"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 31 d’agost de 2011

El ciutadans davant del "Poder"

Extret d'un llibre d'en Eduard Punset, "El viaje a la felicidad":

"La conclusión es muy clara: si se transmite un mensaje de insolidaridad, la población reaccionará, mayoritariamente, adoptando criterios insolidarios. En cambio, es posible extender entre los habitantes del pla­neta una consciencia global solidaria, a condición de crear condiciones que favorezcan la confianza y la sensación de que el juego es limpio.
La responsabilidad de los políticos es, por tanto, enorme. La Sociedad haría bien en exigirles tajantemente una pureza de espíritu y de obra exquisita como reclama Vaclav Hàvel, dramaturgo y ex-presidente de Checoslovaquia, para la vocación política: «La política es una actividad humana que requiere, mas que otras, sensibilidad moral; reflexionar críticamente sobre uno mismo; asumir sin subterfugios las responsabilidades que incumben a los políticos; desplegar elegancia y tacto; ponerse en el lugar de los demás; ser humilde y moderado. Ser responsable ante algo que está por encima de mi familia, de mi país, de mi empresa, de mi propio éxito».
Con toda seguridad, cuando Vaclav Hàvel pronunciaba estas palabras recordaba la cita de Montesquieu: «Si alguien me ofreciera algo en mi propio beneficio que fuera en detrimento de Francia, lo rechazaría; igual que si alguien me ofreciera algo en beneficio de Francia que fuera en detrimento del resto del mundo». A la luz de las declaraciones y el proceder de muchos europeístas de nuevo cuño que defienden intereses a corto plazo frente a terceros países, es perfectamente legitimo preguntarse si esos europeístas dejarían hoy sumarse a sus filas a un europeista como Montesquieu".

No crec que en Punset tingui inconvenient que posi aquesta conclusió en el meu blog.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Junts en un mateix camí





Fins a aconseguir l'anhelada independència.

0000000

diumenge, 28 d’agost de 2011

Monument al Guardia, Coves de Benaixa i de les Bruixes, runes de masos i Franqueta

Cova Benaixa - Mas de Cullerer

Cada vegada que vull anar als Ports em passo per el blog del seu gran coneixedor, en Lluís Ibáñez i com ahir a la tarda em va venir el rampell d'anar avui a donar un tomb per aquelles contrades, vaig passejar, virtualment, per les seves pàgines i vaig triar una que surt del Monument al Guarda Forestal, camí de la Franqueta, precisament aquesta, però decidit a fer alguna variant i algun allargament.
Com que m'he decidit a ultima hora no m'he pogut posar en contacte amb els companys habituals (els que no estan als Pirineus), pel que vaig sol.
Agafo el cotxe fins a Horta de Sant Joan, allí agafo la pista asfaltada en direcció a la Franqueta, quedant molt estranyat del cartell que hi ha, regulant el transit dels autocars ja que no passen dos a l'hora, no em pensava que anessin autocars, tot que sé que es un lloc molt concorregut. Aparco davant del monument al Guàrdia Forestal, i surto a peu quan passen cinc minuts de les vuit del matí, pel camí de les Fanecades. Camí ombrívol, molt maco, que va pujant suaument, fent llaçades quan convé, però poc a poc va guanyant verticalitat i començà a haver alguns repetjons que et fan suar, en alguns em sembla veure el rastre del retomb que feia abans. Al poc de la sortida veig un ramat de cabres hispàniques a l'altre costat del barranc
Arribo a un mirador on val la pena estar una bona estona contemplant el gran paisatge que es veu. A partir d'aquí el camí deixa la direcció N-NE i passa a ser E. Fins ara el camí era ample, netejat de fa poc, molt ben fitat i tapat els possibles corriols que no van enlloc, a partir d'ara el camí, continua netejat i fitat, però ja es un senderó estret, encara que de bon caminar. Creuo el barranc dels Cucons, i al poc arribo a un lloc on em marca que es un punt perdedor, però amb el fitat que està, no cal gps. Passo el Coll de Pere i vaig cap a la Cova Benaixa, una cova que val la pena visitar, amb tres foradades, una es la d'entrada. Per camí roquerós arribo a uns prats, desviant-me per visitar la Cova de les Bruixes, una balma sense cap importància, i d'allí baixo al Coll de Botana, on estan les runes de la Corralissa de Franxo, i vaig a visitar el Povet de Botana i el basi del povet.
Aquí deixo el track, ja que l'altre vegada que vaig estar per aquí, no fa massa anys, no vam buscar el Mas del Cullerer, però si vam veure el seu pou, i em va agradar. Agafo el camí del coll de Membrado, i mes o menys on marca el mapa de l'ICC, localitzo el Mas de Cullerer, per això he seguit un rastre esborradís i molt tapat. De mas de Culleres vaig al dret cap el Mas de Sep, tots dos enrunats. Surto al camí del coll i fàcilment localitzo el pou, molt curiós a l'haver uns esglaons, estrets, per baixar al fons. Agafo el camí per tornar al coll de Botana, tot suat i ple de pinassa per l'esquena ja que la recerca dels masos l'ha fet al dret, entre mig del bosc, o per camí molt tapat.
Baixo pel camí del Coll de Botana, no trobo ni rastres del bassis i del mas d'en Pujol. Però si que decideixo buscar el que crec que es el mas de Borrell. Des del coll de Botana el camí es una pista vella i abandonada, a estones es agradable al anar per dins del bosc, però a estones es solana i de no gaire bon caminar al estar una mica torrentada. Per buscar el mas, he d'anar un altre vegada al dret per dins del bosc, o sigui torno a quedar ple de pinassa per tot arreu, trobo el mas, enrunat, està clar, amb totes les teules ben posades al seu costat, amb una figuera (ja he vist varies baixant), que com les anteriors te les figues encara verdes. Per sortir d'aquí intento sortir per un camí vell, el terra es veu una mica, però em costa horrors caminar per aquí i poder sortir un altre vegada a la pista.
Les pròximes visites ja son mes fàcils, el roure, la servera i la font de Franxo, aquesta a la mateixa pista. Els dos arbres son interessants de veure'ls. No així la posterior visita, ja que tinc el waypoint de la Cova de les Piletes però no el track, el que si veig es que al mapa hi marca un camí, primer ample després estret que arriba molt prop del waypoint, pel que em decideixo anar-hi a intentar-ho. El camí efectivament es una pista abandonada fins que arriba a un barranquet que el creua, d'allí es va estrenyent i tapant cada vegada mes, amb massa esbarzers i rosers bords que sobren, al menys es la opinió dels meus braços i les meves cames. Arribo després de barallar-me amb unes alzines, a un roquer completament tapat, i on em sembla veure que la cova està sota, això si, no hi veig la manera de baixar. I pensar el que m'ha costat arribar i el que em costarà sortir d'aquí.
Arribo a la pista i tot ratllat, punxat, ple de fulles per tot arreu, vaig avall. Arribo al Coll del Llop, i a la dreta hi han unes fites, no tinc ganes de veure on van (a la nit casa xafardejant per inet, he vist que aquelles fites van a la cova, bingo!!!).
Passo pel costat del Mas de Toni i en desvio per entrar al Mas de la Franqueta, tots dos arruïnats, però feia molts anys que tenia al cap poder passar a tocar-ho. Està tancat, fet que el respecto. Arribo a l'àrea recreativa, amb gent dinant a les taules, bec aigua i dino al costat de riu, després de donar-me un banyet.
Ja només queda agafa el camí, es PR, que va seguint el riu dels Estrets, això si, encara manca pujar a veure las runes del mas del Canyissar, per sort anar-hi i sortir-me no em cal punxar-me. Arribo al cotxe quan son tres quarts de cinc i després de fer 16 quilometres i mig, i això que era una sortida entre 10 i 12 quilometres.
El dia ha estat molt bo, no he patit gaire el sol, a banda d'un tros del camí de baixada del Coll de Botana. Fins aquest coll, el camí ha estat esplèndid, es del que fan créixer l'afició. Després han vingut les recerques, la majoria satisfactòries, acompanyat amb un bon bany al riu, i finalment el camí suau del riu dels Estrets. A mes comentar que pel camí de baixada he trobat moltes figueres, quasi totes amb les figues encara verdes, però hi havia una molt carregada de figues madures, de la que m'he atipat, ho he fet al estar en un tros completament abandonat.
M'he apuntat per tornar un altre dia a intentar arribar a la cova, i fer algunes variants per camins, que molt em temo, que poden estar completament abandonats i tapats.
No pujo el track i waypoints al wikiloc, ja que val la pena seguir el track d'en Lluís Ibáñez. Si que ho pujo al meu arxiu personal, rectificant només els rebots de senyal, però no les entrades i sortides errònies o no, que he fet.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000



000000000000

dissabte, 27 d’agost de 2011

divendres, 26 d’agost de 2011

Un gran invent

Un gran acudit (o no) d'en MEL


000000

dijous, 25 d’agost de 2011

Això no ho va contar la TV.

Es impossible que nosaltres sapiguem si es veritat o no, però no es la primera vegada que es parla d'això, pel que dona peu al dubte. Particularment a mi, després de l'experiència d'aquests últims anys, estic convençut que el que diu aquí es veritat.
Després parlem de l'obscurantisme de la Edat Mitjana.




00000000000

dimecres, 24 d’agost de 2011

Religió, política i art

Llegit i traduït d'un llibre d'Eduard Punset, que recomano a tothom: El Viaje a la Felicidad:

"És insòlit i incomprensible que dos de les tres invencions més sofisticades i de major impacte de la ment humana - la religió, la política i l'art -, nascudes, justament, per protegir als homínids de la por, s'hagin tornat instruments de terrors indicibles i hagin romàs aliens per complet a les ànsies primordials de felicitat, per la consecució de la qual es van crear".

dissabte, 20 d’agost de 2011

Atunyines Puig

Llestes per "enganxar" als llaunes:


00000000

dijous, 18 d’agost de 2011

Nou persones controlen un mercat de 700 bilions de dòlars en reunions secretes

Copiat de la web de "pajareo":

"Un reportaje publicado el domingo pasado por The New York Times, dio cuenta que los grandes bancos dominan a sus anchas el opaco, lucrativo y desconocido mercado de los derivados financieros, y que mantienen reuniones secretas una vez al mes, para consolidar su supremacía global. El título del artículo no deja lugar a dudas: “A Secretive Banking Elite Rules Trading in Derivatives“. La élite bancara controla un mercado de 700 billones de dólares.
En este mercado se transa doce veces el PIB mundial, una cifra que supera astronómicamente todo lo que se comercia en los mercados bursátiles, que al lado de este gran negocio es una bagatela.
Dice parte del informe:
“Los miembros de esta élite de Wall Street se reunen el tercer miércoles de cada mes en el Midtown de Manhattan, y comparten un objetivo común: proteger los intereses de los grandes bancos en el mercado de derivados, uno de los ámbitos más lucrativos y controvertidos de las finanzas, que tienen un secreto común: los detalles de esos encuentros, y sus identidades, han sido estrictamente confidenciales”.
The New York Times publica los nombres de los ejecutivos de los bancos que se supone forman esta élite: Thomas J. Benison de JPMorgan Chase & Company; James J. Hill de Morgan Stanley; Athanassios Diplas del Deutsche Bank; Paul Hamill de UBS; Paul Mitrokostas del Barclays; Andy Hubbard de Credit Suisse; Oliver Frankel de Goldman Sachs; Ali Balali del Bank of America, y Biswarup Chatterjee de Citigroup.
Estos banqueros forman una poderosa comisión que les permite supervisar los CDS, instrumentos que, sobre todo en los sectores de los seguros y el petróleo, ayudan a inmunizarse ante los riesgos. En teoría, “ese grupo existe para preservar la integridad de un mercado de 700 billones de dólares”, equivalente a 12 veces el producto global.
Los CDS son el producto estrella de la economía mundial y hasta hace algunos meses muy pocos conocían su funcionamiento.
Los CDS se negocian al margen de los mercados regulados y su tamaño multiplica por diez la deuda total de Estados Unidos, que hoy llega a los 75 billones de dólares. Es decir, estamos hablando de un negocio que mueve más de 700 billones de dólares, y que, por tanto, exige un gran esfuerzo para dar cuenta de estos números: un 7 seguido de 14 ceros. Pero es un esfuerzo necesario para comprender el descalabro financiero en el que está envuelto el planeta".

Sense comentaris.

000000000000

dimecres, 17 d’agost de 2011

Eleccions 20N (I)

Encara que manquen encara tres mesos per les eleccions, he repassat una mica els principals partits intentant esbrinar si hi ha cap que val la pena votar-ho:

PSOE (Psc inclòs), Ha seguit els dictats de "los mercados" i ha portat a les espanyes a la ruïna.
PP, No té pebrots de dir que si ells haguessin manat haurien fer el mateix que el PSOE, o sigui que si guanyen seguirà mes del mateix.
CiU, Han fet el que no deien a la campanya electoral (retallada a tope dels serveis socials) i no han fet el que deien ("Fer camí cap a la independència").
ICV, No saben el que volen. Van donar cops de cec tot i saber que no guanyaran mai.
ER, Son una olla de grills.
Democràcia Catalana, Les celebracions es fan "amb dones, puro i xampany", segons el seu lider.
Cs, Porten l'anti-catalanisme per bandera.
SI, L'independentisme està totalment trencat i fraccionat

Haurem d'esperar una mica mes i anar estudiant les propostes que ens facin.
000000000

dilluns, 15 d’agost de 2011

Farena, Picó Gros, Riu Sec, La Bartra, Les Fontanelles, Camí dels Molins

A la font de La Bartra - Camí del Pinatell

Després de les normals discussions amistoses pre-sortides, acordem anar a donar un tomb per Farena, enllaçant una serie de camins netejats i arranjats per en Xavi Pagès i amics, de Farena. Es un tomb que ja vaig intentar amb l'Esteve, el mes de març, i no vaig aconseguir-ho fer per la quantitat d'aigua que baixava pel Riu Sec.
Anem la Chris, en Joan Josep, en Josep i jo. Aparquem a Farena i sortim a un quart i mig de vuit, baixant per la carretera a Mont-ral.
Agafem el camí vell del Mas de Mateu, deixant-ho només per pujar dalt del Picó Gros, i seguint-ho fins al Coll del Coster de la Roca Pintada. Abans em deixat un camí que baixa a Farena pel camí del Barranc del Xacó. Al coll agafem a la dreta, sempre baixant, pel camí del Riu Sec; es un camí bastant bonic amb vistes al Serret de les Fites i cingles dels Cogullons, deixant a la dreta el Camí de les Mines. Llàstima del terra amb molta pedra solta, tota de licorella, que fa de mal caminar. Quan arribem al Riu Sec, el camí segueix una estona per la seva llera, i està bastant brut, amb algun esbarzer sobrer.
Trobem el PR que ve de Farena i el seguim en direcció a la Bartra. Des d'aquí fins a la pista es un tros molt bonic. A la pista decidim arribar-se a La Bartra, mes que res per la meva insistència d'anar a beure aigua a la seva font. Pugem per on està marcat actualment el PR, que difereix una mica per on passava abans. Quan arribem a la Bartra, tot sabent que entrem en propietat privada anem a la seva font, l'aigua està desviada a una petita basseta, i a la seva esplanada han construït una piscina. L'entorn està ple de cotxes de gent que deu estar allotjada aquí i pel poc que es veu, els habitatges, per fora, estan molt ben arranjats.
Baixem per la pista, tot agafant el camí de pujada i quan tornem a trobar la pista agafem el camí que deixant el Mas de Tous a la dreta va a buscar creuar el Barranc de la Baridana, lloc on trobem la carretera, per deixar-la al poc per anar a buscar el camí vell del Pinatell. A tots dos camins hi han restes de l'empedrat vell, i es passen per raconades molt boniques. En un lloc finalitza la reoberta del camí del Pinatell i baixem a la carretera, per creuar-la i baixar cap el riu Brugent. Arribem a les Fontanelles on aprofitem per fer un banyet en un aigua bastant freda.
Remuntem el riu passant pel costat dels molins de Vilalta i del Crispí. Creuem el riu davant del Molí d'en Fort, totalment arranjat i agafem la pista amunt, cap a Farena. Trobem unes marques a l'esquerra que sembla ser un altre dels camins arranjats, seguim uns metres però no ho veiem clar i tornem a la pista per on pugem. Quan la pista gira a la dreta dirigint-se decididament cap a la carretera, agafem un camí a ma esquerra que per sota les parades del costat de la carretera ens porta a Farena, on arribem a la una del migdia després de fer quasi onze quilòmetres. Ara ja només ens queda anar al bar a beure la guanyada cervesa i cap a casa.
