"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 30 de gener de 2013

dimarts, 29 de gener de 2013

La sospechosa ubicación de once estaciones del AVE

La sospechosa ubicación de once estaciones del AVE

Quan la planificació es fa amb el cul .... O potser no.
Es lògic que estem en crisis, si es que el poble ha viscut per sobre les seves possibilitats.

000000000000000

diumenge, 27 de gener de 2013

Les Cases Noves de la Riera, El Castellot i ermites de Sant Andreu i Mare de Déu del Vinyet



El Castellot i ermita de Sant Miquel - Sant Sadurní

Primer de tot he de fer un aclariment, alguns amics i coneguts m'han comentat amistosament però més d'una vegada que m'enrotllo massa en les explicacions de les meves caminades, segurament deuen tenir tota la raó però he de ser sincer, el blog i les explicacions les faig per a la meva satisfacció personal, això no vol dir que si de passada pot servir al demés estaré doblement content de haver-ho escrit. El meu blog es públic total amb una única condició, que es tracti com a llicencia “Creative Commons”. No m'entretinc a explicar de que tracta això ja que a “inet” es troba la suficient informació.
Ara passo a escriure un altre totxo tractant del que he fet avui. Per avui tenia previst anar a Fredes però m'he tornar a quedar sol, m'ho hauré de fer mirar això, i segons les informacions hi ha bastant de neu. Però el que m'ha donat més peresa es la tornada de més de dos hores, cansat i sense companyia, dada que m'ho ha fet repensar. Com teniu una cosa completament preparada a Castellví de la Marca, al Penedès, que era pujar al Castellot on hi ha un vèrtex geodèsic i després donar un tomb per la zona, ahir a última hora faig un canvi de papers i gravo les noves dades al gps i avui em dirigeixo cap a les Cases Noves de la Riera. Pel que sembla Castellví de la Marca es una agrupació de diversos veïnats, amb centre a la Múnia. Sembla ser que el nom li ve, Castellví de castell i Marca perquè era frontera o sigui de la Marca Hispànica.
Arribo al veïnat de les Cases Noves de la Riera, aparco i surto a dos quarts i mig de nou, baixant per la carretera a creuar el pont sobre la Riera de Marmellar, agafant el camí de la Riera per deixar-ho als pocs metres per un sender molt marcat que s'enlaira ràpidament. De seguida es veu que no es camí vell ja que puja al dret, sense problemes, les restes dels marges. Hi ha un moment, abans de la pista, que trobo el que sembla el camí vell encara que el veig bastant tapat, pel que ho deixo correr ja que no crec que només començar sigui el moment de fer descobriments. A la pista, en principi, dubto si fer el tomb per la dreta o per l'esquerra, al final em decideixo per-ho per la dreta, em sembla que serà millor.
A poc trobo la sortida del que era el camí vell, o sigui que la traça marcada d'abans era correcte. Vaig pel que era un camí de carro, es veu per l'amplada i el marge a la dreta que aguanta el camí per on passo. El camí va creuant tarteres, algunes d'elles intenten estrènyer el camí, però no ho aconsegueix, si que ho fa una mica la brossa dels costats. Deixo dues vegades fites a l'esquerra que pugen en direcció al Castellot, la primera per una tartera fitada, amb bona traça al començament, i l'altre per un sender que puja fort. Jo en canvi vaig seguint el camí ample, bastant bonic, obac, i resguardat del vent que es sent bufar per les altures.
Deixo un tercer sender a l'esquerra, amb fites a l'entrada. Jo segueixo per on anava, però em trobo primer, sembla que hi havia una cruïlla i per on em sembla que seguia recte està completament tapat i l'altre arriba a una pared rocosa, on hi ha un sender molt tapat i relliscós, en mig d'un gran desgavell, com si hi hagués un pujador que hagi quedat desfet pel aigua, ja que estem en un barranc. Reculo fins les ultimes fites. El camí comença a pujar fort, però a part d'això es molt fàcil de seguir, i al enlairar-se em deix veure el que em sembla que era el camí d'abans una vegada superada la pared. Tota la pujada està plena de les restes de marges, jo vaig seguint fites i tacarrots grocs als arbres. Hi ha moments que sembla que surtin camins a dreta i esquerra, les fites ajuden molt ja que els succedanis son tan amples i semblen tant bons com el que pujo. Tornem a estar en el de sempre, que mai netegen el camí vell que normalment van fent esses, i això queda demostrat quan vas pujant entre mig del marges, encara que com els marges estant desfets no has de pujar “escales”.
Arribo a una pista que ja no la deixaré fins al cim del Castellot. Tant aquesta pista com quasi totes les que faré durant el dia, que serà quasi tot el recorregut una vegada baixi d'aquí dalt, son pistes retocades i pedregoses. Aquí em creuo amb dos betteros que baixen i escolto a un dir: “Les baixades no em molen”, jo penso que si baixant per pista diu això que li deu passar baixar per senderons desfets, després arribo a la conclusió que es un problema d'ell i que jo no he de fer res.
Del Castellot nomes queda en peu un tros de la torre central, amb una senyera al cap damunt i una petita part de l'ermita de Sant Miquel. Aquesta té una paret lateral i la de darrera al costat mateix del cingle sent una continuació d'aquest i l'altre lateral molt a prop. El vèrtex geodèsic no té piló i està situat dalt de l'ermita. O sigui que si no es grimpant per les parets de l'ermita o amb una escala no s'arriba, i ja he dit que les parets es continuació del cingle. Una vegada fetes les fotos de rigor i contemplant el paisatge de la plana penedesenca, retorno i vaig a visitar la cova que està en el cingle del castell. Es una gran obertura i entra uns cinquanta metres. Jo tinc una mica de dificultat ja que he d'ajudar-me de les mans des del peu de la gran boca fins el final de la cavitat que fa pujada, uns 50 metres de longitud, però sobretot a la sortida del final a l'entrada. No podia faltar les inscripcions amb lletres ben grosses i colors llampants, alguns d'ells del març del 2012.
Retorno i vaig a buscar el PR. Un altre suplici, el PR baixa per terreny completament descompost, amb uns “esglaons” massa alts pels meus genolls. Precisament quan he entrat al PR tot venint de la cova, dues dones deien de baixar per aquí, però en quan han vist el “percal” han degut de canviar d'idea, i deuen haver buscar un altre lloc per baixar, ja que no m'han seguit.
