"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 31 de desembre del 2010

La Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis ha arrivat al final, o no ....

Avui finalitzarà qualsevol activitat de la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis. La junta actual té intenció de dissoldre's i pel que sembla ningú es farà càrrec. Des de que es va fundar el Club Excursionista Reddis, la junta d'aquest s'ha anat fent càrrec de la secció i últimament ja eren aquests els que ho portaven tot. La veritat es que hauria molts problemes de tota mena, inclús legals, si algú es volés fer càrrec de la secció.
Aquí no es el lloc per explicar els motius que han portar la secció a dissoldre's, crec que la finalitat es correcta, el que no crec sigui correcta es la forma de fer-ho, de les moltes maneres han triat la mes dolenta i inapropiada, però allà cada u amb les seves responsabilitats i que s'atenguin les possibles conseqüències, i tant de bo que no hi hagin.
El que vull expressar que després de quasi cinquanta anys en el club, em sap molt de greu que tot s'hagi acabat i per molt que ens diguin que serà la continuació, per a mi no ho serà. Pot ser es que soc un sentimental (algú ha comentat que això no es sentimentalisme si no que es ser “gilipolles”).
Se que últimament m'he anat distanciant del club de tota la vida, però es que en realitat un entitat son les persones que el porten, i els últims anys el que anaven davant ho han portat d'una manera que no es corresponia a la meva forma de pensar i de fer, i si no estic d'acord com s'ha portat els últims anys i ara continuen els mateixos es fàcil deduir que no estaré d'acord amb ells.
El que sí que jo no em donaré de baixa de la Secció, ja què en realitat no quedarà dissolta ja què el Club de Futbol Reddis no ha fet cap assemblea per la seva dissolució, el que tan com he dit abans quedarà sense activitats ni junta directiva.
Per dissoldre una secció de qualsevol entitat, ha de fer-se una assemblea extra-ordinària a l'entitat en que el punt de l'ordre del dia sigui la dissolució, i s'ha de debatre el que es fa amb el patrimoni (diners, eines, mobles, etc.) que es feien servir a la secció, encara que en reslitat es totalment propietat de l'entitat. Des de la junta de la secció no s'ha volgut mai forçar l'assemblea, encara que hauria estat la solució legal, segons l'escrit del Departament Jurídic de la Generalitat de Catalunya, amb resposta a una consulta de part meva, ells sabran el per què no ho han volgut forçar ...
Sense més desitjo al nou club, el Club Excursionista Reddis, un bon futur.

dimecres, 29 de desembre del 2010

Que fàcil es criticar quan s'està a l'oposició

I després, quan estàn al govern, fer el mateix i incomplir el que havien promès:

El Pais d'avui:
Artur Mas: primer decreto, primer incumplimiento.
El presidente rompe su promesa de dar a las Universidades un departamento propio.
Ortega será vicepresidenta, cargo que CiU tildó en 2006 de "humillante"

diumenge, 26 de desembre del 2010

Frases de la pel·lícula "V de Vendetta"

Vaig trobar al blog de mevalemangos's Weblog, una serie de frases de la pel·lícula “V de Vendetta”, que he traduït:

((quan li disparen a “V”))
-Mor. Mor. Per que no mors? Per que no mors?
-Sota aquesta màscara hi ha alguna cosa mes que carn i os. Sota aquesta màscara hi ha uns ideals, Senyor Creedy. I els ideals són a prova de bala.
((fragment de la carta que llegeix "Ivy" quan aquesta presa))
Espero, siguis qui siguis, que t'escapis d'aquest lloc. Espero que el món canviï i que les coses millorin.
Però el que espero per sobre de tot és que entenguis el que vull dir quan et dic que encara que no et conegui, i encara que pot ser que mai arribi a veure't, a riure amb tu, a plorar amb tu o a besar-te, t'estimo. Amb tota la meva ànima, t'estimo.

(("V"))
El poble no hauria de témer als seus governants, són els governants els que deurien témer al poble.

(("V"))
Moriràs aquí, protegint a algú al que li importes una merda.

(("Ivy"))
Ens diuen que recordem els ideals, no a l'home, perquè un home es pot acabar. Poden detenir-li, poden matar-li, poden oblidar-li, però 400 anys més tard els ideals poden seguir canviant el món.

(("Ivy"))
He vist amb els meus propis ulls el poder dels ideals. He vist gent matar per ells i morir per defensar-los. No es pot besar un ideal, ni tocar-ho o caçar-ho; els ideals no sagnen, no sofreixen, i tampoc estimen. Però jo no trobo a faltar un ideal, trobo a faltar un home.

