen tot el pis 24 d’aquest edifici tan guapo. Quan la dona em va deixar, vaig estar a punt d’engegar-ho tot a fer punyetes. Per sort hi ha la Katryn. Té 24 anyets i només fa que banyar-se. Les seves tetes, siliconades en la justa mesura, són una mica guenyes, vull dir que els mugrons miren cadascun a un punt cardinal. Quan surt de l’aigua triga molta estona a assecar-se, i a més, ho fa amb una tovallola esquifida, perquè es pugui apreciar millor el contrast entre allò que està sec i el que encara falta. Aquells dos ganàpies que hi ha a la vora de la piscina l’estan escanejant. Un no sé qui cony és. L’altre, el del paquet exagerat, és el meu nét, en Cristian. El molt fill de puta va dient que li agrada més aquesta àvia que la d’abans. Mentrestant jo m’he de prendre un bíter sense alcohol amb la meva filla, la mare del noi, que sí que està vestida i que tot i anar farcida d’ansiolítics, es fot els whiskys que el metge em prohibeix. Ma filla m’està explicant no sé què del cabronàs del Julià, el seu ex, i jo no me l’escolto, perquè veig com la Katryn s’acosta al Cristian i li està palpant els abdominals. Els nois empassen saliva i al meu nét les cames li fan figa quan la "jaieta" li puja a cavallet. Les tetes guenyes impacten contra l’esquena del xaval, feliç i sobrepassat, perquè no es creu el que li passa. I el mànec li toca el melic, quina enveja. La guarra li diu alguna cosa a l’orella. M’agradaria tallar tanta mariconada, però no puc, amb la cama enguixada, i la meva filla que s’encaparra perquè parli pel mòbil amb el macarra del seu ex, que m’assegura que té uns terrenys que m’anirien de putíssima mare. L’únic que se m’acut és cridar “Cristian, el papa vol parlar amb tu”, tirar-me un pet dels que deixa nicotina, que és una llicència pròpia de la vellesa, i fer-me l’adormit. I amb la Katryn, ja en parlarem, si hi haurà festa o no.
Però no puc negar-li. Si em demana que convidi el bo i millor de la ciutat, qui sóc jo per no fer-ho? M’ha costat un ou i el rovell de l’altre muntar-ho, però se me’n refot. El meu gendre em passarà uns contactes i el que surti per un costat entrarà multiplicat per l’altre. No se m’aixeca, amb pastilletes o sense, però segueixo donant pel cul a mig país. Els politiquets mengen a les meves mans, i els artistes em llepen la sola de les sabates. El que em toca la pera és que el meu nét s’estigui repassant la seva nova àvia sota la pèrgola i que la gent aplaudeixi amb entusiasme, passant dels músics, de la gent guapa i del halar com de la merda. No puc dir-li res a la meva filla, que va pet des de les tres de la tarda. Sort del Julià, que li ha cardat al nano totes les hòsties que li faltaven per créixer com cal, i que segur que acabarà la feina com jo ho faria. I qui vulgui espectacle, els divendres de matinada, al canal de pagament, collons."

Es un exemple, l'altre seria:

"Als 60 anys d'edat l'Albert es va casar amb la Roser, de 25. Degut al fet que el seu marit és tan vell, la Roser decideix que després de les noces, ella i el seu flamant espòs han de tenir dormitoris separats. Després de la festa, la Roser es prepara per a anar al llit quan escolta cops en la porta. Al obrir està l'Albert, amb els seus 60 anys llest per a l'acció. Conclòs l'acte, l'ancià li fa un petó de bona nit i torna al seu dormitori.
Després d'alguns minuts, la Roser escolta altra vegada cops en la porta del dormitori i és l'Albert llest per a la segona volta. Sorpresa, la Roser accepta. Al acabar, el seu marit li dóna un afectuós petó de bona nit i es va.
Més tard, l'ancià està altra vegada tocant la porta, tan fresc com un noi de 25 anys llest novament. I així succeïx dues vegades mes, l'Albert regressa amb la Roser, i després de l'acció li fa un petó de bona nit a la seva esposa i regressa a la seva cambra.
Després d'una hora, regressa per sisena vegada, com si gens. Acaba i li fa un petó de bona nit, però en aquesta ocasió ella ho deté i li demana que es no es vagi. Sorpresa li diu: M'impressiona que a la teva edat puguis repetir això tantes vegades, Albert. En veritat ets un gran amant! He estat amb homes amb la meitat de la teva edat i són totalment incapaces de seguir-te el pas. Desconcertat, l'ancià li pregunta a la Roser: - Com!, ja havia vingut abans? "