Arribo a la pista, on hi ha les restes d'una pedrera abandonada, i me'n vaig a visitar Sant Sadurní, lloc on hi ha les restes del poble vell. Pel que he llegir la església consta de tres naus construïdes en diferents èpoques, i te adossat el cementiri, conjunt que com es normal està tot tancat i barrat. El que si que entro es a les runes del que devien ser les cases del poble vell. Quasi a tocar hi ha unes construccions molt noves i bastant maques, i com sempre arribo a pensar com es que es construeix noves edificacions i es deixen caure les velles, estic d'acord amb les lleis de la propietat, però sempre m'ha semblat un absurd.
D'aquí fins el sender on he pujat al mati, per completar la primera part d'un “8”, vaig per una pista, antic camí de carro, on a l'esquerra hi ha diferents mini-pedreres abandonades i a la dreta les restes d'un incendi de no fa massa temps, els pocs arbres que hi ha encara conserven la negror. Es tot un paratge que des de la carretera fins al peu del Castellot ha estat molt castigada pels incendis, pel que es pot contemplar. Des dalt al castell fins a la pista encara es conserven les cintes de plàstic d'alguna cursa de fa algun temps, estan bastant descolorides, i baixa directe per un terreny bastant descompost, només la falta això a un terreny d'aquestes característiques.
Des de que agafo la pista que es el Camí de la Riera fins que toco la carretera després d'haver fet més de 8 quilòmetres dos-cents, poc a explicar. La pista es bastant agradable fins que es deixa a l'esquerra la que donant un gran retomb puja al Castellot, per després anar seguint per pistes amples, molt retocades, pedregoses a les pujades ja que la maquinaria treu tota la terra per repelar-les, i molt solanes.
No veig, i això que faig una petita recerca, les Balmes de la Riera de Marmellar, si que veig unes que podrien ser-ho a quasi un quilòmetre mes endavant d'on marca el mapa i un waypoint que vaig trobar al “wikiloc”, avui he escrit al que ho vaig posar per si em pot concretar alguna cosa.
Deixo el Camí de la Riera per agafar la Marrada del Grau, puc interpretar que baixava per aquí un camí fent marrada per on devia haver algun grau. Ara es una pistota amb una bona pendent, i el camí alternatiu, pel que no feien la marrada, ni rastre. Potser es que el nom no significa el que jo interpreto o ho han destrossat tot.
Ara ja entro en un bon tros on fa temps devia haver un gran incendi i han replantat, com no podia ser menys, pins, sent aquests encara joves. Uns ciclistes quasi que m'atropellen, per culpa meva, en un tomb anava mirant el mapa i quan sento soroll de les bicis intento canviar de “carril” i sort que ells m'esquiven.
Hi han treballs forestals on sembla que estan treien els pins mes vells, encara que son prims, i estan deixant in situ la brossa, com es normal. No se si els ecologistes estaran d'acord però jo crec que el millor es fer com fan o feien a la Serra de Llaveria que les branques les trituraven al lloc, ja que deixar les branques al terreny pot ser molt perillós als estius.
Per fer una mica més del normal pujo dalt de la Setrilla i del Puig d'en Morgades. Al baixar de la Setrilla i prop del cim, aprofito per menjar una mica, des de casa que no he menjat res, i al anar a mirar els paper m'adono que no els porto, pel que quan acabo de menjar torno a pujar i els trobo a terra entre els matolls punxosos, s'han degut caure quan buscava el que podria ser el lloc més alt. Tinc que acostumar-me a tancar la cremallera del bolset del cinturó de la motxilla on porto els papers. Que puc dir d'aquests dos cims?, els dos tenen camí ample al començament, encara que bruts, es van estrenyent i embrutant a mida que puges i quan estats dalt no saps on es el punt més alt. Si fos al Pirineu diríem que son cims de vaques, però com aquí no hi ha vaques ni cabres ni prats, podríem dir que son cims de rostolls, això si, va be per la circulació de les cames del que t'arribes a punxar.
Al Fondo de Can Barceló es deix la pista a les Conilleres, agafant el Camí de Puigserol, on hi ha un tros de camí però de seguida s'arriba a una pista. Es passa pel costat de les runes de Can Rovellats i de seguida s'arriba a la carretera. Abans he vist senyals de les ferradures de cavall que segurament deuen ser de l'hípica de les Conilleres, a més de senyals de senglars. En aquest tros de baixada em noto una forta punxada al genoll, penso que curt i fàcil i encara arribaré coix.
Segueixo una estona per la carretera, entrant a veure, per fora Cal Morgades del Grau i l'ermita de Sant Andreu. Deixo la carretera per camí asfaltat fins a Ca les Annes, a partir d'aquí segueix camins rurals, rodejat de camps de vinyes o sense plantacions però llaurats. Només deixar una bassa contra-incendis, es voreja un camp de vinya per la seva vora, per on passa el tractor tenint el mal rotllo de trobar les restes d'un animal cremat sencer, en figuro que ja mort sinó ja seria la re-pera. Però quan finalitza aquest camp he de vorejar un altre camp per la seva vora, sense cap traça ja que està llaurat fins a tocar els marges. Al sortir d'aquí s'arriba a un altre camí agrícola que em porta a Cal Noia, explotació agrícola i ramadera i a l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet. Sense més problemes s'arriba a les Cases Noves de la Riera on tinc el cotxe, donant primer una passejada pels tres carrers que té. Arribo a tres quarts de cinc de la tarda després de fer una mica més de quinze quilòmetres i mig.
El dia ha estat molt ventós i fred encara que a les zones que no tocava el vent i fins a primera hora de la tarda feia una mica de calor, al menys pel tapat que he anat. El sol s'ha anat veien a estones. A la tarda com el sol ha marxat ja del tot ha començat a refrescar però el vent ha parat. Del recorregut que puc dir que no hagi dit abans, que el primer tomb, pujada al Castellot, val la pena, però pels genolls fotuts més val fer-ho a l'inrevés. Bona visió de la plana Penedesenca, i de les muntanyes de Montserrat sobresortint. Però la resta i fins a tocar la carretera es un bon tomb per btts de les que m'he trobat uns quatre grups, potser quan els pins hagin crescut, si no s'han cremat, podria estar bé, això si, sense esperar trobat dreceres, només pistes. Pel que m'ha semblat tot el retoc d'aquests pistes podrien haver estat conjuntament amb les que em vaig trobar el dia del Pi Sol.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




