"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 31 de desembre del 2014

L'himne de l'alegria, des de Sabadell


Per finalitzar l'any un gran "Flash Mob" des de Sabadell. Encara que aquests governs corruptes, mesquins, miserables i podrits no ens vulguin donar cap alegria, jo desitjo que tothom pugui portar la alegria per dins, encara que per fora hagin de demostrar la ràbia i la impotència que ens fan tenir.


000000000000000000000


dimarts, 30 de desembre del 2014

Vilaverd, Serra de l'Ermita, Mas d'en Just, Vilaverd



Vilaverd
Mas d'en Just

Ahir al vespre em van trucar els ex-companys per si podeu preparar una sortida pel més de gener. Encara que no tenia cap intenció de sortir a caminar fins passats reis, vaig fer una recerca ràpida de les caminades que tinc preparades, a prop de casa, i vaig pensar que podria estar be portar-los al tomb de Vilaverd passant per la Serra de l'Ermita i el Mas d'en Just, però sense les ampliacions que tinc preparades d'anar a visitar els masos i barraques que queden a tocar el camí: però jo si que ho faré demà.
Com he de tornar a casa a l'hora de dinar em proposo començar aviat, tenint en compte quan ja hi ha la llum de dia. Arribo a Vilaverd, passant per la carretera vella, i en un aparcament al costat de les vies del tren, deixo el cotxe, em preparo i començo a caminar quan passen cinc minuts d'un quart de nou. Tenia previst fer el tomb per la dreta, però al final canvio d'opinió i ho faig a l'inrevés.
Primer s'ha de passar per sota les vies i de seguida per sota la carretera nova. Vaig a visitar el que queda d'una barraca al costat d'on deixo la pista per agafar el camí vell de Rojals. Segons he llegit aquest camí i alguns altres de l'entorn han estat netejats o reoberts de fa poc. Em desvio a la dreta per un camí ben trillat fins a les runes d'un masia, on amb dificultat, degut a la malesa, puc re-tombar-ho. Intento sortir seguint la parada, ja aquesta va a sortir al camí planejat, però em trobo que el camí està sota de la parada a més de dos metres, pel que me'n torno per on he vingut, tornant-me a baralla amb les alzines i els pins. En aquest tros de camí, al xafar-ho es nota que el terra està una mica glaçat. El camí deixa el bosc i entra en terreny de garriga, encara que està ben trillat i net. Les vistes son amples i boniques, però per terreny rocós i sense ombra, encara que avui no hi ha cap necessitat. Després d'uns retombs el camí puja fort entre marges, prova que el camí vell s'ha perdut., arribant a una pista, que comença aquí. La pista seguia a l'esquerra per anar a un altre mas, ara està completament tapada, però per segueixo per allí seguint un petit rastre molt fonedís. Amb dificultat i mercès al gps, arribo a la part de darrera del mas, on no queda res, estava arrecerat al marge, i ara son tot pedres caigudes. No em dona ni per fer la foto. Intento arribar per una parada més avall però més impossible. Em torno al començament de la pista, i ja entro a la Serra de l'Ermita.
La pista es vella però apte per vehicles. Veig grans fites molt espaiades que comprovo que es per on passava el camí que marca el cadastre. Trobo troncs clavats al terra pintats de verd, abeuradors per animals, encerclats per tanca metàl·lica i munts de terra amb caus en mig. Pel que veure després deuen estar preparant un tros de repoblació cinegètica. Agafo a l'esquerra ja que a l'ortofoto havia vist que a uns 400 metres, per pista, es veien com uns cercles. Quan arribo em trobo una tanca metàl·lica bastant nova que rodeja un lloc similar al que he descrit abans, però aquest tancat. Dins hi ha una cabana de pedra seca ben conservada. No hi ha ningú però es nota que no està massa abandonat.
Després de rodeja la tanca, la part del darrera no es de gaire bon caminar, torno a la pista principal. Tot es pista i bastant pelat l'entorn. Aquí devia haver un incendi bastant gros i només creix la garriga, però a moments a tocar arriba el bosquet de pins. Passo una bassa de medi natural o bombers i ja estic a l camí de Vilaverd a Rojals, que es PR. Abans a la pista hi havien uns tolls encara glaçats. Es senten veus d'alguns escaladors que deuen estar pel Tossal de les Venes. Uns metres després de la cruïlla, a l'esquerra, hi han les restes d'una gran bassa, que em penso que devien portar l'aigua canalitzada des de el barranc de la Variella. Lloc que no vaig a visitar, ja que en poc de temps he estat dues vegades i encara em queda per intentar visitar dos masos o cabanes.
Passo pel costat del Mas d'en Just, i vaig a veure les dos basses i la font. Per arribar he de passar pel costat d'uns “chapullers” amb trossos glaçats. Es veuen un munt de peülles de senglars. Com deuen gaudir per aquí. Les basses es impossible de veure-les, només una mica la tanca verda de la més nova, i a la font no puc arribar-hi, em faltaria alguna estisora o altre estri per poder-ho fer.
El camí està molt atorrentat, veient-se alguns restes de l'empedrat vell, però amb continues pèrdues del que devia ser el camí vell. Això si, es ample i net, però un far de “baixar escales”. Mercès al gps puc arribar a les runes d'un gran mas, no queda res en peu, només trossos de pared. Per arribar he de pujar una parada per damunt de les pedres caigudes de les parets del mas. Amb dificultat el puc tombar. Per sortir miro si puc enllaçar amb el mas o cabana que està una mica més avall, però els marges son molt alts, i està molt brut tot l'entorn. Puc baixar una parada pel camí del marges, però estic al nivell per on he arribat. Veig un rastre que baixa a la parada de sota, al costat d'un roquer amb una considerable inclinació, però no ho veig gens clar. Tornant-me a barallar amb la vegetació, i altre vegada mercès al gps, arribo al camí.
Una mica més avall veig un possible rastre al mateix nivell de les últimes runes que em queden per visitar, però veient l'hora que és i que haig d'anar a casa a dinar, ho deixo córrer. Arribo a Vilaverd, passo per sota la via del ferrocarril, a l'estació, i abans d'anar cap el cotxe, faig les fotografies de rigor a la casa de la vila, a l'església, als rentadors, a la antiga casa de la vila i a la font, on hi ha un gat bevent. Arribo al cotxe a tres quarts de dues, després de fer tretze quilòmetres tres-centes, en una caminada que no m'ha acabat de satisfer per portar a la gent. Més de mitja excursió es terreny de garriga i pelat, sort que els camins no estan tapats, sinó seria una punxada continua. De fer-ha la faria a l'inrevés que es tal com veig que es fa normalment, però tenim una visió de la Serra Carbonaria, la via de l'AVE, Vilaverd, l'estret de la Riba, etc., que encara que sigui bonica i agradable, es la mateixa des de que s'arriba a la Serra de l'Ermita, pel que la miranda es fa monòtona. Es un tomb no recomanable a l'estiu, i avui el temps no m'ha castigat. El vent no era massa molest, el fred no s'ha deixat sentir massa tenint en compte el tapat que anava. En fi, un altre dia de caminar i un altre projecte efectuat. El que si que mentre arribava al destí ja estava pensant en quina caminada he de verificar per portar als ex-companys, amb el resultat que quasi el tinc decidit.  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí. 