Veieu com no es tan dolent fe anys!!
............................

dimecres, 16 de setembre de 2009

Carta Oberta sobre la Grip A

M'han demanat que es doni la màxima difusió d'aquesta carta oberta, escrita per Juan Gérvas, Llicenciat i Doctor en Medicina per la Universitat de Valladolid, dirigida a la Sra, Ministra i als Consellers de Sanitat. Com penso que te tota la raó, es pel que la poso a continuació.
A més, per qui estigui interessat, aquí teniu un vídeo de youtube, per saber mes del tema, encara que dura quasi 10 minuts, val la pena mirar-ho.
Qui llegeixi la carta i vegi el vídeo te la probabilitat d'acabar amb mala "llet", al comprovar, una vegada mes, que sempre ens enganyen.

ANTE LA GRIPE A, CARTA ABIERTA A LA MINISTRA Y A LOS CONSEJEROS DE SANIDAD (CON COPIA A MIS PACIENTES)
Por Juan Gérvas, Licenciado y Doctor en Medicina por la Universidad de Valladolid
Con el debido respeto, ruego que escuchen a este médico general rural preocupado por el pánico desatado ante la epidemia de gripe A. Es preocupación clínica y social, pues se refiere tanto a la atención a los pacientes como al impacto en la estructura social, laboral y económica de un pánico que tendrá peores consecuencias que la propia epidemia de gripe A.
CONSIDERACIONES
Conviene recordar que el Gobierno de Canadá se planteó dos objetivos ante la gripe aviar, 1/ disminuir su impacto en mortalidad y 2/ mantener la estructura social. No es una visión improbable la de un país sumido en el caos, parado por cierres de escuelas y centros de trabajo, con las urgencias y servicios médicos colapsados, con falta de atención a otros problemas de salud incluso graves, como infartos de miocardio y apendicitis (sin hablar de los errores tipo retrasos en el diagnóstico de meningitis por confusión con la “omnipresente” y deslumbrante gripe A).
Y, sin embargo, la gripe A es enfermedad benigna, con menos mortalidad que la gripe estacional (la de todos los años). Lo sabemos ya con datos, por la experiencia del invierno en los países del hemisferio sur. La diferencia es responder como Argentina (pánico y descontrol absoluto) o como Australia (organización y eficacia). Según los cálculos más ciertos podemos esperar como máximo unos 500 fallecimientos por gripe A, frente a los más de 1.500 anuales por la gripe estacional. Por ello, habrá menos muertos en todos los grupos de edad con la gripe A que con la gripe estacional. Para disminuir la mortalidad habrá que tratar adecuadamente a los casos que se compliquen. Lastimosamente la vacuna prometida llegará tarde, y no deja de ser una vacuna cuya eficacia desconocemos. Hasta que no haya más conocimiento muchos ni nos la pondremos ni la recomendaremos.
Respecto a las embarazadas, siempre se han visto más afectadas por la gripe, especialmente en el tercer trimestre, por los cambios cardio-respiratorios que provoca la ocupación del abdomen por el útero grávido. La gripe A no cambia nada respecto a la gripe estacional; habrá la misma proporción de ingresos, y menos muertes que con la gripe estacional. La embarazada puede y debería llevar la vida sana que siempre se le ha recomendado, lo que incluye continuar con su vida normal, familiar y laboral. La gripe A no provoca abortos ni malformaciones del feto. Estar embarazada no aumenta la probabilidad de contagiarse por gripe A.
La selección de personas por sus “factores de riesgo” es cuestión discutible pues los factores de riesgo ni son necesarios ni son suficientes para explicar las complicaciones. Por ejemplo, hasta el 70% de los niños que mueren por gripe estacional carecen de factores de riesgo definidos.
La predicción sobre la evolución de la gripe A debería basarse en lo que sabemos de esta propia epidemia y de pandemias previas. Por ello lo previsible es una onda de rápido contagio. Hablar de otras posibilidades es ignorancia, fantasía, irresponsabilidad o maldad. Es absurdo recordar epidemias de gripes de cuando ni había una cobertura pública sanitaria ni existían antibióticos para tratar las neunomías que las complican.
PROPUESTAS
Dejen de organizar protocolos y de promover medidas de recepción a los pacientes de probable gripe A que carecen de sentido. Es absurdo el aislamiento en urgencias y en los centros de salud de los pacientes con fiebre y síntomas de gripe. Durante la epidemia los griposos estarán en todos sitios y las medidas de aislamiento son innecesarias en los centros sanitarios. Sólo contribuyen a crear alarma y pánico.
No promuevan el diagnóstico exacto de la gripe A, excepto para investigación y vigilancia epidemiológica. Las pruebas de detección rápida son poco fiables, e inútiles. El seguimiento es el mismo sea gripe A, gripe estacional, o cualquier otra infección respiratoria.
Dejen que los médicos clínicos hagan su labor. Llevan años atendiendo a los pacientes con gripe, y saben hacerlo en las urgencias, las consultas y los domicilios. Los “expertos” poco pueden añadir, salvo colaborar como consultores. La gripe A es más benigna que la estacional, pero concentrará a los enfermos en un periodo breve de tiempo. No conviene hacer grandes inversiones ni cambios, sino reforzar los dispositivos existentes con lógica y sentido común. La buena atención clínica a los casos complicados es tan importante o más que todas las demás medidas juntas. La atención a domicilio debería gravitar sobre los médicos de cabecera que tienen conocimiento y capacidad de decisión respecto a sus pacientes y su entorno familiar. Tengan en cuenta la sobrecarga de trabajo y prevean medidas para compensar las horas extras de trabajo (no todo es gastar en acumular anti-virales y vacunas).
No promuevan excesivamente ni los anti-virales ni la vacuna. Hay dudas razonables sobre sus ventajas, y tienen efectos adversos innegables.
Tengan en cuenta que la gripe A tendrá más impacto en la clase social baja, entre los pobres, marginados, toxicómanos, mal alimentados, mal abrigados y habitantes de viviendas insalubres. Todos ellos tienen menos interés por su salud por lo que habrá que prever medidas pro-activas tendentes a evitar la falta de equidad en la atención a estos pacientes y poblaciones.
No promuevan el uso de mascarillas. Su eficacia es dudosa.
Promuevan el auto-cuidado. Lo importante es que los pacientes y las familias se enfrenten a la gripe A con la misma serenidad y buen hacer que a la gripe estacional. El ser humano ha evolucionado en convivencia con el virus gripal, de forma que hay un excelente cúmulo increíble de normas sensatas de auto-cuidados en la población. Como siempre ante la gripe, los individuos y las familias son capaces de cuidarse sin necesidad de médicos ni de sanitarios.
Faciliten la justificación de la ausencia al trabajo. La gripe dura siete días, y normalmente los tres primeros son los peores. Nada impide que esos tres días se puedan justificar por el propio trabajador, sin necesidad de baja médica (con lo que se ahorra la visita al médico en el 95% de los casos, que serán leves). Y en caso de ausencia más larga, de hasta una semana, facilite la justificación de la baja con un solo documento que se pueda hacer en sólo una visita (según la organización actual se requerirían tres).
Pidan a los medios de comunicación que sean responsables. No tiene sentido transmitir en vivo y en directo cada muerte por gripe A. En vez de 500 parecerán 500.000. Con ello se crea alarma social innecesaria. Tenemos la experiencia de la meningitis C, que desató el pánico por este comportamiento absurdo de los medios de comunicación. La percepción social del riesgo de contagiarse y de morir por gripe A no tiene nada que ver con la realidad. Todos tenemos la culpa, desde la Organización Mundial de la Salud al Ministerio de Sanidad y Política Social, pasando por las Consejerías de Sanidad, los Colegios de Médicos y los medios de comunicación. Y entre todos hay que lograr enmendar este desaguisado antes de que sea tarde. Es clave que la percepción social del riesgo de enfermar y de morir por gripe A corresponda a la realidad, a la de una enfermedad leve, una gripe de menor gravedad que la habitual.
Juan Gérvas es médico de Canencia de la Sierra, Garganta de los Montes y El Cuadrón (Madrid).

Profesor Honorario de Salud Pública en la Facultad de Medicina de la Universidad Autónoma de Madrid, y Profesor Visitante de Atención Primaria en Salud Internacional de la Escuela Nacional de Sanidad (Madrid).
Contacto jgervasc@meditex.es www.equipocesca.org

Referencias seleccionadas
Antivíricos en la gripe: entre la incertidumbre y la urgencia de la pandemia por el nuevo virus A/H1N1. Bulletí CROC. 2009;22(2).
Bath N, Wright JG, Broder KE et al. Influenza-associated deaths among children in the United States, 2003-2004. N Engl J Med. 2005;353:2559-67.
Blumenshine P, Reingold A, Egenter S et al. Pandemic influenza planning in the United States from a health disparities perspective. Emerging Infec Dis. 2008;14:709-15.
Burch J, Corbett M, Stock C et al. Prescription of anti-influenza drugs for healthy adults: a systematic review and meta-analysis. Lancet Infec Dis. 2009;doi:10.1016/S1473-3099(09)70199-9.
Chowell G, Miller MA, Viboud C. Seasonal influenza in the United States, France and Australia. Transmission and prospects for control. Epidemiol Infect. 2008;136:852-64.
Dodds L, McNeil S, Fell DB et al. Impact of influenza exposure on rates of hospital admissions and physician visits becaus of respiratory illness among pregnant woman. CMAJ. 2007;176:463-8.
Ellis C, McEven R. Who should receive Tamiflu for swine flu? BMJ. 2009;339:b2698.
Evans D, Cauchemez S, Hayden FG. “Prepandemic” immunization for novel influenza viruses, “swine flu” vaccine, Guillain-Barré syndrome and the detection of rare severe adverse affects. J Infect Dis. 2009;200:321-8.
Gérvas J. Disease mongering by WHO. BMJ. 2009 [letter] http://www.bmj.com/cgi/eletters/339/aug10_1/b3172
Health Protection Agency. Risk to pregnant women arising from influenza A infections. Background information for discussion with pregnant women. 25 August 2009. http://www.hpa.org.uk/web/HPAwebFile/HPAweb_C/1247816600220
Kitching A, Roche A, Balasegaran S et al. Oseltamivir adherence and side effects among children in three London schools affected by influenza A (H1N1), May 2009. An Internet based cross sectional survey. Eurosurvillance 2009;29:1-4.

Res mes, i tranquils que continuaran enganyant-ens
.....................

dimarts, 15 de setembre de 2009

Codis nous per a nous temps

- La ciutat no es passeja, es creua.
- Les portes no s'obren, s'empenyen.
- Els amics no es troben, es diuen.
- Els petons no es donen, es llencen.
- Les mans no s'estrenyen, es xoquen.
- Les paraules no es diuen, es declaren.
- Les flors no s'oloren, s'aspiren.
- Els somriures no es lliuren, s'oferixen.
- Les abraçades no es comparteixen, es promedien.
- Els somnis no s'anhelen, s'amiden.
- Les estrelles no es miren, es registren.
- Els anys no se celebren, es conten.
- Els llibres no es llegixen, es consulten.
- Els ocells no volen, fluctuen.
- La vida no es viu, es consumeix.
..................

dilluns, 14 de setembre de 2009

El Paradís

- Un paradís del que no es pot sortir és un infern.
Armando Fuentes Aguirre
..................................

El Rei

- Una vegada acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa.
Proverbi italià
........................

El millor mestre

- El millor mestre és el que ens ensenya a estudiar-nos a nosaltres mateixos.
Stephen crane
..................................

Déu

- Déu li dóna un cuc a cada ocell, però no l'hi duu fins al niu.
Proverbi suec
- Invoca a Déu, però no naveguis al costat dels esculls
Proverbi Hindú
..................

La Clarividència

- Pot succeir el que sigui, sempre hi ha un que ho veia venir.
- Quan el carro es trenca tothom t'indica per on no hauries d'haver passat.
...........................

diumenge, 13 de setembre de 2009

Parlant correctament

Encara passen coses com aquesta?. Es que fa tant de temps, que no se si ha canviat....

Client: Vull obrir un "puto" compte en aquest Banc de merda!
Caixera: Si us plau, està prohibit parlar d'aquesta manera aquí.
Client: Per que cony no puc parlar com em surt dels ous?
Caixera: Li suplico que deixi de dir vulgaritats.
Client: Em toca els collons el que em demana. Només vull obrir un fotut compte en el Banc de la seva puta mare.
Caixera: Ho sento, però no em deixa altra opció que avisar al gerent.
Gerent: Disculpi cavaller, Puc ajudar-li en alguna cosa?
Client: Quina pregunta mes "gilipolla"! Doncs clar, "soplapollas"! Acabo de guanyar 50 "putos" milions d'euros a la Loteria i vull obrir un "puto" compte! Tocapilotes!
Gerent: Ah, ja veig!... I aquesta mamona li està posant traves... Però quina filla de puta!
......................

