 |
| Vilaverd |
 |
| Mas d'en Just |
Ahir al vespre em van trucar els
ex-companys per si podeu preparar una sortida pel més de gener.
Encara que no tenia cap intenció de sortir a caminar fins passats
reis, vaig fer una recerca ràpida de les caminades que tinc
preparades, a prop de casa, i vaig pensar que podria estar be
portar-los al tomb de Vilaverd passant per la Serra de l'Ermita i el
Mas d'en Just, però sense les ampliacions que tinc preparades d'anar
a visitar els masos i barraques que queden a tocar el camí: però jo
si que ho faré demà.
Com he de tornar a casa a l'hora de
dinar em proposo començar aviat, tenint en compte quan ja hi ha la
llum de dia. Arribo a Vilaverd, passant per la carretera vella, i en
un aparcament al costat de les vies del tren, deixo el cotxe, em
preparo i començo a caminar quan passen cinc minuts d'un quart de
nou. Tenia previst fer el tomb per la dreta, però al final canvio
d'opinió i ho faig a l'inrevés.
Primer s'ha de passar per sota les vies
i de seguida per sota la carretera nova. Vaig a visitar el que queda
d'una barraca al costat d'on deixo la pista per agafar el camí vell
de Rojals. Segons he llegit aquest camí i alguns altres de l'entorn
han estat netejats o reoberts de fa poc. Em desvio a la dreta per un
camí ben trillat fins a les runes d'un masia, on amb dificultat,
degut a la malesa, puc re-tombar-ho. Intento sortir seguint la
parada, ja aquesta va a sortir al camí planejat, però em trobo que
el camí està sota de la parada a més de dos metres, pel que me'n
torno per on he vingut, tornant-me a baralla amb les alzines i els
pins. En aquest tros de camí, al xafar-ho es nota que el terra està
una mica glaçat. El camí deixa el bosc i entra en terreny de
garriga, encara que està ben trillat i net. Les vistes son amples i
boniques, però per terreny rocós i sense ombra, encara que avui no
hi ha cap necessitat. Després d'uns retombs el camí puja fort entre
marges, prova que el camí vell s'ha perdut., arribant a una pista,
que comença aquí. La pista seguia a l'esquerra per anar a un altre
mas, ara està completament tapada, però per segueixo per allí
seguint un petit rastre molt fonedís. Amb dificultat i mercès al
gps, arribo a la part de darrera del mas, on no queda res, estava
arrecerat al marge, i ara son tot pedres caigudes. No em dona ni per
fer la foto. Intento arribar per una parada més avall però més
impossible. Em torno al començament de la pista, i ja entro a la
Serra de l'Ermita.
La pista es vella però apte per
vehicles. Veig grans fites molt espaiades que comprovo que es per on
passava el camí que marca el cadastre. Trobo troncs clavats al terra
pintats de verd, abeuradors per animals, encerclats per tanca
metàl·lica i munts de terra amb caus en mig. Pel que veure després
deuen estar preparant un tros de repoblació cinegètica. Agafo a
l'esquerra ja que a l'ortofoto havia vist que a uns 400 metres, per
pista, es veien com uns cercles. Quan arribo em trobo una tanca
metàl·lica bastant nova que rodeja un lloc similar al que he
descrit abans, però aquest tancat. Dins hi ha una cabana de pedra
seca ben conservada. No hi ha ningú però es nota que no està massa
abandonat.
Després de rodeja la tanca, la part
del darrera no es de gaire bon caminar, torno a la pista principal.
Tot es pista i bastant pelat l'entorn. Aquí devia haver un incendi
bastant gros i només creix la garriga, però a moments a tocar
arriba el bosquet de pins. Passo una bassa de medi natural o bombers
i ja estic a l camí de Vilaverd a Rojals, que es PR. Abans a la
pista hi havien uns tolls encara glaçats. Es senten veus d'alguns
escaladors que deuen estar pel Tossal de les Venes. Uns metres
després de la cruïlla, a l'esquerra, hi han les restes d'una gran
bassa, que em penso que devien portar l'aigua canalitzada des de el
barranc de la Variella. Lloc que no vaig a visitar, ja que en poc de
temps he estat dues vegades i encara em queda per intentar visitar
dos masos o cabanes.
Passo pel costat del Mas d'en Just, i
vaig a veure les dos basses i la font. Per arribar he de passar pel
costat d'uns “chapullers” amb trossos glaçats. Es veuen un munt
de peülles de senglars. Com deuen gaudir per aquí. Les basses es
impossible de veure-les, només una mica la tanca verda de la més
nova, i a la font no puc arribar-hi, em faltaria alguna estisora o
altre estri per poder-ho fer.
El camí està molt atorrentat,
veient-se alguns restes de l'empedrat vell, però amb continues
pèrdues del que devia ser el camí vell. Això si, es ample i net,
però un far de “baixar escales”. Mercès al gps puc arribar a
les runes d'un gran mas, no queda res en peu, només trossos de
pared. Per arribar he de pujar una parada per damunt de les pedres
caigudes de les parets del mas. Amb dificultat el puc tombar. Per
sortir miro si puc enllaçar amb el mas o cabana que està una mica
més avall, però els marges son molt alts, i està molt brut tot
l'entorn. Puc baixar una parada pel camí del marges, però estic al
nivell per on he arribat. Veig un rastre que baixa a la parada de
sota, al costat d'un roquer amb una considerable inclinació, però
no ho veig gens clar. Tornant-me a barallar amb la vegetació, i
altre vegada mercès al gps, arribo al camí.
Una mica més avall veig un possible
rastre al mateix nivell de les últimes runes que em queden per
visitar, però veient l'hora que és i que haig d'anar a casa a
dinar, ho deixo córrer. Arribo a Vilaverd, passo per sota la via del
ferrocarril, a l'estació, i abans d'anar cap el cotxe, faig les
fotografies de rigor a la casa de la vila, a l'església, als
rentadors, a la antiga casa de la vila i a la font, on hi ha un gat
bevent. Arribo al cotxe a tres quarts de dues, després de fer tretze
quilòmetres tres-centes, en una caminada que no m'ha acabat de
satisfer per portar a la gent. Més de mitja excursió es terreny de
garriga i pelat, sort que els camins no estan tapats, sinó seria una
punxada continua. De fer-ha la faria a l'inrevés que es tal com veig
que es fa normalment, però tenim una visió de la Serra Carbonaria,
la via de l'AVE, Vilaverd, l'estret de la Riba, etc., que encara que
sigui bonica i agradable, es la mateixa des de que s'arriba a la
Serra de l'Ermita, pel que la miranda es fa monòtona. Es un tomb no
recomanable a l'estiu, i avui el temps no m'ha castigat. El vent no
era massa molest, el fred no s'ha deixat sentir massa tenint en
compte el tapat que anava. En fi, un altre dia de caminar i un altre
projecte efectuat. El que si que mentre arribava al destí ja estava
pensant en quina caminada he de verificar per portar als ex-companys,
amb el resultat que quasi el tinc decidit.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada