"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 31 de maig del 2014

Sant Romà, Orpí, Riera de Carme, Sant Romà


Castell d'Orpí
Riera de Carme

La Montse, l'Albert i jo ens hem anat al terme municipal de Santa Maria de Miralles a donar un tomb amb dos al·licients, el castell, ermites i petit nucli d'Orpí i un tros de la Riera de Carme. Per això hem aparcat a l'esplanada de l'ermita de Sant Romà, sortint a caminar a un quart de deu. Abans hem visitat per fora, l'ermita i les sepultures Tardo-Antigues que van traslladar aquí (quin desastre de país, hi havien 16, en salven de la destrucció 3 i les traslladen, quina pena).
El primer que fem es anar a visitar la Font de Sant Romà. Com quasi tot el recorregut que hem fet, està super-indicat, o sigui no hi ha por de perdre's. A més, quasi tot el dia, exceptuant la Riera de Carme i dos variants inventades, una per veure molins que ja no actuen com a tal, anirem per pista, encara que, al menys a mi, no m'ha estat gaire pesades ja que venia del “tute” del dijous.
Abans de Coll de la Llebre ens desviem a veure les restes d'una barraca, que si no hagués estat per la meva xafarderia de sempre, ens hauria passat per alt. També abans del coll, parem a esmorzar. La gent normal paren a esmorzar i dinar quan toca, no com jo que a vegades quasi que no m'aturo, i quan ho faig sempre es tard. Aquesta vegada com no vaig sol, en els assumptes del menjar he de creure.
A l'alçada de Cal Felip de l'Obaga passem pel costat del que sembla la fossa asèptica, que està al descobert, amb un bona pudor que envaeix el contorn. En les parades de vinyes al Pla de Fonts veiem un grup d'operaris despampolant els ceps. Després de veure uns hivernacles a la dreta de la pista ens desviem per un camí que hi figura als mapes per veure la masia de Fontfregona. L'arribada es per un rastre bastant tapat i que passa fregant les parets del darrere. Quan passen pel seu davant per anar a buscar novament la pista, ens surt un gos defensant la propietat, però com no fem cap intenció d'entrar només ens burda i ens ensenya els dents marcant el territori, al fi per això està, o sigui complint amb el seu deure. Es un dels trossos inventats que no sé si val massa la pena, el normal hauria estat continuar per la pista que seguíem.
Anem seguin trobant-nos primer una barraca al mateix Coll d'Orpí, després un antic forn, segons sembla, em desvio a veure una construcció que resulta ser un dipòsit d'aigua, a l'ortofoto no l'havia reconegut. Passem a tocar Can Riba, magnífica masia i ja entrem al Castell d'Orpí amb l'ermita de Sant Miquel. Segons he llegit del castell vell només en queda la torre i una porta que dona al nord, l'única que hem vist està tapiada però es veu la forma d'una antiga porta. Ens costa bastant trobat el camí a seguir. Es un rastre molt difuminat que baixa per unes escales que hi ha al costat d'una barana davant de l'ermita. La baixada es dolenta i amb força pendent, encara que el rastre es v a veient, la meva opinió es que devia ser una drecera a peu, impossible passar cavalleries, que podia haver comunicat Orpí amb el castell, inclús ens sembla veure una possible “ese”que feia, quasi a tocar la pista.
Creuem la Riera de Carme per visitar les quatre cases d'Orpí i la església de Santa Càndia. Retornem i ja agafem el camí a les gorgues de la riera. El primer tros es per el que devia ser una canalització d'aigua, per zona molt boscana, després surt quasi a tocar a la riera en un tros molt bonic fins que s'arriba on hi ha un salt d'aigua i una barana entre el camí i la riera per poder-ho contemplar. A partir ja ve un tros una mica delicat que fa que jo consideri aquesta excursió difícil en els paràmetres que marca “wikiloc”. Des d'aquí endavant hi ha varis pujadors, amb més o menys pendent i/o pedregam solt, que van a buscar el camí plàcid que passa a un nivell superior, però nosaltres seguim un rastre ben marcat seguint paral·lels a la riera, amb bones visions del seu curs i d'altres saltirons i tolls. En un moment hi ha un cable a la paret que ajuda, ja que el pas es estret amb la paret que se'ns ve al damunt. Fins aquí hi han moments una mica complicats pels pins caiguts. Quan sembla que s'acaba el cable, encara que manca un petit tros de cable en baixada, crec que es l'últim moment adequat per pujar al camí de dalt, nosaltres seguim una mica més i ens trobem que el rastre s'esborra i per no tirar enrere, ja que es una mica complicat, pugem per un lloc, al dret, però que la vegetació ens deix passar, encara que de rastre res de res.
El camí que trobem, on hem de reposar una mica, es agradable, fàcil i bastant planer, hi ha moment que també s'acosta a la riera. Aquest tros val molt la pena. De cop el camí marxa a la dreta, però hi ha un sender que segueix recte, a quasi tocar la riera, que el seguim i aquesta vegada si que l'endevinem. Molt bonic aquest tros.
Per pista anem paral·lel al Torrent de Cal Llenç, que el portem a la dreta encara que no el veiem. A Cal Llenç parem a dinar. Es una gran masia composta de dos grans i macos habitatges i un altre edificació de garatges. Té piscina i uns jardins molt ben cuidats. Sense fer res malbé ni embrutar finalitzem de menjar i seguim ruta. El camí va en tendència de pujada. Quan enllacem amb el camí de la Censada Nova, l'agafem girant cap el sur. Ens desvio per veure el Molí de Baix, que quasi no es pot veure ja que queden quatre pedres i encara tapades per l'herba. Desistim d'anar a veure el Molí del Mig ja que des de la pista veiem que està ben conservat i habitat en aquests moments, amb el camí que hi va de forma exprés i no poden dir que passàvem per allí. Si que a l'alçada de Ca la Ramona ens desviem cap la Françola, i el seu pont i anem a visitar el Molí de Dalt, que tampoc compleix la missió de molí, i està en un grau mitja de conservació. Des d'allí retornem a la pista per on veníem. Enllacem amb el Camí de Can Morgades, on tenim la gran desil·lusió al veure el aqüeducte, pot tenir molta historia, però es incomprensible el grau d'abandó, tot tapat d'herba i que quasi que ni es veu.
La carretera l'hem de seguir per 500 metres, passem per davant de l'ajuntament i del col·legi i agafem cap Sant Romà on tenim el cotxe, arribant a un quart de cinc, després de fer més de setze quilòmetres. Un bon dia de muntanya, gens fort exceptuant la baixada del Castell d'Orpí i el tros intermedi de la riera, amb un recorregut molt agradable. El dia no ha estat massa solejat encara que en algun moment ha picat una mica, però el normal en aquestes dates.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí






00000000000000000



00000000000000000000

dijous, 29 de maig del 2014

Ermita Montalegre i Pala Alta des de la Roca dels Bous (Serra de Mont-roig)


Serra del Mont-roig

Ens hem trobat el Josep Maria, l'Albert i jo i ens hem anat en direcció a Sant Llorenç de Montgai, i aproximadament a un quilòmetre abans d'arribar, en una esplanada aparquem, el lloc es on aparquent els que van a visitar el Jaciment de la Roca dels Bous i els escaladors que es pengen a la Paret de l'Os.. Ens preparem i sortim a tres quarts de nou del matí, agafant una pista, entre on tenim el cotxe i Cal Fontanet, masia reconvertida en restaurant segons unes indicacions que hi ha.
La pista de seguida es converteix en camí que remunta el Barranquet del Mas del Cinto. Hi ha un plafó que parla d'una ferrata, molt difícil, “Cagata Lorito”. El camí antic queda tallat per la via del Tren dels Llacs, turístic i d'estiu, però ara puja pel seu talús i continua per l'altre costat.
Sortim al Camí de la Socarrada i al poc parem al costat de les runes d'un corral on hi ha, entre altres arbres, un gran roure i una gran alzina. La boira, encara que alta, ens està acompanyant, encara que la previsió anunciava sol al matí, núvols al migdia i possible pluja fina al vespre. Una vegada ben alimentats seguim el camí amunt, encara que jo havia previst anar per un camí que creua el barranc, no em fixo be i com anem cap a la direcció prevista i es bo no ens adonem, fins que portem un bon tros. Ens trobem un que baixa corrent i li preguntem si per allí arribarem a Montalegre, i diu que si encara que es una mica més llarg. Seguim amunt, fins que arribem a una esplanada conreada i el sender s'acaba, encara que es veu traça pel seu costat. Aquí fem la ximplesa del dia. A la dreta surt un sender amb bona traça, encara que una mica brut, i mirant el gps sembla que ens estalviarà un bon tros, quan el normal seria seguir recte i sortir a la pista i seguir-la amunt. Resulta que el sender poc a poc es va difuminant i al final el perdem. Es possible que continués però no el sabem trobar, encara que podem seguir amunt, al dret.
Arribem a la pista, que la seguim a la dreta, tot pujant. Trobem a la dreta el camí que teníem previst i al poc deixem la pista per un sender que puja amb fins el camí de carena. Anem passant per tarteres, pedreres i altres ...eres. El camí es va difuminant encara que el rastre es pot seguir. Hi ha un moment que es separen dos rastres, el de l'esquerra el provo i sembla que es bo, però el track que porto segueix pel de la dreta, que pel que sembla puja més directe o sigui amb una pendent més acusada, però per assegurar-se es el que seguim.
De la carena anem a Montalegre es un trajecte curt. Hi han dos antenes repetidores. La visió des de l'ermita deu ser fantàstica però la boira ens envolta, encara que no ens ha molestat per caminar, si la visió a les dos vessants.  Incomprensible les botelles i plàstics que hi ha dins de l'aljub flotant a l'aigua. Es impresentable el brut que son una sèrie d'individus que més valdrien que embrutessin casa seva, a veure si els seus familiars els corren a cops d'escombra.