00000000000000000000000


000000000000000000000000000





dissabte, 27 de desembre del 2014

10 decisions que els miserables del govern de les espanyes van prendre en 2014 ...

 ... i que és un pas mes cap a la dictadura, que a més pixa "aigua beneïda". 

1.- La Policia podrà intervenir telèfons particulars en cas de "urgència" sense autorització judicial.
2.- Els ciutadans que intentin paralitzar un desnonament podran ser durament sancionats.
3.- Els immigrants que entrin a Espanya "il·legalment" seran sotmesos a "devolucions en calent".
4.- Les lesbianes i les dones sense parella queden excloses de les tècniques de reproducció assistida.
5.- Pagarem més pel gas i la llum, encara que el govern digui el contrari.
6.- Si sofreixes un accident o ets segrestat en un país estranger pagaràs les despeses originades pel rescat.
7.- Si visites els Parcs Nacionals vés amb compte amb els caçadors.
8.- Pagarem entre tots un altre rescat, el de les autovies en fallida.
9.- Entra en vigor la "LOMCE", que promou la segregació per sexes i fa avaluable la religió "apostòlica i romana".
10.- La Llei de propietat intel·lectual i la “Taxa Google” fa esclatar un problema de discòrdia.

I han bastants més, però aquests son els últims. Quina colla de bandarres que ens estan governant, encara que tal i com diu la "dita": tothom té el govern que es mereix. 

De la pàgina web: Runrunes

000000000000000000000000000000




dimecres, 24 de desembre del 2014

Bon solstici d'hivern 2014



00000000000000000000000000




dilluns, 22 de desembre del 2014

Fins sempre JOE COCKER!!


Unes mostres d'aquest monstre de la música.


00000000000000000000


00000000000000000000


00000000000000000000

En pau reposi. I que ens esperi molts anys, tenint en compte que tots arribarem.

0000000000000000000000

diumenge, 21 de desembre del 2014

Nadal 2014





Bon solstici d'hivern a tothom, i FELIÇ INDEPENDÈNCIA al 2015

dijous, 18 de desembre del 2014

Mas de les Foreses, Serra del Molló, Coll de Cortiella, La Garranxa



Lo Molló
La Garranxa


Feia temps que el company em va demanar si podia preparar un tomb per la Garranxa i el Cortiella, amb l'afegit del cim del Molló. Després d'unes quantes ullades als mapes i fer uns càlculs em vaig adonar que fer l'enllaç d'aquests tres objectius no està a l'abast de nosaltres, per fer-ho en una sola caminada. Es per això que l'he dividit en dos i per avui hem quedat per fer el primer tros. 
El Josep Maria i jo ens hem anat fins a Porrera, i hem seguit amb cotxe per la pista de la Garranxa, fins a la cruïlla on surt el camí cap els Masos de les Foreses i el de Baptista Miquel, on hem aparcat. Per arribar aquí hem hagut de passar pel Pont Vell, que es bastant estret. A més tota la pista es molt estreta, sort que no hem trobat cap cotxe venint de cara, ja que hauríem tingut problemes per creuar-nos.
Aparquem en un del pocs eixamplaments del camí, que està llaurat degut a una tira de vinya plantada a la mateixa vora del marge. Per cert la major part de la pista fins aquí està cimentada. Ens preparem i sortim a les vuit en punt. Al sortir no fa massa fred, es sent petar el vent encara que no ens afecta massa, i la llum de dia no es encara del tot forta. El començament no té gens de dificultat, es tracta de seguir la pista. Després del mas del Mas de les Foreses, deixem la pista per anar a visitar dues basses, una a lo Moscatell i l'altra al Comellar Major. El Mas de les Foreses, està completament abandonat, igual que les dependències annexes. Després de les basses tenim la primera marrada, encara que molt curta. Des d'aquí a enllaçar amb la pista principal, fem un tros per un camí obert per passar la maquinaria entre les línies de vinyes. El Mas de Baptista Miquel en aquests moment no sembla que hagi sigut un mas, si uns magatzem, ara molt deteriorat, encara que amb moltes andròmines destinades a les plantacions i la recol·lecció. 
Per pista arribem a la Serra del Molló, deixem la pista que baixa cap les Gibertes per seguir la Serra del Molló. La pista finalitza al poc, en una esplanada. Hi ha un rastre molt ample que baixa a la dreta, no dona la impressió de ser un camí, si un tros obert amb maquinaria per treure llenya. Segurament vaig errat. El tros eixamplat i netejat es curt, continuant un tros que devia ser eixamplat com l'anterior, però ara no està netejat i la traça per passar, es estreta i bastant bruta, pel que anem  lents. Aquest tros finalitza i hem de seguir un rastre molt fonedís. Des d'aquí fins a un cim sense nom, on el mapa marca una cota de 837 metres, hem de fer més d'un quilòmetre vuit-cents metres amb rastres que apareixen i desapareixen, tot el tros molt tapat per branques d'alzines i altres arbres, fet que dificulta molt el pas. Varies vegades hem de canviar de rastre ja que el que portaven no anava enlloc, i altres moments que em hagut de rectificar anant al dret. En alguns moments sembla que tenim un camí ben marcat, normalment bastant tapat, però que sempre acaba perdent-se.
Una vegada al punt que he indicat el camí ja es fa visible, encara que en alguns moments una mica brut, però que ja no ens farà perdre més. Arribem a l'enllaç del camí que ve del Coll d'Alforja, i en pocs metres al cim. Aquí el vent es deix sentir, però menys del que esperàvem, ja que mentre anàvem pujant ens semblava que a partir d'aquí patiríem de valent.
Una vegada fetes les fotos de rigor al costat del vèrtex geodèsic, sortim carena enllà, fins el Coll de Cortiella. El vent ens ha tornat a respectar, ja que ha afluixat bastant. Al coll, agafem el camí avall, encara que el primer tros es de pujada. Quan comença a baixar es cada vegada més atorrentat, deixant-ho de ser mes o menys quan creuem per primera vegada el Barranc de la Final. Abans hem passat prop d'una mina d'aigua, d'on sortia una tub de ceràmica que portava l'aigua des de la mina fins al Mas de Licor. Ara queden trossos trencats en mig del camí, i alguns encara mig enterrats. També em deixat a ma esquerra, completament tapat per l'herba, el que podria ser un pou o un petit molí. La gran quantitat de mala herba fa que quasi no es vegi, sobre tot si es passa ràpid. El mas del Licor, era molt gran, encara que no queda res en peu. A tocar sembla que hi havia una petita presa d'aigua, ara completament destrossada. 
Abans de creuar el Comellar del Figueres, passem a tocar, unes runes que segon el mapa era un molí, encara que no ho sembla, però el seu estat actual no es deix esbrinar. Semblava més que el molí hagués pogut ser les runes d'abans. 
Deixem a la dreta la Caseta de l'Amador, i a continuació arribem a la Garranxa. Un llogaret on la majoria dels habitatges estan o ensorrats o molt deteriorats, i on només queda un, en una mica bon estat. No parem massa ja que comença a enfosquir. Abans d'arribar on tenim el cotxe parem una mica al Mas de Cal Perí, on ens sembla veure que hi ha dues mines d'aigua, o al menys ho sembla, una d'elles amb una gravat que la data al 1865. També ens dona la impressió que està bastant abandonat o que els propietaris no el cuiden massa, encara que les parades de vinyes del damunt si que ho sembla.
Arribem al cotxe quan manquen cinc minuts per les sis de la tarda, després de fer entre tretze quilòmetres i mig i catorze, quan ja se'ns ha fotut la foscor al damunt. Ha estat un tomb que amb els quasi dos quilòmetres sense camí clar, podria ser perfecte, inclús per fer a l'estiu, fent el tomb a l'inrevés, ja que llavors tot el començament del que seria la baixada es obac, tenint la pujada per terreny obert al matí. Per a nosaltres ha estat un bon dia, ja que hem sentit el vent bufar mentre pujàvem i en quan hem arribat a terreny obert ha començat a afluixar. Si que m'he posat una mica nerviós en el tros de la serra, ja que em creia que avui no tindríem problema i en canvi, no han estat problemes, però si que ens costava avançar i trobar el camí, amb la circumstància que el track que portava no era massa fiable i que no estic massa be físicament, i em feia pensar que si havíem de recular o sortir completament al dret ho passaria magre, fet que al final no ha estat així. Feia molt de temps que no em passava, tot comptant les vegades que m'he trobar embolicat i sense saber massa con desembolicar-me i sempre ho he aconseguit sense més problemes. També m'ha ajudat el company que m'anava recordant les vegades que jo l'havia “embullat” i sempre ens havíem sortit. Confio que a la pròxima tingui un millor dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. No hi han més fotos que les dues del començament










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimarts, 2 de desembre del 2014

Un estigma subtil (de moment)


He recuperat aquí un text publicat a la Revista Vèrtex del juliol-agost 2013, amb la seguretat que si l'editorial no volgués que ho publiqués, de seguida ho esborraria. Tinc l'acceptació de la Sra. Anna Mongay, autora del dibuix.
Es un tema que sempre m'ha molestat que a la gent que no pugui o no vulgui gastar en demesies o gens, no tinguin oportunitat de fer res. A part del que diu l'article hi ha un exemple molt clar, son les carreteres que no estan gens preparades per a la gent que vulguin anar caminant, a més tot comptant que dita carretera tingui voral, desapareix si es troba un pont, a vegades, aquest, te vorera, però no hi ha manera d'enllaçar el voral amb la vorera. Deixo de divagar i passo a copiar l'article:


TEXT: Josep Maria Cuenca. IL·LUSTRACIÓ: Anna Mongay

"Quan jo era petitet, amb vuit o nou anys, ni festejava ni presumia, sinó que vaig anar a viure una temporada a Rialp, al Pallars Sobirà, perquè al meu pare li hi van oferir una feina ben pagada durant uns quants mesos i tota la família el vam acompanyar. Parlo de l'any 1974,aproximadament. El meu pare era paleta i en aquell temps va participar en la construcció de diversos apartaments a la comarca pirinenca esmentada. La premodernitat del monocultiu de la indústria turística ja havia quedat enrere, però encara no era sospitable el que passaria a partir de l'equador deis vuitanta del segle passat. Era tan poc sospitable que el Pirineu que jo record o d'aquella estada fascinant pera un nen de ciutat com jo estava en alguns sentits més a prop de l'any 1900 que no pas del 2000. Hi havia turistes, però no massificació; les traces de l'urbanisme tenien més a veure amb la deixadesa o l'abandonament que no pas amb la colonització de les segones residencies; i les besties encara eren més nombroses que les maquines. A les botigues dels pobles podies trobar de tot i a preus mòdics: un xolís, pa, bombetes de 125 volts, mistos, cantimplores, tabac, paper higiènic i el Calendario Zaragozano o la penúltima historieta de Mortadelo y Filemón. I menjar bé fora de casa, inclús molt bé, era possible i barat en més d'un lloc. Van passar uns anys i, al 1982, vaig fer la meva primera travessa pirinenca com a excursionista. En tretze dies vaig anar del massís del Cotiella al Pare de Sant Maurici i Aigüestortes. Res de substancial no havia canviat des de la meva habitació fugaç; als anys setanta a Rialp. En el decurs d'aquella travessa irrepetible i vitalment fundadora recordo haver menjat o dormit bé i a bon preu a la vall de Plan, a la de Benasque i, un cop més, al Pallars.
No evoco episodis llunyans de la meva vida per cap mena de nostàlgia irreprimible. Els evoco simplement per constatar que moltes coses han canviat d'aleshores ençà; malament rai si no fos així. Tanmateix, és prou raonable demanar-se si tots els canvis produïts han significat un progrés indiscutible. Parlo com a muntanyenc i admeto que l'assumpte és complex, però també és imprescindible abordar-lo. I no m'impulsa a fer-ho cap dèria particular, sinó un fet concretíssim. Pocs dies abans de la Setmana Santa passada, vaig escoltar al Telenotícies les declaracions fascinadores d'un destacat representant de la indústria turística gironina. Amb posat abatut i cavil·lós, aquest senyor va declarar davant la càmera que les previsions d'ocupació hotelera per als dies de vacances que s'acostaven eren baixes i que la cosa -és a dir, el negoci- pintava malament. I, abans d'acabar de dir la seva, va afegir que hi hauria poc turisme de qualitat i massa excursionistes. Literalment. Les clares paraules de l'individu en qüestió em van dur a recordar -ja em disculpareu l'enèsima evocació personal que em permeto- un dia de juny del 2000 en que vaig entrevistar l'aleshores president del Consell Comarcal del Ripollès i em va dir que allò que interessava a ell i a la seva comarca era el turisme de qualitat, no els xiruqueros. Això, també literalment.
En la nostra societat les paraules acostumen a ocultar o falsejar la veritat enlloc de revelar-la. És una conseqüència natural de la mercantilitzaciò universal imperant segons la qual l'únic valuós, des de la mentalitat socialment dominant. són els diners i no la dignitat humana. Si visquéssim en un món en que les relacions socials no es trobessin pervertides per la preponderància dels interessos particulars sobre els interessos generals, tothom entendria perfectament que el concepte turisme de qualitat es referís estrictament a un bon servei i no a una tarifa exorbitant només assequible per a butxaques privilegiades deleroses d'ostentació. En un país profundament democràtic tothom hauria de poder exercir el dret d'accedir a serveis turístics de qualitat sense exposar-se al risc d'arruïnar-se.
Resulta ben curiós que en el temps de la meva infància i adolescència, quan el país era més pobre que no pas avui, si més no certes modalitats de turisme de qualitat estiguessin a l'abast d'un nombre més gran de gent que en l'actualitat. Avui, en canvi, quan algú parla de turisme de qualitat és prou clar que es refereix essencialment als sectors de consumidors turístics amb capacitat de fer despeses considerables. També en aquest cas es manifesta la polarització entre rics i pobres que el món pateix. Si algú no pot pagar, per tant, s'exposa a l'exclusió. Traslladada a l'àmbit de la muntanya i de la natura en general, aquesta lògica verinosa la van exposar molt bé l'empresari i el polític que he al·ludit més amunt i no cal gaire esforç per descodificar-la: els excursionistes, els xiruqueros, no interessen; interessa només la gent amb calés i amb ganes de gastar-se'ls. Tot plegat, però, no es redueix a una mera qüestió de saldos en els comptes corrents. La tendència privatitzadora del nostre món també implica una inquietant involució pel que fa a l'accés democràtic al bé comú. I la muntanya i la natura són un bé comú. És prou evident que per a certs individus remenadors de cireres els xiruqueros no només no resulten atractius des del punt de vista econòmic, sinó que fins i tot la seva simple presencia fa nosa o pot fer-la. Si la tendència econòmica actual i els seus corresponents discursos culturals no canvien, no és cap disbarat pensar que més aviat que no pas tard els usuaris de la muntanya i la natura més austers -tant se val si per decisió lliure o per obligació- seran considerats com a indesitjables. Dit d'una altra forma: ara mateix l'estigmatitzaciò econòmica dels excursionistes és un fet que, de moment, només es manifesta de forma subtil i parcial; tanmateix, potser no és gaire lluny el dia en que es manifestarà sense embuts i de manera implacable".  
T

000000000000000000000000000


dilluns, 1 de desembre del 2014

José Mujica vs. el mentider major del regne


Gracies per demostrar al mon que per ser president d'un país no cal ser ni mentider, ni mesquí ni miserable.

Dibuix copiat de "https://twitter.com/felipeherrerat"

D'aquest president haurien de prendre nota tots els xucladors indecents que ens governen.



0000000000000000000000




diumenge, 30 de novembre del 2014

El poder quan viola les lleis


El segon president que va tenir els Estats Units, John Adams, va dir en una ocasió:
"El poder sempre creu que té una gran ànima i que està al servei de deu, sobre tot quan està violant les lleis".
Potser tenia raó en aquells temps i allà, però jo no crec que aquest govern, tan de bo el fotem fora o marxem aviat, ho pensi, ja que fa tot amb maldat, mesquinesa, premeditació i s'escuda darrera dels mitjans de comunicació subornats i comprats, i en cas de maldades darrera dels escuts dels secuaços.


000000000000000000000000




dissabte, 29 de novembre del 2014

En miserable i mesquí major del regne continua errant-la


El mentider major del regne s'equivoca una vegada vegada, aquesta vegada potser per ignorància o segurament perquè mai s'ha preocupat per Catalunya. Les quatre províncies NO estan unides per l'alta velocitat, a la província de Tarragona la estació està al mig del no res, o sigui a l'"extrem del cul del no res"

Espero i confio que aviat no parlarem de "províncies".

Es important saber la mala comunicació que hi ha per arribar-hi en bus, per molt que hi hagin quatre línies.

No hauria estar més efectiu no fer tanta alta velocitat, i modernitzar les xarxes tradicionals de totes les províncies de les espanyes?. Hi ha un estudi que si ho haguessin fet amb velocitats màximes de 200 kms. per hora hi havien diners per arranjar tota la xarxa tradicional. Però està clar el poble viatja en la xarxa de sempre i els xucladors en alta velocitat.

000000000000000000000000


dijous, 27 de novembre del 2014

dimarts, 25 de novembre del 2014

Carlos Fabra, a la presó!!!


Reacció de la mesquina Andrea al assabentar-se que la Audiència li dona 5 dies al seu pare per entrar a la presó.


Aquesta hauria d'haver estar la seva reacció i no quan es retallava les prestacions als aturats. Ella que sempre ha estat vivint del "momio" i amb les "galtes" que té, es incapaç de posar-se al lloc dels desvalguts. en canvi si que sent pena si a algú dels molts miserables xucladors, com ella, la justícia els posa al seu lloc. L'única llàstima es que als corruptes no se'ls aplica la mateixa pena que a la xina (->).

00000000000000000000000000000



diumenge, 23 de novembre del 2014

Conesa, Segura, Saladern (Caminants)




Avui he repetit el tomb de Conesa, que vaig preparar el dia 8 d'aquest més, amb dos molt petites diferencies. Ens hem trobat 14 "Caminants" i una nena de 13 mesos, per donar el tomb. Havíem quedat per sortir a tres quarts de nou, però unes petites incidències sense major importància d'uns companys fa que ens esperem fins a un quart de deu, per poder anar tots.
El detall del tomb ja queda explicat molt bé a la meva caminada del dia 8 (aquí). Hi han dues petites variacions. Per anar a la font del Molí no passem pel Molí, si que ho farem de tornada, sinó que quan arribem a la cruïlla on a la dreta per dins del barranc fondo es surt a la pista, nosaltres agafem a l'esquerra, creuem el riu, passem per la vora del camp de conreu i arribem a la font. Des de que deixem el camp conreat fins a tornar a creuar el riu davant el molí, el tros està bastant net però amb molta brossa acumulada a les vores i en rodejant els arbres, son les restes de grans riuades, fet estrany per la poca aigua que normalment baixa pel riu.
Una vegada tornada a la pista quedem d'acord d'anar a esmorzar a Segura, fet que fem asseguts als bancs a la Plaça del Pi. A la sortida de Segura, on s'agafa el sender del GR, ens trobem una colla de motoristes aparcats, i a la baixada veurem que ells han pujat per aquest sender fa poca estona, i això que està prohibit, però ja sabem que fins que la policia no es posi seriosa amb les motos per la muntanya, no hi ha res a fer. Mentre nosaltres baixem pel camí, a la dreta del GR, que ja vaig comentar l'altre dia, veiem una moto enganxada en una pendent i amb fortes acceleracions pot sortir, amb una gran destrossa del camí.
A Saladern ens trobem a dos homes de certa edat que segons em diuen han trobat uns pocs, molt pocs, bolets. Ells han baixat per on nosaltres pujarem, amb forta pujada, un d'ells baixava d'esquena degut al malament que té els genolls, que no li han permès baixar de cara, Deu estar molt malament el pobre.
Per anar a visitar, per fora, el Mas del Muntanyès, pugem per la drecera ja que no està enfangada. Crec que havia de passar per aquest mas, encara que quasi no es veu res, ja que entre enrunat que està i la vegetació que se l'està menjant, aviat no es veurà res de res. Es el mas que dona nom a la muntanya, o potser es a l'inrevés.
Ja només ens queda seguir avall i arribar a Conesa a un quart de tres, havent fet més de tretze quilòmetres, després d'un dia bastant tapat, on quasi no hem vist el sol. El tomb ha estat molt agradable, poc quilometratge, poc desnivell acumulat (encara que es un tomb que sembla que puges molt més que no baixes) i amb molt bona i agradable companyia. Per arrodonir-ho uns companys han trobat uns quants bolets.
El dia ha finalitzat al restaurant de Montblanc, Cal Magret, on s'han afegit la meva cònjuge i la del Josep Maria, on després del bon dinar hem tingut una estona de xarrameca i xerinola., tal i com acostuma a passar en aquestes trobades.
Pel track es pot baixar el del dia 8, tenint en compte les dues variacions que he explicat.
Referent a les fotografies, no he fet cap, ja que era el que portava l'excursió, pel que era el que marcava el ritme i la velocitat. Pel mateix no hi ha vídeo.




