"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 22 de desembre de 2009

divendres, 18 de desembre de 2009

Existeix Santa Claus?

Vet aquí el resultat d'un recent estudi cientificticio:
"Com resultat d'una aclaparant allau de peticions, i amb l'ajuda investigadora de la prestigiosa revista científica “DIEZ MINUTOS”, s'han obtingut les següents conclusions sobre l'existència de Santa Claus:
1.- Cap espècie coneguda de ren pot volar. No obstant això, existeixen 300.000 espècies d'organismes vius pendents de classificació i, si bé la majoria d'elles són insectes i gèrmens, no és possible descartar completament la possible existència entre elles del ren volador que només Santa Claus coneix.
2.- Hi ha uns 2.000 milions de nens (considerant únicament a les persones amb menys de 18 anys) en el món. Però atès que Santa Claus no sembla que s'ocupi dels nens musulmans, hindús, jueus i budistas, la xifra es reduïx a un 15% del total (uns 378 milions, segons les estadístiques mundials de població). Segons aquestes estadístiques, es pot calcular una mitjana de 3,5 nens per llar, pel que estem parlant d'uns 91,8 milions de llars (suposant que en cadascun d'ells, hagi almenys un nen que s'hagi portat bé).
3.- Santa Claus disposa de 31 hores en Nochebuena para realitzar el seu treball, gràcies als diferents fusos horaris i a la rotació de la terra (se suposa que viatja d'aquest a oest, la qual cosa sembla lògic). Això suposa 822,6 visites per segon. En altres paraules, en cada llar cristiana amb un nen bo, Santa Claus té 1 mil·lèsima de segon per a aparcar, sortir del trineu, baixar per la xemeneia, omplir els mitjons, repartir els altres regals sota l'arbre, menjar-se el que li hagin deixat, grimpar altra vegada per la xemeneia, pujar al trineu i marxar cap a la següent casa. Suposant que cadascuna d'aquestes 91,8 milions de desocupades estigui distribuïda uniformement sobre la superfície de la terra (la qual cosa és fals, però pot valer per als càlculs) hi ha 1,2 Km entre casa i casa. Això dóna un recorregut total de 110 milions de Km., sense contar el necessari per a les desocupades a fer el que cadascun de nosaltres faria almenys una vegada en 31 hores. Es deduïx d'això que el trineu de Santa Claus es mou a uns 1000 Km/sg, 3000 vegades la velocitat del so. Com comparança, el vehicle fabricat per l'home que major velocitat arriba a, la sonda espacial Ulisses, es mou a uns miserables 43 Km/sg. Un ren convencional pot córrer a una velocitat punta d'uns 24 Km/h.
4.- La càrrega del trineu afegix altre element interessant a l'estudi. Suposant que cada nen només es dugui un tingues-te de grandària mitjana (0,9 Kg), el trineu transporta unes 321.300 tones, sense contar a Santa Claus, a qui sempre se li descriu com bastant farcit. En la terra, un ren convencional no és capaç de transportar mes allà de 150 Kg. Encara que el ren volador pogués transportar deu vegades aquesta càrrega, no bastarien vuit o nou, sinó que es precisarien uns 214.200 rens. Això incrementa la càrrega (sense contar el pes del propi trineu) a unes 353.430 tones. A efectes comparatius, això és unes quatre vegades el pes de Jesús Gil.
5.- 353.000 tones viatjant a 1000 Km/sg creen una resistència aerodinàmica enorme, que provocarà un escalfament dels rens similar al que sofreix una nau espacial en la seva reentrada a l'atmosfera terrestre. La parella de rens que vagi al capdavant absorbirà 1 trilió de juliols d'energia per segon, cadascun.
En poques paraules, s'incendiaran i consumiran gairebé a l'instant, quedant exposada la parella de rens posterior. També s'originaran unes ones sonores ensordidores en aquest procés. El tir de rens al complet es vaporitzarà en 4,26 mil·lèsimes de segon. Santa Claus, mentrestant, sofrirà unes forces centrífugues 17.500,06 vegades superiors a les de la gravetat. Si Santa Claus pesés 120 Kg (la qual cosa és fins i tot massa prim), seria aixafat contra la part posterior del trineu amb una força de més de 2 milions de Kg.
Per tant, si Santa Claus va existir alguna vegada i va dur els regals als nens en Nadal, ara està mort.
Si responem l'anterior a un nen quan ens pregunti per l'existència de Santa Claus (o bé, ho deduïx ell per si mateix), el nen pot dur-se una desil·lusió tremenda. Per sort, hi ha una contraexplicació que pot ser-nos útil en aquest cas: L'anàlisi anterior, basat en les lleis de la Física clàssica, presenta una fallada important, ja que no considera els fenòmens quàntics, que són bastant significatius en aquest cas particular. Com s'ha indicat, es coneix amb extrema precisió la velocitat terminal del ren a través de l'aire sec de desembre sobre l'hemisferi nord (per exemple). Així mateix, es coneix amb tremenda precisió la massa de Santa Claus i el seu trineu (ja que es coneix el numero de nens, regals i rens just abans del vol). Quant a l'adreça i sentit del vol, aquesta és essencialment d'aquest a oest.
Tot l'anterior significa que es pot determinar amb excel·lent precisió el vector del moment cinètic de Santa Claus i el seu carregament. N'hi ha prou amb aplicar el principi d'incertesa de Heisemberg para saber que la posició de Santa Claus, en qualsevol moment de Nochebuena, és extremadament imprecisa. En altres paraules, està "difuminat" sobre la superfície de la terra, de forma anàloga a com l'electró està "difuminat" a una certa distància del nucli de l'àtom.
Per tant, literalment pot trobar-se a tot arreu en un moment donat. Finalment, les velocitats relativistes a les quals els rens poden arribar durant breus lapses de temps fan possible que, en certs casos, arribi a alguns llocs un poc abans de sortir del pol nord. Santa Claus, en altres paraules, assumeix durant breus períodes de temps les característiques del tachión. Estem d'acord que l'existència dels tachiones encara no està provada i és hipotètica, però el mateix ocorre amb els forats negres, i ja ningú dubte de la seva existència.
Per tant, és perfectament possible que Santa Claus existeixi i reparteixi tots els regals en nochebuena".

