"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 25 de març del 2012

La Serra d'Almos, les Moles, Barranc del Capcir, Mas d'Alerany

Serra d'Almos - Pou a la Mola de Casanova

Per problemes familiars avui no tenia previst de sortir pel que no he quedat amb els companys que han anat tots a la seva, però al final he pogut sortir a fer una matinal, i com feia temps que tenia al cap anar a la Serra d'Almos a fer la ruta del Consorci de Llaberia: Ruta del Morral de les Moles, Mirador de la Serra (La Serra d'Almos), pues m'he dirigit cap allà. La veritat es que arribar a la Serra d'Almos i mes pels Guiamets es una bona pallissa, no per la distancia si per l'estretor i els tombs tancats de la carretera.
He arribat al poble i he seguit en cotxe per la pista cap el Mas de l'Alerany, amb intenció d'aparcar abans d'entrar al mas, però he preferit passar-ho i deixar el cotxe després, en una petita esplanada al costat de la pista.
Primer he de dir, que alguns noms no sempre coincideixen el cadastre i els mapes de l'ICC i del Piolet, encara que s'assemblin, jo continuo amb el costum que si el cadastre posa un nom, posar aquest.
Tornant a la caminada, he aparcat al costat de la pista, passat el Mas de l'Alerany i he preguntat un pagès que hi havia a prop, llaurant, si el cotxe allí molestava, m'ha dit que no, i ja he sortit, quan manquen vint minuts per les nou del matí.
Passo a tocar el Mas de Capdà, una gran masia, i la pista entra al bosc deixant el veïnatge dels conreus. Pista que deixo per agafar el que era el camí de bast que unia el poble amb els conreus de les Moles. El camí va pujant però amb intel·ligència, està arranjat pel Consorci i senyalitzat amb maques grogues. L'arranjament ha comportat recuperar les ziga-zagues del camí i que intentessin tapar les dreceres. Quan he guanyat una mica d'altitud i a ma esquerra trobo un bon mirador. Continuo amunt i em trobo que les marques grogues m'envien cap a l'esquerra i el track (baixat de la pàgina web indicada abans) em diu amunt, em fio i segueixo els senyals, arribant de seguida a un pou d'aigua i una barraca. Com feia una mica que havia arribat al començament de la zona de marges de les Moles, estava pensant que encara que poca havia d'haver aigua i mira per on, en el pou hi ha aigua, encara que bruta. Pel que sembla aquí es la Mola de Casanova. A partir d'aquí el camí està obert expressament, al menys sembla que no devia haver o no era per on ho han obert, ja que ens fan pujar les marjades al dret. En un replà hi han uns indicadors i d'allí al Morral de les Moles, en el mapa de l'ICC posa Roca de l'Antònia. La veritat es que des de dalt i ha una gran visió d'est a oest, passant pel nord, falla una mica cap el sud, però no es pot tenir tot.
Segueixo cap a les Moles, primer en pujada i després en baixada a buscar una pista que ve de la zona de “Lo Mas de Capcir”, però abans he passat pel costat d'una vella carbonera, arranjada i les runes d'una barraca amb les restes d'una era, tot ben cuidat pel Consorci.
A partir de l'arribada a la pista tinc la sorpresa del dia. Segons el mapa hi ha un sender que va directe al Mas d'en Beset, l'ICC posa que es el Mas de Capcir, i que em pot estalviar un bon retomb de pista. L'entrada ja la trobo mig tapada de branques però després segueix be, arribo al mas i busco alguna sortida sense entrar a la gran plaça que te davant, busco pels corriols i rastres i l'únic que trobo, que per cert veig senyals de Gr molt velles, em porten a una tanca metàl·lica que m'és impossible passar-la. Trobo com sortir però passant a tocar el mas i sortint pel costat de la porta metàl·lica que està tancada, per a mi ja m'està be, a més no hi ha ningú avui, però vull lligar-la ben lligada per evitar que els que segueixen les meves passes no tinguin problemes amb l'agreujant que tal i com he dit l'entrada al sender estava tapat amb branques. Me'n torno amunt a la pista que la segueixo a l'esquerra, al primer retomb em trobo el GR, però la veritat es que no es veu cap senyal de pintura, ni pels que venen ni pels que van, es el GR7.
Passo pel costat de la porta d'abans tot deixant el mas a l'esquerra dalt, cada vegada es va estrenyent mes el camí, i aquest tros de GR es el tros on el camí està pitjor de tot el dia, el camí baixa molt dret i està bastant enfangat, aquí no han tingut mai en compte les ziga-zagues del camí de bast que era, a més està molt castigat pel pas de les motos abans i ara de les btt. Passo pel costat de les runes del mas de Catxarrina i una mica més avall les d'una barraca.
Quan arribo a pista vaig en direcció contraria a veure si trobo la Cova de les Desgracies, no hi ha cap indicador, però tal i com marca als mapes podria ser que hagués vist l'entrada. Diuen que un pagès es va refugiar aquí en uns aiguats i quan va sortir va morir ofegat pel aigua que baixava pel barranc, però jo penso que en cap moment diuen que va estar acompanyat, pel que com saben que es va refugiar a aquesta cova?, però això ja son figues d'un altre paner, que diríem.
Passo pel costat de la Caseta d'en Pubill, que si no ho saps no la veus, ja que està completament tapada per la vegetació. Baixo al Barranc a veure si veig la Codina d'en Xec, però a l'opuscle del Consorci dibuixen una construcció, no la se trobar, en canvi el camí de baixada ho deu ser, ja que es l'únic mínimament netejat que baixa al barranc.
Passo el Pla dels Burros, on deixo el GR que va a Llaberia, i on fa un temps vaig aparcar el cotxe per fer un tomb per aquí, un tomb del que vam arribar fosc, però això es aigua passada.
Ja per pista, el camí vell de la Serra a Llaberia, arribo on tinc el cotxe, es un quart i cinc de dues del migdia i he fet 11,300 quilòmetres.
El dia ha estat calorós excepte quan he sortir ja que com anava per llocs obacs feia una mica de fresca. A més tota la pujada fins el punt mes alt de les Moles i la baixada des del mas d'en Beset a la pista del Barranc del Capcir el terreny estava molt moll, degut a les pluges dels últims dies i que son llocs obacs. La primera meitat ha estat esplèndida, després la baixada ha estat enutjosa, tal i com he dit abans, i després els quatre quilòmetres de pista s'ha fet una mica pesat. Però el matí, en general, el dono per ben aprofitat.
M'he trobat tres ciclistes, a la baixada, ells pujaven i han agafat un camí que com es normal no surt als mapes, i per la pista final m'han avançat dos ciclistes mes, a més del pagès del començament es tota la gent que he vist.
Com sempre el track el pujo arranjat.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000



