"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 25 d’octubre del 2009

Marxa Dufour, del Reddis

Les fotos son del company Joan Josep Estivill

Avui es el dia de la marxa Dufour del Reddis, que es fa a Mont-ral; anem la Maite, el Bernat i jo, ella es quedarà a la sortida-arribada, per si pot ajudar, i el Bernat i jo farem d'escombres, al que també s'apunta l'Estivill.
Van sortint els equips, son uns 37, i només sortint ja hi ha qui es passa de llarg el primer desviament, però nosaltres "calladets".
A les 9,50, uns 20 minuts mes tard de l'últim equip, sortim nosaltres, ens enfilem cap a l'església que la tombem per darrera, i després anem a buscar el Gr., on ens fan donar uns tombs, anant i tornant; els controls que passem ara els haurem de repetir, pel que no es belluguen del lloc, i anem a buscar el camí dels Motllats. Arribem a la Punta Coroneta, on la Rosa que està de control, s'apunta per acompanyar-nos la resta de la marxa, la Misericòrdia es queda a esperar al Josep Maria, que està al pròxim control, que es amagat, perquè l'ajudi a baixar el material, hi tenen coca i xocolata.
Arribem a la primera foradada, on agafem a la Chris, que també ens acompanyarà. Pugem cap els Motllats, al lloc mes amunt del dia, on agafem al jovent que ens seguira fins al Pla de la Meuca, on marxaran cap a Mont-ral.
Baixant cap a La Foradada, hi ha un error de la marxa, que el dia anterior no el van saber veure, hi ha un senderó que marxa cap a la part alta de La Foradada, que te el mateix azimut que el que tenim que agafar, que es mes avall, al no haver-ho detectat no està al croquis.
Arribem a la Foradada, allí agafem als controls que també ens seguiran un tros de la resta del dia, excepte l'Albert que es queda a la zona a buscar rovellons. Ens diuen que hi ha gent que han picat en l'error anterior.
Baixem cap el Bosquet, nou control, que es a la sortida del llogaret, i seguim pel Gr, tot un bon tros. Després d'una estona ho deixem per fer una mica ziga-zagues, i quan estem arribant el control (la Coia) ens truca que com han passat tots els participants, ja marxen cap a Mont-ral i no ens esperen. Es el primer control de tota la marxa que ha controlat el pas de tothom.
Nou control i anem fins a la carretera per fer noves ziga-zagues, com passem pel costat del camí que puja a Mont-ral, alguns dels que ens acompanyaven pugen per amunt. Després de donar algun retomb tornem a aquest punt i amunt.
Quan arribem a Mont-ral encara ens queda una mica, hem de passar pel davant del refugi i tornar a baixar a la carretera, per pujar per la part del darrera, i ja hi som.
Per fer la marxa hem estat 3h.30m., i hem fet 8,520 kms.
Després hi ha dinar al Refugi, una mica atapeïts però val la pena, això si cada u es paga el seu. Amanida catalana, una cassoleta de llonganissa amb rovellons i all-i-oli, macedònia, pa, vi, gasosa i aigua, cafès a banda.
Després de tot això cap a casa.
Si algú estigués interessat en el track, que realment no val la pena, que m'ho digui per mail i l'enviaré.
...............
Planells i perfil de la sortida

dimecres, 21 d’octubre del 2009

La Guinoteta i el Mas del Pahí (Alforja)

Mas, Nevera i Font del del Pahí

Les fotos son del company Estivill, confio que no em faci pagar drets d'autor, crec que els seus interessos no els porta la SGAE, per que si fos així estic perdut.
Després de 3 mesos sense sortir a caminar, i com que l'altre dia que vaig anar a repassar la marxa em vaig trobar bastant be dels genolls, i per començar a fer alguna cosa, quedo amb el company Estivill per anar a fer un petit tomb per Alforja i que ell m'ensenyaria dues neveres (pous de gel), del seu terme.
Vaig fins Alforja, i marxem a peu pel camí de Sant Antoni, deixant-ho, al poc, a l'esquerra i seguir pel camí de Puigcerver, a tocar la Riera d'Alforja. La creuem i per uns "senderonets" netejats de no fa massa, en una zona on la malesa a tapat tots aquests camps que eren de conreu, arribem a la nevera de la Guinoteta, que segons em diu el company es considerada la Catedral del Gel, si es la catedral o no, no ho se, el que si se, es que es grandiosa, tan d'amplada com de profunditat. Està al costat mateix del mas, ara bastant enrunat, i que fa por entrar. En aquest tros, fa poc, va estar acampat un delinqüent buscat per la policia, fins que va ser arrestat pels mosso, trobant par del seus robatoris, electrodomèstics inclosos.
Tornem al camí de Puigcerver, retrocedim una mica, en direcció a Alforja, per agafar el camí de les Obagues, passant pel costat del Mas del Notari, i dirigint-nos al Mas del Pahí. Està ben conservat, al estar habitat, encara que nosaltres no veiem a ningú, amb els camps de l'entorn ben conreats. Veiem el mas, per fora, la nevera, aquesta actualment arrenglada com a habitatge, que va ser dels masovers. Anem fins la font, un lloc molt frescal i perfectament arranjat.
Ja hi tornem cal a Alforja, ara deixant el barranc de l'Àvila, a la dreta. El primer tros està una mica malmès perquè el pagès llança la brossa (vegetal) al camí, sortim al camí de Sant Antoni, i cap a Alforja.
Hem fet 4,700 kms., i hem estat 1h.50m. I cap a casa.

Informació i perfil del track
............................