Una sobre la Sanitat

Qualsevol Hospital o Centre Metge Hospitalari
Digui'm... - Si, bon dia..
Voldria parlar amb algú que em doni informació sobre un pacient que està internat en aquest Hospital.
De quin pacient es tracta?
Es diu Pau Rodríguez i està en l'habitació 376 .
Un moment, li passo amb infermeria.
Bon dia, sóc la infermera Josefina. En que li puc ajudar?
Voldria saber l'estat actual del pacient Pau Rodríguez que està en l'habitació 376, per favor.
Un minut que vaig a localitzar al metge de guàrdia.
Bon dia, li parla el doctor Gutiérrez. En què puc ajudar-lo?
Vegi doctor, voldria que m'informessin sobre la salut de Pau Rodríguez de l'habitació 376 .
Esperi'm un minut que consulto la fitxa del pacient.
Val!, gràcies. Aquí està. Avui va menjar bé, la pressió i el pols estan estables, i respon bé a la medicació i ja li retirarem el monitor cardíac matí. Si contínua bé, li donarem l'alta en dues o tres dies.
Moltes gràcies, doctor. No sap que notícia meravellosa que m'ha donat ... Quina alegria!
Pel seu entusiasme, vostè ha de ser algun parent molt proper?
No?. - No, no... Jo sóc Pau Rodríguez i estic parlant des de l'habitació 376. El que passa és que tots els metges entren i surten de l'habitació, parlen entre vostès, i a mi ningú em diu una merda...
..........................

dissabte, 12 de setembre de 2009

Estima'm més quan no ho mereixi, És quan més ho necessito

En un Avió...
Quin és el problema, Sra.? - Pregunta l'hostessa.
És que no ho veu? - Respon la dama (podria, igualment, ser un home) - M'han col·locat al costat d'un indígena. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. No té altre seient!! ??
Per favor, calmi's? -diu l'hostessa- Gairebé tots els seients estan ocupats. Però, vaig a veure si hi ha un lloc disponible.
L'hostessa s'allunya i torna de nou alguns minuts més tard: Sra., com jo pensava, ja no hi ha cap lloc lliure en la classe econòmica. He parlat amb el comandant i m'ha va confirmat que no hi ha més llocs disponibles en la classe econòmica. No obstant això, tenim encara un lloc en primera classe.
Abans que la dama pugui fer el menor comentari, l'hostessa segueix: És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica asseure's en primera classe. Però, donades les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar a algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.
I dirigint-se a l'indígena, l'hostessa li diu: Si el Sr. ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient en primera classe li espera.
I tots els passatgers al voltant, que, sorpresos, presenciaven l'escena es van aixecar i van aplaudir...
LA LLUITA CONTRA EL RACISME HA DE SER CONTINUA I SENSE DESMAI, PARTICIPA!!!!
...........................
Extret i traduït de la pàgina web: http://webs.ono.com/gonpe/principal2.htm

divendres, 11 de setembre de 2009

Hay que vivir (Joan Baptista Humet)

En memòria d'aquest cantautor català, que va morir el 30 de novembre de 2008 a Barcelona, poso aquí la lletra d'aquesta cançó, que pertany al disc del mateix nom, de l'any 1980/81.
El que si que puc assegurar que en Joan Baptista estarà sempre amb nosaltres, si no més, mitjançant les seves cançons.

Nom: Hay que vivir
Compositor: Joan Baptista Humet

Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.
Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.
Al sueño americano,
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer,
sólo esperar y ver si cede
la gran bola de nieve
que se levanta por doquier.

¡Hay que vivir!, amigo mío
antes que nada hay que vivir,
y ya va haciendo frío,
hay que burlar ese futuro
que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo
el pozo y el granero
y aprender de nuevo a andar.
Hacer del sol nuestro aliado
pintar el horno ajado
y volver a respirar.
Quitarle centinelas,
al parque y a la escuela,
columpios y sonrisas volarán.
Sentirse libre y suficiente
al cierzo y al relente,
mientras se va dorando el pan.

Habrá que demoler barreras,
crear nuevas maneras
y alzar otra verdad.
Desempolvar viejas creencias
que hablaban en esencia
sobre la simplicidad.
Darles a nuestros hijos,
el credo y el hechizo
del alba y el rescoldo
en el hogar.
Y si aún nos queda algo de tiempo,
poner la cara al viento
y aventurarnos a soñar.