00000000000000000000000




dijous, 20 de novembre del 2014

Les Preses, Xenacs, Roca Lladre, Sant Martí i Sant Miquel del Corb


Sant Martí del Corb
Sant Miquel del Corb


Avui en Josep Maria i jo ens hem anat fins a les Preses per donar un tomb per la Garrotxa volcànica. Desprès d'una petita marrada a la sortida del túnel de Bracons, arribem al poble i aparquem a tocar la zona esportiva, en un lloc senyalitzat per això. Ens preparem i sortim a dos quarts de deu del matí, en direcció a l'àrea recreativa de Xenacs. El camí fins a la masia de la Talaia es bastant planer, a partir d'aquí el camí es comença a enlairar però de fàcil pujada, devia ser un camí de bast ja que conserva les esses perfectament definides en els trossos que han de salvar un fort desnivell. El camí no està massa malmès pel que es pot anar pujant amb bastant de comoditat, encara que hi han alguns petits trossos amb forta inclinació. 
Hi han varies cruïlles totes ben senyalitzades amb pals indicadors. Arribem a l'àrea recreativa, on hi ha un bar-restaurant tancat, llàstima ja que podríem haver pres un cafè una vegada esmorzats. A l'entorn hi han taules i bancs, en un d'ells ens asseiem a esmorzar. Una vegada omplertes les panxes ens anem fins al mirador, que està a pocs metres. Veiem que el track que portem, ens semblava que feia coses molt estranyes, però el que fa es no seguir la ruta normal sinó fer un tomb d'aventura que està senyalitzat. Nosaltres fem el mateix. Es un tomb senyalitzat amb plafons i figures de cartró de diferents animals que deuen o devien haver a la zona. Alguns de les figures estan irrecognoscibles per deteriorades i altres no les hem vist. Estan molt gastades. Per la bellesa de la zona, crec que s'ha de fer el tomb. 
Sortim a una esplanada on hi ha uns plafons on explica com es feia el carbó, amb uns petits simulacres de carboneres. Al costat hi ha el forat de les Gripies, d'origen càrstic. D'aquí seguim els senyals i el track, que amb uns quants revolts arriba al Coll de Puig Rodó. Després he vist que segons el mapa hi ha un camí que va més directe, encara que a la sortida de l'esplanada hi havien unes rames com si indiquessin que el camí està tallat. Hi ha un plafó que diu Puig Rodó, un taula de rodona de pedra i una senyera, tot envoltat d'una barana de pedra. Em falla la memòria, i no busco el senyal geodèsic que hi ha al costat de la taula rodona de pedra. Una vegada baixats del cims, seguim per la banda nord de la Serra del Corb, però sota-cingles i passem per la Font dels Cingles. Arribem a un coll que segons els mapes es el Coll de Bas, no així els pals indicadors. Fem una petita marrada al anar en direcció contraria. Rectifiquem i seguim fins al Collet del Pujant d'en Camps, passant per la Font Martinell. Des d'aquí ens dirigim al cim, encara que en un principi no veiem la sortida, sort del gps. Al cim, on hi ha un vèrtex, la visió es bastant limitada, ja que la vegetació ho tapa. Només hi ha una finestra on es veu Olot, la Fageda d'en Jordà i muntanyes llunyanes, però amb poca amplitud. 
Després de les fotografies de rigor, tornem al collet i anem avall, primer per la canal, amb un camí que va fent siga sagues, tot baixant amb molt forta pendent  amb un terra ple de fulles vermelles mullades i que cobreixen totalment el terra pel que fa que sigui lent i una mica perillós el caminar, al no veure exactament on es posen els peus i amb perill de relliscar. Sort que es deixa la part central de canal, després d'una bona estona de baixada  i es continua descendint diagonalment. 
Sortim a un camí ample i arribem a l'ermita de Sant Martí, on parem a dinar. Hi ha una font i a l'altre costat sembla que hi ha una tomba, encara que molt degradada. El que sembla inversemblant es que en un lloc d'aquesta bellesa, darrera de l'ermita sembla ser els lavabos públics.  
Seguint el GR, que no abandonarem fina a les Preses. Per pistes arribem a Sant Miquel del Corb, un altre ermita que val la pena visitar. Per un camí trillat ens deixem a la dreta, una mica més baix de nivell, uns habitatges, el Racó, on a l'altre costat hi ha el volcà del mateix nom. Hi ha un tros que segurament el camí passava pels masos i han fet un de nou, desviant-lo. Deixem una font a l'esquerra i ràpidament la llum de dia se'ns va marxant, anant l'últim tros una mica tantejant el terreny. 
Arribem on tenim el cotxe a les sis en punt, l'església està donant les campanades, i hem fet més de tretze quilòmetres i mig, tot amb un dia no massa solejat, encara que hem anat quasi totalment emboscat. Bosc que en la quasi totalitat tenia uns color magnífics, entre verd, grog i vermell que feia venir unes sensacions molt agradables. Llàstima es que, com sempre ens entretenim molt al començament i avui, al final se'ns a fet fosc. Una vegada al cotxe ens hem anat a prendre un cafè per  intentar impedir que ens agafi la nonya tot tornant cap a casa. Un altre dia fenomenal de muntanya.

Per baixar el trak, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimecres, 19 de novembre del 2014

Continuem guanyant liderats


Les espanyes han aconseguit un altre repte, ser el primer país més vell del mon, junt amb Eslovènia i El Japó. Amb una mica de sort ens desempallarem del altres dos i aconseguirem ser líders en solitari. Segons la O.N.U. només el 14% del país té entre 10 i 24 anys. A més hi ha un 56% d'atur entre la joventut. 

Un "VISCA" a les polítiques del PPSOE corruptes, mesquins i mentiders. Tal com diria l'ansar "Espanya va bien".


0000000000000000000000





diumenge, 16 de novembre del 2014

Looking for Freedom




El guapo cantant "A la recerca de la llibertat".