0000000000000000000

diumenge, 18 de març del 2012

Masos de Millà, Puig de Millà, Millà, Pla de les Bruixes, Masos de Millà

Masos de Millà i Millà 

Avui ens hem reunit la Chris, en Joan Josep, en Rafa, en Josep Maria, en Lluís i jo amb intenció de fer la ruta ressenyada al llibre de “Caminades per la Noguera” com a excursió número 4, però amb algunes petites variacions, referent sobre tot a la pujada i la baixada i a més allargar-la fins el Puig de Millà, aprofitant que a l'any 2010 es va fer un Camí de Muntanya, des del llogaret de Millà al puig del seu nom.
Deixem el cotxe a un petita esplanada al costat de l'ermita de Sant Romà, dels Masos de Millà, i sortim quan passen cinc minuts de les vuit del matí tot creuant el poble. Només entrar ens estranya veure com en un llogaret com aquest tenia escola pròpia, ja que l'edifici, per dins, es inconfusible.
Creuem el llogaret i baixem als prats, hem de vorejar-ho per la dreta, el camí vell està molt tapat però es veu perfectament entre aquest prat i el superior. Una vegada arribats a l'altre costat, pugem pel que sembla era una carrerada fins a un corral, molt atrotinat, i des d'aquí fins al Corral de l'Andal, uns es desvien cap a la dreta, al veïnatge del barranc, per seguir un sender bastant desdibuixat i que més amunt fa cap a una “pistota” que puja fent revolts, i altres amb mi anem pujant bastant al dret, per roquer, pel que ens sembla era la carrerada, però si ho era, ara està molt desfeta. No es massa difícil caminar per aquest tros totalment roquer ja que la vegetació es molt escassa. Pujant tenim les primeres vistes del Pantà de Canelles, dels Montsecs (d'Estall i d'Ares) i del tall entre ells que fa el Congost de Mont-rebei
Al Corral de l'Andal parem a fer un mos, ben parapetats a la seva pared sud. El vent es bastant fred encara que el sol llueix.
Després amb un “airet” ben fresquet pugem i seguim pel Pla de les Bruixes, tot agafant la Pista dels Pretolers. Abans de deixar-la trobem uns 4x4 que son caçadors, parlem amb ells i ens diuen per on es posaran a caçar, precisament per un tros del nostre camí, però que li farem.
Deixem la pista i anem al dret, amb terreny rocós però de bastant bon passar, ja que hi han bons rastres, fins a trobar el camí, senyalitzat amb pintura verda i moltes fites, pertanyent al Camí de Muntanya, que ens porta al Puig de Millà. Abans ja ens han passat a peu una serie de caçadors, uns quants s'aniran quedant a les “postes”, i alguns d'ells els trobarem mes endavant amb l'escopeta preparada.
Al cim, fotos de rigor, visió dels del Pantà de Canelles, els Picons, Montfalcó, els Montsecs, dels Pirineus, Corçà, la Pertusa, inclús de la Penya Montanyesa, i moltes altres de les que desconec el nom. No ens arribem fins a una punta a ras del cingle, ja que hi ha una posta i no volem raons.
Tornem, i ara seguirem tot el camí que van netejar fins a Millà, però primer parem al costat d'un dels corrals del Peraire, per contemplar la seva alzina, de grans proporcions i després per entrar a visitar la Cova del Biot o del Peraire, cova que ben be val una visita, encara que les formacions rocoses, de calcita, hagin estat totes trencades i arrancades.
A la poca estona, trobem travesser el camí de la guia i ara si el seguim a l'esquerra, es camí de bast, molt bonic, que deixa a l'esquerra el Barranc de l'Horta i poc a poc es va obrint la visió de la vall entre Àger i Corçà. De cop el camí baixa decididament, amb revolts molt ben ideats, i ens deix veure baix de tot, el llogaret de Millà. Passem pel costat del Mas del Peraire, on encara es pot veure els marges de lla seva era, amb les pedres de la vora inclinades i arribem a la font de Millà, es la font del Cinto, amb un gran aljub i uns rentadors, tot molt abandonat. Aquí ens imaginem com devien baixar les dones amb la roba bruta i després pujar carregades amb la roba ja neta. Entrem a Millà, pel carrer de la font, no podia tenir un altre nom, amb les primeres cases arruïnades totalment.
Després d'una petita parada, on l'aire fred es fa sentit, ens dirigim, per pista, cap a l'ermita de Sant Llobí, passant pel mig del que devia ser un corral, que va quedar tallat en dos petits trossos al fer la pista, ja que han quedat runes als dos costats de la pista.
A Sant Llobí es on dinem, asseguts als bancs de pedra i ciment pegats a la pared de l'ermita. L'ermita es del segle XVIII. Sembla ser que els habitacles es fan servir de refugi, per com es normal tant l'ermita com tot el conjunt està tancat en clau.
Continuem per pista, encara que l'últim retomb abans d'arribar a una cruïlla, que es on el camí va cap el Port d'Ager, nosaltres ho fem per una rasa de molt ben pujar. Passem pel costat de mes corrals i ja entrem de nou al Pla de les Bruixes, i quasi a tocar el Corral de l'Andal, on em esmorzat. Aquí la pista en baixada i amb molta pedra solta fa que el caminar sigui dificultós, pel que decidim tallar les amplies llaçades i baixar al dret per rastres d'animals, a més la vegetació es escassa. Passem a tocar unes saleres pel bestiar, on hi ha gran quantitat de sal, i per les Collades i un camí vell que passa a tocar el cementiri, arribem al lloc de sortida, com sempre jo l'últim però aquesta vegada acompanyat pel Josep Maria.
He arribat a un quart de cinc després de fer 17,400 quilòmetres. El dia ha estat fred quan anàvem per carenes, i calorós quan no ens tocava l'aire. Referent a la caminada la realitat es que no han omplert les expectatives que m'havia fet, el terreny no ha estat massa agradable, molt rocós i pelat, encara que amb vistes molt boniques, bonic camí de bast que baixa a Millà i magnifica la Cova del Biot, però ni el llogaret dels Masos, ni Millà, ni l'ermita de Sant Llobí es del mes bonic que he vist, sense voler menysprear-ho. I el Pla de les Bruixes? .. no se com es podien reunir en un lloc tant pelat i tan castigat pel vent. Però per a mi el fet de sortir i conèixer un lloc nou ja es positiu.
No cal parlar de la companyia sempre agradable i amb molt bon humor, però avui també han fallat les discussions pròpies de les caminades, ja que no hem discutit en cap moment per triar el camí a seguir.
El company Joan Josep ha posat la seva crònica: (aquí).

