"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 30 de setembre de 2013

Teoria de les "élits extractives"


Ho transcric en castellà, ja que està copiat de la web: "la información.com":

"1. El concepto “élite extractiva” es formulado por los economistas Daron Acemoglu y Jim Robinson, y lo definen como “un sistema de captura de rentas que permite, sin crear riqueza nueva, detraer rentas de la mayoría de la población en beneficio propio”
2. El economista César Molinas aplica esta teoría al caso español. Afirma que nuestra clase política se ha convertido en “un grupo de interés particular”, que ha creado un sistema para captar (o extraer) rentas de la población con el exclusivo fin de mantenerse a costa del contribuyente, directa o indirectamente.
3. Esta élite política se reproduce mediante un sistema electoral que no permite la elección individual de candidatos, sino de partidos. De esta manera las cúpulas partidistas controlan férreamente todos los centros de poder del Estado.
4. La élite política española tiende a provocar burbujas económicas de la que nunca se responsabiliza, gracias a su control sobre los órganos de vigilancia. El caso de Bankia es un ejemplo claro: la han hundido y no se ha depurado ninguna responsabilidad. Los políticos también causaron la burbuja inmobiliaria, pues tenían poder para decidir el precio del suelo a través de recalificaciones, diseñar planes urbanísticos y conceder créditos para llevarlos a cabo valiéndose de su poder en la caja de ahorros correspondiente. Otros ejemplos son las subvenciones a energías renovables o la construcción de infraestructuras que ahora se han revelado innecesarias, como palacios de congresos faraónicos, centros deportivos no terminados o autopistas que nadie usa.
5. Las reformas estructurales que exige la situación actual han sido convertidas en meros recortes y subidas de impuestos, pero no en supresión de fundaciones, empresas y organismos públicos. Es decir, han recortado rentas productivas (la de los ciudadanos y empresas privadas) y han mantenido las improductivas (donde la clase política extrae las rentas). 
6. A medida que la presión de los mercados y de Europa exija no sólo recortes y aumentos impositivos, sino la reducción del tamaño del Estado, irá creciendo una en la clase política una opinión contraria al euro, pues verán amenazado seriamente su sistema de extracción de rentas, es decir, su “modus vivendi”.
7. Para evitar la debacle que supondría la salida del euro, se debería cambiar el sistema electoral por otro que permita elegir a dirigentes que respondan ante los electores, no ante las cúpulas partidarias. César Molinas propone un sistema mixto (ver esta entrevista a César Molinas para conocer detalles de la propuesta).
Sigue @martinalgarra
La teoría de las élites extractivas está desarrollada en este ensayo publicado en El País".


0000000000000000000000000

La comisión de Bankia es un ejemplo, según Molinas, de que ninguno de los dos grandes partidos están dispuestos a aceptar responsabilidades  -Foto: Enrique Herreros
0000000000000000000000000


diumenge, 29 de setembre de 2013

Penyaroja, Masmut, La Tossa, Bassetes i PRT157


Toques del Masmut - Creu del Llop

Després que cap dels companys poguessin sortir avui amb mi, uns perquè tenien altres plans i altres perquè no lis va aixecar-se tant aviat, vaig decidir que la caminada la faria igual. La única dubta era si feia el tomb curt (només el PR) o el tomb llarg que es tal com el vaig fer.
Arribo a Penyaroja de Tastavins, busco un lloc on aparcar, deixant el cotxe a la Plaça de l'Església. Després de preparar-me i quan busco el camí de sortida m'adono que el gps no ha trobat cap satèl·lit, pel que em queda el dubte si el carrer es el correcte. No em preocupa massa ja que els camins que he triat per avui no crec que sigui massa complicat.
Surto, aproximadament a un quart de nou del matí, per un carrer en direcció est, que de seguida em deix a les afores i on hi han restes de cases de fang. Arribo al Pont Xafat (que ja no hi ha ni restes) deixant el camí que per l'esquerra baixa a la pista, tot seguint recte. Es un camí antic, bonic i de bon caminar. Aquí em passa un home amb un gos; el gos s'escapa muntanya amunt seguint cabres, una d'elles la puc veure però no fotografiar. L'home m'explica que les cabres dormen al barranc del Saüc i al matí pugen cap a la moleta i s'escampen. Segueixo cap a la Bassa de Sant Miquel, d'aquí podria seguir per la Via Pecuaria, però com ho desconec agafo la pista. Aquests via surt a un mirador, on hi ha una visió de les roques, encara que el sol sortint per darrera fa que la visió sigui dolenta.
Segueixo deixant el PR per agafar el camí de la Rogativa, camí de bon caminar, antic de bast, fins un collet on està el mas i la nevera de Borla. De la nevera no queda pràcticament res, si es el que em figuro. Una petita baixada i el camí torna a remuntar poc a poc, tot boscós i agradable. Deixo el camí per pujar a la Tossa, ara completament al dret, no trobo ni resta de camí. Com es nota la meva falta de activitat d'aquests últims mesos. Al cim, on hi ha un vèrtex, després de les fotos aprofito per menjar una mica.
La baixada torna a ser sense camí i això que el mapa hi figura un, però jo no el sé trobar o està completament perdut. Segueixo pel camí de la Rogativa, passant per la Creu del Llop, encara que abans en el mapa hi fugira una miranda, però jo ho he trobat molt tapat pels arbres. Passo per un gran Ginebró i de seguida arribo a les Bassetes, uns bassis naturals, on hi ha aigua. Aquí agafo la pista que tomba al nord. S'ha de passar una cadena pels cotxes en un tros on la pista es ombrívola i agradable de passar. Trobo una pistota vella que retalla un gran retomb, encara que el terra es pedregós amb molta pedra solta i va baixant fent grans llaçades. En un principi em penso que deu ser camí vell, però encara que faci molt de temps, està retocada veient-se els munts de terra a les vores d'haver passat la màquina, però la vegetació ja se la està començant a menjar en els trossos menys pedregosos.
Passo per l'Ereta de les Bruixes, devia ser una era, ara es una esplanada per on passa la pista. Aquí el mapa marca un camí que baixa a la pista de Coratxà, el busco una mica i no el veig, encara que no em preocupo massa ja que no es la meva intenció fer-ho.
La font del Corral, a l'esquerra, no hi ha forma de beure, ja que te una porta tancada i l'aigua deu està canalitzada a la bassa del costat. A partir d'aquí la pista se'm fa una mica llarga. Passo pel costat del Mas de Catola, on em dona la impressió que van començar obres de restauració però que ara estan molt deixades, encara que per fora sembla que pugui ser habitable.
La Font dels Canons, un altre font amb porta i pany. Arribo al mirador, on hi ha una parella que han deixat el cotxe aparcat al davant mateix del caminet per accedir-hi, i mira que hi ha lloc per fer-ho, es el de sempre, primer jo, després jo i el que sobri per a mi. Fotos de rigor i avall a buscar el Coll de Borla per seguir el PR que he deixat abans.
El Pr era camí de bast, ara una mica atorrentat i pedregós. Es bonic caminar per ell, passant una surgència, ara seca, un aixopluc, un bassi per abeurar del que només queden quatre fustotes fetes malbé, arribant tot seguit al Rierol dels Prats (Arroyo de los Prados), creuant-lo i anant a buscar la pista que ve de Coratxà. Aquesta ja es pista de cotxes pel que se'm fa una mica pesada, salvat per la gran visió sobre les Roques del Masmut. El rierol es va entaforant-se, baixant sec. De cop sento córrer l'aigua i penso que baixar a la seva vora seria bona idea, tot aprofitant per dinar. L'aigua va apareixent i desapareixent, ja que la llera està plena de còdols. No trobo per on fer-ho, fins que en un lloc on hi havia una petita pressa, amb dificultat hi baixo. Al seu costat corre l'aigua que salta pel que era el seu sobreeixidor (encara hi ha les restes de la canalització). Aquí aprofito per omplir les cantimplores, que ja estaven bastant buides, i menjo una mica de fruita. No veig la manera de posar els peus a remull, ja que abans de la presa no ho veig factible i on cau l'aigua es verdosa, igual que els tolls següents, l'aigua torna a desaparèixer aviat.
La font Canaleta té aigua al bassi a vessar, però no veig per on entra. D'aquí a la cruïlla amb la pista que va a les menjadores dels voltors la pista va pujant sense descans. Només passat aquesta cruïlla paro a dinar, ara si, tenint al davant les roques, i esperant veure algun voltor, cosa que no passa.
Després segueixo per una pista vella, molt rocosa, amb molta pedra solta, que després de creuar el Barranco de la Virgen, arriba un altre vegada a la Bassa de Sant Miquel. Aquí i aconsellat pel home que he trobat al matí, segueixo un camí paral·lel a la pista, però a mitja alçada, que va per el costat oposat de la Moleta de Sant Miquel al que he fet al matí. Camí que salta a la pista, prop d'on hi han dos camins que pugen al Pont Xafat, la meva primera intenció es arribar al poble per la pista, però després canvio d'opinió i pujo al Pont Xafat, arribant al poble per la part de dalt, on hi ha les poques restes del castell i on han començat a construir un parc d'habitatge rural, encara que sembla tot molt abandonat, això no vol dir brut. Al arribar per la part superior em permet visitar quasi tot el poble de camí cap el cotxe.
Arribo al cotxe a mig quart de set, després de fer quasi 24 quilòmetres. El dia en quan al temps ha estat bo, una mica frescal de bon matí, però després ha estat molt agradable. Quasi tot el dia ha lluit el sol. Pel que es la caminada, l'he trobat una mica dura, sobretot per la llargada i que feia bastant de temps que estava molt inactiu, a més, la pujada curta però valenta al cim es fa sense camí definit i salvant els trossos boscosos. Si l'hagués de tornar a fer canviaria la sortida i l'arriba del poble fins a la Bassa de Sant Miquel, ja que per on he arribat es més llarg i quan tornes tens ganes de ser-hi al final; i des de la bassa de Sant Miquel al mirador (al primer) aniria per la Via Pecuaria, ja que ens pot estalviar una mica de pista. Els quatre quilòmetres i mig de la pista de Corratxà es fa una mica pesat, sobretot al fer-la al migdia.
Només m'he trobat l'home amb el gos al primer tros, un cotxe que pujava per la pista i ha aparcat a l'Ereta de les Bruixes, i des de lluny sentia cridar als ocupants, la parella que ja he parlar al mirador i un altre parella que quan jo baixava del mirador al Coll de Borla, ells pujaven.
El que trobo malament es que totes les fonts estiguin tancades amb panys i sense deixar una aixeta per poder beure als caminants, als passejadors, als btteros, en general a la gent que passe per allí, podrien ser aixetes que es tanquen soles. Puc estar més o menys d'acord de no perjudicar als comerços (bars, restaurants, botigues de queviures, etc.) però deixar beure a les fonts dels camins no crec que sigui massa dolent al teixit comercial dels pobles confrontants.
Pel demés, tot correcte i agradable. Com se m'ha fet tard no he tingut temps de parar a l'ermita de la Mare de Déu de la Font, per recordar-me de la travessa de tres dies que vaig fer amb el meu fill i on ens vam aturar de camí a Beseit, un altre dia serà.