One morning in June
some twenty years ago
I was born a rich man's son
I had everything that money could buy,
but freedom I had none

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found

I headed down the track
my baggage on my back
I left the city far behind
Walking down that road
with my heavy load
trying to find some ease of mind

Father said: "You'll be sorry, son,
if you leave your home this way
And when you realize
the freedom money buys
You'll come running home someday"

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
Since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found

I made a lot of dues
had plenty to lose
travelling across the land
Worked on a farm,
got some muscle in my arms
but still I'm not a self-made man
I feel the run for many years to come
I'll be searching door to door
And given some time
some day I'm gonna find
the freedom (freedom, freedom) I've been searching for

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
Since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found
X 2
Una mañana de junio
hace unos veinte años
Nací hijo de un hombre rico
Tenía todo lo que el dinero puede comprar,
pero la libertad no tenía ninguna

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
desde que salí de mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar

Me dirigí hacia la pista
mi equipaje en la espalda
Salí de la ciudad muy por detrás de
Caminar por ese camino
con mi carga pesada
tratando de encontrar un poco de alivio de la mente

Padre dijo: "Vas a ser el hijo lo siento,
si usted salir de su casa de esta manera
Y cuando te das cuenta
el dinero compra la libertad
Vas a venir corriendo a casa algún día "

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
Desde que dejé mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar

He hecho un montón de las cuotas
tenía mucho que perder
viajar por todo el país
Trabajó en una granja,
tiene un poco de músculo en los brazos
pero todavía no soy un hombre hecho a sí mismo
Siento que la carrera por muchos años
Voy a estar buscando de puerta en puerta
Y teniendo en cuenta un tiempo
algún día me voy a encontrar
la libertad (la libertad, la libertad) que he estado buscando

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
Desde que dejé mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar
X 2


00000000000000000000000




dissabte, 15 de novembre del 2014

S'ha d'acabar amb la corrupció, ansar dixit


Mira per on, el que es descobreix mirant les hemeroteques


00000000000000000





divendres, 14 de novembre del 2014

On s'amagava el mentider major del regne


Serà veritat?, Tal i com s'ha vist, segurament si. Ha estat tres dies a sortir, i a més dir ximpleries, com sempre que obre la boca.


0000000000000000000000

Els miserables, o els fumats?



Les filials del PPcorrupte a les nostres terres continuen desvariejant.


Que collons s'haurà begut, empassat, fumat o ..., la morros del pp per parlar en nom dels 70% de catalans que no van votar, quan ells només van tenir el 13%. I ara resulta que la filial de Reus parla en nom del 75% de no INDEPENDENTISTES quan ells aquí només van tenir el 16,39% dels vots. Aquí Reus deuen prendre's el mateix que la morros.
S'ha de ser mesquí, miserable, mentider, ínútil i poca-vergonya per intentar fer creure aquests números, que ni ells s'ho creuen. Però tenen un mestre que es el mentider major del regne, també anomenat "el hilillos" i el "plasma".




000000000000000000000000000


dijous, 13 de novembre del 2014

Font de Passavets, Les Agudes, Turó de l'Home, Pantà Santa Fe



Font de Briançó
Pou de gel a la Fageda Gran


Tenia ganes de tornar al Montseny a visitar la Fageda Gran entre Sant Fe i el Turó de l'Home, però a la tardor, quan els arbres agafen els colors grocs i vermells. He convençut al Josep Maria i ens hem anat cap a la Font de Passavets, on hem aparcat el cotxe.
Del tomb que hem fet pot es pot explicar que no s'hagi dit en el munt de cròniques que hi ha a internet, iguals o molt similars. Hem sortit a un quart de deu, encara que no hem seguit el PR, ja que hem anat pujant pel que era la pista, que encara que dona més tomb es una pujada més assequible. Poc abans de la Font Briançó hem enllaçat amb el PR, i poc després de la font hem arribat ala cruïlla dels camins cap el Turó de l'Home i les Agudes. Nosaltres agafem el de la dreta, fins al Coll de les Agudes i d'allí al cim. Durant tota la pujada hem notat una mica de vent, que s'ha accentuat molt en quan hem sortit a la carena. En mig d'un fort vent hem pujat al cim, on hem trobat un noi que acabava d'arribar corrent, a qui demanem i accepta fer-nos la foto de cim. Quan baixem del cim ens trobem a tres persones que comencen a pujar cap el cim i ens pregunten si pel camí que hem pujat nosaltres es pot anar a a la Font de Passavets, lis diem que es per on hem vingut, i cada grup pel seu costat. Com el vent es deix sentir i massa calent no ho es, busquem un raser on esmorzar.
Després seguim fins al turó, creuant-nos amb dues noies, i mentre arribem i marxem del cim ens trobem a unes sis persones mes. Una d'elles ens fa, també, la fotografia del cim. Tampoc podem estar massa ja que el vent no afluixa. Baixem cap a la Fageda Gran, tot seguin els senyals que indiquen Sant Fe. Com ens tornem a emboscar el vent ens deix de molestar. Ens desviem per veure els pocs restes que queden del pou de gel. A l'estona ens tornem a desviar, però ara es per deixar el camí marcat, per agafar uns altres camins que ens porta a la carretera a pocs metres de l'entrada a Santa Fe. Anem on hi ha uns bancs i dinem, que ja es hora.
Després de dinar, anem fins a la presa del pantà, i retornem per l'altre riba. Visitem per fora l'Hostal i l'Ermita de Santa Fe, parem al bar-restaurant a prendre uns cafès i ja enfilem l'últim quilòmetre, pel camí senyalitzat, que ens porta a l'aparcament, on arribem a tres quarts de sis, quan ja comença a fer-se fosc. En realitat hem fet més de setze quilòmetres.
No cal parlar de lo majestuosa que estava la fageda, amb uns colors superbs, bastant verd, encara, a la pujada, però amb la quasi totalitat de marrons i vermells al tros de baixada, amb una bona catifa de fulles al terra, completament vermella. Poc es pot d'un dia que t'ha deixat satisfet del tot. Llàstima que en aquestes dates el dia s'escurça molt, i com que cada vegada costa més aixecar-se aviat, els dies com avui ens queden una mica curts.