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí
0000000000000000000000000000000 

  
0000000000000000

diumenge, 11 de març del 2012

Pobleta de Sant Miquel, Barranco de las Truchas, Ermita Romànica de Nuestra Señora del Cid

Molí de Doiz

Avui, després de la sortida d'ahir al Penyagolosa, ens aixequem quant el “Cap de l'expedició” ens crida, segur que si no es per ell encara estaríem dormint, ens fem un petit desdejuni on no manca la llet, torrades i/o galetes, tot pel nostre compte, escalfat amb el fogonet que alguns han portat. Després carreguem el cotxe i ens dirigim cap a la Pobleta de Sant Miquel que pertany a la Iglesuela del Cid. En cada mapa he trobat noms diferents, encara que es a la Comunitat Valenciana està al límit d'Aragó, pel que en tot el petit recorregut que hem fet no m'ha estat possible esbrinar el nom correcte dels llocs, pel que he decidit posar el que em semblava de les diferents opcions. La Pobleta de Sant Miquel, en el mapa del cadastre diu Sant Miguel de la Puebla, de la Puebla de Ballester, està clar que aquí el nom està en castellà.
Per arribar en cotxe fins aquí ha estat una petita odissea, ja que els cartells indicadors a les carreteres son nuls, trobàvem uns pocs cartells pels que circulaven en direcció oposada, encara que no hem trobat quasi a ningú, en canvi bastant ben marcat pels que fan “El Camino del Cid”, ruta per Btteros.
Al final arribem al llogaret. He trobat una petita descripció que com es normal torna a canviar el nom:
Sa Pobla del Bellestar, també conegut com a Sant Miquel de Pobla, no és un poble, sinó un petit conjunt històric artístic situat a la frontera entre Terol i Castelló, entre les localitats de la Iglesuela del Cid i Vilafranca, format per una torre i un pont medieval que salva el riu de les Truites i marca els límits d'ambdues províncies.
Pos això ... Referent a la torre, un altre descripció:
Es tracta d'una torre que defensava tant el pas sobre el Riu dels Truites com la frontera entre les terres d'Aragó i de València.Presenta 4 pisos amb un vessant de teulada dirigida al sud. No obstant això manté 2 nivells en l'acabat de la torre; el superior dirigit cap al Nord, mantenint tots els merlets al mateix nivell. En la seva cara nord presenta 7 espitlleres; en la seva cara sud, 6. Existeixen dues entrades: l'original en arc de mig punt en direcció est; existeix una altra en accés en rampa en l'oest. L'entrada en adreça sud és més moderna. Fàbrica de maçoneria i de cadirat en les cantonades. En la seva cara est presenta 2 espitlleres i diferents finestres de petita grandària. En el seva cara est hi han 5 espitlleres amb un recinte de protecció. Actualment es utilitzat com a habitatge particular.
La torre aprofita el pendent del vessant i la seva cara més àmplia s'orienta al nord on es troba el pont.
Després de veure el que es podia veure del llogaret, amb una bassa recol·lectora d'aigua i una petita plaça on està situada l'ermita, ens dirigint cap el barranc, riu, rambla .... de les Truites o de las Truchas, com el vulguem dir, tot deixant a ma dreta l'Assagador de l'Emprin i el PR a Vilafranca. Son mig quart de dotze del matí.
Tal i com he dit el Riu de les Truites es la frontera entre el Maestrazgo (Teruel) i l'Alt Maestrat (Castelló). Anem seguint el barranc, arribant al Molí de Dolz on parem a esmorzar. Aquí hi ha un pont que la meitat valenciana està ben conservada i la meitat aragonesa està de qualsevol manera, amb pedres soltes com a barana. Quan acabem la Chris i el Juan, reculen ja que van a buscar el cotxe i ens esperaran al final de la etapa. Els altres quatre continuem. Anem resseguint el barranc, passem pel costat de “La Gotera” no ens assabentem d'on be el nom, tot està completament sec, encara que es una raconada ombrívola. Mentre dos van a veure unes coves que es veuen dalt de la pared, els altres dos anem seguint, retrobant-se per visitar una sínia que deu pertànyer al Mas del Molí d'Enrius. A partir d'aquí ve la part de la que ningú té ni idea de com pujarem a l'ermita, que ja em divisat dalt de tot a més de 150 metres de desnivell. Primer remuntem per un caminoi el Barranc del Canto, de seguida veiem que era camí de bast, el camí es va enlairant, veiem a l'altre costat l'entrada de la cova de la Bonifacia, on s'han fet excavacions i han trobat restes arqueològiques. Els dos que han anat en cotxe ja ens fan senyals que son dalt. El camí segueix pla en direcció nord-oest, trobem un camí que puja a la dreta i l'agafem, va a sortit a un altre camí transversal, també en direcció NO, o sigui a la mateixa direcció per on anavem però unes parades mes amunt. Des de que hem deixar la sínia tot l'entorn son parades completament abandones, mirant al mapa a casa hem vist que tota aquesta zona son “Las Viñas”. Trobem un altre camí travesser, es el Camino de las Viñas que comunica els conreus amb la Iglesuela, ja revoltem i ja per camí vell, empedrat, ens dirigim a l'ermita. No cal dir que jo soc l'últim en arribar. Manquen deu minuts per les dues de la tarda i hem fet una mica mes de cinc quilòmetres.
Després a casa he mirat el mapa del cadastre i resulta que tot el camí de pujada existeix, o sigui no em inventat res, però ho hem endevinat totalment.
Visitem l'ermita, com es normal per fora ja que està tancada, no el seu gran pati. També visitem el que podria haver estat l'assentament iberoromà, però amb tot el munt de pedres fent corralisses es molt difícil esbrinar res, si que veiem on sembla que hi podien haver estat dos habitatges, un bassa, un recollidor d'aigua i poca cosa mes.
Al arribar dalt s'ha acabat la bateria de la màquina de fotografiar, pel que ja no he pogut disparar ni a l'ermita.
Després d'un bon dinar amb el menjar que portàvem, entre bromes i rialles s'ens fa l'hora de marxar. Pugem al cotxe i cap a casa.
No cal dir que han estat dos dies esplèndids i que a més el temps ens ha fet costat ja que ha fet molt bo, a banda del fred a la nit d'ahir, però ja era d'esperar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
El company també ha posat una entrada al seu blog (aquí)


0000000000000000000000

000000000000000000000000

dissabte, 10 de març del 2012

Sant Joan de Penyagolosa, Pregunta, Cambreta, Penyagolosa, Lloma dels Conills, Sant Joan

Cim del Penyagolosa - Sant Joan de Penyagolosa 


Per aquest cap de setmana hem decidit de fer alguna cosa diferent, es tracta de pujar al Penyagolosa que es el cim mes alt de la “província” de Castelló i la segona de la Comunitat Valenciana, de 1.814 metres (en el wikipedia posa 1.813), un cim que no hauria de portar cap problema, ja que es un cim que tothom hi puja, i que a alguns de nosaltres ens fa molta gràcia. Es una zona diferent de la que desconec completament. I per l'endemà diumenge la previsió es anar a donar una petit tomb pel “Maestrazgo”, però això serà pel pròxim reportatge.
Hem quedat trobar-nos a les 6 del matí, la Chris, la Vanessa, en Joan Josep, en Joan, en Juan (que a més serà el xofer) i jo. Puntualment ens ajuntem i després de carregar el cotxe, sortim mes o menys a un quart de set. Es una cotxe-furgoneta de sis places, el que fa que podem viatjar tots junts.
El viatge, entre rialles i bon humor, es fa una mica -només una mica- mes llarg ja que queda demostrat que la comunitat valenciana se'ns ennuega una mica i després ens trobem amb la nul·la senyalització en el Maestrazgo (ja tenen raó els que demanen “Teruel existe”).
Arribem a Sant Joan del Penyagolosa, on tenim reserva de dormir i sopar. Ens preparem i sortim a les onze del matí per la pista i agafant, de seguida, el Barranc de la Pegunta, que a més es l'enclavament de major biodiversitat del Parc Natural del Penyagolosa i de la Comunitat Valenciana. Part de l'itinerari està dotat de cartells interpretatius de la vegetació més significativa de la micro-reserva de flora amb la finalitat que es conegui millor l'alt valor ecològic del lloc.
Va pujant suaument i primer trobem la Font Nova de la Pegunta, que en realitat és el sobreeixidor del dipòsit de la Font de la Pegunta, la qual es troba més amunt seguint la sendera. En l'espai comprès entre les dues fonts es pot apreciar un canvi en la vegetació: pi albar, cirerer de Saint Lucia, heura, arç blanc, teix, grèvol, aurons, pomera silvestre, roser silvestre i la campaneta d'hivern. És precisament aquesta part del barranc la que es va protegir mitjançant la declaració de micro-reserva en el 1998 amb la finalitat de preservar-la.
Continuem la nostra ruta durant una estona fins a una bifurcació, aquí el barranc es divideix en dos, el braç de la dreta denominat Barranc del Forn i el de l'esquerra que va en direcció a la Banyadera, nosaltres agafem cap la primera, per després agafar cap el Mas de la Cambreta, passant pel costat de la seva font, amb els bassis completament glaçats i on trobem les primeres plaques de gel.
Arribem al Mas de la Cambreta, sembla que encara està en servei, però no habitat. Son terrenys completament ramaders. Des d'aquí i per pista anem a visitar la “nevera”, està a uns setanta metres de la pista on hi ha un plafó que indica la direcció. La nevera es una construcció del segle XVII i que segons una crònica servia per la utilització en refrescs i en la conservació del peix de les poblacions de la Plana de Castelló. No es pot veure gaire cosa, ja que la quasi totalitat està a nivell inferior del terra, la entrada tapada per esbarzers i el sobreeixidor tapat per la terra i només s'endevina.
Pugem fins un collet, però per un camí vell i no per la pista, fet que ens estalvia un retomb. Mentre es decideix per un pujarem al cim, ja que hi han diferents propostes, trobem un grup que busquem la nevera i no la trobem, amablement el company Joan Josep els indica el camí.
Aquí quatre del grup decideixen anar a buscar la canal per pujar al cim, ja que era la seva opció des del començament del Joan Josep i la Chris i a la que s'apunten en Joan i la Vanessa. Els dos coixos o sigui en Juan i jo ens anem a pujar per la banda nord però sense anar a buscar el camí normal, si no des d'on som intentar arribar al refugi i allí, si, empalmar al camí. Ens separem i quedem que ens esperarem al cim.
En Juan i jo, comencem a pujar pel vessant, la pujada no te dificultat a no ser per la pendent; anem pujant fent llaçades que a vegades s'han d'eixamplar degut a que anem trobant neu dura i glaç, intentant salvar-ho el màxim possible.
La veritat es que cada vegada esbufego mes, però vaig pujant sense parar, només per agafar una mica d'aire aprofitant de fer algunes fotografies. No veiem com empalmar amb el camí normal ja que tenim una bona barrancada en mig, es el començament del Barranc de la Pregunta. Per fi divisem el cim, ple de gent. Arribem mes a la dreta del segon cim, i d'allí al cim principal. Ens acomodem i ens preparem a esperar als companys de la canal. Son mig quart de tres del migdia.
La gent comença a marxar, encara que arribem uns pocs mes. Aproximadament a tres quarts de tres els telefonem i ens diuen que ja estan pujant per la canal i que ja han menjat, pel que nosaltres aprofitem a dinar.
Diuen que des d'aquí els dies clars es divisa les illes Columbretes i el delta de l'Ebre, però amb el barret de contaminació que hi ha entre nosaltres i la plana es impossible veure-ho. Ells arribem al cim allà a un quart de quatre, abraçades, rialles, etc., ells molt contents ja que han aconseguit pujar per on volien, i nosaltres ja estem prou contents d'haver fet el cim. Fotografies de rigor i avall. Jo enfilo primer, però m'avisem que s'ha de fer el segon cim, que li farem si no allargar-se fins allà. Mes fotos i ara si, avall.
El camí entre els cims i el refugi té alguns trossos amb gel pel que em de baixar amb compte, com sempre jo em vaig quedant l'últim, però m'esperen al refugi. En aquest tros veiem molt a prop del camí un grup petit d'isards que van allunyant-se poc a poc i sense preocupar-se, gens ni mica, de nosaltres. Seguim fins el Corralito i allí busquem i trobem de seguida el camí per baixar per la Lloma del Conill, un camí molt agradable, que va entre entre els Barrancs de la Pegunta (a dreta) i el de la Teixera (esquerra).
Ja només queda arriba al lloc de sortida, fet que passa a tres quarts de sis de la tarda, després d'haver fet una mica mes de deus quilòmetres amb una ascensió acumulada de de 640 metres, això els dos caminants ja que els quatre “canaleros” no es sap, però el desnivell no crec que hagi estat superior, si la dificultat.
Després de tot això be la part de la intendència, ja que per avui tenim reservat el sopar i una habitació de lliteres, amb dutxa inclosa. Quan hem arribat la temperatura ha baixat una mica, però no té ni comparació amb el que baixarà. En els moments que ens alternem per dutxar-se el termòmetre està marcant entre 5 i 6 graus a l'habitació, i aquesta i la dutxa donen al carrer, o sigui que després de fer-ho hi han corredisses. Quan ja estem tots “guapos” i “nets” anem cap el bar-restaurant que està a l'interior, on entre rialles ens cruspim una serie de bosses de patates, crispis, olives, cacaus i altres articles comestibles, amb unes gratificants cerveses, tot en espera de l'hora de sopar. El complement del dia es el sopar, amanida, sopa o estofat de patates i vedella, plat amb llonganissa, xoriço, botifarra negra (morcilla), dos costelles i patates fregides, postre, aigua, vi i gasosa, i per arrodonir-ho cafès o infusions, o sigui un tip, pel que hem de passar una estona jugant al dominó per poder pair tot això. Les bromes i rialles no han mancat a tota la estona, encara que cada vegada ha anat afluixant ja que la son ens ha anat guanyant.
Ens anem a dormir i el termòmetre marcava cinc graus, però ben tapats amb el sac no em passat fred. De seguida ens ha guanyat el son, encara que no em pogut dormir d'una tirada ja que entre els roncs d'alguns, les anades al lavabo dels que tenen la bufeta fluixa i altres sorolls, ens hem anat despertant, però cap cosa que no es pugui solucionar amb alegria i companyonia.
A partir del despertar a l'endemà ja es cosa del pròxim reportatge, ja que la sortida no ha finalitzat avui.
El track no el pujo al wikiloc ja que no hem fet res que no estigui super pujat a “inet”, excepte la pujada, mes o menys al dret, per l'esquerra de la part alta del Barranc de la Pregunta, i no crec que sigui necessari. Si algú l'interessa el pot baixar directament des d'aquesta pàgina.

Pels a qui l'interessi el que van fer els “canaleros” podeu entrar a la pàgina del company Joan Josep. “TROUSSEJANT:PENYAGOLOSA”,


Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000

000000000000000000

dijous, 8 de març del 2012

Aquesta obra representa la dura realitat que patim

Copiat de la pàgina de la pàgina web de Culture Jam


Sense comentaris, l'imatge ja es prou explícita.


dimecres, 7 de març del 2012

Una escurçó es va tragar un diputat brasiler


No hi han suficients per acabar amb tots els diputats, senadors, parlamentaris autonòmics, presidents de diputacions, de consells comarcals i demés xucladors i corruptes que hi ha en aquest pu.. país. A més segur que les escurçons moririen enverinades de la mala sang que té tots aquests personatges. 

000000000

diumenge, 4 de març del 2012

El Toscar, Coll de la Vallfiguera, Roca Campanari, Bassis de la Vallfiguera, El Toscar

Roca Campanari - Bassis de la Solana o Nefrotler

Avui m'he quedat sol, ja que els companys tenien unes altres intencions, pel que després de pensar-m'ho m'he decidit a anar al Toscar que feia molts anys que no hi estava, pel que he agafat el cotxe i m'he dirigit cap a Alfara de Carles, i abans del poble he agafat cap allà.
He aparcat a l'esplanada de les Fonts del Toscar, al davant de l'ermita de Santa Magdalena, i he sortit a peu, pel Gr quan mancava mig quart per les nou del matí. A la previsió del temps anunciaven sol i núvols, espero que el sol sortirà mes tard, encara que el vent que es sent si que l'han endevinat.
La meva intenció es pujar fins al Coll de la Vallfiguera, agafar un camí que surt al mapa i arriba a la pista que va al Coll de la Carrasqueta, però pel sud de la Roca Campanari., agafar cap el Mas del Tintorer, anar a buscar el Barranc de la Vallfiguera, tornar a arribar al Coll de la Vallfiguera, i des d'allí anar a buscar el camí que baixa al Toscar per la Cova Pintada, o sigui un “8” que crec que em podria quedar força be.
Surto pujant pel Gr, es un camí totalment boscà, amb restes d'empedrat, encara aquest que molt malmès, i que poc a poc va guanyat alçada i entre els arbres es va veien uns vistes magnífiques, la Moleta, les Rases, la Vall del Toscar i les formes rocoses de l'altre costat de la barrancada.
Arribo al coll, i busco el camí que m'hauria de portar a la Roca del Campanari, em sembla trobar-ho encara que no acaba de coincidir amb el mapa, però tampoc acabava de coincidir tot el camí de pujada. Segueixo per un caminoi que es veu clarament la traça però que cada vegada es va tapant pels boixos i per les branques d'alzina i pi, pel que em costa molt continuar i l'he d'abandonar, fet que em comporta haver de canviar l'excursió, al no poder fer el tomb com volia, però penso que si el tancament del vuit que tenia previst fer de tornada, el repeteixo, el podré fer encara que allargui la caminada.
Quasi que em passo les restes d'un pou de pega, que queda uns metres apartats del camí, i trobo un grup de joves que em pregunten per anar al Toscar i que segons sembla els està agradant molt el tomb.
Poc després de deixar el camí cap a la Cova Pintada, es troba un camí que en un blog he llegit “sender molt perdut, si la gent va passant s'anirà conservant”, no sembla que retalli massa però ho vull provar i sobre tot per si puc ajudar a conservar un camí. De primer puja fort però es camí, però de cop entra en una canal, amb una pendent considerable, on em fa molt fatigós anar pujant, i quan es surt de la canal, quasi dalt de tot, el rastre sembla desaparèixer entre els boixos. Per fi arribo a una pista que no està als mapes, i mercès a l'orientació en un joc de pistes noves, arribo a la principal. Aquí està la Roca Campanari que segurament deu el seu nom a la seva forma. El que estic bastant convençut de que aquest sender no el tornaré a fer.
El temps està canviant, s'està tapant i els núvols, ben negres, estan venint a molta velocitat empesos pel fort vent. Paro a menjar una mica i m'adono que estic al davant d'unes runes, que em sembla es el Corral o Mas dels Gossos, segons els mapes vells, però en el mapa nou surt completament desplaçat.
Segueixo la pista i a tocar l'entrada d'un xalet arranjat hi ha una fita que indica el camí que baixa a creuar el Barranc de la Vallfiguera, camí que agafo. Les vistes son espectaculars i va baixant suaument fins a creuar-ho, lloc on estan els bassis, molt malmesos però on baixa aigua.
El camí continua bastant planer i va guanyant desnivell, ja que el barranc es va apregonant. Comença a ploure, que poc a poc va augmentant en intensitat. Abans d'arribar al coll de la Vallfiguera em desvio per anar a visitar els Bassis de la Solana, son d'obra i estan molt ben conservats, semblen molt nous, estan plens i entrant aigua.
Arribo al coll i com continua plovent desisteixo d'anar a buscar el camí de la Cova Pintada i baixo pel camí mes recte, que es per on he pujat. La baixada se'm fa llarga ja que està mullat i les roques llisquen molt.
Arribo al Toscar, quan manquen 10 minuts per les quatre de la tarda i sota una gran pluja, després de fer 13,300 quilòmetres.
El dia ha estat profitós a mitges, encara que el tomb ha estat preciós amb unes grans vistes, per camins molt boscans, m'ha mancat una mica de sort en l'enllaç i amb la pluja, ja que em feia molta gracia passar per la cova Pintada, però ja tornaré d'aquí a poc temps. I el temps ha estat un imprevist, ja que la previsió del temps era pluges al Pirineu i a l'oest de Catalunya, però ni una paraula de pluges al sud, està vist que per Catalunya Radio el sud no existeix.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000