dimecres, 16 de desembre de 2009

Illes dins d’un riu

Aquí va la lletra i els vídeos d'una cançó que l'han cantat molts artistes, entre ells el duet Kenny Rogers & Dolly Parton, i en versió catalana-mallorquina per Tomeu Penya i Ariadna:

 Versió de Dolly Parton & Kenny Rogers

Versió de Tomeu Penya i Adriana

[Kenny Rogers]
Baby when i met you, there was peace unknown
I set out to get you with a fine toothed comb
I was soft inside, there was something going on

[Kenny Rogers & Dolly Parton]
You do something to me, that i can't explain
Hold me closer, and i feel no pain
Every beat of my heart, we got something goin' on

[Kenny Rogers]
Tender love is blind, it requires a dedication

[Kenny Rogers & Dolly Parton]
Honest love, we feel, needs no conversation
And we ride it together, uh huh,
Making love with each other uh huh

Islands in the stream, that is what we are.
No one in between, how can we be wrong.
Sail away with me, to another world
and we rely on each other, uh huh
from one lover to another, uh huh

[Dolly Parton]
I can't live without you if the love was gone
Everything is nothin if got no one,
and you just walk in the the night
slowly losing sight of the real thing.

[Kenny Rogers & Dolly Parton]
But that won't happen to us, and we got no doubt
Too deep in love, and we got no way out
and the message is clear, this could be the year for the realthing

[Dolly Parton]
No more will you cry
baby i will hurt you never

[Kenny Rogers & Dolly Parton]
we start and end as one
in love forever
We can ride it together, uh huh
Makin' love with each other, uh huh

Islands in the stream, that is what we are
No one in between, how can we be wrong
Sail away with me. to another world
And we rely on each other, uh huh
From one lover to another, uh huh

[Kenny Rogers]
(Sail away)

[Dolly Parton]
(Ohhhhh, sail away with me)

[Kenny Rogers & Dolly Parton]
islands in the stream, that is what we are
No one in between, how can we be wrong
sail away with me, to another world
And we rely on each other, uh huh
from one lover to another, uh huh

Islands in the stream, that is what we are
No one in between, how can we be wrong
sail away with me, to another world
And we rely on each other, uh huh
From one lover to another, uh huh


Nina quan te vaig conèixer canvià tot
vaig venir cap a tu amb lo meu millor
ben suau dins jo
era un sentiment tot nou

Tu me fas coses que jo no sé explicar
Aferra't molt fort que no sent mal
Cada cop del meu cor és un sentiment tot nou

L’amor tendre és cec i demana dedicació
L’amor que sentim no cal conversar
I plegats sense pressa ah ah
Fent l’amor l’un amb l’altre ah ah

Illes dins d’un riu, això és lo que som
Ningú més en mig, com pot ser millor
Vine lluny amb mi a un altre món
Si estem plegats no tenc por de res ah ah
Recolzant-nos l’un amb l’altre ah ah

No puc viure quan l’amor ja s’ha acabat
Res no té importància si no tens ningú
Que et doni calor en sa nit
Per perdre el sentit de la realitat

Això no ens passarà, dubte no n’hi ha cap
Aquest amor mai no s’aturarà
I el missatge és ben clar
si a aquest dic hem vist que no hi ha fi

No ploraràs més
i estimar-me no et faré mal
I enamorats viurem com ara i sempre
anem plegats sense pressa ah ah
Fent l’amor l’un amb l’altre ah ah


Si busqueu per "youtube" trobareu moltes mes versions, entre elles les de Bee Gees ....
Que ho gaudiu.
..............