Referent al 11 de setembre

El 11 de setembre es el 254º dia de l'any, del calendari gregorià i el número 255 en els anys de traspàs. Queden 111 dies para finalitzar l'any.
El dia 11 de setembre es un dia que històricament porta fets desgraciats, i encara que avui dia només es parli del que va passar a Nova York, hi han mes referents. No cal parlar del que va passar a Catalunya, es de tots sabuts, es el dia que Catalunya va ser derrotada per les tropes borbòniques, i amb aquest fet van acabar amb els nostres furs.
Entre molts fets històrics que van succeir els dies 11 de setembre, es poden consultar a Wikipedia, s'ha de destacar el cop d'estat a Xile, amb el derrocament del govern, legitim, de Salvador Allende, que aquell dia va pronunciar el seu últim discurs al poble xilè, discurs que transcric a continuació:

"…Pagaré con mi vida la defensa de principios que son caros a esta patria. Caerá un baldón sobre aquellos que han vulnerado sus compromisos, faltando a su palabra, roto la doctrina de las Fuerzas Armadas.
El pueblo debe estar alerta y vigilante. No debe dejarse provocar, ni dejarse masacrar, pero también debe defender sus conquistas. Debe defender el derecho a construir con su esfuerzo una vida digna y mejor.
Una palabra para aquellos que llamándose demócratas han estado instigando esta sublevación, para aquellos que diciéndose representantes del pueblo, han estado turbia y torpemente actuando para hacer posible este paso que coloca a Chile en el despeñadero.
En nombre de los más sagrados intereses del pueblo, en nombre de la patria los llamo a ustedes para decirles que tengan fe. La historia no se detiene ni con la represión ni con el crimen. Ésta es una etapa que será superada, éste es un momento duro y difícil. Es posible que nos aplasten, pero el mañana será del pueblo, será de los trabajadores. La humanidad avanza para la conquista de una vida mejor.
Compatriotas: es posible que silencien las radios, y me despido de ustedes. En estos momentos pasan los aviones. Es posible que nos acribillen. Pero que sepan que aquí estamos, por lo menos con este ejemplo, para señalar que en este país hay hombres que saben cumplir con las obligaciones que tienen. Yo lo haré por mandato del pueblo y por la voluntad consciente de un presidente que tiene la dignidad del cargo…

Quizás sea ésta la última oportunidad en que me pueda dirigir a ustedes. La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Portales y Radio Corporación. Mis palabras no tienen amargura, sino decepción, y serán ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron.

Soldados de Chile, comandantes en jefe y titulares… …al almirante Merino… … El general Mendoza, general rastrero que sólo ayer manifestara su solidaridad y lealtad al gobierno, también se ha denominado director general de Carabineros.

Ante estos hechos sólo me cabe decirle a los trabajadores: Yo no voy a renunciar. Colocado en un tránsito histórico pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza que la semilla que entregáramos a la conciencia digna de miles y miles de chilenos no podrá ser cegada definitivamente. Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen, ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.
Trabajadores de mi patria: Quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia que empeño su palabra en que respetaría la constitución y la ley, y así lo hizo. Es este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes. Espero que aprovechen la lección. El capital foráneo, el imperialismo, unido a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición: la que les señalo Schneider y que reafirmara el comandante Araya, víctima del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena conquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios. Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra: a la campesina que creyó en nosotros; a la obrera que trabajó más, a la madre que supo de su preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la patria, a los profesionales patriotas, a los que hace días están trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clase para defender también las ventajas de una sociedad capitalista.

Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha; me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente en los atentados terroristas, volando puentes, cortando las vías férreas, destruyendo los oleoductos y los gasoductos, frente al silencio de los que tenían la obligación de proceder… …la historia los juzgará.
Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz no llegará a ustedes. No importa me seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes, por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la patria. El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.
Trabajadores de mi patria: Tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres el momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.
¡Viva Chile, viva el pueblo, vivan los trabajadores!

Éstas son mis últimas palabras, teniendo la certeza de que el sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una sanción moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición."
.........

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Dites de Groucho Marx

Unes quantes de les moltes que va dir:

- "Citadme diciendo que me han citado mal."
- "Estos son mis principios. Si no le gustan tengo otros."
- "Yo encuentro la televisión bastante educativa. Cuando alguien la enciende en casa, me marcho a otra habitación y leo un buen libro."
- "Parad el mundo que me bajo."
- "Conozco a centenares de maridos que volverían felices al hogar si no hubiera una esposa que les esperara. Quiten a las esposas del matrimonio y no habrá ningún divorcio."
- "No estoy seguro de cómo me convertí en comediante o actor cómico. Tal vez no lo sea. En cualquier caso me he ganado la vida muy bien durante una serie de años haciéndome pasar por uno de ellos."
- "No es la política la que crea extraños compañeros de cama, sino el matrimonio."
- "Lo malo del amor es que muchos lo confunden con la gastritis y, cuando se han curado de la indisposición, se encuentran con que se han casado."
- "En esta industria, todos sabemos que detrás de un buen guionista hay siempre una gran mujer, y que detrás de ésta está su esposa."
- "Nunca voy a ver películas donde el pecho del heroe es mayor que el de la heroína."
- "Todo lo que soy se lo debo a mi bisabuelo, el viejo Cyrus Tecumseh Flywheel. Si aún viviera, el mundo entero hablaría de él... ¿Que por qué? Por que si estuviera vivo tendría 140 años."
- "Supongo que había que inventar las camas de agua. Ofrecen la posibilidad de beber algo a media noche sin peligro de pisar al gato."
- "He disfrutado mucho con esta obra de teatro... especialmente en el descanso."
- "Nunca pertenecería a un club que admitiera como socio a alguien como yo."
- "Inteligencia militar son dos términos contradictorios."
- "El secreto de la vida es la honestidad y el juego limpio... si puedes simular eso, lo has conseguido."
- "¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?"
- "En las fiestas no te sientes jamás; puede sentarse a tu lado alguien que no te guste."
- "Cuando muera quiero que me incineren y que el diez por ciento de mis cenizas sean vertidas sobre mi representante."
- "¡Hay tantas cosas en la vida más importantes que el dinero!... ¡Pero cuestan tanto!"
- "Desde el momento en que cogí su libro me caí al suelo rodando de risa. Algún día espero leerlo."
- "El matrimonio es una gran institución. Por supuesto, si te gusta vivir en una institución."
- "Sólo hay una forma de saber si un hombre es honesto: preguntarselo. Y si responde "sí", entonces sabes que está corrupto."
- "¿A quién va usted a creer, a mí o a sus propios ojos?"
- "¿Por qué debería preocuparme por la posteridad? ¿Qué ha hecho la posteridad por mí?"
- "La justicia militar es a la justicia lo que la música militar es a la música."
- "Una mañana me desperté y maté a un elefante en pijama. Me pregunto cómo pudo ponerse mi pijama." "He pasado una noche estupenda... pero no ha sido ésta."
- "La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados."
- "Es mejor estar callado y parecer tonto, que hablar y despejar las dudas definitivamente."
- "¿Servicio de habitaciones? Mándenme una habitación mas grande."
- "Soy tan viejo que recuerdo a Doris Day antes de que fuera virgen."
- "Fuera del perro, un libro es probablemente el mejor amigo del hombre. Y dentro del perro probablemente está demasiado oscuro para leer."
- "No puedo decir que no estoy en desacuerdo contigo."
- "Partiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cotas de miseria."
- "Si sigues cumpliendo años, acabarás muriéndote. Besos, Groucho." (Felicitación de Groucho a un amigo)
- "Bob, ya sabes que yo en ti sólo tengo confianza... y muy poca." (Frase de Groucho a Robert Dwan, director de su programa de TV "You Bet Your Life")
- "Fui casado por un juez. Pero mejor debería haber pedido un jurado."
................

divendres, 16 d’octubre del 2009

Repàs de la marxa d'azimuts

La secció prepara una marxa d'azimuts, pel dia 25, i em demanen que si vull anar a repassar-la, i quedo d'anar el dia d'avui.
Vaig amb la Coia Vinaixa. Ja m'han avisat que no es com les que es feien abans, si no que es menys excursió i mes complicades a nivell de marejar una mica als participants, però pel que he vist avui, el Reddis no l'ha complicat massa, i la quasi totalment de la marxa es excursió.
Sortim de davant del refugi quan manquen mig quart per les nou. Tot el primer tros l'agafo molt be, a l'estona mirant a la dreta per intentar veure un camí que està al planell, em passo un azimut a l'esquerra, després d'una estona hem de recular i ja el trobem correctament. Mes endavant hi ha un altre lloc que quasi em despisto, però la resta l'agafem correctament.
Acabem a les 12,40h., després de trobar 8 possibles incidències, per les que envio un mail a l'organització exposant-ho, em sap greu però a l'hora dels papers definitius trobo que uns que les observacions eren correctes no s'han rectificat.
Hem fet quasi 10 kms., però la marxa son uns 8,60Kms.
......................

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Recerca de la Cova dels Coloms

Com que'l company Estivi preguntava si algú sap quelcom de la Cova dels Coloms de damunt de la Febró, i ningú li donava resposta, jo tampoc perquè no la sé, em decideixo anar-la a buscar. Marco un waypoint de la situació que s'indica als mapes Icc i comarcal, i penso intentar trobar-la des del Pla de l'Ermitanet, als Motllats.
Agafo el cotxe, pujo als Motllats, des del Coll de Capafonts, i el deixo aparcat, a uns 50 metres del Mas de l'Ermitanet, i a peu, amb el gps i maquina de fotos, vaig per la Serra Plana, deixant a l'esquerra la baixada a la Febró pel Barranc de la Cova del Corral.
Aquest dia no estic gaire inspirat, millor dit gens, no se com miro el Gps, que em fa dona una volta per la "careneta" de la dreta, en comptes de passar pel tàlveg, que a mes d'anar molt mes ràpid, m'hauria estalviat dos munta-i-baixa, i els meus genolls ho haurien agraït molt.
Després de passar per la mateixa cota 974,2 del mapa Icc-10, el gps m'indica que ja estic molt aprop. He de dir que aquest mapa marca la cova al costat, però abans, de l'espadat, cosa que m'estranya però ....
Arribo a la vora de l'espadat, el gps em marca que ja hi soc, això vol dir, que està sota, però no trobo la manera de baixar, no se si hi es o no.
Miró des del roquer i veig la carretera de la Febró a Prades sota i molt aprop, penso que potser seria bo anar-la a buscar des de baix. Quan estic tornant al cotxe s'he m'acaba al bateria del gps, i no porto cap de recanvi.
Baixant amb el cotxe localitzo aproximadament el lloc on pot estar, però no trobo lloc, prop, per aparcar, i com no tinc gps, deixo la recerca per un altre dia.
Aquesta vegada no tinc dades del que hi fet, i les poques fotografies no val la pena ni comentar-ho. Però el que estic segur es que tornaré a buscar-la.
...........................

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Ghandi vers Obama

Hi han noticies que et deixen garratibat, per exemple: "Barack Obama gana el Premio Nobel de la Paz 2009". Després, i llegint, t'adones que no ets únic, com la publicada al grup de noticies "Menéame", un escrit al blog de "reincidente":
"La diferència entre Ghandi i Obama és que el primer va merèixer el nobel però mai ho va aconseguir en ser un home honrat."
i seguidament l'explicació:
"Avui l'insigne Mahatma Gandhi deu estar regirant-se a la seva tomba en comprovar com un senyor, el màxim do que té, són els seus dots comunicatius (sense fet fefaent que les recolzi) pugues haver rebut el premi que a ell se li va negar pel fet de voler al seu propi poble. A Obama se li premia per alguna cosa que no ha succeït i que fins al moment no passa per ser més que una declaració d'intencions d'Obama. Una opinió: Tot està podrit..."
I ara qui en dona mes .....
..............................

divendres, 9 d’octubre del 2009

Carta de Gandhi a Hitler

Corre per "inet" una carta que segons sembla, va dirigí en Mahatma Gandhi a Hitler, el 24 de desembre del 1940, per intentar aturar la Segona Guerra Mundial. Aquesta carta no es va publicar ni feta publica, amb expressa prohibició del Govern Britànic. Tot això segons el llibre "Mi vida es mi mensaje Gandhi", editat per John Dear (Fr. John Dear, és un sacerdot jesuïta, activista per la pau, conferenciant i escriptor d'uns vint llibres sobre la no violència, inclos "Living Peace").

"Algunos amigos me han instado a escribirle en nombre de la humanidad. Pero me he resistido a su petición, porque me parecía que una carta mía sería una impertinencia. Con todo, algo me dice que no tengo que calcular, y tengo que hacer mi llamamiento por todo lo que merezca la pena.
Está muy claro que es usted hoy la única persona en el mundo que puede impedir una guerra que podría reducir a la humanidad al estado salvaje. ¿Tiene usted que pagar ese precio por un objetivo, por muy digno que pueda parecerle? ¿Querrá escuchar el llamamiento de una persona que ha evitado deliberadamente el método de la guerra, no sin considerable éxito? De todos modos, cuento de antemano con su perdón si he cometido un error al escribirle.
Yo no tengo enemigos. Mi ocupación en la vida durante los últimos treinta y tres años ha sido ganarme la amistad de toda la humanidad fraternizando con los seres humanos, sin tener en cuenta la raza, el color o la religión.
Espero que tenga usted el tiempo y el deseo de saber cómo considera sus actos una buena parte de la humanidad que vive bajo la influencia de esa doctrina de la amistad universal. Sus escritos y pronunciamientos y los de sus amigos y admiradores no dejan lugar a dudas de que muchos de sus actos son monstruosos e impropios de la dignidad humana, especialmente en la estimación de personas que, como yo, creen en la amistad universal. Me refiero a actos como la humillación de Checoslovaquia, la violación de Polonia y el hundimiento de Dinamarca. Soy consciente de que su visión de la vida considera virtuosos tales actos de expoliación. Pero desde la infancia se nos ha enseñado a verlos como actos degradantes para la humanidad. Por eso no podemos desear el éxito de sus armas.
Pero la nuestra es una posición única. Resistimos al imperialismo británico no menos que al nazismo. Si hay alguna diferencia, será muy pequeña. Una quinta parte de la raza humana ha sido aplastada bajo la bota británica empleando medios que no superan el menor examen. Ahora bien, nuestra resistencia no significa daño para el pueblo británico. Tratamos de convertirlos, no de derrotarlos en el campo de batalla. La nuestra es una rebelión no armada contra el gobierno británico. Pero los convirtamos o no, estamos totalmente decididos a conseguir que su gobierno sea imposible mediante la no colaboración no violenta. Es un método invencible por naturaleza. Se basa en el conocimiento de que ningún expoliador puede lograr sus fines sin un cierto grado de colaboración, voluntaria u obligatoria, por parte de la víctima. Nuestros gobernantes pueden poseer nuestra tierra y nuestros cuerpos, pero no nuestras almas. Pueden tener lo primero sólo si destruyen por completo a todos los indios: hombres, mujeres y niños. Es cierto que no todos podrán llegar a tal grado de heroísmo, y que una buena dosis de temor puede doblegar la revolución; pero eso es irrelevante. Pues si en la India hay un número suficiente de hombres y mujeres que están dispuestos, sin ninguna mala voluntad contra los expoliadores, a entregar sus vidas antes que doblar la rodilla ante ellos, habrán mostrado el camino hacia la libertad de la tiranía de la violencia. Le pido que me crea cuando digo que encontrará usted un inesperado número de tales hombres y mujeres en la India. Durante los últimos veinte años han estado formándose para ello.
Durante el último medio siglo hemos estado intentando liberarnos del gobierno británico. El movimiento por la independencia no ha sido nunca tan fuerte como ahora. El Congreso Nacional Indio, que es la organización política más poderosa, está tratando de conseguir este fin. Hemos logrado un éxito muy apreciable por medio del esfuerzo no violento. Estamos buscando los medios correctos para combatir la violencia más organizada en el mundo, representada por el poder británico. Usted le ha desafiado. Ahora queda por ver cuál es el mejor organizado: el alemán o el británico. Sabemos lo que la bota británica significa para nosotros y las razas no europeas del mundo. Pero nunca desearíamos poner fin al gobierno británico con la ayuda de Alemania. En la no violencia hemos encontrado una fuerza que, si está organizada, sin duda alguna puede enfrentarse a una combinación de todas las fuerzas más violentas del mundo. En la técnica no violenta, como he dicho, no existe la derrota. Todo es «Vencer o morir» sin matar ni hacer daño. Se puede usar prácticamente sin dinero y, claro está, sin la ayuda de la ciencia de la destrucción que tanto han perfeccionado ustedes.
Me asombra que no perciba usted que esa ciencia no es monopolio de nadie. Si no son los ingleses, será otra potencia la que ciertamente mejorará el método y le vencerá con sus propias armas. Además, no está dejando a su pueblo un legado del que pueda sentirse orgulloso, pues no podrá sentirse orgulloso de recitar una larga lista de crueldades, por muy hábilmente que hayan sido planeadas.
Por consiguiente, apelo a usted, en nombre de la humanidad, para que detenga la guerra. No perderá nada si pone todos los asuntos en litigio entre usted y Gran Bretaña en manos de un tribunal internacional elegido de común acuerdo. Si tiene éxito en la guerra, ello no probará que usted tenía razón. Sólo probará que su poder de destrucción era mayor. Por el contrario, una sentencia de un tribunal imparcial mostrará, en la medida en que es humanamente posible, cuál de las partes tenía razón.
Sabe que, no hace mucho tiempo, hice un llamamiento a todos los ingleses para que aceptaran mi método de resistencia no violenta. Lo hice porque los ingleses saben que soy un amigo, pese a ser un rebelde. Soy un desconocido para usted y para su pueblo. No tengo coraje suficiente para hacerle el llamamiento que hice a todos los ingleses, aunque se aplica con la misma fuerza a usted que a los británicos.
Durante esta estación, cuando los corazones de los pueblos de Europa ansían la paz, hemos suspendido incluso nuestra pacífica lucha. ¿Es demasiado pedir que haga un esfuerzo por la paz en un tiempo que tal vez no signifique nada para usted personalmente, pero que tiene que significar mucho para los millones de europeos cuyo mudo grito de paz oigo, pues mis oídos pueden escuchar la voz de millones de personas mudas?".

Si es cert, que en principi no hi ha per que dubtar-ho, es inconcebible que aquesta carta fos vetada pel govern anglès, encara que no sortia massa ben retratat, tot pensant que no hauria fet cap efecte degut a la forma de pensa de Hitler i els seus acòlits.
........................

dijous, 8 d’octubre del 2009

Dites mes conegudes de Ghandi

Mohandas Karamchand Gandhi (guyaratí: મોહનદાસ કરમચંદ ગાંધી )?[moɦən̪d̪äs kəɾəmʧən̪d̪ gän̪d̪ʱi] (Porbandar, 2 de octubre de 1869 – Nueva Delhi, 30 de enero de 1948).

ALGUNES DE LES SEVES CITES MES CONEGUDES
El que s'obté amb violència només es pot mantenir amb violència.
La violència és la por als ideals dels demés.
La humanitat no pot lliurar-se de la violència per mitjà de més violència.
No m'agrada la paraula tolerància però no trobo una altra millor.
El més atros de les coses dolentes de la gent dolenta, és el silenci de la gent bona.
La veritat mai danya a una causa justa.
Un error no es converteix en veritat pel fet que tothom cregui amb ell.
Un país, una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta als animals.
Els mitjans impurs desemboquen en finalitats impures.
La veritable educació consisteix a obtenir el millor d'un mateix.
Quin altre llibre es pot estudiar millor que la Humanitat?
La mort no és mes que un somni i un oblit.
Tot el que es menja sense necessitat es roba a l'estómac dels pobres.
Les cadenes d'or són molts pitjor que les de ferro.
Sóc un somiador pràctic, vull convertir els meus somnis en realitat.
El que reté alguna cosa que no necessita és igual al lladre.
Quasi tot el que vaig realitzar es una insignificança, però és molt important que ho faci.
El capital no és un mal en si mateix, el mal radica en el mal ús.
Per a una persona no violenta, tothom és la seva família.
........................................

