"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 30 de desembre de 2014

Vilaverd, Serra de l'Ermita, Mas d'en Just, Vilaverd



Vilaverd
Mas d'en Just

Ahir al vespre em van trucar els ex-companys per si podeu preparar una sortida pel més de gener. Encara que no tenia cap intenció de sortir a caminar fins passats reis, vaig fer una recerca ràpida de les caminades que tinc preparades, a prop de casa, i vaig pensar que podria estar be portar-los al tomb de Vilaverd passant per la Serra de l'Ermita i el Mas d'en Just, però sense les ampliacions que tinc preparades d'anar a visitar els masos i barraques que queden a tocar el camí: però jo si que ho faré demà.
Com he de tornar a casa a l'hora de dinar em proposo començar aviat, tenint en compte quan ja hi ha la llum de dia. Arribo a Vilaverd, passant per la carretera vella, i en un aparcament al costat de les vies del tren, deixo el cotxe, em preparo i començo a caminar quan passen cinc minuts d'un quart de nou. Tenia previst fer el tomb per la dreta, però al final canvio d'opinió i ho faig a l'inrevés.
Primer s'ha de passar per sota les vies i de seguida per sota la carretera nova. Vaig a visitar el que queda d'una barraca al costat d'on deixo la pista per agafar el camí vell de Rojals. Segons he llegit aquest camí i alguns altres de l'entorn han estat netejats o reoberts de fa poc. Em desvio a la dreta per un camí ben trillat fins a les runes d'un masia, on amb dificultat, degut a la malesa, puc re-tombar-ho. Intento sortir seguint la parada, ja aquesta va a sortir al camí planejat, però em trobo que el camí està sota de la parada a més de dos metres, pel que me'n torno per on he vingut, tornant-me a baralla amb les alzines i els pins. En aquest tros de camí, al xafar-ho es nota que el terra està una mica glaçat. El camí deixa el bosc i entra en terreny de garriga, encara que està ben trillat i net. Les vistes son amples i boniques, però per terreny rocós i sense ombra, encara que avui no hi ha cap necessitat. Després d'uns retombs el camí puja fort entre marges, prova que el camí vell s'ha perdut., arribant a una pista, que comença aquí. La pista seguia a l'esquerra per anar a un altre mas, ara està completament tapada, però per segueixo per allí seguint un petit rastre molt fonedís. Amb dificultat i mercès al gps, arribo a la part de darrera del mas, on no queda res, estava arrecerat al marge, i ara son tot pedres caigudes. No em dona ni per fer la foto. Intento arribar per una parada més avall però més impossible. Em torno al començament de la pista, i ja entro a la Serra de l'Ermita.
La pista es vella però apte per vehicles. Veig grans fites molt espaiades que comprovo que es per on passava el camí que marca el cadastre. Trobo troncs clavats al terra pintats de verd, abeuradors per animals, encerclats per tanca metàl·lica i munts de terra amb caus en mig. Pel que veure després deuen estar preparant un tros de repoblació cinegètica. Agafo a l'esquerra ja que a l'ortofoto havia vist que a uns 400 metres, per pista, es veien com uns cercles. Quan arribo em trobo una tanca metàl·lica bastant nova que rodeja un lloc similar al que he descrit abans, però aquest tancat. Dins hi ha una cabana de pedra seca ben conservada. No hi ha ningú però es nota que no està massa abandonat.
Després de rodeja la tanca, la part del darrera no es de gaire bon caminar, torno a la pista principal. Tot es pista i bastant pelat l'entorn. Aquí devia haver un incendi bastant gros i només creix la garriga, però a moments a tocar arriba el bosquet de pins. Passo una bassa de medi natural o bombers i ja estic a l camí de Vilaverd a Rojals, que es PR. Abans a la pista hi havien uns tolls encara glaçats. Es senten veus d'alguns escaladors que deuen estar pel Tossal de les Venes. Uns metres després de la cruïlla, a l'esquerra, hi han les restes d'una gran bassa, que em penso que devien portar l'aigua canalitzada des de el barranc de la Variella. Lloc que no vaig a visitar, ja que en poc de temps he estat dues vegades i encara em queda per intentar visitar dos masos o cabanes.
Passo pel costat del Mas d'en Just, i vaig a veure les dos basses i la font. Per arribar he de passar pel costat d'uns “chapullers” amb trossos glaçats. Es veuen un munt de peülles de senglars. Com deuen gaudir per aquí. Les basses es impossible de veure-les, només una mica la tanca verda de la més nova, i a la font no puc arribar-hi, em faltaria alguna estisora o altre estri per poder-ho fer.
El camí està molt atorrentat, veient-se alguns restes de l'empedrat vell, però amb continues pèrdues del que devia ser el camí vell. Això si, es ample i net, però un far de “baixar escales”. Mercès al gps puc arribar a les runes d'un gran mas, no queda res en peu, només trossos de pared. Per arribar he de pujar una parada per damunt de les pedres caigudes de les parets del mas. Amb dificultat el puc tombar. Per sortir miro si puc enllaçar amb el mas o cabana que està una mica més avall, però els marges son molt alts, i està molt brut tot l'entorn. Puc baixar una parada pel camí del marges, però estic al nivell per on he arribat. Veig un rastre que baixa a la parada de sota, al costat d'un roquer amb una considerable inclinació, però no ho veig gens clar. Tornant-me a barallar amb la vegetació, i altre vegada mercès al gps, arribo al camí.
Una mica més avall veig un possible rastre al mateix nivell de les últimes runes que em queden per visitar, però veient l'hora que és i que haig d'anar a casa a dinar, ho deixo córrer. Arribo a Vilaverd, passo per sota la via del ferrocarril, a l'estació, i abans d'anar cap el cotxe, faig les fotografies de rigor a la casa de la vila, a l'església, als rentadors, a la antiga casa de la vila i a la font, on hi ha un gat bevent. Arribo al cotxe a tres quarts de dues, després de fer tretze quilòmetres tres-centes, en una caminada que no m'ha acabat de satisfer per portar a la gent. Més de mitja excursió es terreny de garriga i pelat, sort que els camins no estan tapats, sinó seria una punxada continua. De fer-ha la faria a l'inrevés que es tal com veig que es fa normalment, però tenim una visió de la Serra Carbonaria, la via de l'AVE, Vilaverd, l'estret de la Riba, etc., que encara que sigui bonica i agradable, es la mateixa des de que s'arriba a la Serra de l'Ermita, pel que la miranda es fa monòtona. Es un tomb no recomanable a l'estiu, i avui el temps no m'ha castigat. El vent no era massa molest, el fred no s'ha deixat sentir massa tenint en compte el tapat que anava. En fi, un altre dia de caminar i un altre projecte efectuat. El que si que mentre arribava al destí ja estava pensant en quina caminada he de verificar per portar als ex-companys, amb el resultat que quasi el tinc decidit.  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí. 










00000000000000000000000


000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada