"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 8 de gener de 2013

Peramola i intent del Tossal de Sant Marc


Sant Marc - L'Arçosa

Avui ha estat un d'aquells dies que les coses no surten totes tal com s'havia previst. Com el cap de setmana passat no havia sortit, m'he decidit anar fins a Peramola i pujar al Tossal de Sant Marc, a la Serra d'Arçosa. He vist que fins al llogaret de Sant Marc hi ha GR (el GR1) i veient el mapes em sembla que no ha d'haver cap pujada forta, i la tornada preveig fer-la per les masies de Arçosa i Montlleví, anat a sortir a la carretera de Cortiuda i en un quilòmetre ja estic a l'entrada a Peramola.
Surto de casa i només passar Tàrrega, on ja es comença a veure amb llum de dia, vaig veient els camps dels dos costats de la carretera, tots gebrats, i passat Guissona ja m'envolta la boira. Penso que hauré de canviar de zona ja que l'última vegada que vaig estar per allí també vaig tenir boira.
Només passar el pont del Segre, després d'Oliana, agafo a la dreta i en comptes d'anar a creuar la C-14 segueixo recte, al poc, quan la carretera vella passa per sota dels grans suports de la nova C14 m'adono que vaig malament, tombo i ara si, creuo la C14 i agafo la carretera de Peramola.
Arribo al poble i aparco davant de l'església, i quan estic fent les fotografies de l'entorn em ve un veí i em comença explicar aventures del poble. M'ensenya el que sembla es la marca d'on hi havia un rellotge, d'on només queda la meitat, i m'explica que quan van remodelar l'església van rebaixar el nivell de la teulada deixant el que eren unes habitacions tallades per la meitat, i estar clar carregant-se el rellotge. A més que entre les pedres de les parets de l'església van posar ciment en comptes de calç que era el que ni havia al començament. Quan començo a escapolir-me li toca el torn d'explicar-me l'espoliació que està sofrint el poble amb l'assumpte de l'aigua, que l'estan prenent tota i portant-la cap el Segre, per beneficiar a ... (??), i com no podia ser menys em diu que l'ajuntament del poble es una sucursal de Can Boix, i ... un munt de coses més que no m'he assabentat del que em parlava
Al final em decideixo i li dic que he vingut per anar a caminar (m'ha costat fer-ho però tot té el seu aguant) i surto a dos quarts de deu tot agafant el camí de les Fonts, molt bonic i frescal al ser obac, surto a la carretera de Cortiuda i de seguida una pista a l'esquerra, tot seguint el GR. En aquests començament trobo restes de gebre. Vaig pujant fent algun canvis de pistes, on les senyals del Gr deixen molt que desitjar, en canvi uns pintades de color blaves-grogues semble línia continua.
Quan es deix la pista s'entra a un bosquet molt maco i agradable, encara que vagi per dins del bosc la temperatura fa que m'hagi d'alleugerir de roba. La pista es deix en el moment de creuar la Rasa de les Vilacanes. Fins a mitja pujada d'aquesta camí i a distancia m'han estat seguint dos gossos que estaven a un maset a la sortida de Peramola.
Quan es surt del bosc es quan el camí es va acostant al roquer de les parets de les Dues, això sense acostar-se del tot, i deixant un senderó fitat que puja dalt per una canal. El camí va pujant zigzaguejant i recorda a un vell camí de bast, encara que bastant vell. S'arriba a una pista, bastant nova o molt retocada, molt solejada i bastant fastigosa per fer-la a peu.
Deixo a l'esquerra el Mas de la Font de l'Ou, i també una construcció que sembla era destinada als treballadors de les mines. Com al mapa em marca un maset dalt a la dreta, hi pujo per un camí mig tapat, d'acord, de camí només hi ha la meitat del recorregut, i com es normal el mas està completament arruïnat i envoltat de brossa. Segons el mapa de l'Icc es el Mas de l'Ou.
Vaig seguin pista fins arribar a una cruïlla on un cartell indica dues maneres d'arribar a Pallerols, en un lloc on han fet una gran replantació d'arbres, semblen de la família dels “Quercus”, i on un tros està tancat.