0000000000000000000000000





000000000000000000000000

divendres, 18 de gener de 2013

Hipòcrites, lladres, corruptes, mentiders .... i ara que?


"Esto no es una trama del PP, es una trama contra el PP", segons la compareixença d'en Rajoy de l'11 de febrer del 2009.

Rajoy o ets un ximple per no assabentar-te o ets un mentider?. Mentider segur que ho es pel que ens ha demostrat en totes les promeses fetes, per això estem segur que es un mentider, però també ximple?, jo no m'ho crec, això vol dir que que el meu pensament es que es un corrupte més.



Que més s'ha d'aguantar per acabar amb tota aquesta podridura?. Els polítics del PPodrit, del PPSOEtambépodrit, CiUambospodrits no poden seguir manant, fent calaix i fent-nos callar.
I mira per on, el Garzón tenia raó de fer les escoltes entre empresonats i advocats ja que una vegada els "presumptes" xoriços de la trama Gurtel estaven ja a la presó es van bellugar diners (potser només la xavalla) entre paradisos fiscals.

000000000000000000000000

diumenge, 13 de gener de 2013

Coll del Grau, Quatre Fites, Pi Sol i Castell de Gimenelles


Pi Gros al Torrent de Sant Marc - Hostal Castell de Gimenelles
Com no sabia si avui sortiria, ahir no vaig quedar amb ningú i he tornat a anar sol. Del tot preparada només tenia una sortida, que es anar al vèrtex del Pi Sol, al Penedès, pel que m'he decidit anar cap allà.
Vaig cap a Sant Jaume dels Domenys i d'allà per la carretera al Pla de Manlleu, fins al Coll d'en Grau, a dos quilòmetres de Sant Jaume. Aparco el cotxe al costat de la carretera, em preparo i surto quan passem cinc minuts d'un quart de deu. Dubto de donar el tomb per la dreta o per l'esquerra. Surto per donar el tomb per l'esquerra però quan he donat unes poques passes canvio de parer, creuo el camp conreat del costat de la carretera, per la punta i sense xafar res del sembrat, i agafo el camí que va a buscar el Torrent de Sant Marc. El començament està ple de deixalles, com va sent normal prop de les carreteres. El tros està ple de senderons i a moments es difícil saber quan es el camí correcte, si no fos perquè el tomb està senyalitzat amb cintes de plàstic, velles i gastades, però als llocs més adients. He de caminar en compte ja que està moll, ahir devia ploure de valent i hi han trossos bastant rocosos que rellisquen. Abans d'arribar a creuar el torrent ja es veu a l'esquerra un pi molt gros. Per arribar a ell, s'ha d'arribar al torrent i baixar per ell, el senderó està trillat, encara que sembla que només es per arribar al peu del pi.
Des del pi el lògic es tornar fins on el camí creua el torrent i seguir-lo per l'altre costat, però jo com sempre he de fer les coses més difícils, per rastres més o menys clars, pujo a buscar el camí, mes o menys al dret. Fins a trobar el camí correcte tot el tros està ple de rastres.
El camí arriba al Coll Beix on hi ha una cruïlla de pistes i al arranjar-les han tapat la continuació del camí. A partir d'aquí seguirem pista boscana, però on les màquines han estan treballant de valent, fent més amples les que hi havia, transformant els camins en pistes o tapant les seves entrades. El camí va seguint el Torrent de Sant Marc, per deixar-ho a la dreta i seguir el veïnatge d'un altre, fins al Coll de les Quatre Fites. Durant tota la pista, sempre en pujada, es va deixant a dreta i esquerra unes altres arranjades de fa poc, algunes d'aquestes eren camí segons el mapa. Els pins de l'entorn, molts de prims i alts, grinyolin per efecte del vent, fet que dona sensacions no massa agradables.
Al coll, han tret una bassa antiincendis que hi havia, ha quedat la cimentació de la base, han tapat el l'entrada al camí que puja al Puig de l'Agulla (no estava massa convençut d'anar-hi) i han fet un tallafoc, en tota una zona molt pelada, que es dirigeix cap el Puig de Sumoi, no se si arriba.
Segueixo la pista carenera, que es la Carrerada dels Pastors. Tinc marcat el cim del les Quatre Fites, i em dirigeixo cap allà. No hi ha camí però hi han varis rastres que surten de la pista, el primer em porta a una barraca de pedra seca, envoltada completament de brossa i sense possibilitat de continuar. Reculo i agafo un altre rastre, que ja m'apropa molt més. Creuo el que podria ser un camí carener, sempre envoltat pel bosc brut, i arribo a un altre cabana de pedra. Tot seguint les indicacions del gps, passo per on em marca el cim, es totalment pla però de fites indicant el lloc res de res. Per no tornar per on he vingut i veient que només estic a trenta metres en línia recte de la pista, segueixo rastres molt fluixos, passo pel costat d'una tercera cabana i surto a la pista. De les tres cabanes dos estaven completament senceres excepte que a una li mancava les pedres que tanquen la teulada, a una no he pogut arribar a la porta i les tres estaven ben envoltades d'herbes, entre elles moltes argelagues.
Deixo la carrerada per dirigir-me al cim, on el seu vèrtex està al final de la pista i de poc al ampliar-la no se'l carreguen. Vistes a l'est i al sur, i una mica a l'oest.
Fotos de rigor, esmorzar, buscar si hi ha un sender que m'eviti recular per on he arribat, però només hi ha un sender que marxa en direcció contraria, cap el Papagai, i un rastre que em porta a una posta de caça.
Retorno per on he vingut a buscar la carrerada, ara pista ampla i fastigosa, que la deixo per un altre de pitjor, que va pel llom de la Serra del Palau, o Gimenelles segons he llegit. El punt més alt està indicat per un munt de fites al costat mateix de la pista, i llavors ve una baixada molt forta de pista repelada per les màquines, on si hi havia algun camí una mica intel·ligent ha quedat completament esborrat. En aquesta baixada es veuen els forats dels pals d'algun/s que han passat abans que jo avui o en els últims dies.
Arribant al Coll Beix, podria repetir per on he vingut o anar a buscar un petit tomb per unes pistes agrícoles que es com va fer d'on vaig copiar el track, però jo encara ho faig una mica més diferent, ja que vaig a buscar les pistes agrícoles que porten cap els masos on estava situat el Castell de Gimenelles i on al mapa marca una masia amb el nom del castell.
En aquesta pista em trobo de cara a un caminador i estem una estona xarrant, m'he explica que el batibull de pistes de dalt es de resultes d'uns diners que van arribar després d'un petit incendi que van tenir per la Serra Alta, i com no tenen ni idea de la conservació del bosc se'ls van gastar ampliant pistes i fent de noves. També m'explica que del castell original només queda unes pedres davant de Cal Fèlix, a tocar el torrent; que en casos molt puntuals i en condicions optimes des d'aquí es pot veure Mallorca, i algunes coses més trivials. Ens acomiadem i cada u segueix el seu camí, jo a donar el tomb per les masies i ell a pujat al Pi Sol per on jo he baixat. Passo entre Cal Pau de les Viudes i Cal Torrell, creuo el Torrent de Sant Marc per un pont apte per cotxes i per camí asfaltat vaig al Castell de Gimenelles, on ara es un hostal, trobo al propietari i estem també una estona xarrant. També m'explica que del castell res de res, i que les pedres del castell van servir per fer aquesta masia, gran i bonica, rodejada per un bon vinyer. Dono el tomb i passo per davant de Can Fèlix, on em sembla veure les pedres que diuen que es el que queda del castell i el que podria ser el camí que pujava (ja es molta imaginació, però això que no falti mai), i com no trobo a ningú pel tombant no li puc preguntar si allò ho es, i no es cosa de trucar a la porta del mas per preguntar per quatre pedres (o potser si que ho era i jo m'ho he perdut).
A partit d'aquí ja no té massa historia sinó que seguir pistes ja bastant més agradables, baixar a creuar el torrent, a gual i arribar al cotxe. Tenia intenció de passar pel davant de El Pujol, però des de baix veig que es una construcció molt nova, pel que no val la pena.
Arribo al cotxe a dos quarts i mig de tres, després de fer quasi dotze quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat de menys de quatre-cents metres.
El dia en quan al temps ha estat fred, amb molt de vent que s'ha deixat notar molt quant estava a les parts altes, ja que la resta anava emboscat. Prop de la carretera es denigrant la quantitat de deixalles que es troba, es que estem en una civilització de porcs. La destrossa que han fet amb les pistes es inconcebible, no es més normal, més barat i de més continuïtat tenir ramats que netegin els boscos i no fer pistes que a més tota la terra que treuen de la pista va a dins del bosc, als seus costats?. En quan a la caminada, el tomb no es que sigui massa agraït, si que es una mica quan estàs als dos cims, que veus una bona plana del Penedès fins a Vilafranca, i el mar.
Si l'hagués de tornar a fer no deixaria el cotxe a la carretera, no m'agrada gens deixar-ho, sinó que aniria a deixar-ho a l'Hostal, segurament en el seu temps devia haver un hostal, ara son tres grups de cases, Hostal de Baix, Hostal de Dalt, i en mig un grup de cases aparellades, com no pot faltar mai en cap població com cal. Sortint de l'Hostal es fa menys de cinc-cents metres d'anar i altres de tornar, que s'haurien de repetir, fins a la cruïlla amb l'Hostal del Castell de Gimenelles i des d'allí ja es pot fer el tomb rodó. A més si un es fixa una mica no cal arribar a la carretera (on jo tenia el cotxe) per tancar el tomb, sinó per on passa el Torrent de Sant Marc i pel mig dels camps erms es pot tallar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.