000000000000000000

Per baixar el track, teclejar aquí


000000000000000000000

divendres, 27 de setembre de 2013

L'entrevista a Rajoy que volien volien censurar


Patètic com sempre. Tenim un president que es impresentable. Val la pena llegir els comentaris, hi ha alguns que mereixen ser llegits


0000000000000000000

dimecres, 11 de setembre de 2013

La verdadera victoria de Japón davant les espanyes



A les espanyes encara no s'han adonat que sense I+D un país no pot anar endavant. La frase "¡Que inventen ellos!" de Miguel de Unamuno, continua sent un llast en aquest país. 


0000000000000000000


dimarts, 10 de setembre de 2013

Menys café amb llet i més dimisions

Carmelo Jordá - Menos café con leche y más dimisiones - Libertad Digital

Perquè ho demani fins i tot "Libertad Digital" vol dir la despesa innecessària i el ridícul que ha fet Madrid i de retruc "les espanyes".

dissabte, 7 de setembre de 2013

No a les esnifades dels polítics



Que collons es deu haver fumat aquest politicastre (d'un partit presumpte corrupte) per dir aquestes bestieses.



000000000000000000

divendres, 6 de setembre de 2013

El destí


Quan de fàcil menyspreem el que el destí ens ha donat i en canvi somiem amb el que ens ha negat, però abans de rebutjar el que hem rebut hauriem de recordar que els somnis poden convertir-se en malsons.
(escoltat en un capítol de la Sèrie "The Outer Limits"


Foto de la web de: "Prespectivas no duales"

0000000000000000000000

dimecres, 4 de setembre de 2013

La fallada informàtica, o la fallada de l'informàtic



Bon article que ens fa obrir els ulls davant les formes orals i/o escrites que actualment s'utilitzen per treure la responsabilitat a les persones.
Formes de la que els politicastres estan fent servir de forma continuada, per que sembli que no es la seva culpa, sinó que es de les "meigues". No deixa de ser corrupció quan la fan servir els politicastres en assumptes del seu càrrec.
Encara que s'anomena no es tracta d'informàtica, sinó de la vida en si.