El dia ha estat molt calorós, sort que en la major part del recorregut passàvem per l'ombra, encara que en aquests trossos la calor també es feia sentir. El recorregut ha estat molt bonic i es un tomb molt recomanable, però com sempre no a les dates de força calor, i que intentaré tornar a fer, però lligant-ho sense baixar pel camí del Riu Sec.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


000000000000

dissabte, 13 d’agost de 2011

dijous, 11 d’agost de 2011

Un tomb de recerca per Mont-ral

Teix de Mont-ral - Escletxa

Avui hem quedat en Joan Josep i jo per anar a donar un tomb per Mont-ral i veure unes quantes coses concretes (teix, escletxa, cova de la Moneda i algun grau).
Deixem el cotxe al Coll de Joanetes, a la sortida de Mont-ral en direcció als Motllats i sortim a caminar a tres quarts de quatre seguint el recorregut de la marxa de les Muntanyes de Prades de l'any passat, primer per pista que es el camí vell de la Cadeneta, després per una pista vella, camí de les Fontanelles, per canviar a un camí ben marcat, deixant alguns desviaments a dreta i esquerra, que el deixem per agafar el sender que puja cap la zona dels Avencs de Feliu, es una zona espectacular, que passa a tocar un gran teix. Es un sender netejat i fitat on s'han obert unes quantes vies d'escalada. Arribem a una cruïlla i no entenem massa l'explicació del recorregut de la marxa, a més el track baixat no ens ho aclareix ja que en el tros del teix i el d'ara el senyal del gps em distorsiona molt, el tros del teix per la humitat que fa i l'enclotat que està, i el tros d'ara per tenir la paret a tocar. I es un tros on hem de fer un tomb per uns camins a diferents alçades però molt propers de latitud.
Anem en direcció ponent i trobem unes fites que ens ensenya el camí de l'escletxa, fantàstic aquest tros, encara que en Joan Josep m'ha d'indicar be com des-grimpar per un lloc una mica tècnic. Sortim d'aquí i baixem al camí amb forta pendent. Amb el tomb que hem donat hem quedat desorientats i no entenem massa a quin camí hem anat a parar. Seguim una mica en direcció a Mont-ral i ens adonem que anem en contra-direcció i retornem, tot passant per un pas equipat amb una fusta i una corda, ja que el camí es va desfer.
Anem en direcció a la carena i una vegada allí i on està la foradada amagada agafem a la dreta per si es pogués anar a la Cova de la Moneda per sota, tot intentant seguir el camí que per sota el cingle de Barrina, va a buscar els diferents portells que pujant als Motllats.
El camí està brut i es fa farragós caminar, encara el la direcció es evident. Passem un cosi per recollir aigua, encara que ara està sec, i seguim una mica mes. En un clar veiem clar on està la Cova de la Moneda (allà dalt) i que des d'aquí baix ens es impossible anar.
Retornem, seguim un camí carener, sortint damunt mateix de l'escletxa. El camí es va desdibuixant i al final se'ns acaba el rastre, pel que baixem al dret a buscar el camí que passant per la Punta Coroneta ens porta a Mont-ral, on arribem a un quart i mig de vuit.
El dia ha estat tapat, emboirat, a la carena feia un airet una mica molest i a la resta, com no corria l'aire feia molta xafogor. El recorregut, encara que no hem aconseguit les fites projectades ha estat excepcional i d'una bellesa indescriptible, encara que curt. Es d'aquells dies que et queda un molt bon regust i que ajuda a continuar descobrint indrets desconeguts per a un mateix, encara que siguin coneguts pels altres.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000


0000000000000000000

dimecres, 10 d’agost de 2011

Així es desploma un sistema financer basat en la usura i l'engany

Copiat i traduït de "El Blog Salmón"

"A quatre anys de l'inici de la crisi els governs han estat incapaços de prendre les regnes i han creat totes les condicions per al rearmament arbitrari del sistema financer en el qual les “ajudes” són absorbides per l'elit financera sense que hi hagi un “flux cap avall”, cap a la base social i l'ocupació que permeti una autèntica reactivació. S'ha faltat fins i tot a l'ètica en destinar grans recursos per rescatar a la banca mentre es retallen, per encàrrec del BCE, la UE i el FMI, programes de benestar i ajuda social als aturats.
Tot aquest gegantesc malbaratament ideat per mantenir en peus una idea de món s'està desplomant pel seu propi pes. Els governs hauran de fer cas omís al xantatge i les súpliques de la banca per augmentar la despesa fiscal i permetre una demanda que eviti el desplomi generalitzat. La voluntat política ha d'estar no només en les paraules que un president Obama proclama quan diu “No necessitem que una agència de qualificació ens digui el que hem de fer…”. Molt bé! Però tampoc fer el que diguin la Fed i els bancs centrals. En els actuals moments els governs han de vetllar per la immensa majoria de la població i no per un grapat de banquers interessats a “cuidar els diners de tots” (amb les polítiques anti-inflacionàries) encara que siguin ells mateixos els que ho balafien".