(("V"))
Quantes vegades amb el semblant de la devoció i l'aparença d'accions piadoses enganyem al diable mateix.

((“V” en el seu primer atemptat 5 de nov.))
Aquest concert l'hi dedico a la senyora Justícia en honor a les vacances que sembla s'està prenent.

(("V"))
Mentre pugui utilitzar-se la força per a què el diàleg. No obstant això, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que alguna cosa agafi significat, i si s'escolten, enuncien la veritat.

(("V"))
Justícia, igualtat i llibertat són una mica més que paraules, són metes.

(("Ivy"))
Els artistes menteixen per dir la veritat mentre que els polítics menteixen per ocultar-la.

(("V"))
Nostra integritat val tan poc… però és tot el que tenim, és l'últim centímetre que ens queda de nosaltres, si salvaguardem aquest centímetre, som lliures.

(("V"))
Hi ha un rostre sota aquesta màscara però no sóc jo. Aquest rostre no em representa més que els músculs i els ossos que hi ha sota.

(("V"))
Aquest país necessita una mica més que un parlament, necessita esperança.

(("V"))
Jo, igual que Déu, ni jugo a l'atzar ni crec en la casualitat.

(("Ivy"))
Ningú oblidarà mai aquesta nit, i el que va significar per a aquest país, però jo mai oblidaré a l'home i el que va significar per a mi.

(("V"))
La coincidència no existeix, només la il·lusió de la coincidència

(("V"))
Res és segur i tot és possible.

((quan v salva i coneix a "Ivy"))
Voilá! A primera vista un humil veterà de vodeville en el paper de víctima i vilà per vicissituds del destí. Aquest vissatge, ja no més vel de vanitat, un vestigi de la vox-populi, ara defallit. No obstant això, aquesta valerosa visió d'una extinta vexació se sent reviscuda i ha fet vot de vèncer el vil verí d'aquests escurçons en avançada, que vetllen pels violents viciosos i per la violació de la voluntat. L'únic veredicte és venjança, vendetta, com a vot i no en va, doncs la vàlua i veracitat d'aquesta, un dia vindicarà al vigilant i la victòria. La veritat, aquesta vichysoisse de “verborrea” s'està tornant molt verbosa, així que solament afegiré que és un veritable plaure conèixer-te, i que pots cridar-me V…

(("V"))
Anarquia significa sense líders, no sense ordre.

(("V"))
Una ment oberta pot canviar el món

((quan “V” li respon a "Ivy" qui és))
–Qui ets la teva?
–Qui… ‘qui’ és només la forma de la funció ‘quina’ i què sóc? Un home amb una màscara.
–Sí, això ja ho veig.
–Naturalment. No em qüestiono la teva capacitat d'observació, simplement assenyalo el paradoxal que és preguntar-li a un home amb màscara qui és.

((separació d'”Ivy” i “V”))
-D'això es tracta tot això? t'estàs venjant pel que et van fer.
-El que em van fer em va crear. Un principi de l'univers és que cada acció provoca una reacció oposada i igual.
-Així ho veus? Com una equació?
-El que em van fer va ser monstruós.
-? I van crear un monstre.


((“V” mata a la forense))
-Gràcies. És inútil demanar perdon?
-Mai
-Ho sento molt

((“V” a punt de morir))
-Estic acabat i m'alegro. He dit només la veritat. He passat 20 anys esperant aquest dia, era l'única cosa que m'importava fins que et vaig veure. Llavors tot va canviar; em vaig enamorar de tu, Ivi. Com no vaig creure que mai podria fer-ho.
-No et moris V
-És el més bell que em podies haver-me regalat.

((fragment de la carta a “Ivy” en la prision))
- La primera vegada que ens besem vaig sentir que no volia tornar a besar altres llavis que no fossin els seus.