El que m'estranya que amb aquesta lletra sembla mes que l'hagués fet en aquesta crisi que estem passant.
La pàgina web de l'artista està senyalitzada com a perillosa de "troyanos".

.......................

dijous, 10 de setembre de 2009

El Pa

Aquí va un acudit fet per en "Quino" i publicat a El Periódico, fa un parell d'anys



El dibuix parla per si sol, i encara que avui estem en crisis (segons ens diuen i segons per a qui), continua passant el mateix.
..................

dimecres, 9 de setembre de 2009

Els Polítics

Vaig pujar a un cim i vaig mirar cap avall.
Vaig veure als home com formigues als quals podria aixafar amb un dit.
Vaig pensar que quan baixés, jo seria una formiga mes.
I en aquest instant vaig comprendre l'obsessió dels polítics pel poder.


.............

dimarts, 8 de setembre de 2009

La paràbola de l'àrab que volia llaurar el seu jardí

La paràbola de l'àrab que volia llaurar el seu jardí però no podia per l'edat.
Un vell home àrab vivia en Idaho, des de feia 40 anys. Volia plantar patates en el seu jardí, però llaurar la terra era un treball molt pesat. El seu únic fill, Alí, està estudiant a França.
L'home vell li envia un mail al seu fill explicant-li el problema: "Benvolgut Alí, em sento malament perquè no vaig a poder plantar el meu hort amb les patates aquest any, perquè ja estic molt vell per a llaurar les parcel·les. Si tu estiguessis aquí, tots els meus problemes desapareixerien. Sé que tu llauraries aquesta terra per a mi. Et vol, papà."
Pocs dies després rep un mail del seu fill: "Benvolgut papà, per tot el que més vulguis, no remoguis la terra d'aquest hort perquè aquí és on tinc amagat "allò". Et vol, Alí."
A les 4am del següent matí apareixen la Policia local, agents del FBI, de la CIA i representants del Pentàgon que remouen tot el jardí buscant materials per a construir bombes, àntrax o el que sigui. No troben gens i es van.
Aquest mateix dia, l'home rep altre mail del seu fill.
Benvolgut papa: "Segurament que ara ja podràs plantar les patates. És el millor que vaig poder fer donades les circumstàncies. Et vol, Alí"

dilluns, 7 de setembre de 2009

L'Imperi del Terror

Es parla molt del terrorisme internacional, però s'ha de tenir present qui es el principal terrorista, per això transcric un escrit del Sr. Carles Llagostera i Parra (?) en un diari d'àmbit nacional (?), durant l'any 2005, tot pensant, que després de l'any 2005, tot això ha anat en augment, amb excuses o sense.

Només cal fer una ullada a la trajectòria «de­mocràtica» de les darreres dècades:
- 1953, els EUA derroquen el primer ministre Mossadeq de l'Iran i posen el Sha com a dictador.
- 1954, els EUA derroquen el president Arbenz de Guatemala; 200.000 civils morts.
- 1963, els EUA donen suport a l'assassinat del president vietnamita Diem.
1963-1975, l'exèrcit dels EUA mata 4 mi­lions de persones al sud-est asiàtic.
- 11 de setembre de 1973, els EUA organit­zen un cop d'estat a Xile; el president Allende és assassinat; ocupa el seu lloc el dictador Pinochet, 5.000 xilens assassinats.
- 1977, els EUA donen suport a la junta mili­tar d'El Salvador, 70.000 salvadorencs i 4 monges nord-americanes mortes.
- Anys 80, els EUA entrenen Bin Laden per matar soviètics.
- 1981, l'Administració Reagan entrena i dóna fons a la contra, moren 30.000 nicara­güencs.
- 1982, els EUA donen milions de dòlars a Sadam Hussein per matar iranians.
- 1983, la Casa Blanca dóna armes en secret a l'Iran per matar iraquians.
- 1989, l'agent de la CIA Manuel Noriega (també president de Panamà) desobeeix or­dres de Washington, els EUA envaeixen Pa­namà, retiren Noriega i hi ha 3.000 baixes ci­vils entre els panamenys.
- 1990, l'Iraq envaeix Kuwait amb armes dels EUA.
- 1991, els EUA entren a l'Iraq; Bush pare hi instaura el dictador de Kuwait.
- 1998, Clinton bombardeja una «fàbrica d'armes» a Sudan, s'hi feien aspirines.
- 1991, avions dels EUA bombardegen l'Iraq totes les setmanes; segons l'ONU, 500.000 nens iraquians moren.
- 2000-2001, els EUA donen al règim talibà 245 milions de dòlars en «ajudes».
- 11 de setembre del 2001, Bin Laden utilitza el seu entrenament de la CIA per assassinar gairebé 3.000 persones.
Després d'això encara hi ha qui es qüestio­na el per què del terrorisme internacional, no hi ha res que tingui justificació, però tot té uns orígens i unes causes.