00000000000000000000000

dimarts, 3 de setembre de 2013

Gallardón indulta a malversadors, traficants de drogues, estafadors i homicides


aquesta notícia l'he contrastat amb:


Aquest es el govern que hi ha a les espanyes. O sigui que a més de ser un govern mentider, nefast, mercenari del capital i que son elements d'un partit presumpte corrupte, a més indulta a tots els delinqüents de camisa i corbata, als policies (greu es el cas del policia que va lesionar a un ancià) i fins hi tot a un polígam (aquí podríem fer un acudit sinó fos penós). Això si, els indulta amb la condició que si ho tornen a fer lis farà pam-pam al culet.
Estic segur que en un país democràtic, amb democràcia real no la de les espanyes, a aquest politicastre de ministre de justícia l'haurien jutjat per prevaricació.
Vergonyós, patètic, .... Com enyoro la justícia xinesa contra la corruptela.



0000000000000000000000

dilluns, 2 de setembre de 2013

El PPresumpteCorrupe dona per fet que no es recuperarà tot el diner del rescat bancari



Amb aquestes declaracions del Martinez-Pujalte haurien de ser suficient per tancar-ho al manicomi o a la presó, ja que si ho diu perquè s'ho creu es que està boig i si no s'ho creu, per mentider (hauria de ser delicte mentir al poble). 
Que ens diu, que la liquidació del Banc de València hauria costat més diners, es la mentida més gran que ens poden dir. En una fallida qualsevol, el primer que perd es l'accionista i després els creditors. En aquest cas en concret, s'haurien d'haver vengut els crèdits bons a alguna entitat (i perquè no al Banc d'España?, que serveixi per alguna cosa), després vendre les propietats, tant accions com immobiliàries, i amb el que es treu reemborsar els saldos dels dipòsits al clients, i en cas que sobrin, pagar part dels creditors; la resta de creditors es queda sense cobrar. Però el que passa es que els creditors son en majoria uns altres bancs, i això pot portar un encadenament de fallides i concursos de creditors, però es en el mateix cas que quan "peta" una gran empresa, que sempre fa encadenar a unes altres.
Que no culpi a l'Almunia, encara que es un ..., ja que quan volen es salten les directius que lis dona, però aquesta vegada ja lis anava be complir-les ràpidament, només cal veure l'enrenou amb les drassanes.  
I la solució no es la millor de les dolentes, es una de les moltes dolentes. O potser es la millor per a ells, ja que d'aquesta forma paga el poble i no els altres bancs amb ramificacions a les grans empreses i amb els polítics.
I que no digui que s'han depurat responsabilitats, ja que políticament no s'ha fet amb ningú, al contrari que com el cas Blesa que l'han protegit. I el Ministeri de Justícia hauria de ser el qui hauria de portar a la justícia als responsables de la Banca i "Cajas de Ahorro", incloent als últims responsables del Banc de España i d'algun auditor, però principalment als polítics que en els consells d'administració feien que se'n concedissin préstecs a les seves empreses (amb interès ruïnós) o per fer obres faraòniques-ruïnoses però d'on aconseguien uns bons sobresous i/o comissions, tan personals com pel partit. I no cal dir que, com es sap que son judicis lents i ferragossos, s'haurien de proveir suficientment als jutges i personal judicial per fer els judicis més ràpids i justs.
En quan toca el tema dels preferentistes, també menteix, ja que si haguessin estat tan justs amb els clients, com es que cada vegada, i sobretot a Galícia, que va un polític a un acte han d'enviar als "gossos d'atac" a dissoldre la gent que va escridassar-los demanant que lis tornin el robat?.
Ho deixo aquí, amb la conclusió que políticastres com aquest es el que menys necessita un país, però mentre la gent els continuï votant ells continuaran xuclant. Però em de pensar que en menys de quatre anys, i sobre tot aquest període del mentider Rajoy, han desmuntar totes les avantatges que havien costat quasi un segle aconseguir-les. 


000000000000000000000000000

diumenge, 1 de setembre de 2013

Madrid 2020: no hi hauran obres, però les obres generaran moltíssima ocupació en construcció.



La mentides de ens diuen els nefasts politicastres referent a Madrid 2020. Estic convençuts que no se les creuen ni ells, ja que a més de nefasts serien carallots (que per cert, també es possible). Extret de la web  "Quien Mucho Abarca"



El dibuix es de J.R.Mora, no de la web.

0000000000000000000000000