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Escolta-ho en el vent

Blowin' in the Wind (en castellà, "Soplando en el viento" o "Flotando en el viento", en català, "Escolta-ho en el vent") és una popular cançó composta per Bob Dylan, la qual es va convertir gairebé immediatament en un clàssic de la música nord-americana i també en el món sencer. Va ser inclosa en l'àlbum The Freewheelin' Bob Dylan, editat el 27 de maig de 1963.

Artista : Bob Dylan
Nom de la Cançó : Blowin' In The Wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, 'n' how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, 'n' how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea?
Yes, 'n' how many years can some people exist
Before they're allowed to be free?
Yes, 'n' how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn't see?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, 'n' how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, 'n' how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin' in the wind,
The answer is blowin' in the wind.

Artista : Gerard Quintana i Jordi Batiste
Nom de la Cançó Traduida: Escolta-ho en el vent

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.




Sembla que la traducció es prou correcta, encara que hi ha d'altres, totes les que he trobat tenen el mateix significat.

 Versió de Bob Dylan

Versió de Gerard Quintana

000000000000000000000

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Vinyeta sobre Arenys de Munt, vetada per El Jueves

La noticia no està contrastada però la publico tal i com, m'arribat:

"Francesc Llopis Surrallés, és col·laborador d'El Jueves. Ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació i li han negat. Demana que se'n faci difusió. És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Aquesta és la vinyeta censurada de El Jueves..."

Si es veritat la noticia, i al meu parer, es una desgracia democràtica. A una revista que sempre s'ha caracteritzat per la seva lluita a favor de la llibertat, no l'acabo d'entendre que pugui vetar això, ells sabran ...
..............................................

dilluns, 5 d’octubre del 2009

La "mujer exquisita"...

Fa pocs dies vaig rebre un mail d'una amiga que cada dia m'envia power-points, acudits, etc, però aquesta vegada era un tros d'un escrit de Gabriel García Márquez; no se si anava amb indirectes o potser amb directes, però la veritat es que ho he trobat interessant i per això ho poso al meu blog:

EL DULCE SABOR DE UNA MUJER EXQUISITA
"Si aún no ha pasado el bisturí por tu piel, si no tienes implantes de silicona en alguna parte de tu cuerpo, si los gorditos no te generan trauma, si nunca has sufrido de anorexia, si tu estatura no afecta tu desarrollo personal, si cuando vas a la playa prefieres divertirte en el mar y no estar sobre una toalla durante horas, si crees que la fidelidad sí es posible y la practicas, si sabes cómo se prepara un arroz, si puedes preparar un almuerzo completo, si tu prioridad no es ser rubia a como de lugar, si no te levantas a las 4:00 a.m. para poder alcanzar a hacerte el blower, si puedes salir con saco de sudadera tranquila a la calle un domingo sin una gota de maquillaje en el rostro... ESTÁS EN VÍA DE EXTINCIÓN....

BIENVENIDA! EL DULCE SABOR DE UNA MUJER EXQUISITA (por Gabriel García Márquez) Una mujer exquisita no es aquella que más hombres tiene a sus pies, si no aquella que tiene uno solo que la hace realmente feliz. Una mujer hermosa no es la más joven, ni la más flaca, ni la que tiene el cutis más terso o el cabello más llamativo, es aquella que con tan sólo una franca y abierta sonrisa y un buen consejo puede alegrarte la vida.

Una mujer valiosa no es aquella que tiene más títulos, ni más cargos académicos, es aquella que sacrifica su sueño temporalmente por hacer felices a los demás. Una mujer exquisita no es la más ardiente (aunque si me preguntan a mí, todas las mujeres son muy ardientes...Los que estamos fuera de foco somos los hombres ) sino la que vibra al hacer el amor solamente con el hombre que ama. Una mujer interesante no es aquella que se siente halagada al ser admirada por su belleza y elegancia, es aquella mujer firme de carácter que puede decir NO.

Y un HOMBRE........UN HOMBRE EXQUISITO es aquel que valora a una mujer así...... Que se siente orgulloso de tenerla como compañera.... Que sabe tocarla como un músico virtuosísimo toca su amado instrumento... Que lucha a su lado compartiendo todos sus roles, desde lavar platos y atender tripones, hasta devolverle los masajes y cuidados que ella le prodigó antes... La verdad, compañeros hombres, es que las mujeres en eso de ser 'Muy machas' nos llevan gran recorrido... ¡Qué tontos hemos sido -y somos- cuando valoramos el regalo solamente por la vistosidad de su empaque... ¡Tonto y mil veces tonto el hombre que come mierda en la calle, teniendo un exquisito manjar en casa".
.................

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Nous Caixers Automatics "Drive In"

Prego a les dones que no s'enfadin, però això que explico a continuació te una part de raò.

A partir del mes de gener una entitat financera va inaugurar el caixer automàtic "DRIVE IN". Els clients poden treure diners del seu compte sense sortir del vehiculo.
Per poder aprofitar tots els avantatges que ofereix aquest nou sistema, es van donar les següents indicacions als clients:

Homes:
1.- Alineï el seu vehicle al costat del caixer automàtic
2.- Obri la finestreta.
3.- Introdueixi la seva targeta de crèdit i el seu codi secret.
4.- Indiqui la quantitat que desitja retirar.
5.- Retiri la targeta i reculli els diners i el seu comprovant.
6.- Si ho desitja, tanqui la finestreta.
7.- Reiniciï la marxa.