000000000000000

dissabte, 3 de març del 2012

El major robatori de la història de Catalunya

No poso cap comentari, només us emplaço a veure els vídeos. El vídeos estan al youtube i la informació la he agafat de "albanodante.blogspot.com"

............
..............

divendres, 2 de març del 2012

S'ha d'estar indignat

AQUÍ ANIRÉ  POSANT TOTES LES NOTICIES QUE CREC QUE ENS HA DE FER ESTAR MES INDIGNATS. Sé positivament que no servirà per gaire cosa, però vull posar el meu granet d'arena. Els titulars que posaré (amb el seu link corresponent, d'on he tret la noticia), amb un comentari per part meva, els aniré posant per dies que jo els he llegit, tant pot ser en català com en castellà, i perquè encara no llegeixo noticies en anglès (tot arribarà). Cada dia que posi com a mínim una, passarà a sortir com a pàgina del dia, arrastrant les noticies que ja estan entrades, per així aconseguir que estigui tot el que crec que no es correcte.


Llegit el 3 de març del 2012
Un alcalde socialista lleva 8 años cobrando sin acudir a su trabajo
Quan treballava no vaig trobar mai aquests "xollos".
La Iglesia pide a los andaluces que trabajen 
I continuen predicant el que ells no fan. QUINA BARRA.
La gran farsa de las sesiones en el Congreso de los Diputados
I nosaltres els paguem per això. 
Archivan la causa por las cargas policiales contra 'indignados' en la plaza de Cataluña
Si això es justícia es per cagar-si

705.000 euros de “subvenciones" para la CEOE y los sindicatos CCOO y UGT
Vinga retallades a serveis socials i regalant diners a sindicats i empresaris. Son una colla de F.P. 

Llegit el 2 de març del 2012
 L'Estat pagarà 20.000 euros a Arnaldo Otegi per una condemna "desproporcionada"
Però perquè ho hem de pagar entre tots els habitants de les espanyes si ha estat un error d'algú, pues que ho pagui els que els van condemnar desproporcionadament. ES QUE SON CUL...S.
Montoro asciende en Antifraude a Pilar Valiente, dimitida por Gescartera
Una persona que va haver de dimitir per tapar un frau des d'un lloc de responsabilitat resulta que ara li donen un altre de encara mes responsabilitat política.
El PP despide a periodistas para colocar a los suyos, entre ellos los consortes de altos cargos
Això es corrupció, encara que ho amaguin.
El suculento negocio de CCOO y UGT
Es una pàgina lligada amb "Libertad Digital", però sembla que es correcte.
 
Llegit el 1 de març del 2012
El dinero del fraude de Emarsa equivale a lo que debe la Consejería de Educación a los colegios e institutos 
Continuo dient que en aquest país es necessita una depuració total de politicastres. No se si ens posaríem d'acord en la forma de portar-ho a terme, ja que el que penso em diran que no es factible en un país que diuen que es civilitzat.
La desmemoria de la Iglesia
Si es propietat d'ells que s'ho arreglin, si ho hem de pagar entre tots que passi a propietat pública.
La lista de los 56 directivos de cajas rescatadas que ocultan su sueldo
I ningú dels que poden foten ma ho fa, ja que ells estan involucrats. I el mes greu es que el governador del banc d'espanya en comptes de preocupa-se del que passa a les entitats financeres, que es la vostra obligació es dedica a predicar baixes salarials. VERGONYA. Caps s'haurien de tallar.

Llegit el 28 de febrer del 2012
Los espías norteamericanos se burlan de Aznar y de sus ideas 
Fins i tot els seus amics americans se'n foten d'aquest MAMARRATXO
El BNG insta al Gobierno a explicar a cuánto asciende la deuda de clubes de fútbol con Hacienda y la Seguridad Social
Fins a quan els clubs de futbol s'han de finançar devent diners a la Seguretat Social i a Hisenda sense que aquestes actuïn com ho farien amb qualsevol empresa?. El club que no tingui diners o que es desfaci o que baixi a regional.
El duque reconoce que la Infanta sí firmaba cuentas de la empresa Aizoon
Cada vegada que intenten defensar-la, la tracten com a "TONTA DEL CULO"
.
Llegit el 27 de febrer del 2012 
José María Mena, ex fiscal jefe del TSJ de Cataluña, en 'Salvados': "Los jueces no se venden, se regalan"
 Si algú no ho entén que s'ho faci mirar. El que es segur es que els que poden prendre mides no ho fan ja que son els beneficiaris.
Díaz Ferrán usa un testaferro para evitar el embargo de un Rolls Royce
Si ho hagués fet un pobre desgraciat l'haurien fotut a la presó, però estar clar com es un d'ells ...
Cataluña dedicará 13 millones a subvencionar empresas culturales
Crec que abans de gastar diners en subvencions a empreses privades, encara que son culturals son empreses, s'hauria de dedicar-los a no retallar la sanitat i l'ensenyament.

Llegit el 25 de febrer del 2012 
Los bebés sufren los recortes de Cospedal 
Pel que sembla a aquesta individua no li van fer la prova ja que si no li haurien trobat aquesta malaltia al cap, ja que es impossible dir i prendre aquesta mesura estan be del cap. 
España aportará unos 15.000 millones para el rescate de Grecia 
Però com podem deixar diners al altres països perquè paguin les seves deutes si no tenim per que les diferents administracions paguin als seus proveïdors?

