"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 1 d’agost del 2011

Pradell, Camí dels Abeuradors, Serra de l'Argentera, Camí de la Font de Pèlic

Cabanes de Cal Trilles

Avui a la tarda m'he decidit a fer un dels tombs que tinc arxivat i en espera de fer-se. Es un track pujat per Editorial Piolet, referent a un tomb promogut per l'Ajuntament de Pradell de la Teixeta.
Vaig en cotxe fins al Pradell, creuo el poble i a la sortida, on s'acaba el carrer Barranquet hi ha una zona d'aparcament, allí deixo el cotxe. Després de preparar-me i llegir els diversos plafons e indicadors que hi ha, surto quan passem cinc minuts de les quatre de la tarda.
Aviat deixo a la dreta tres camins, un marcat com a recorregut de Pedra Seca (que ja faré un altre dia), el camí vell de la Torre (que també està en els meus plans) i un camí amb restes d'empedrat que puja, jo segueixo un camí ampla que va al costat de la llera del Barranc de la Coma Tornera, fins que s'acaba. Agafo a la dreta el camí dels Abeuradors, que puja per l'esquerra del barranc del mateix nom. Toca aquesta zona està plena de baumes de totes mides. El camí encara que te algun repetjó es fàcil de pujar, i en general agradable. Passo pel costat d'una petita balma on havia d'haver-hi aigua, ja que encara queda un petit recipient metàl·lic, encara que forada i una mica rovellat. Una mica abans m'ha sortit volant un gran ocell, era un mussol, una òliba o un altre d'ocell, però de la família dels estrígids.
Mes amunt es troba el forn de calç, abans de creuar, però a tocar, un petit barranquet que baixa per la dreta, i d'un rastre ben marcat que marxa per l'esquerra. Després deixo els senyals grogs que venien des de la cruïlla de baix, però els senyals els tornarem a trobar mes endavant, el camí mes trillat es el que pujo, el que no sé es si m'he deixat de veure alguna cosa, encara que el track en marca per on he marxat; jo em pensava que era un altre camí, si arribo a saber que va al mateix lloc l'hauria seguir, per si de cas.
Quan deixo el veïnatge del barranc, el camí va fent esses salvant les antigues parades, ara totalment abandonades, encara que alguna parada la salva al dret.
Arribo a la carena, on trobo el camí que per dalt del Cingle Clos ve del Portal del Peiró i de Coll Roig, hi ha pal indicador. Jo segueixo cap a l'esquerra en direcció a l'Enderrocada, el camí es molt maco, es passa per un petit cocó, on hi ha aigua, i arribo al Coll de l'Enderrocada, amb grans vistes des del Castell d'Escornalbou, fins el pantà i el mar. Aquí deixo el camí de carena, i el que baixa al Pradell pel camí de l'Argentera. Vaig a passar per una zona que devia quedar bastant afectada per l'últim incendi. Arribo al començament d'una pistota, primer poc marcada, que va millorant després, però jo la retallo per unes traces de cabres, que em porten on hi ha unes deixalles de ferralla, que té l'impressió de ser del mesurador de velocitat del vent que van posar a la serra.
Al costat de la pista, a ma esquerra, però no es veu des d'ella, hi ha la Cabana petita de Cal Trilles, està integrada a un marge. Al dret, per unes traces, arribo a un camí, que ve de la pista, on està la Cabana de Cal Trilles, aquesta ja es una mica mes gran. Em dona l'impressió que aviat poc caure, ja que una paret s'està bombant.
El camí que he agafat i on està aquesta segona cabana, es per on he de baixar, es el Camí del Barranc de la Font del Pèlic. Està una mica brut, però de bastant ben passar, salvant alguns esbarzers i rosers bors, i alguns pins caiguts.
La Font del Pèlic està abandonada, no se si estava una mica arranjada ja que ara no es veu d'on surt l'aigua, de la quantitat d'herba que hi ha (molts esbarzers que impedeixen buscar-ho). Hi ha una petita bassa que feia de pressa, i al mig la pedra està posada per fer de rentador. Al costat està les runes d'un mas.
Quan el Barranc de la Font del Pèlic es troba amb el Barranc de la Forca, el camí arriba a una pista, a la dreta marxa a pujar cap la carretera, també marxa un camí vell, fitat al seu començament. Jo segueixo per l'esquerra, per deixar-la arribant a uns trossos conreats
o per un camí ben netejat em porta a la Cova del Rector, cova de grans proporcions, que no se si continua per algun dels seus racons interiors, no es la meva missió d'avui anar-ho a comprovar
El camí fitat em baixa fins el barranc que de seguida em porta al camí de vinguda i d'allí a l'aparcament, que he arribat quan manca mig quart per les vuit del vespre.
El dia ha estat positiu, no ha fet massa calor i en contra a la carena feia un vent molt fresquet. Ha estat agradable la pujada i tot el tros de la carena, la baixada ha estat una mica monòtona al començament fins a la font, llavors el espai s'ha obert i ha permet bones visions. Fins allí es baixa molt enclotat, amb la paret a l'esquerra i el barranc tor margenat i abandonat a la dreta.
Un bon tomet que si un no s'entreté tant com jo es pot fer en una mica mes de dues hores. Jo encara no m'acabo de trobar massa be, ja que hi he arribat una mica cansat.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aqui.

000000000



ooooooooo

1 comentari:

  1. Moltes gràcies per fer servir la nostra cartografia, si trobes cap error al mapa no dubtis a trucar-nos. Per descomptat si tens alguna idea d'un mapa que creus que faria falta fer, en podem parlar.
    Salutacions i enhorabona pel blog.
    Editorial Piolet

    ResponElimina