Dones:
1.- Apropis al caixer automàtic.
2.- Torni a arrencar el motor que se li ha calat.
3.- Vagi en marxa enrere fins que el caixer torni a quedar a la seva altura.
4.- Obri la seva finestreta.
5.- Buidi la bossa en el seient del copilot i busqui la seva targeta de crèdit.
6.- No és necessari que comprovi ara el seu maquillatge en el retrovisor.
7.- Intenti introduir la seva targeta de crèdit.
8.- Obri la porta i surti del vehiculo per poder arribar al caixer que ha quedat massa lluny.
9.- Introdueixi la targeta de crèdit.
10.- Retiri la targeta i torni a introduir-la en el sentit correcte.
11.- Agafi la bossa, buidi de nou i busqui a la primera pagina de la seva agenda on té apuntat el numero secret, sota el text “numero secret de la meva targeta de crèdit”.
12.- Introdueixi el numero secret.
13.- Pressioni el boton cancel·lar i introdueixi el numero correcte.
14.- Indiqui l'import que desitja retirar.
15.- No és necessari que utilitzi ara el seu pintallavis ni que torni a comprovar el maquillatge en el retrovisor.
16.- Reculli la targeta, els diners i el comprovant.
17.- Busqui el moneder a la bossa i guardi els diners.
18.- Posi el comprovant a la seva llibreta de xecs.
19.- Obri la porta per alliberar la gavardina que s'havia enxampat abans amb la porta en tancar-la.
20.- Avanç el seu vehiculo uns metres.
21.- Torni a retrocedir fins al caixer.
22.- Reculli la targeta de crèdit.
23.- Buidi la bossa de nou per trobar la funda de la targeta.
24.- Miri enrere i comprovi la cua que ha originat per contar-ho a les seves amigues.
25.- Arrenqui el motor que se li ha calat.
26.- Condueixi 4 o 5 kilòmetres.
27.- Llevi el fre de mà
28.- Per cert, encara que li sembli mentida segueix amb la gavardina enxampada....
29.- Fi.
....................................

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Consell sobre la feina

Quan la teva feina et tingui fart, estiguis a punt d'agafar una depressió i, a la teva empresa res funcioni com voldries, fes això:
Atura't a la primera farmàcia que trobis i compra un termòmetre rectal 'Johnson and Johnson' (només d'aquesta marca). Obre'l i llegeix els instruccions.
Trobaràs aquesta frase: "cada termòmetre rectal Johnson and Johnson ha estat provat personalment a la nostra fàbrica".
Llavors tanca els ulls i repeteix en veu alta 5 cops seguits: "estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson!!!!"

I ARA RIU! Va, vinga! Envia aquest missatge als teus amics, et mors de ganes, (qui sap per què), jo se perquè!
I recorda sempre que hi ha feines pitjors que la teva...
....................

divendres, 2 d’octubre del 2009

Cobrament de Rescats

Copiat de la pàgina de la Generalitat, del dijous, 1 d'octubre de 2009 (09:30h).


Entra en vigor la nova taxa per rescats o salvaments en el medi natural que hagin estat causats per actituds negligents

La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments ha començat a cobra aquells rescats o salvaments en el medi natural que hagin estat causats per una de les tres situacions regulades normativament:

  • Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses.
  • Si les persones rescatades o salvades no duen l'equipament adequat a l'activitat.
  • Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats.

Cal remarcar que els Bombers de la Generalitat s'activaran en tots els rescats i salvaments en què siguin sol·licitats sense qüestionar a priori si el servei pertany a algun d'aquests tres supòsits. També es continuarà informant tots els ciutadans del cost del seu rescat amb l'enviament d'una factura proforma.

El cost de cada salvament es calcula en base a les taxes actualment vigents: 30 €/hora per bomber que hagi treballat en el servei; 39 €/h per cada vehicle que hi hagi intervingut; i 2.271,5 € per cada hora de vol dels mitjans aeris que es mobilitzin.

És necessari prendre consciència a l'hora de planificar i iniciar una activitat de muntanya.

Consells pràctics:

  • Abans de sortir, informeu-vos de les condicions meteorològiques i de la possible evolució del temps. Renuncieu a l'activitat si les previsions no són bones.
  • Planifiqueu l'activitat i la seva durada, consulteu les guies i el mapa del recorregut.
  • Aneu sempre acompanyat o, en tot cas, comuniqueu a algú l'activitat prevista.
  • El muntanyisme exigeix preparació: "entrena't i informa't".
  • Utilitzeu material i equip adequats a l'activitat.
  • En cas d'accident, aviseu els serveis d'emergències a través del 112, telèfon únic d'emergències.
  • Mantingueu la serenitat.

Durant la marxa:

  • Si aneu en grup, mantingueu sempre el contacte amb els altres.
  • Fixeu-vos punts de referència en el recorregut, de manera que pugueu orientar-vos.
  • Hidrateu-vos sovint i mengeu aliments energètics.
  • Si teniu fred no deixeu de caminar.

En cas d'accident:

  • Cal trucar al 112 i donar el missatge d'alerta següent:

    • Nombre de persones accidentades i edat.
    • Lloc de l'accident.
    • Situació de l'accidentat: està ferit?, està conscient?, sagna?, respira?.
    • Condicions meteorològiques al lloc de l'accident.
000000000000000000000000000000000

S'haurà de veure com interpreten les actuacions negligents, encara que a mi, com a idea, la trobo correcte.
..............................

dijous, 1 d’octubre del 2009

Prohibit pensar

Es va publicà a la pagina web: http://raregazz.islatortuga.com/cuento.html, me'l vaig baixar el 19 de juny del 1998. El seu autor es "Escudo Humeante", i com va posar aquesta indicació: "Se autoriza su copia y distribucion siempre y cuando no se utilize con fines de lucro o personales", em penso que ho puc transcriure.
He fet la traducció al català, pel que es possible que hi hagin faltes de ortografia, millor dit de lèxic, la ortografia la he corregit amb el corrector de l'OpenOffice.
Ja se que es una mica vell, però em penso que es mes que actual. Val la pena de llegir-ho, encara que soc conscient que es una mica llarg.