0000000000000000

dilluns, 20 de desembre del 2010

Un tomb per la Mussara

Pedra de moldre a l'era de Cal Canet - Cova del Colomer

Després de estar uns dies aturat degut a una petita operació que em vam fer el dia 30, ahir em vaig provar anant a la Marxa pro Marató de TV3, a Reus i com vaig respondre la mar de be, per avui hem quedat en Joan Josep i jo d'anar a un tomb per la Mussara.
Pugem amb el cotxe d'en Joan Josep, aparcant-ho al costat de la bassa del poble de la Mussara, que per cert està glaçada, i sortim quan passem cinc minuts de les nou del matí. La nostra intenció es intentar catalogar el màxim de masos (tots enrunats), fonts, pous, eres, coves, etc., o sigui tot el que puguem trobar.
Sortim pel camí de la font, passem pel costat del que era la font i després de la cisterna, amb restes del que era el tub que portava l'aigua.
Seguim deixant a la dreta el camí d'Arbolí i a l'esquerra el camí a Vilaplana per les Torres. Arribem a Cal Manco, enrunat, amb la seva era al costat, el camí ara passa per ell, on encara queden dos pedres de moldre. Intentem buscar la font però amb tota la vegetació circumdant ens es impossible.
Mes avall trobem les runes de Cal Canet, amb el seu pou, la seva basota, una basa, la seva era amb un pedra de moldre. A l'altre costat de la pista trobem un altre pou, sembla que el recollidor d'aigua ha estat destrossat al fer la pista.
Seguim el Camí dels Masos que el deixem només per visitar les runes de Cal Llebrot i Cal Manró, amb un pou d'aigua entre mig d'ells. Després anem seguint el Camí dels Masos, deixant a esquerra i dreta el camí de les Torres i després el de les Campanilles.
Deixem el camí dels Masos per anar a buscar el camí de les Tosques, que el deixem una mica mes enllà per resseguir un tros dels últims contraforts del Cingle del Colomer, veient una serie de vies d'escalada i anant a visitar la Cova del Colomer i el començament del Grau del Colomer, grau que deixem per un altre dia, sembla que segueix bastant be i va a parar al camí dels Masos.
Remuntem el Barranc del Colomer, trobant-nos una bassa abandonada i una font prop de unes parades abandonades amb uns grans marges ben conservats. Arribem al dipòsit i a la font del refugi de la Mussara, i de seguida al mateix refugi. Prop d'ell hi ha una pedra caiguda que sembla com si fos restes d'un dolmen o d'una llobera (hi ha qui diu que a la Mussara hi ha un dolmen, potser es això ...).
Ja des del refugi, pel camí vell del poble arribem al cotxe quan son dos quarts menys cinc de dues.
Un dia interessant, amb una gran quantitat de dades extretes que intentarem posar-les en ordre, i posar-ho en un nou blog que intentarem fer referent a la zona. El dia ha estat fred però solejat.
Per aquestes recerques que estem fent no posaré ni els tracks ni els waypoints, si algú està interessat en cap zona o lloc en concret que no dubti posar-se en contacte amb e-mail que amb molt de gust l'informarem.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000

diumenge, 19 de desembre del 2010

dissabte, 18 de desembre del 2010

La entrega del pis no liquida el deute hipotecari

Un govern d'esquerres (ja ja ja) ha tret endavant amb l'ajuda del principal partit de l'oposició, que en cas de morositat, l'embargament i posterior subhasta del pis no liquida el deute, la diferencia entre el deute i el preu de subhasta continuarà sent un deute, inclús el podran embargar el sou i/o altres bens immobiliaris. La proposta de que ho liquidés era de C. i U.
Un exemple, fa uns anys un compra un pis que el banc el taxa en 150.000 euros, i encara que la nòmina era molt justa, al banc l'interessava fer operacions i li van concedir l'hipoteca a pagar en 25/30 anys. Han passat uns pocs anys, el capital retornat en els rebuts mensuals, els primers anys, es molt poc, pel que posem que han retornat uns 13.000 euros, l'altre pagat han estat interessos. La persona que ja tenia uns ingressos una mica justos, encara que el banc li va donar el crèdit, i es fàcil que a més li dones alguna/es targeta/es, ha perdut la feina o ara li han pujat les despeses, amb el pagament de quotes de les targetes o altre; el cas es que no ha fet front a les quotes, en quan deixes de pagar una els interessos pugen a uns nivells insuportables. La qüestió es que el banc t'embarga i et subhasta la casa (tot amb els seus terminis legals), però com ara l'habitatge està a un preu molt interior, posem pel cas a 120.000 euros, i la teva deute eren 150.000 - 13.000, a més de despeses judicials i interessos de demora, pot ser ben be que perdis la casa i deguis mes de 20.000 euros. Als U.S.A., l'entrega de la casa liquida el deute, però a espanya no.
El govern diu que esta disposat a parlar d'una proposta de C.i U.:
"CIU también pide que se favorezca la contratación de seguros de protección de pagos que permitan ampliar la capacidad de acceso a la vivienda a familias con pocos recursos ahorrados, así como mecanismos de mediación en los procesos de impago"
Com es normal no diu qui pagaria la assegurança, que sempre, d'una manera o altre seria a càrrec del hipotecat. L'altre son paraules buides.
El ministre de Foment, Blanco ha dit:
"la mejor medida que puede acometer el Gobierno es una "política ambiciosa" de vivienda protegida para el alquiler y compra, apostando por la rehabilitación como forma de crear empleo y "dar salida" a muchos trabajadores procedentes del sector de la construcción. "Cuando uno gobierna, tiene que priorizar"
O sigui volia dir que considerava que si s'aprobava la llei, la teòrica diferencia hauria d'estar assumida pel govern no pels bancs. De p.m.
Els textes estan extrets d'una pàgina de "Inzoco"