Llegit el 24 de febrer del 2012 
Absolt l'alcalde de Tordera acusat de permetre la contaminació d'una riera 
Si la riera es va contaminar i l'alcalde va fer tot el possible vol dir que algú no ho va fer, però estar clar jutjar a la administració deu ser tabú.
Bankia, sueldos millonarios para todos
I aquests sou s'han pagat des d'una entitat que ha rebut una milionada de diners en ajudes públiques, o sigui pagat per tots nosaltres, INCONCEBIBLE que no passem a tots aquests personatges "per la pedra" (com vulgarment es diu). 

Llegit el 22 de febrer del 2012
Fernández Ordóñez apoya la bajada de salarios para superar la crisis
Si en comptes de preocupar-se dels salaris s'hagués preocupat de vigilar a les entitats financeres, que es la seva obligació, no estaríem en la situació que estem.
CCOO y UGT reciben otros 340.000 euros del Gobierno 24 horas después de la manifestación
Sigui abans o desprès de la manifestació, lo incomprensible es que tan els sindicats i la CEOE cobrin diners dels contribuents, QUE HO PAGUIN ELS SEUS ASSOCIATS.
Once ex ministros de Zapatero cobran hoy 10.000 euros mensuales
Quan a un treballador se li acaba un contracte deixa de cobrar de l'empresa on treballava, però aquesta MERDA DE SANGONERES no en tenen mai prou.

Llegit el 21 de febrer del 2012
El jefe superior de Policía se refiere a los manifestantes como 'enemigos'
Està parlant dels estudiants de l'Institut I.S.Vives. Només desitjaria que als fills d'aquest individu quant tingui la mateix edat d'aquells nanos rebi la mateixa quantitat de cops, per una policia que hauria d'estar al servei del poble.
CiU afirma que les protestes contra la reforma laboral poden "empitjorar" la situació
Com es pot ser tant curt de gambals per dir que si protestes serà pitjor, o sigui traga o si no et donarem més pel sac
Rajoy advierte a los millones de personas que se manifestaron el domingo: “España los dejará atrás”
O sigui igual que CiU, o d'acord o traga. Ni dret a la rebequeria.

Llegit el 20 de febrer del 2012
La visa corrupta del amigo de Matas
Pel que es veu no està previst que torni els diners, al menys no sembla que en cap cas de corrupció i robatori estigui previst. FINS QUE NO TORNI FINS L'ÚLTIM EURO NO HAURIEN DE SORTIR DE LA PRESÓ, i si no poden que es podreixin a dins
Economía concede a 12 entidades 41.235 millones en avales para financiarse
O sigui que si l'entitat no paga, pagarà l'estat, i vinga posar diners públics. I avals als petits empresaris, autònoms i famílies, per quant?.

Llegit el 18 de febrer del 2012
Varios diputados con vivienda en Madrid cobran 1.800 euros extra para alojarse
Hi han molts "espanyolitos" amb feina fixa que no cobren els que aquests personatges cobrem com a extra enganyant (està clar que qui paga es deix enganyar) amb el seu domicili habitual. DE PENA.
La Casa del Rey protegerá a Urdangarín
Amb diners públics es protegeix  a un "xoriço".

Llegit el 17 de febrer del 2012
Carga policial en Valencia contra menores. Nuestro hijos
A més de donar-nos pel sac no ens deixen ni el dret al "pataleo" (rebequeria). La policia no deu tenir clar d'on surten els diners per els seus sous, si no, no ho entenc.
Pajín reconoce ahora que cobró 11 veces más como ministra de Sanidad
Enganya amb el que declara al congrés i no passa res.
La sospecha de cohecho fulmina al presidente alemán
Igual que a les espanyes, un munt de polítics investigats, acusats, en judicis (això si, aquestes no finalitzen mai, o no t'assabentes del veredicte) i aquí no dimiteix ni el gat.
Juan G. Bedoya: «La iglesia católica vive en un paraíso fiscal»
A les espanyes, Catalunya inclosa, continuen les retallades, però poca broma, a l'església ni un ral de retallada.
El Gobierno indulta a cinco mossos condenados por torturas
O sigui que encara que la justícia els ha trobat culpables ve el govern i els indulta part de la pena per què no entrin a presó. Es una forma més de comprar a la policia?.
Fitch eleva el rating de Islandia, que deja de ser bono basura
I es el país que va deixar caure la banca, els banquers estan en busca i captura i han presentat una demanda judicial al que era primer ministre. No podien prendre bona nota els polítics espanyols.

Llegit el 16 de febrer del 2012
El Govern basc es gastarà aquest any 48.231 euros en les classes d'eusquera del 'lehendakari'
Està clar que el que faci el govern basc es problema d'ells, però aquestes classes no haurien de ser pagades pel lehendakari de la seva butxaca?. Com es pot presentar a president d'una autonomia sense saber el seu idioma?, i no em val de dir del Montilla, que encara que no ho parlava del tot be, sabia l'idioma. I ara em pregunto, qui va pagar les classes de català?.

Llegit el 15 de febrer del 2012  
I no li descompten del sou com a qualsevol treballador. QUINA BARRA!!!!
De la notaria per demostrar que no es ajuntaria amb el PP al casament de les dues formacions (està clar que ajuntar-se no es casar-se). No ha mentit al poble.
O sigui que si el rei va donar l'ordre es que ho sabia, pel que es CÒMPLICE d'estafa
Encara que hi ha alguna cosa positiva com ara la disminució de càrrecs directius, la supressió de la publicitat comportarà que tot el finançament sigui suportat pel erari públic. Es un pas per la privatització, si no al temps.

000000000000000000000000

La cunya negre, primer monument a la desobediència civil

"Quan el govern viola els drets del poble la insurreciò és per al poble i per a cada porció del poble, el mes sagrat dels seus drets i el mes indispensable dels seus deures"
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà de 1793