dilluns, 1 d’agost de 2011

Pradell, Camí dels Abeuradors, Serra de l'Argentera, Camí de la Font de Pèlic

Cabanes de Cal Trilles

Avui a la tarda m'he decidit a fer un dels tombs que tinc arxivat i en espera de fer-se. Es un track pujat per Editorial Piolet, referent a un tomb promogut per l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta.
Vaig en cotxe fins al Pradell, creuo el poble i a la sortida, on s'acaba el carrer Barranquet hi ha una zona d'aparcament, allí deixo el cotxe. Després de preparar-me i llegir els diversos plafons e indicadors que hi ha, surto quan passem cinc minuts de les quatre de la tarda.
Aviat deixo a la dreta tres camins, un marcat com a recorregut de Pedra Seca (que ja faré un altre dia), el camí vell de la Torre (que també està en els meus plans) i un camí amb restes d'empedrat que puja, jo segueixo un camí ampla que va al costat de la llera del Barranc de la Coma Tornera, fins que s'acaba. Agafo a la dreta el camí dels Abeuradors, que puja per l'esquerra del barranc del mateix nom. Toca aquesta zona està plena de baumes de totes mides. El camí encara que te algun repetjó es fàcil de pujar, i en general agradable. Passo pel costat d'una petita balma on havia d'haver-hi aigua, ja que encara queda un petit recipient metàl·lic, encara que forada i una mica rovellat. Una mica abans m'ha sortit volant un gran ocell, era un mussol, una òliba o un altre d'ocell, però de la família dels estrígids.
Mes amunt es troba el forn de calç, abans de creuar, però a tocar, un petit barranquet que baixa per la dreta, i d'un rastre ben marcat que marxa per l'esquerra. Després deixo els senyals grogs que venien des de la cruïlla de baix, però els senyals els tornarem a trobar mes endavant, el camí mes trillat es el que pujo, el que no sé es si m'he deixat de veure alguna cosa, encara que el track en marca per on he marxat; jo em pensava que era un altre camí, si arribo a saber que va al mateix lloc l'hauria seguir, per si de cas.
Quan deixo el veïnatge del barranc, el camí va fent esses salvant les antigues parades, ara totalment abandonades, encara que alguna parada la salva al dret.
Arribo a la carena, on trobo el camí que per dalt del Cingle Clos ve del Portal del Peiró i de Coll Roig, hi ha pal indicador. Jo segueixo cap a l'esquerra en direcció a l'Enderrocada, el camí es molt maco, es passa per un petit cocó, on hi ha aigua, i arribo al Coll de l'Enderrocada, amb grans vistes des del Castell d'Escornalbou, fins el pantà i el mar. Aquí deixo el camí de carena, i el que baixa al Pradell pel camí de l'Argentera. Vaig a passar per una zona que devia quedar bastant afectada per l'últim incendi. Arribo al començament d'una pistota, primer poc marcada, que va millorant després, però jo la retallo per unes traces de cabres, que em porten on hi ha unes deixalles de ferralla, que té l'impressió de ser del mesurador de velocitat del vent que van posar a la serra.
Al costat de la pista, a ma esquerra, però no es veu des d'ella, hi ha la Cabana petita de Cal Trilles, està integrada a un marge. Al dret, per unes traces, arribo a un camí, que ve de la pista, on està la Cabana de Cal Trilles, aquesta ja es una mica mes gran. Em dona l'impressió que aviat poc caure, ja que una paret s'està bombant.
El camí que he agafat i on està aquesta segona cabana, es per on he de baixar, es el Camí del Barranc de la Font del Pèlic. Està una mica brut, però de bastant ben passar, salvant alguns esbarzers i rosers bors, i alguns pins caiguts.
La Font del Pèlic està abandonada, no se si estava una mica arranjada ja que ara no es veu d'on surt l'aigua, de la quantitat d'herba que hi ha (molts esbarzers que impedeixen buscar-ho). Hi ha una petita bassa que feia de pressa, i al mig la pedra està posada per fer de rentador. Al costat està les runes d'un mas.
Quan el Barranc de la Font del Pèlic es troba amb el Barranc de la Forca, el camí arriba a una pista, a la dreta marxa a pujar cap la carretera, també marxa un camí vell, fitat al seu començament. Jo segueixo per l'esquerra, per deixar-la arribant a uns trossos conreats
o per un camí ben netejat em porta a la Cova del Rector, cova de grans proporcions, que no se si continua per algun dels seus racons interiors, no es la meva missió d'avui anar-ho a comprovar
El camí fitat em baixa fins el barranc que de seguida em porta al camí de vinguda i d'allí a l'aparcament, que he arribat quan manca mig quart per les vuit del vespre.
El dia ha estat positiu, no ha fet massa calor i en contra a la carena feia un vent molt fresquet. Ha estat agradable la pujada i tot el tros de la carena, la baixada ha estat una mica monòtona al començament fins a la font, llavors el espai s'ha obert i ha permet bones visions. Fins allí es baixa molt enclotat, amb la paret a l'esquerra i el barranc tor margenat i abandonat a la dreta.
Un bon tomet que si un no s'entreté tant com jo es pot fer en una mica mes de dues hores. Jo encara no m'acabo de trobar massa be, ja que hi he arribat una mica cansat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aqui.

000000000



ooooooooo