divendres, 17 de desembre del 2010

Lladres de coll blanc, ajudats pel govern

Es molt interessant llegir la pàgina "Rankia, Comunidad Financiera" que té per títol; "¿Tiene España una crisis de deuda?", en la que ens parla del robatori, que s'està preparant, al poble espanyol per una minoria dels dits de "coll blanc", amb l'anuència del nostre govern, i aquest sent recolzat per la majoria de partits amb representació parlamentaria.
Si el poble no desperta i aconsegueix evitar-ho, s'haurà de pagar una factura que sortirà de les nostres butxaques, la dels nostres fills i part la dels nostres nets.

dijous, 16 de desembre del 2010

Dos dites sobre el govern


- El poble no hauria de témer al govern, el govern hauria de témer al poble.


- La autoritat emana del consentiment dels governats no de la amenaça de la força.

A espanya està començant a no passar això, vol dir que alguna cosa falla.


0000000000000000000000

dimecres, 15 de desembre del 2010

Ley Sinde

Copio el e-mail que he enviat als diputats que estan a la comissió de la "Ley de Economía Sostenible", on sense res a veure han incorporat la "Disposición Final Primera" que tracta del tancament de pàgines web sense ordre judicial.

"de: Joan
per a: pedro.azpiazu@diputado.congreso.es, mcolldeforns@diputada.congreso.es,
marta.gaston@diputada.congreso.es, prensa.icv@gpiv.congreso.es,
cristobal.montoro@diputado.congreso.es, jsanchez@unio.cat,
baudilio.tome@diputado.congreso.es, ana.oramas@diputada.congreso.es

data: 15 de desembre de 2010 21:17
assumpte: Mal me pese estoy en el censo electoral español.

Hola, mal me pese soy un ciudadano español que está descontento con lo que está ocurriendo en este país.
Le escribo para expresar mi preocupación y desacuerdo con la Disposición Final Primera del proyecto de Ley de Economía Sostenible, puesto que, con la actual redacción de dicha disposición, se podría ejecutar el cierre de una multitud de sitios web con total indefensión del demandado, con unos criterios indeterminados y sin que, en ningún caso, un juez pudiera intervenir en la valoración de si la actividad de dicho sitio web vulnera nuestro ordenamiento jurídico.
Le escribo para expresar mi preocupación y desacuerdo con la Disposición Final Primera del proyecto de Ley de Economía Sostenible, puesto que, ha sido una ley promulgada por los EEUU.
Es inconcebible que en un Estado de pleno derecho como es España, se admita la creación de tribunales que actúan al margen del poder judicial y contraviniendo su jurisprudencia.
Ustedes saben que no es más que una manera de evitar las sentencias desfavorables que el sector de los gestores de derechos de autor están recibiendo; y que ha sido incluida en la LES para que pase lo más desapercibida posible además de haber sido redactada por el gobierno de los EEUU, a los que hasta ahora no pensaba que hiciesen las leyes de España.
Es cierto que el problema de los derechos de autor merece una solución, pero esta no debe pasar por recortar derechos a la población ni por pasar por encima a los jueces.
Por ello le insto a usted, elegido en representación de nosotros los ciudadanos, a votar en contra de dicha disposición final. Los derechos fundamentales que nos amparan y defienden a todos, NO SON NEGOCIABLES, ni son moneda de cambio para favorecer los intereses privados de multinacionales, falsamente amparadas en una inexistente defensa de la cultura. Defenderé mi oposición a esta medida en todo momento y circunstancia mientras siga vigente, y por supuesto, incluye mi voto.

Atentament,
un ciutadà català
--
Tard o d'hora segur que la naturalesa es venjarà de tot el que l'home faci en la seva contra.
Salutacions"

El pitjor del cas es que per poder aprovar-la ràpidament i sense que s'hagi de discutir en el parlament ni en el senat (pròximament editaré una entrada al blog del per què serveix el senat) s'inclou aquesta llei com a disposició final d'un altre que no te res a veure, i que ja passa els últims tràmits per comissió, al ja estar debatuda al parlament i senat, que es la llei de Economia Sostenible.
O sigui que des del moment que s'aprovi aquesta llei serà mes fàcil tancar una pàgina web que unes determinades persones (no els jutges) dictaminin que pot atemptar contra la propietat intel·lectual, que no castigar a qui, realment, atempti contra la propietat material. La llei es vota el 21 de desembre.