Des d'aquí tinc preparades dues possibilitats, o anar i tornar a Sant Marc o anar a Sant Marc i donar un retomb fins a la Coma del Pou i enllaçar al mateix camí. Vaig fins a Sant Marc, amb la creença que hi havia alguna ermita i em trobo un petit llogaret de dos o tres masos arruïnats, amb una construcció més nova però també destrossada, a l'entrada les restes d'un pou que podria haver estat de calç i una mica abans un pal de sender arrancat i a terra. Però no sembla que hi hagi hagut una ermita. Per internet no he sabut trobar cap informació al respecte. Des d'aquí he optat per la primera opció, i torno per on he vingut fins a la cruïlla anterior.
Arribo ja a la Serra de l'Arçosa i vaig seguint una pista forestal i el mapa m'indica que he de buscar l'enllaç amb un camí que surt en diagonal, com si retornés. Estic continuant seguint les marques blaves i grogues. Quan m'acosto al camí em trobo una tanca metàl·lica molt ben col·locada, alta i ben clavada la part baixa. Els senyals indiquen creuar una porta, aquesta esta ben tancada i a un pal indicador que hi ha, li han arrancat la sageta, veig possibilitat de passar per sota, però penso que no val la pena si trobo una manera d'arribar al vèrtex sense entrar ja que m'estalviaria incomplir una prohibició. Reculo mirant si hi ha alguna falla a la tanca, dono un petit revolt fins a tornar a trobar la tanca on trobo un rastre que la segueix. Aquest rastre es va perdent i retrobant, a vegades es fàcil i a vegades costa una mica, però el que es segur es que no soc la primera persona que ho fa. Es un quilòmetre que es fa llarguíssim, però amb l'esperança que la tanca finalitzi i pugui entrar al camí que em portarà al cim. Després d'un quilòmetre em trobo a menys de 300 metres del vèrtex, sense haver trobat una escletxa per on passar, i on la tanca es va barranc avall, el rastre segueix la tanca, també avall, però jo no tinc esma de continuar, ja que aquesta maleïda tanca es veu continuar per l'altre costat de barranc.
Hi ha un possible pas pel damunt de la tanca, que ja s'ha fet servir, però penso que si passo, una vegada dins en un moment u altre hauré de sortir, retornar per aquí em sembla un lloc mes o menys factible passar cap dins, però molt més complicat sortir per la forma del terreny, la meva mobilitat i el anar sòl, i em queda el dubte que no se si trobaré algun lloc per poder sortir.
M'assec en un pedrot, aprofito per esmorzar, son tres quarts de dos de la tarda, i penso que aquí finalitza l'intent d'avui. Per adobar-lo la bateria de la màquina de fotografies s'esgota, i es la tercera del dia, està clar que he sortit con tres bateries velles. I per finalitzar quan m'aixeco no trobo els pals, em faig un far de buscar-los i al final me'ls trobo allí al costat quan ja em començava a posar nerviós.
Abans d'arribar a Peramola, on el sol ja ja s'està posant, aprofito a dinar a l'àrea de la Font del Caner, son tres quarts de cinc de la tarda i al lloc fa una humitat que faria petar les barres si no portes roba suficient. L'aigua de la font, freda però molt bona.
Quan arribo un altre vegada a Peramola, pregunto a un senyor que em trobo, si tot aquest tros tancat es de la Generalitat i si es pot arribar per Montlleví, i em diu que es d'un particular que ho va adquirir mitjançant una conxorxa i que a la pista que puja cap a Montlleví hi ha una porta, a més que l'extensió de la tanca es quasi tota la Serra de l'Arçosa i Montlleví, i que el vèrtex està completament dins del tancat.
Aquí porto compte de no trobar-me el veí del matí, per que no em doni un altre palissa. Em canvio i cap a casa. Un altre dia anirà millor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies teclejar aquí.


00000000000000000000

4 comentaris:

  1. hahahahaha he rigut mooolt! si haguessis aguantat un parell d'hores més lo iaio del matí t'hagués acabat dient que te deixaries los pals allà a la vora!!! ës d'agraïr que algú expliqui les coses quan no li surten bé, encara que seria normal, en general la gent calla..

    ResponElimina
  2. Ja tens raó que cada vegada la gent explica menys coses, i encara menys quan no son victòries.

    ResponElimina
  3. per cert, on éslo vídeo, el track i el mapa???

    ResponElimina