PROHIBIT PENSAR:
Han passat gairebé quaranta anys des que es va iniciar l'era de Tecno i amb ella la reculada de l'home de Humánia... Quaranta anys que es va posar en joc el futur de les seves generacions; que les seves institucions van ser esquerdades. De l'abatiment de les seves tradicions pels efectes de la transculturació; d'aquesta gran invasió organitzada en la qual el consum va ser la clau de penetració. La dependència i el domini li van donar forma a aquesta època de crisi on els valors infrahumans es van preconitzar directa i subliminalment, fins a arribar a el regnat dels sentits sobre la raó. Al principi ningú es va adonar. Eren la novetat, la moda. Uns quants presos per bojos van ser els quals es van oposar a la invasió de Tecno. Encara que subtil al principi, va ser gradualment efectiva al pas del temps.
En aquest estat de coses comença la nostra història. Va succeir en Adanés lloc apartat de les fronteres de Pragma, pàtria de Tecno. Aquí, la invasió no havia causat els seus efectes totals. El nostre personatge principal; un jove de divuit anys dinàmic i rebel, cridat Cultus, qui ha descobert en la naturalesa l'esperança que els seus amics, si més no, imaginen. Víctimes de la alienació programada, busquen en Cultus l'alliberament i el retrobament amb la llum del saber.
Represa la conversa del dia anterior, Cultus mira fixament als seus dos companys; mou el cap en signe afirmatiu i diu: -L'oncle Memo em conta, que quan Tecno va arribar, a través de les editorials va sabotejar el dret a la cultura; va imposar preus criminals als llibres i va allunyar en tal forma, a la gent de Humánia, de la lectura.
Aviat va establir noves formes de control social per mitjà de la mediatització de l'ensenyament, soscavant els fonaments de les nostres cultures i tradicions principalment, per mitjà del seu corrent transcultural; quan va ponderar la violència, el guany ràpid i fàcil; el menyspreu cap a la vida i la naturalesa. Així va sotmetre als nostres germans a una existència merament sensorial. Sense rostre, gairebé hem perdut la nostra identitat ideal, amb el seu projector d'imatges. Tot això va formar part del mateix complot, el bloqueig de la comunicació familiar, la alienació massiva...
En les seves acostumades interrupcions Albió va exclamar emfàtic:
-És cert Cultus, el món es va tornar boig i vol lluir com assenyat adorant a Tecno.
-Qui està assenyat Cultus? va dir Zigo para desviar un poc la irrupció d'Albió
-Estem fora de context? -La nostra tossuderia per buscar la veritat ens fa diferents als altres?
-Ens busquem i en aquest procés ens trobem sols, només per a concloure que ens hem allunyat dels altres?
-Aquest és el preu que hem de pagar per a trobar-nos? (reflexionant breument) continuà:
-No és fàcil ignorar el rebuig dels altres, ni reconèixer que tenen la força, però no la raó. Sents que a mesura que t'allunyes del teu origen, l'objectiu perd cada vegada més sentit amb el que vas anar, amb el que va anar la teva identitat, el teu nombre, el teu nom; amb el que reclames, amb el que no pots mostrar, sota pena de ser declarat boig o tecnodesadaptat.
-Si Zigo. Va acceptar Cultus, assentint lleument amb el cap.
-No es pot fer callar un eco cridant-li que guardi silenci i el dubte del dubte no és suficient per a agafar-se a la raó. Jo odi que se'm miri com estrany; com si hagués estat afectat per algun nou virus producte de la nostra avançada biogenètica. ( Lacònicament irònic va somriure i continuà ):
-Per què? -Per pensar? -Per voler ser diferent dels altres?.
-En això estic totalment d'acord. Va dir Albió emfatitzant:
-L'altre dia, vaig trobar en un vell llibre una frase que em va fer dubtar...
-Deia: " DEIXAR FER ,DEIXAR PASSAR, EL MON MARXA PER SI MATEIX ".
-Això vol dir que hem de conformar-nos amb la desaparició de Humánia?
-Realment ens estem oposant al progrés, a l'inevitable?
-O simplement som l'últim reducte de qui ens neguem a deixar de somiar.
-De qui ens oposem a la tecnoenagenació i a l'empobriment dels valors humans, inútilment...
-És veritat Albió. Va dir Zigo. -Moltes vegades ho he pensat. Tecno a través del cultiu i expansió de les nostres necessitats, va incrementar la nostra dependència, desviant-nos a un camí sense tornada per a abolir la llibertat.
-Sense vessar una sola gota de sang ens va empènyer en una caiguda total en la nostra pròpia antítesi.
-En poques paraules, ens lliurem nosaltres mateixos. -No es tracta de paranoia ni por existencial. -Només has d'obrir els ulls i veure, no mirar simplement, VEURE amb la raó que estem pròxims a l'extinció total.
-Humánia està gairebé perduda; d'això pocs s'adonen, Cultus, i d'ells, a pocs els importa gens que així succeeixi.
-Jo no et pregunto qui té la raó, sinó què és la raó? Cultus...
Amb cert empipament Cultus contestà:
-Crec que la raó es va perdre fa algun temps, quan la filosofia va quedar prenyada al final d'una època de obscuritat, cridada edat mitja; va tenir aquesta una filla a qui van cridar ciència. Idèntica a la seva mare, només va portar al néixer dos defectes congènits: La miopia i la falta de "CON". Precisament per això la seva mare la va cridar ciència.
-I creu-me Zigo, encara que tot el món ho calli, aquesta és la veritable mare de Tecno, el nostre tirà.
.Ho dius com si ja ho haguessis acceptat Cultus. Va dir Albió.
-De cap manera, va exclamar Cultus. -L'únic objecte de la meva vida és que Humánia torni a ser Humánia; que la nostra terra recuperi la salut re-instaurant el respecte a la nostra veritable mare, la naturalesa.
-Hem de recuperar l'equilibri que es va perdre i tornar a tenir com única meta del ser humà el sentit de la veritat.
-Espera Cultus. Va interrompre Albió.
-L'altre dia vas dir que la veritat era l'arma més potent per a recuperar la llibertat i ara ens dius que...és la nostra única meta? Però és per ventura que existeix aquesta poderosa arma? -És possible trobar-la?...-Què és la veritat Cultus?
Mirant fixament als ulls dels seus companys, Cultus va aclarir la veu i va dir:
-Començaré per afirmar el que entenc per veritat. Per a mi la veritat no té temps ni espai. -La veritat no pot estar subjecta al temps per que el que avui és verdader, necessàriament ha de ser-lo demà i ho va ser ahir i ho serà dintre de milions d'anys...
-Cert o no?. I va continuar:
-La veritat no pot tenir espai, per que el que és veritat aquí, necessàriament ho haurà de ser en tots els extrems de l'Univers, si no, no seria veritat. És veritat en Pragma, és veritat en Humánia, és veritat en la Lluna i en la galàxia mes remota.