Parafrasejant el Poema del Mio Cid:
" ... Els Burgalesos i burgaleses treuen el cap per les finestres: tot afligits i plorosos. De totes les boques surt el mateix plany: Oh Déu, quin bon vassall si tingués un bon senyor!"

dimarts, 14 de desembre del 2010

Gattaca

Avui he tornat a veure la crec que que es una de les millors pel·lícules de ciència ficció de lahistòria i una de les meves preferides, potser pel proper i factible que resulta tot quant ens mostra, el cas és que és un film que parla de moltes coses (superació, amistat, amor,...) i totes d'una manera sòbria però emotiva, sense que li calgui cap efecte especial.
La direcció, impecable i el guió, intel·ligent. La banda sonora és subtil i reveladora i els actors són expressius, constituint l'engranatge perfecte per marcar el ritme narratiu ideal.
Sens dubte mereix la pena... és una pel·lícula amb màgia.

dilluns, 13 de desembre del 2010

La religió es ....

Escoltat en una pel·lícula actual:

"Algú va dir una vegada que la religió és una necessitat per als plebeus, una fal·làcia per als savis i una conveniència per als governants".

Mes tard hi ha un altre dita, aquesta:

"Quan estàs perdut estàs disposat a creure en qualsevol cosa, ja que totes les religions prometen un futur, en aquest món o en el proper. Només precises pagar-los amb la teva fe i confiança, i malgrat les celebracions, la reverència i les pregàries, tots acaben amb la mateixa confusió humana. Vells. Malalts. Infeliços. Morts".

I per finalitzar, aquesta:

"Si Déu està disposat a prevenir el mal, però no és capaç, llavors, no és omnipotent. Si és capaç però no està disposat, llavors, ha de ser malèfic. Si no és capaç i no està disposat, llavors, perquè ho cridem Déu?
Per què una altra raó succeeixen coses dolentes a les bones persones?"

oooooooooooooooooo

diumenge, 12 de desembre del 2010

Manifest en defensa d'Assange

Aquí poso el manifest a favor de Wikileals, ho poso en castellà tal i com el vaig signar:


00000000000000

"Después de los acontecimientos presenciados en contra de Julian Assange, la organización Wikileaks y los cables que la misma ha dado a conocer, creemos que es oportuno esta acción en contra del terrorismo de estado y los enemigos de la libertad.


POR LA LIBERTAD, DI NO AL TERRORISMO DE ESTADO”


Los ciudadanos adheridos a este texto MANIFESTAMOS:


  1. Reclamamos la puesta en libertad de Julian Assange en el territorio de Reino Unido.

  2. El restablecimiento del dominio de Wikileaks (wikileaks.org) el cual apuntaba a la IP número: 213.251.145.96.

  3. Que sea repuesta la cuenta de la entidad financiera PostFinance en Suiza, dado que a Assange le ampara una solicitud de asilo en dicho país y la presunción de inocencia que todo ciudadano posee.

  4. Dado que nadie ha demostrado la culpabilidad de Assange por los delitos que se le imputan, ni la organización Wikileaks está imputada en ninguno de ellos, les sea restituido el servicio en las redes de VISA y Mastercard para el movimiento de dinero que tengan a bien realizar libremente.

  5. Expresamos nuestro deseo de que cesen las acciones orquestadas por parte de todos aquellos poderes gubernamentales que mediante coacciones y ataques están librando un conflicto contra dicha organización, temerosos del uso que ciudadanos anónimos hacen de su legitimo derecho a la libertad de expresión y al esclarecimiento y difusión de la verdad.

  6. Consideramos que la transparencia es un bien fundamental a preservar en cualquier sociedad que se haga llamar así misma democrática y por ello estamos dispuestos a defender iniciativas que como Wikileaks suponen una ventana abierta a la libre información.

  7. El inicio de un proceso judicial sobre aquellos responsables, que si se demostrase la veracidad de los hechos, cometieron crímenes o graves delitos revelados por filtraciones publicadas en Wikileaks. Con el fin de evitar la corrupción y que sigan ejerciendo el poder en detrimento de nuestras libertades; y por ende de la corrupción.

  8. La petición de repulsa por parte de todos nuestros dirigentes por los actos de terrorismo de estado que Wikileaks ha descubierto.


Aquellos que sacrifican una libertad imprescindible para conseguir una seguridad temporal no merecen ni libertad ni seguridad"

Benjamin Franklin"


0000000000000000000000

dissabte, 11 de desembre del 2010

Manifestació a favor de Wikileaks

Avui he anat a la manifestació que s'ha celebrat a Barcelona, a favor de Wikileaks i per la llibertat d'expressió i d'informació. Ens hem reunit menys de 200 persones, davant del consolat Britànic.
He trobat que una manifestació clarament dirigida a favor de la llibertat d'expressió i contra el terrorisme d'estat, ha estat massa poc participativa i per una persona com jo que va lluitar en els temps obscurs de la dictadura (encara que podria haver intentat fer mes), penso que no ens adonem que cada vegada estem retrocedint en llibertats, i per més que ens diuen que tenim democràcia i que podem votar al partir que vulguem, no deixa de ser una mera pantomima, ja què s'està demostrant que els que manen no son ni esquerres, ni dretes, ni verds, ni ..., els que mana es el capital i que son ells els tenen tot el poder, i el fan servir, per fer callar a qualsevol dissident.
Recordem que en temps del dictador ens deien que teníem democràcia, anomenada "Democràcia Orgànica".
Només cal veure que amb la quantitat de secrets d'estat que estan surtin a la llum, el que té tota la culpa es el que treu les porqueries al sol, no els que l'han fet, es com matar al missatger.
I a espanya tots els partits polítics callen, l'únic que ha aixecat la veu es un dirigent de Izquierda Unida, recolzant les manifestacions d'avui i demanant al parlament que el govern doni explicacions de totes les converses i accions destapats en els informes.
Resumint, que em sap molt de greu la poca reacció de la gent i em ve a la memòria la cita del reverend Martin Niemoeller (pastor luterà alemany), que va ser arrestat per la "Gestapo" i enviat a un camp de concentració en "Dachau" en 1938, encara que va ser un dels supervivents de les presons Nazis i l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial.

"Primer van arrestar als comunistes, però jo no era comunista, així que no vaig fer res.
Més tard van venir a per els social demòcrates, però jo no era social demòcrata, així que no vaig fer res.
Després van arrestar als sindicalistes, i no vaig fer res perquè jo no era un d'ells.
I després van venir a per els jueus i després a per els catòlics, però jo no era ni jueu ni catòlic i per això no vaig fer res.
Finalment van venir a per mi i em van arrestar, i ja no quedava ningú perquè pogués fer alguna cosa sobre aquest tema".



divendres, 10 de desembre del 2010

Carrecs a mida

A el Periódico del dia 9 de desembre sortia una noticia en la que s'explicava les primeres mesures que tindria l'Artur Mas en quan prengui possessió de la Presidència de la Generalitat. La noticia aquí..
Entre les mesures hi ha una que em sobta bastant:

"Respecte a la composició del seu Govern, Mas no ha donat detalls però sí que ha explicat que només hi haurà conseller en cap si el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, assumeix aquest càrrec".

O sigui que no es un càrrec que sigui necessari, ja que si fos així el crearia igual, es un càrrec a mida de una persona, fet que no sembla coherent amb una persona que diu que reduirà conselleries i alts càrrecs per estalviar diners.
Espero que no faci com la majoria de governs que quan entren suprimeixen llocs, es diu plans d'austeritat, però quan ja ningú s'en recorda i ja tenen col·locats els principals "amics i amiguets", comencem a crear noves subsecretaries i direccions generals per continuant col·locant els seus.

dijous, 9 de desembre del 2010

Wish You Were Here, de Pink Floyd

Magnífica cançó de Pink Floyd, un dels millor grups de rock simfònic dels anys 70:


SO, SO YOU THINK YOU CAN TELL
HEAVEN FROM HELL
BLUE SKIES FROM PAIN
CAN YOU TELL A GREEN FIELD
FROM A COLD STEEL RAIL?.
A SMILE FROM A VEIL?
DO YOU THINK YOU CAN TELL?
AND DID THEY GET TOU TO TRADE
YOUR HEROS FOR GHOSTS?
HOT ASHES FOR TREES?
HOT AIR FOR A COOL BREEZE?
COLD COMFORT FOR CHANGE?

AND DID YOU EXCHANGE
A WALK FOR A PART IN THE WAR
FOR A LEAD ROLE IN A CAGE?