00000000000000000000000



0000000000000000000000

dissabte, 12 de gener de 2013

Encesa de l'Estelada al Mercadal



Aquesta es la meva, i ...



aquesta de l'Emili Argilaguet Olesti, que com es pot comprovar es molt millor que la meva.

0000000000000000000


 Aquesta era la convocatòria

000000000000000000

divendres, 11 de gener de 2013

Duran dispara contra Millo pel cas Pallerols i adverteix CDC per les declaracions de Vila i Macias


Ara ve la pregunta del milió, si en un partit polític te uns elements terroristes el partit es il·legalitzat, si uns elements d'un partit polític roben diners públics, això es terrorisme financer, no hauria de ser il·legalitzat?. Ostres!!, llavors PSOE pel cas Filesa entre altres, PP pel cas Gurtel, entre molts, Unió pel cas Pallerols, Convergència pel cas Palau, entre altres, tots aquests haurien de ser il·legalitzats. 
Que bé que ho fossin, i els seus membres empresonats per terroristes financers, llavors si que sanejaríem la política d'una vegada. No vull dir que els nous dirigents que sortissen no tinguin, amb el temps, males idees però es tracta de anar tallant caps.


Aquest es l'individuu, lider d'un partit corrupte, que encara va de fanfarró. 

0000000000000

dimecres, 9 de gener de 2013

Cas Pallerols

Que esperes Duran per dimitir (ho sento però no et puc tractar de senyor). No ho farà ja que sap positivament que a les pròximes eleccions el tornaran a votar, per això mateix, per què dimitir?
Hi ha un dita que corre per internet que diu que els lladres tradicionals que ens roben ens elegeixen ells a nosaltres, però els polítics que et roben els hem elegits nosaltres. Som gilipolles!!!


I això que amb una justícia com la nostra només ha trigat 13 anys, un record de velocitat. I sobretot penes per no anar a la presó no sigui que els posin amb els comuns i els deixin un culet ben amplet.