-No és cert? - A més, les veritats són indestructibles. I cap objecte de la naturalesa pot encarnar-les, per que no són d'aquest món. Qualsevol cosa al pas del temps es desmerita, res material roman immutable i on seria possible dipositar, dons, una veritat si els objectes tangibles estan impossibilitats per a això?. Cert és que d'alguna manera poden aquests reflectir-la, però només en essència.
-És a dir Cultus, va dir Albió. -Que aquesta arma pertany a altre món, que és omnipresent? -Què no podem veure-la ni tocar-la? què està mes allà de la nostra tercera dimensió? -Però que és real? -No estaràs abusant de la imaginació? Pot ser això possible? -No? - I com puc jo adonar-me de la seva existència? com puc ingressar a aquest món on no hi ha temps ni espai? -És aquesta la quarta dimensió? -Per favor Cultus! no facis que perdi la raó. Digues-me una veritat, una sola amb totes aquestes característiques i et creuré, va exclamar Albió, a la vora de la histèria.
-Calmat Albió, deixa que Cultus ens expliqui. Va dir Zigo tractant de tranquil·litzar-lo.
-Mirin, va continuar Cultus. -Jo crec que una de les coses més grans que el humà ha inventat és el llenguatge; és el seu codi de comunicació natural. A través del llenguatge es poden fer sensibles als nostres sentits gairebé totes les veritats.
-Observin. Cultus va prendre un poc de guix del pis de l'habitació i amb aquest va dibuixar el nombre "UNO" a la paret.
Gairebé immediatament Albió es va posar dempeus i al mateix temps que somreia burlonament va esborrar amb la seva mà el nombre dibuixat per Cultus, exclamant:
-Vas dir que la veritat era indestructible i mira ja no existeix!.
-Només has esborrat el símbol amb el qual signifiquem a la unitat; la veritat és que la UNITAT, és una IDEA i aquesta és indestructible, Qui pot destruir una idea? aquesta habita en un món meravellós al que només pots ingressar amb la teva ment, un món al que Tecno et vol vedar l'entrada atrofiant-te el cervell, enganyant-te amb la faula que el material és l'únic que importa; i et seduïx amb una mentida, que no existeix, que el més agradable és lliurar-se al gaudi dels sentits.
-QUI EXISTEIX LLAVORS CULTUS?
QUI VOL SABER-LO?
-JO !!!
-En efecte, no la teva mà, el teu peu, sinó la part de tu que mes ha evolucionat, aquella que domina la matèria; aquella que et fa ser humà; el que transcendeix al temps i a l'espai. El que mor dels nostres grans homes, és el que menys importa d'ells.
Això crec va dir Zigo. -Atemptar contra la llibertat física és bestial; però anar en contra de la llibertat interior, només podria ocórrer-se-li a Tecno. La presó interior és l'automatització, Albió. Tot el que has de fer per a ser lliure, és pensar.
Tot el que has de fer per a ser humà, és pensar bé. És per això que Tecno, al decretar la prohibició del pensament, li ha donat més vida a la llibertat. Hi ha seducció mes perillosa que la de perdre la fe?.Hi ha repte més gran que l'amable atzar? No Albió. La nostra naturalesa no s'equivoca; al tigre, li va donar arpes; a l'au, la va dotar d'ales; a l'ós li va proporcionar de gran pelatge i força per a subsistir als embats del temps i els seus enemics. No se't fa injust, aparentment, que nosaltres els humans manquem de tot això, o bé que siguem els fills predilectes de la nostra mare? -Què ens fa diferents a la resta dels nostres germans del regne animal?. Quina funció ens distingeix de les bèsties, Albió?
-Crec que el raonament, Zigo.
-Com dirimeixen les bèsties les seves diferències?
-Amb la força, amb la violència.
-I si a l'home se li entorpeix aquesta facultat, que creus que succeeix?
-El que succeïx a Pragma: Els assassinats en massa, els motins, les guerres provocades amb absurds pretextos, l'abús de la força, el suïcidi mediat i immediat a través dels tòxics, la pau, mantinguda amb l'amenaça.
-Veritat que la llibertat és una condició humana, sense palesa, sense nacionalitat.
-Jo et pregunto Albió: -Què li fa a l'home de Humánia ser humà? viure en harmonia amb el seu entorn, en veritable pau; ser sensible a la problemàtica existencial; interessar-se pel futur; tenir esperança, estimar, buscar arribar a els valors que li perfeccionen en el seu nucli; apreciar la bellesa, l'art, aspirar a ser creador, reconèixer ser part d'un TOT. Amb tradició, amb rostre, amb una cultura pròpia. Articulat a aquesta, té sentit el seu ésser; desarticulat, és escombraries, contaminació, mort.
-L'humanisme ha de ser defensat amb les seves pròpies armes; amb la raó; ha estat la lluita de tots els justs de tots els temps. Els contraris formen l'ÉSSER, és cert, l'antagonisme etern és altra veritat; però també ho és, l'equilibri, l'harmonia que expressa en la seva afan la llum com màxima expressió de llibertat, i la gravitació com el seu extrem, el seu oposat just.
-És la repetició de la historia Cultus, recorda que sempre els bàrbars han envaït a les grans cultures, com va succeir a Grècia, com va succeir a Roma com va succeir a Mèxic, soscavant les seves estructures,la seva cultura, les seves tradicions. Fins a deixar-les com peces de museu.
-Observa com a les nostres institucions educatives, preval la indigència acadèmica, la mediatització de l'ensenyament i el condicionament operant ha fet estralls en les ments dels nostres germans; la sintetització del coneixement els ha desarticulat de la realitat; gairebé s'han proscrit la crítica i l'anàlisi per a anul·lar qualsevol brot de dissidència i assegurar pau i continuïtat als sistemes implantats per Tecno. només el llibertinatge físic és subsidiat pel nostre tirà. L'Humanisme lliure va ser canviat per l'automatisme institucional. L'era de la imbecivilització anuncia l'inici del caos.
-Vols dir Zigo, que la millor manera de dominar a un poble és a través de la distorsió dels seus sistemes educatius?, va preguntar Albió.
-Efectivament, així com pot obtenir-se el progrés d'un poble, és també la manera mes subtil, mes moderna de controlar-lo; en l'època de l'especialització, l'humà vol ja semblar-se o ser una maquina i oblidant-se que és part de la naturalesa, o inventar a l'Univers un món a part.
-No resulta això aberrant?.
-Hem de rebel·lar-nos, lluitar. Cultus es duu les mans al cap, pentinant-se el pèl cap a enrere al mateix temps que diu:
-No tot està perdut. Hem d'iniciar la defensa de Humánia amb les úniques armes que coneixem: Les idees de l'Humanisme.

Han passat ja alguns anys des d'aquelles reunions que Cultus, Albió i Zigo van decidir iniciar la lluita. Adanés ha canviat, ja no és una petita ciutat; en ella es respira, a dir dels visitants, cert aire que els convida a somiar, a pensar; a això es deu que hagi estat rebatejada com el lloc dels somiadors, dels poetes, pintors, cantores; dels quals estimen l'ART
------------------------------------------------------------------------