HOW I WISH, HOW I WISH YOLU WERE HERE
WE´RE JUST TWO LOST SOULS
SWIMMINGIN A FISH BOW!
YEAR AFTER YEAR.
RUNNING OVER THE
SAME OLD GROUND.
WHAT HAVE WE FOUND?
THE SAME OLD FEARS.
WISH YOU WERE HERE.
ASÍ QUE CREES QUE SABES DISTINGUIR
EL CIELO DEL INFIERNO
EL CIELO AZUL DEL DOLOR
¿SABES DISTINGUIR UN CAMPO VERDE
DE UN FRÍO RAÍL DE ACERO?
¿UNA SONRISA DE UN VELO?
¿CREES QUE PUEDES DISTINGUIR?
¿CONSIGUIERON HACERTE CAMBIAR
TUS HÉROES POR FANTASMAS?
¿CENIZAS ARDIENTES POR ÁRBOLES?
¿AIRE CALIENTE POR UNA BRISA FRESCA?
¿FRÍO CONFORT POR UN CAMBIO?

Y ¿CAMBIASTE
UN PAPEL PRINCIPAL EN LA GUERRA
POR UN PAPEL PROTAGONISTA EN UNA JAULA?

OJALÁ, OJALÁ QUE ESTUVIERAS AQUÍ.
SOLO ÉRAMOS DOS ALMAS PERDIDAS
QUE NADAN EN UNA PECERA
AÑO TRAS AÑO
CORRIENDO SIEMPRE SOBRE
EL MISMO VIEJO CAMINO
¿QUE HEMOS ENCONTRADO?
LOS MISMOS MIEDOS DE SIEMPRE
OJALÁ QUE ESTUVIERAS AQUÍ.


.............................................................

Espero que us agradi tant com a mi.


00000000000000000000000

dimecres, 8 de desembre del 2010

Estem en temps de crisis

Resulta que estem en temps de crisis i que tots els serveis socials s'estan deteriorant per què diuen que no hi han diners, es suprimeixen les ajudes familiars, costa d'aconseguir i cobrar les ajudes a la dependència, es parla de retardar l'edat de jubilació ... i mentre llegeixo aquesta noticia publicada en "el Periódico" del 5 de desembre:

"València protesta per les últimes mesures de Carod
El llegat polític, en forma de subvencions, del vicepresident en funcions del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, promet deixar empremta. De moment, ja ha obert un nou conflicte amb la Generalitat valenciana, que va anunciar ahir la impugnació dels 700.000 euros concedits aquest any pel departament que dirigeix el republicà a entitats de defensa de la cultura catalana a la comunitat veïna.
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar divendres passat el llistat de les ajudes repartides per Vicepresidència entre l'1 de gener i el 30 de setembre del 2010. El paquet més important es destina a sis entitats valencianes, entre elles la Fundació Escola Valenciana (297.000 euros) i Acció Cultural del País Valencià (295.000 euros).
La portaveu del Govern de Francisco Camps (PP), Paula Sánchez de León, va assegurar que aquestes subvencions són «manifestament il·legals», ja que estan destinades, en opinió d'aquest Executiu, a «patrocinar un discurs que va en contra de l'Estatut d'autonomia valencià i el sentiment del seu poble». La portaveu va lamentar que el tripartit acabi el mandat amb aquest «regal de comiat», i va dir que intentaran revertir les ajudes, però no va explicar de quina manera ni davant quina instància. A l'altre extrem geogràfic de Catalunya, el llistat inclou 594.510 euros per a l'Associació d'Amics de la Bressola, que fomenta el català a la Catalunya Nord.
Malgrat la política d'austeritat i contenció de la despesa pública anunciada per la Generalitat aquest any, en la seva lluita contra la crisi, Carod-Rovira va aprovar la concessió de 110.000 euros per finançar el funcionament del secretariat de la Federació Internacional de Bitlles; i de 182.400 euros per al pla de tecnificació i promoció del patinatge a Sud-amèrica, Centreamèrica i l'Àfrica. També es van destinar 20.700 euros a un projecte internacional, sense especificar, de la Federació Catalana de Korfbal, i 3.800 a la seva homòloga de ciclisme, sota l'encàrrec de promocionar aquest esport al Marroc".

El que menys interessant trobo es que València impugni les ajudes destinades a entitats valencianes, el que trobo denigrant es que es destinin quasi un milió tres-cents mil euros a fomentar el català a altres territoris encara que siguin de parla catalana. A més cent deu mil euros pel funcionament de la F.I.Bitlles, mes de cent vuitanta mil per promocionar el patinatge a Sud i Centreamèrica i Africa (i a nosaltres que ens importa si practiquen o no el patinatge), mes de vint mil sense mes a mes per F.C.Korfbal (una de les poques practiques esportives que Catalunya es internacional), però donatiu sense especificar no pot ser. I per finalitzar tres mil vuit-cents per promocionar el ciclisme al Marroc (dic el mateix que en cas del patinatge).
A sota de la noticia descrita, continuen els greuges:

"Fundació Josep Irla
En la llista de subvencions hi apareixen dos pagaments a la Fundació Josep Irla, Vinculada a ERC. El primer, de 5.400 euros, està destinat a la seva projecció internacional, i el segon, de 4.000 euros, per a un projecte que porta per nom Cap a la democràcia elèctrica".

La fundació necessita projecció internacional, a més de ser elèctrica. Es per riure si no fos per plorar, encara que no s'han acabat les notícies al respecte:

"Sobirania i progrés:
També s'emporten ajudes altres entitats afins a Esquerra com l'Opinió Catalana (54.000 euros), Sobirania i Progrés (40.000 euros) i Òmnium Cultural (152.000 euros). El sindicat intersindical s'emporta 9.000 euros per internacionalitzar el procés de sobirania".

Deu-ni-do com els gasten per finalitzar el govern i ser en temps de crisis. També em pregunto tres coses, la primera quin son els personatges que estan al davant de les entitats que s'emporten els diners (a banda de les afins), segon, si la noticia hauria sortit si el tri-partit hagués tornat a guanyar i tercer, si els partits de l'oposició diran alguna cosa, o es que estan esperant arribar al poder per poder repartir mes diners entre els seus.
No cal aclarir que tots aquests diners surten de les nostres butxaques, i nosaltres callem facilitant el malbaratament dels diners públics.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Sobre WikiLeaks

Si algú encara no coneix que es "WikiLeaks" i la labor que està desenvolupant, i a més està interessat en conèixer-ho, es convenient que vegin l'entrevista de TED a Julian Assange: "Por qué el mundo necesita a WikiLeaks"
Podran seguir l'entrevista amb subtítols en varis idiomes, entre ells el castellà.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Estem en un pais d'esquerres

Fa uns dies vaig llegir als mitjans de comunicació la trobada que el president de l'estat espanyol, en Zapatero, s'havia reunit amb els 29 empresaris mes importants d'espanya (quins cops de colze van haver per sortir a la foto, ja que la primera intenció, segons sembla, era reunir-se amb els 25 i al final van ser 29). De la trobada només es va dir que havia estat molt positiva, com no!, ja que segons sembla només van sortir mesures que els beneficiaven a ells: Tornem a les mesures de privatitzacions d'empreses rentables, rebaixem els impostos a la Pymes, les grans empreses no ho deuen necessitar ja que declaren el que volen, i supressió la ajuda familiar de 426 €. S'ha de significar que a la part que es privatitza de les empreses públiques només podran accedir uns pocs, i ja sabem qui son, els de sempre.
O sigui que un govern que es diu d'esquerres només es dedica a ajudar als grans capitalistes i ensorrar, mes si cap, al poble de a peu. Al menys els partits de dreta no enganyen, tots sabem que ho faran.
Sota la noticia que he comentat hi havia un altre:
“Les multinacionals espanyoles han estat adjudicatàries en 477 projectes licitats internacionalment des de l'1 d'abril d'aquest any fins ara. La suma dels contractes aconseguits en aquest període és de 36.000 milions d'euros, una xifra que, segons fonts del Govern, dóna una clara idea de la rellevància de les multinacionals espanyoles i de la seva capacitat de competir en processos on també concorren les companyies més importants de les grans potències mundials”.
Algú que m'expliqui que benefici a l'estat espanyol i a la seva població tenint en compte la següent explicació:
“En aquests sis mesos, per exemple, Sacyr s'ha endut el contracte públic per construir el pont sobre l'estret de Messina, a Itàlia (3.880 milions). Cintra ha guanyat als Estats Units la construcció de la carretera IH 635 a Texas (1.971 milions) i Telefònica ha aconseguit fer-se seu el contracte per a 11 blocs de freqüències de telefonia mòbil a Alemanya (1.380 milions).
Són només tres exemples recents del potencial de les multinacionals espanyoles que el Govern vol maximitzar en aquests moments, com una estratègia més per ajudar a superar la crisi”.
A les obres del pont, intervindran ciutadans espanyols?, i la carretera a Texas?, i les freqüències de telefonia mòbil a Alemanya?. Em refereixo a ciutadans espanyols que ara estiguin a l'atur o que mercès a això puguin millorar el seu estatus, i si es així, quants?.
Estar clar que superem la crisi, però de les multinacionals. Tot això després de salvar a la banca amb una gran quantitat de recursos públics, mentre a Islàndia es processen als banquers amb demandes milionàries per la seva culpa de la crisis.