No poso el track, ja que hi han molts al wikiloc. Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí










00000000000000000000000



000000000000000000000000000



dilluns, 10 de novembre del 2014

Una Paloma Blanca



COM UN PETIT COLOM VOLAREM QUAN SURTI EL NOU DIA, JA QUE ES EL COMENÇAMENT D'UNA NOVA ETAPA. 

"No one can take my freedom away"



When the sun shines on the mountain
And the night is on the run
It's a new day
It's a new way
And I fly up to the sun

I can feel the morning sunlight
I can smell the new-mown hay
I can hear God's voice is calling
For my golden sky light way

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Once I had my share of losing
for they locked me on a chain
Yes they tried to break my power
oh I still can feel the pain

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away


00000000000000000000000


diumenge, 9 de novembre del 2014

JA HEM VOTAT!!!


Ara a esperar el resultats, però principalment la reacció dels governants.



Tal i com deien per internet: Anar a votar està molt bé ...però anar quan t'ho prohibeixen es l'HÒSTIA!!

00000000000000000




Anem a votar per la INDEPENDÈNCIA



A vote, a step towards independence and freedom.


0000000000000000



Dies que manquen per la consulta



DIES QUE MANQUEN PER LA PRIMERA DE LES CONSULTES QUE S'HAN DE FER, 

per aconseguir la anhelada INDEPENDÈNCIA.


0

PER FI JA HEM VOTAT, només queda botar-los



000000000000000000


dissabte, 8 de novembre del 2014

Conesa, Segura i Saladern


Segura
Saladern


Avui he anat a lligar un tomb ja que vaig quedar amb els meus ex-companys que el dia 23 els portaria de caminada, i havia pensat que per aquesta zona seria bonic i agradable. He arribat a Conesa i he buscat l'aparcament del carrer del Calvari, ja que es just per on tinc previst sortir i arribar. Aparco, em preparo i surto a les vuit en punt, pel camí vell de Segura. Deixo el camí de Saladern i al poc agafo el desviament cap el Molí, i d'allí a la Font del Molí. Comprovo que si els camps de conreu no estan ni conreats ni massa molls, es pot enllaçar per on vaig mirar l'altre vegada i així fer un tomb rodó, i no anar i tornar a la font des del Molí. Després intento, com l'altre vegada, si es pot anar pel camí que segons el mapa re-segueix el riu. El sender està impracticable, moll i molt brut a nivell de terra, que fa que no es vegi on poses els peus. Intento seguir per la vora dels conreus, però no crec que sigui factible fer passar la gent, encara que no estigui ni moll ni conreat, ja que s'allarga molt al ser lent de caminar per aquí. Retrocedeixo, i davant mateix de la possible retallada a la font, hi ha el que sembla un sender molt netejat, encara que es un barranc molt enfonsat. Hi ha dos petites pujades que si hi ha fang pot ser una mica complicat, però res que no es pugui assumir.
Arribo a la pista que ja no deixaré fins a Segura, encara que abans d'arribar s'ha de creuar un camp de conreu, ja que s'ha llaurat, juntament, el que eren dos camps, que estaven a banda i banda del camí. Una vegada a Segura creuo el poble, i surto per la part alta i vaig a buscar el GR. El camí està molt atorrentat, però a la dreta agafo una pista vella, que a més figura al mapa, que amb uns pocs metres de més, fa que la baixada sigui molt més fàcil. Ho tinc clar la pròxima vegada que passi per aquí, si me'n recordo, està clar. Per a mi es una anomalia que el GR l'hagin marcat pel sender atorrentat i no per aquesta pista abandonada.
Per pista arribo a Saladern. Abans d'arribar he de creuar el Riu Seniol, a gual, i he d'esperar a que dos cotxes el creuin, per evitar els esquitxos. De Saladern comença la aventura, la sortida es amb una pistota amb una pendent força pronunciada. Dalt i a la dreta hi ha una parada on hi ha tres mòbil-homes, que la veritat es que no acabo d'entendre com les han pogut pujar fins aquí. Al poc deixo la pista, per un altre de molt perduda, a la dreta, que em porta a uns camps, aquí s'ha de creuar pel mig, a la dreta hi ha herba i a l'esquerra es un camp àrid. Es el Pla de la Font. Arribo a una pista, que al poc la deixo ja que el mapa em marca un sender que estalvia uns retombs. Em costa una mica trobar l'entrada però mercès al gps i al camí que es veu al seu mapa ho trobo. Puja de valent, però res que no es pugui fer. Enllaça amb la continuació de la pista que he deixat, encara que ja no es pista, a l'alçada d'unes runes. De seguida arribo a uns camps abandonats on es perd el rastre que porta a dos camins, el de la carena i el de mig aire. Al dret i fàcil de passar, l'enllaço. Trio el de mig aire, que es un camí completament boscós i obac. Aquí trobo una sèrie de runes i tres cotxes amb tres parelles de boletaires, els tres en diferents punts del recorregut. Arribo a la cruïlla i m'allargo a visitar el Mas de Muntanyès, totalment en runes i quasi completament tapat per les herbes. Hi ha una possible drecera, curta però amb molta pendent i una mica enfangada, pel que no l'agafo.
Ja només queda seguir avall, fins a Conesa, on arribo a l'una en punt després de fer més de quinze quilòmetres i mig. Durant quasi tot dia no he vist el sol, i els núvols no feien presagiar res bo, però no ha caigut ni una gota. La satisfacció es que ja tinc el tomb tancat i ja puc avisar als companys que ja poden buscar el restaurant.  



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




00000000000000000000000



000000000000000000000000000