dijous, 10 de desembre de 2009

Tivissa. Ruta de les Moles

El Montalt - Font del Ricapell

Vaig llegir a la pàgina web del Consorci de la Serra de Llaberia, que en aquesta zona hi havien una serie se circuits, tots ells molt accessibles, amb camins i senders recuperats i arranjats.
Com els últims mesos hi sortit poc, i després del cansament del dia de l'Airosa, vaig pensar de fer algunes sortides fàcils per anar-me recuperant, ja que segons sembla el tractament als genolls comença a anar be. He agafat la ruta de les Moles, de Tivissa, de la pàgina web del Consorci (aquí). He copiat el text explicatiu, aquí.
Arribo a Tivissa, però en comptes de deixar el cotxe al costat del càmping, ho deixo a la cruïlla de l'entrada, en una petita esplanada, a la dreta.
Surto quan passen 5 minuts de les nou del matí, per la carretera direcció a Vandellòs, deixo a l'esquerra el camí del Gr i al poc agafo un camí a l'esquerra, hi ha un pal que indican “Les Moles”. De seguida deixo la pista que baixa, per agafar un camí que segueix recte, aquí he de mirar el gps perquè l'entrada no es veu massa clar.
Passo pel costat d'una gran alzina; aquesta part del camí es bonic, encara que curt. Aviat arriba a uns camps conreats, que s'ha de traspassar per agafar una pista a l'altre costat.
Toquem la carretera sense agafar-la, s'agafa una pista, en principi paral·lela, que va a creuar el Barranc de Pinver. El camí fa un fort retomb a l'esquerra, i comença a pujar suaument. Al poc ho deixo, el track segueix recte, però m'agrada el camí de la dreta, que em dona la impressió que podria tallar la pista: aquest camí es camí vell i està net, excepte l'entrada, molt boscà i amb senyals de Pr. Poc a poc es va allunyant de la traça del gps, però vull saber on va, veig pels mapes que encara que em separi una mica podré anar a buscar la ruta prevista. Arribo a la pista del camí de les Moles, a mig camí entre el Coll de la Pleta i el dels Masets; a l'altre costat de la pista veig la continuació del que seguia, però ara ja no crec interessant seguir-ho, m'he desviat bastant a la dreta. Segueixo la pista a l'esquerra, passo el Coll dels Masets, i arribo a la cruïlla on arriba el camí de la descripció. Busco la Font del Pardal, que per cert no he trobat, he suposat que es damunt de la pista, amb arbres caiguts i una vegetació que em fa impossible buscar-la i això que ho he intentat per la part baixa i per l'alta (però clar es una suposició que estigui allà, en cas contrari, no sé on es), tant la descripció com el mapa apunta que està aquí.
Segueixo, es una pista entre parades d'avellaners, amb uns marges grans i cuidats, arribant al GR, que deixo de seguida, per seguir un camí a la dreta, molt boscà i frescal. Passo pel costat de la Font del Ricapell, un pouet molt petit, que té endavant un tros de fangar, ara sec, on es rebolquen els senglars.
Al poc deixo la pista, per un sender que baixa fort, però fent llaçades. Aquí torno a trobar senyals de Pr, i es una verdadera llàstima que algunes estiguin pintades a les dreceres i no al camí verdader. Arribo a una pista cimentada i d'aquí al Gr i a creuar un ramal del Barranc Fondo. A la pujada, segons el mapa parla de “Pou de la Neu”, busco una mica per l'entorn però no trobo res, a Tivissa he preguntat a un treballador de l'Ajuntament, que sembla de la zona, i diu que no te cap coneixement de cap pou de neu a la zona; a casa buscant a “inet”, trobo una descripció que parla del Camí del Pou de la Neu, i suposa que en el seu temps hi havia un.
Arribo ja al cotxe, al tocar les dotze del migdia, després d'haver fet 8,950 kms. Al arreglar el track per treure els moments que m'he sortit de la ruta, per mirar, buscar o xafardejar, el track surt uns 7,750, que lliga amb la descrita pel Consorci, el que he fet de mes compensa al tros de la sortida-entrada a Tivissa.
Una sortida fàcil i agradable, sort que no feia massa fred (una mica a la sortida), per què quasi tota passa per zona boscosa, i que costa que toqui el sol al matí. Ha estat una matinal curta, que en moments donen bona visió de les muntanyes de l'altre costat de Tivissa (Serra de Tivissa, La Llena, Els Borjos). He tornat a sentir una mica la llibertat total, de caminar sol, NO es una critica als companys de sortides, però continuo pensant que anar sol, per a mi, es preferible a anar amb companyia, encara que s'ha de valorar el perill.
..................

Mapa i informació

Perfil i informació

Track i waypoints, Wikiloc. Fotografies, aquí.
....................

dilluns, 7 de desembre de 2009

Escoltat a la serie de televisió "Paradox"

En el primer capítol de la serie "Paradox", una serie anglesa de ciència-ficció, s'escolta el següent diàleg entre la policia i el físic:

¿Por qué no cree en Dios?
Las tribus humanas crearon dioses a su gusto para librarse el miedo y evitar la verdad. No somos inmortales y no hay ningún plan divino que nos salve.
¿Qué siente por la humanidad?
Los bípedos pertenecen a la especie de los mamíferos, posiblemente una aberración planetaria.

Ahì ho deixo ...
.....

diumenge, 6 de desembre de 2009

Dites varies

Aquestes tres cites que segueixen les he tret de la pàgina "Reflexions d'un pagès", de la web "Informatiu d'Alforja":

“La veritable grandesa mai necessita de la humiliació dels demés”,
del poeta mexicà Amado Nervo
“Molts dels mals de la humanitat, provenen de les desigualtats socials i que, amb nombroses ocasions, la culpa d’aquests mals no és d’aquells que les fan o les provoquen sinó d’aquells que les permeten”,
del reconegut científic Albert Einstein
"Davant d’un temporal el pessimista es queixa del vent, l’optimista confia que canviï, però el realista, ajusta les veles”,
aquesta no se de qui es.
...............