000000000000000000

dimarts, 8 de gener de 2013

Peramola i intent del Tossal de Sant Marc


Sant Marc - L'Arçosa

Avui ha estat un d'aquells dies que les coses no surten totes tal com s'havia previst. Com el cap de setmana passat no havia sortit, m'he decidit anar fins a Peramola i pujar al Tossal de Sant Marc, a la Serra d'Arçosa. He vist que fins al llogaret de Sant Marc hi ha GR (el GR1) i veient el mapes em sembla que no ha d'haver cap pujada forta, i la tornada preveig fer-la per les masies de Arçosa i Montlleví, anat a sortir a la carretera de Cortiuda i en un quilòmetre ja estic a l'entrada a Peramola.
Surto de casa i només passar Tàrrega, on ja es comença a veure amb llum de dia, vaig veient els camps dels dos costats de la carretera, tots gebrats, i passat Guissona ja m'envolta la boira. Penso que hauré de canviar de zona ja que l'última vegada que vaig estar per allí també vaig tenir boira.
Només passar el pont del Segre, després d'Oliana, agafo a la dreta i en comptes d'anar a creuar la C-14 segueixo recte, al poc, quan la carretera vella passa per sota dels grans suports de la nova C14 m'adono que vaig malament, tombo i ara si, creuo la C14 i agafo la carretera de Peramola.
Arribo al poble i aparco davant de l'església, i quan estic fent les fotografies de l'entorn em ve un veí i em comença explicar aventures del poble. M'ensenya el que sembla es la marca d'on hi havia un rellotge, d'on només queda la meitat, i m'explica que quan van remodelar l'església van rebaixar el nivell de la teulada deixant el que eren unes habitacions tallades per la meitat, i estar clar carregant-se el rellotge. A més que entre les pedres de les parets de l'església van posar ciment en comptes de calç que era el que ni havia al començament. Quan començo a escapolir-me li toca el torn d'explicar-me l'espoliació que està sofrint el poble amb l'assumpte de l'aigua, que l'estan prenent tota i portant-la cap el Segre, per beneficiar a ... (??), i com no podia ser menys em diu que l'ajuntament del poble es una sucursal de Can Boix, i ... un munt de coses més que no m'he assabentat del que em parlava
Al final em decideixo i li dic que he vingut per anar a caminar (m'ha costat fer-ho però tot té el seu aguant) i surto a dos quarts de deu tot agafant el camí de les Fonts, molt bonic i frescal al ser obac, surto a la carretera de Cortiuda i de seguida una pista a l'esquerra, tot seguint el GR. En aquests començament trobo restes de gebre. Vaig pujant fent algun canvis de pistes, on les senyals del Gr deixen molt que desitjar, en canvi uns pintades de color blaves-grogues semble línia continua.
Quan es deix la pista s'entra a un bosquet molt maco i agradable, encara que vagi per dins del bosc la temperatura fa que m'hagi d'alleugerir de roba. La pista es deix en el moment de creuar la Rasa de les Vilacanes. Fins a mitja pujada d'aquesta camí i a distancia m'han estat seguint dos gossos que estaven a un maset a la sortida de Peramola.
Quan es surt del bosc es quan el camí es va acostant al roquer de les parets de les Dues, això sense acostar-se del tot, i deixant un senderó fitat que puja dalt per una canal. El camí va pujant zigzaguejant i recorda a un vell camí de bast, encara que bastant vell. S'arriba a una pista, bastant nova o molt retocada, molt solejada i bastant fastigosa per fer-la a peu.
Deixo a l'esquerra el Mas de la Font de l'Ou, i també una construcció que sembla era destinada als treballadors de les mines. Com al mapa em marca un maset dalt a la dreta, hi pujo per un camí mig tapat, d'acord, de camí només hi ha la meitat del recorregut, i com es normal el mas està completament arruïnat i envoltat de brossa. Segons el mapa de l'Icc es el Mas de l'Ou.
Vaig seguin pista fins arribar a una cruïlla on un cartell indica dues maneres d'arribar a Pallerols, en un lloc on han fet una gran replantació d'arbres, semblen de la família dels “Quercus”, i on un tros està tancat.
Des d'aquí tinc preparades dues possibilitats, o anar i tornar a Sant Marc o anar a Sant Marc i donar un retomb fins a la Coma del Pou i enllaçar al mateix camí. Vaig fins a Sant Marc, amb la creença que hi havia alguna ermita i em trobo un petit llogaret de dos o tres masos arruïnats, amb una construcció més nova però també destrossada, a l'entrada les restes d'un pou que podria haver estat de calç i una mica abans un pal de sender arrancat i a terra. Però no sembla que hi hagi hagut una ermita. Per internet no he sabut trobar cap informació al respecte. Des d'aquí he optat per la primera opció, i torno per on he vingut fins a la cruïlla anterior.
Arribo ja a la Serra de l'Arçosa i vaig seguint una pista forestal i el mapa m'indica que he de buscar l'enllaç amb un camí que surt en diagonal, com si retornés. Estic continuant seguint les marques blaves i grogues. Quan m'acosto al camí em trobo una tanca metàl·lica molt ben col·locada, alta i ben clavada la part baixa. Els senyals indiquen creuar una porta, aquesta esta ben tancada i a un pal indicador que hi ha, li han arrancat la sageta, veig possibilitat de passar per sota, però penso que no val la pena si trobo una manera d'arribar al vèrtex sense entrar ja que m'estalviaria incomplir una prohibició. Reculo mirant si hi ha alguna falla a la tanca, dono un petit revolt fins a tornar a trobar la tanca on trobo un rastre que la segueix. Aquest rastre es va perdent i retrobant, a vegades es fàcil i a vegades costa una mica, però el que es segur es que no soc la primera persona que ho fa. Es un quilòmetre que es fa llarguíssim, però amb l'esperança que la tanca finalitzi i pugui entrar al camí que em portarà al cim. Després d'un quilòmetre em trobo a menys de 300 metres del vèrtex, sense haver trobat una escletxa per on passar, i on la tanca es va barranc avall, el rastre segueix la tanca, també avall, però jo no tinc esma de continuar, ja que aquesta maleïda tanca es veu continuar per l'altre costat de barranc.
Hi ha un possible pas pel damunt de la tanca, que ja s'ha fet servir, però penso que si passo, una vegada dins en un moment u altre hauré de sortir, retornar per aquí em sembla un lloc mes o menys factible passar cap dins, però molt més complicat sortir per la forma del terreny, la meva mobilitat i el anar sòl, i em queda el dubte que no se si trobaré algun lloc per poder sortir.
M'assec en un pedrot, aprofito per esmorzar, son tres quarts de dos de la tarda, i penso que aquí finalitza l'intent d'avui. Per adobar-lo la bateria de la màquina de fotografies s'esgota, i es la tercera del dia, està clar que he sortit con tres bateries velles. I per finalitzar quan m'aixeco no trobo els pals, em faig un far de buscar-los i al final me'ls trobo allí al costat quan ja em començava a posar nerviós.
Abans d'arribar a Peramola, on el sol ja ja s'està posant, aprofito a dinar a l'àrea de la Font del Caner, son tres quarts de cinc de la tarda i al lloc fa una humitat que faria petar les barres si no portes roba suficient. L'aigua de la font, freda però molt bona.
Quan arribo un altre vegada a Peramola, pregunto a un senyor que em trobo, si tot aquest tros tancat es de la Generalitat i si es pot arribar per Montlleví, i em diu que es d'un particular que ho va adquirir mitjançant una conxorxa i que a la pista que puja cap a Montlleví hi ha una porta, a més que l'extensió de la tanca es quasi tota la Serra de l'Arçosa i Montlleví, i que el vèrtex està completament dins del tancat.
Aquí porto compte de no trobar-me el veí del matí, per que no em doni un altre palissa. Em canvio i cap a casa. Un altre dia anirà millor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies teclejar aquí.


00000000000000000000

diumenge, 6 de gener de 2013

Thunderstruck


Una de les meves preferides, i amb la lletra en anglès i castellà alhora.



Per si de cas poso a continuació les lletres:

(Thunder) (x10)
I was caught
In the middle of a railroad track
(Thunder) [...of a lightning attack]
I looked round
And I knew there was no turning back
(Thunder)
My mind raced
And I thought what could I do
(Thunder)
And I knew
There was no help, no help from you
(Thunder)
Sound of the drums
Beatin' in my heart
The thunder of guns
Tore me apart
You've been - thunderstruck
[Rode | Went] down the highway
Broke the limit, we hit the town
Went through to Texas, yeah Texas
And we had some fun
We met some girls
Some dancers who gave a good time
Broke all the rules, played all the fools
Yeah, yeah, they, they, they blew our minds
I was shakin' at the knees
Could I come again please?
Yeah the ladies were too kind
You've been - thunderstruck, thunderstruck
Yeah yeah yeah, thunderstruck
Yeah
Oh, thunderstruck, yeah Now we're shaking at the knees
Could I come again please?
Thunderstruck, thunderstruck
Yeah yeah yeah, thunderstruck
Thunderstruck, yeah, yeah, yeah
Said yeah, it's alright
We're doing fine
Yeah, it's alright
We're doing fine
(So fine) Thunderstruck, yeah, yeah, yeah,
Tunderstruck, thunderstruck, thunderstruck
Whoa baby, baby, thunderstruck
You've been thunderstruck, thunderstruck
Thunderstruck, thunderstruck, thunderstruck
You've been thunderstruck
Truenos (x10)
Fui recogido
en el medio de las vías del ferrocarril
(Truenos)
Mire alrededor
y supe que no había forma de regresar
(Truenos)
Mi mente corrió
Y pensé en que podría hacer
(trueno)
Y supe
que no habría ayuda, ninguna ayuda tuya
(Truenos)
El sonido de los tambores
suena en mi corazón
El estruendo de las armas
me desgarro
Has quedado – Estupefacto
Recorrimos la carretera
Rompimos el límite, llegamos a la ciudad
Atravesamos Texas, si, Texas
Y tuvimos algo de diversión
Conocimos algunas chicas
Unas bailarinas que nos hicieron pasar un buen rato
Rompimos todas las reglas, nos burlamos de todos los tontos
Si, si, ellos, ellos, ellos joden nuestras mentes
Estaba sacudiendo las rodillas
¿Podría venirme otra vez, por favor?
Si, las señoritas eran demasiado amables
Has quedado – Estupefacto, Estupefacto
Si, si, si, Estupefacto

Oh, Estupefacto. Ahora nos sacudimos hasta las rodillas
¿Podría venirme otra vez, por favor?
Estupefacto, Estupefacto
Si, si, si , Estupefacto
Estupefacto, si, si, si
Di si, esta bien
Lo estamos haciendo bien
Si, esta bien
Lo estamos haciendo bien
Muy bien. Estupefacto, si, si, si
Estupefacto, Estupefacto, Estupefacto
Guau nena, nena, Estupefacto
Has quedado Estupefacto, Estupefacto
Estupefacto, Estupefacto
Has quedado Estupefacto

00000000000000000000000

dissabte, 5 de gener de 2013

"Reforma de las Administraciones Públicas"

Acabo d'entrar mitjançant la pàgina d'Hisenda a la "Reforma de las Administraciones Públicas" on demanen suggeriments i dins a l'apartat de duplicacions administratives i els hi posat unes quantes:

"Eliminación de:
1.- Monarquia. Se duplica con el presidente del gobierno.
2.- Senado. Se duplica con el Parlamento.
3.- Diputaciones. Se duplica con los Gobiernos autónomos.
4.- Delegado del Gobierno
en las Comunidades Autónomas. No ha lugar
5.- Asesores múltiples de todos los estamentos de la administración. Los asesores duplican la faena del político que al estar en su cargo deberia saber que ha de hacer.
6.- Cada político solo puede tener un sueldo. Se elimina la duplicidad de sueldos.
De momento con esto ya se haria una buena poda"


Un ha de donar totes les dades particulars, la mida dels calçotets no cal, i després es rep un mail d'acús de rebut confirmant els suggeriments, pel que no podran dir mai que no s'ha rebut.
Hi han varies opcions parlant de duplicitats entre administracions i jo he agafar la opció de només duplicitat dins de la administració central. Hi han opcions entre central i autonòmiques, autonòmiques i locals, central i local, etc. etc. També hi han opcions per dir de dificultats de tràmits.
A més com a primer pas per emprenyar i sabent que el
que ho llegeixi serà un dels que demano que se'ls petin, ja em puc imaginar que farà amb la petició, no crec que estigui massa malament. Ara el que faltaria es que la gent anés entrant i els omplissin de "suggeriments".
Sé positivament que es fotaran un fart de riure, però no se que passaria si tothom digués el que pensa.

00000000000000000000

divendres, 4 de gener de 2013

I sempre toca, ... si no un pillo un fil de pota


Encara que s'hagin fet bromes sobre això crec que es molt lamentable. Alierta torna el favor al Rato, però havia de ser de manera tan escandalosa?. No hi ha que oblidar que Rato està considerat un dels pitjors directius del 2012, el F.M.I. consideren nefasta la seva actuació i a més està encausat per Bankia. 

Tots aquests personatges ho veuen normal ja que sempre han considerat que els països son de la seva propietat i que ells son i seran sempre la casta dominant.

Fins quan el poble aguantarà aquesta situació?. 

0000000000000000000000

dimarts, 1 de gener de 2013

Va, pensiero

Per començar l'any un cant a llibertat dels pobles. PROU ESCLAVITUD!! LLIBERTAT ALS POBLES!!

Va, Pensiero és el cor del tercer acte de Nabucco, una òpera de 1842 de Giuseppe Verdi, amb lletra de Temistocle Solera, inspirada en el Salm 137 Super flumina Babylonis. Qualificada tantes vegades com la «obra jueva de Verdi», canta la història de l'exili hebreu en Babilònia després de la pèrdua del Primer Temple de Jerusalem. Aquest cor li va donar fama a Verdi.
Posteriorment es va convertir en un himne per a patriotes italians els qui identificant-se amb el poble hebreu, buscaven la unitat nacional i la sobirania. La cançó, el tema de la qual és l'exili i que expressa nostàlgia per la terra natal, així com la frase «Oh mia pàtria sì bella i perduta!» (en italià, «Oh pàtria meva, tan bella i perduda!») ressonava en el cor de molts italians.



Va, pensiero, sull'ali dorate;
va, ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
O simile di Solima2 ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù.
che ne infonda al patire virtù
che ne infonda al patire virtù
al patire virtù!.

Veu, pensament, amb ales daurades,
posa't en les prades i en els cims
on exhala la seva suau fragància
el dolç aire de la terra natal!
Saluda les ribes del Jordán
i les destruïdes torres de Sion!
Oh, la meva pàtria, tan bella i perduda!
Oh record tan car i fatal!
Arpa d'or dels vidents profètics,
per què penges muda del salzes?
Reviu en els nostres pits el record,
Que parli del temps que va anar!
Igual que la destinació de Sólima
Canta un aire de cru lament
que t'inspiri el Senyor un alè,
que en patir infongui virtut,
que en patir infongui virtut,
que en patir infongui virtut,
en patir, la virtut!.


0000000000000000

 0000000000000