No val la pena explicar la continuació entre el 2005 i els nostres dies, perquè això ja està a la memòria de tothom que ho vulgui recordar.
.....................

diumenge, 6 de setembre de 2009

Lleis estranyes i desbarrades

Fa uns dies comentàvem uns amics sobre el principi de Peters aplicat a les persones, i això em va fer iniciar una recerca de Lleis estranyes i desbaratades. Tot seguit n'escric unes quantes:
1.Llei d'Ettore: L'altra cua sempre va més ràpida. Això serveix per a totes les cues (autopista, supermercat,...). Si canvies de cua, aleshores l'altra cua on estaves abans, va més ràpida.
2.Llei de Bok: Si creu que l'educació és cara, provi la ignorància.
3.Llei de Corcoran: Tots els papers que un guarda mai es necessiten, fins que arriba el moment de desfer-se'n. Llavors es tornaran essencials.
4.Llei d'Eva: En unes rebaixes, l'únic vestit que li agrada i li va bé, no està rebaixat.
5.Llei de Computer: Errar és humà; però per enredar ben bé les coses, fa falta una computadora.
6.Llei de Jones: Els amics poden anar i tornar, però els enemics s'acumulen.
7.Llei d'Osborn: Una bossa de queviures produeix dues bosses d'escombreries.
8.Llei de Parkinson: Les despeses augmenten fins atrapar els ingressos.
9.Llei de Runyon: La carrera no sempre la guanya el més ràpid o el més fort; però aquesta és la manera d'apostar.
10. Llei de Murphy: Si quelcom pot anar malament, hi anirà. (Comentari de O'Toole a la llei de Murphy: "Murphy era un optimista").
11.Llei de Maier: Si els fets no s'ajusten a la teoria, s'ha de prescindir d'ells.
12.Llei d'Agnes-Allen: Entrar o ficar-ho és més fàcil que sortir o treure-ho.
13.Regla de l'historiador: Un historiador competent pot fer que qualsevol esdeveniment, un cop succeït, sembli inevitable.
14.Principi de 'burrocràcia': Aquells sol·licitants que desitgin rebre un imprès de sol·licitud, hauran d'omplir un imprès de sol·licitud.
15.Llei del malabarisme: No deixi el que té, fins que no tingui res més.
16.Llei de Short: A l'infern no existeix cap fúria semblant a la d'un pacifista.
17.Llei de Thurber: No hi ha seguretat ni en els números, ni en qualsevol altra cosa.
18.Llei de probabilitats de Jenning: La probabilitat que el pa caigui amb el costat untat de mantega cap a baix és directament proporcional al cost de la catifa.
19.Principi de Gerontología: Potser és cert que visc en el passat... però amb preus d'avui.
20.Principi de Tolerància: Sóc molt flexible; puc ficar la pota en qualsevol de les dues.
i a moltes mes, però de moment ja hi ha prou.
..........................

dissabte, 5 de setembre de 2009

Catalogació diferenciada

Article escrit a l'ABC el dos de setembre d'aquest any (fa tres dies), signat per Ignacio Camacho.

Als musulmans rics els diem àrabs i als musulmans pobres els diem moros.
A les dictadures pobres els decretem bloquejos i els receptem democràcia i a les dictadures riques els venem tecnologia i els comprem petroli.
Als terroristes pobres els tanquem en guantánamos i als terroristes rics els enviem ambaixades i els oferim aliances de civilitzacions.
A Occident som així: d'un etnocentrisme mercantil i egoista que reserva els discursos morals i els drets humans només per a aquells que no tenen amb què pagar el vistiplau a les seves transgressions.

Després d'això segueix l'article amb el tracte d'Occident amb Muhammar El Gadafi, que,a més, tampoc te cap desaprofitament.
..........................

dijous, 3 de setembre de 2009

Els Homes

- Hi ha dues classes d'homes, els quals fan la història i els quals la pateixen.
Camilo Jose Cela
- Les circumstàncies no formen als homes, els mostren.
Robert de Lamennais
- L'home absurd és el que no canvia mai.
Georges Clemenceau
...........................

La Immortalitat

- La primera condició per a la immortalitat és la mort.
Stanislaw Jercy Llig

La Venjança

- Ull per ull ... i el món sencer acabar cec.
Mahatma Gandhi
...................

Les Utopies

- Les Utopies son sovint veritats prematures.
Alphonse de Lamartine
......................

Els Diners

- Els diners sempre aquesta allí, només canvien les butxaques.
Gertrude Stein
- Els diners no son res, però molts diners, això ja és altra cosa.
George Bernard Shaw
- Quan es tracta de diners, tots som de la mateixa religió.
Voltaire
- Si els diners no et dóna la felicitat, torna'ls.
Jules Renard

Els Diners:
- Pot comprar una casa però no una llar.
- Pot comprar un rellotge però no el temps.
- Pot comprar llibres però no el coneixement
- Pot aconseguir posició però no respecte.
- Puc aconseguir un metge però no sempre la salut.
- Puc obtenir sang però no vida.
- Puc assolir sexe però no amor.

........................

dimecres, 2 de setembre de 2009

Llac Mut

Article de Gustavo Duch, Director de Veterinaris sense Fronteres, publicat en El Periódico el 12/07/2005.
"Més de la meitat de les 350 espè­cies de peixos del llac Victòria han quedat extingides, devorades totes per una de més gran. Dagaes, tilàpies o bagres de poc valor co­mercial, però que assecats o fu­mats són aliment bàsic per a la po­blació des d'abans de sempre, han estat engolits per la perca, recent inquilina d'aquestes aigües.
La perca va ser introduïda per espècimens humans amb acusada vocació comercial que van veure en el seu ràpid creixement i en el seu sabor un substanciós negoci. Mentre la pesca tradicional està a l'abast de tots, aquest monstre del llac Victòria exigeix arts només possibles per a la indústria. Filetejada i congelada es ven als nostres mercats normalment amb el pseu­dònim de nero. La neocolonització, disfressada de progrés, desenvolu­pament i indústria, no deixa espai per als pescadors tradicionals. Avui no poden sobreviure amb la seva feina, el llac s'ha assecat per a ells. Els queda alimentar-se de les espi­nes i les restes que el canibalisme industrial menysprea. Cinc-centes tones de perca volen cada dia de les regions del llac per a dos mi­lions de paladars, europeus i israe­lians la majoria. Dos milions d'és­sers humans a tocar del llac passen gana. Cada dia.
Així, a la mateixa velocitat que les perques exterminen espècies autòctones del llac, desapareixen també, potser definitivament, els pobles africans, ja que per gentile­sa del senyor Lliure Mercat, els tra­ficants són més competitius que ells. Aquest holocaust humà i eco­lògic dels nostres dies s'explica a "La pesadilla de Darwin", actualment als nostres cines".
Encara que l'article es de l'any 2005, la veritat es que es molt actual.

dimarts, 1 de setembre de 2009

La Vida

.......................................
"Hi una cosa mes apassionant que matar: Deixar viure".
.......................................
- La vida és una conversa interminable.
Fiedrich von Schlegel
- No hi ha un final. No existeix un principi. Només existeix una infinita passió per la vida.
Federico Fellini
- Res és mes difícil que viure amb senzillesa.
Albert Bersancourt.
- La vida cal viure-la, i no passar-la discutint sobre ella.
Isabel Adjani.
- La vida no val gens. Però gens val una vida.
André Malraux
- Cal gaudir del nostre instant com si durés sempre.
Luis Cernuda
- Si no vivim com pensem, aviat començarem a pensar com vivim.
Fulton Sheen
.......................................

La Solitud

- Trobo generalment a aquesta gent que no pot estar sola és generalment la companyia pitjor.
.....................

La Mort

- Només es mor una vegada i per a molt temps
Moliere
...................................

El Fracàs

- Molts fracassos arriben per voler avançar l'hora dels èxits.
Amado Nervo.
- Hi ha alguna cosa pitjor que el fracàs, el no haver intentat res.
F.D.Roosevelt.
....................................

Els vicis

- Tots els vicis quan estan de moda passen per virtuts.
Moliere
....................