Seguim carena fins arribar al vèrtex geodèsic, abans hem deixat a l'esquerra una possible trinxera i les restes d'una cabana, de la guerra de l'aixecament contra el govern legítim. Fem les fotografies de rigor, descansem una mica i seguim marxa, primer pujant lentament, amb alguna sifonada fàcil. A la dreta tenim el cingle que dona a la vall del Segre, que no veiem ja on la boira puja fins a la carena, en canvi a l'esquerra la vessant no està encinglerada però amb una bona pendent, i on la boira ja s'està aixecant. De cop comença a baixar, cada vegada amb més decisió fins que la baixada es de les que fan mal als genolls. Molt forta, per terreny una mica descompost combinant amb roquers desfets, fins el Coll de Porta. Allí em desvio fins el cingle ja que hi ha alguna cosa de llueix, son dos plaques en record d'algun difunt i unes flors una mica seques. Entre el coll i el cingle he passat per un col·lector i un aiguaneix.
Decidim no seguir pel camí de la cinglera, ja que la visió a la dreta es nul·la per la boira, i seguim la pista, que cert es bastant boscana, encara que a trossos s'obre el bosc, i el cel per on passen els raigs del sol i a aquesta hora es calent, sense passar-se. Quan arribem al Refugi del Pletiu de l'Extrem parem a dinar. El refugi està ben conservat, i arranjat de fa poc. Encara que l'han netejat han deixat tota la brossa en bosses, al menys no l'han deixat escampada, però el que la porta també la podria prendre. No dinem dins, fent-ho en una taula de fusta amb bancs incorporats que hi ha fora. De la font no raja aigua, hi ha un tros de fusta al broc, ben endins i no el vull treure.
Després seguim i baixem cap el Portell, el començament de la baixada sembla que ha de donar “juju” però la veritat es que, encara que dura no fa gens de por, però s'ha d'anar amb una mica de compte ja que a la pendent s'ajunta la molta pedra solta. Tenim sempre el cingle del Mont-roig a la dreta i una gran vessant que amb racons i barranquets arriba fins el Riu Segre. Tot això fins que arribem al Coll d'Orenga, a partir d'aquí es un seguit de pistes bastant agradables, fins a la carretera que la seguim uns 500 metres fins el cotxe. Arribem a un quart de set després de fer entre catorze i mig i quinze quilòmetres, finalitzant un dia de muntanya dels que fa afició. La llàstima ha estat la boira que ens ha acompanyat més de la meitat del dia. Crec que de tornar-la a fer, fet que en un principi em penso que no ho serà, faria unes poques modificacions en la ruta i potser la faria a l'inrevés, ja que una ampliació cap la punta del cim del Mont-roig passant per una sèrie de trinxeres, no es massa llarg ni amb massa desnivell, però si està programat al final quan arribes a la tarda, ja no ho fas. Un altre cosa a fer es la possible visita al Jaciment de la Roca dels Bous, a peu de carretera. Repeteixo com tantes vegades i no em cansaré, es totalment reprovable que quan posen cintes per marca una marxa, caminada o carrera es deixin de posades després de feta, es imaginable que quedin alguna però una sèrie de seguides en un tros determinat, com a la carena entre Montalegre i el vèrtex. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí


00000000000000000



00000000000000000000



dimarts, 27 de maig del 2014

Les hores més fosques son abans de l'alba


Aquests politicastres mesquins i corruptes (presumptes) estan portant al poble a la foscor total, tant amb les lleis i els projectes de llei de (in)seguretat ciutadana, de retallades dels serveis socials, com de judicialitzar tothom que protesta, com fan en les dictadures més ferotges. I no sembla que hagin aprés res del resultat de les votacions del diumenge. Però que tinguin en compte que:

"LES HORES MÉS FOSQUES SON ABANS DE L'ALBA".

O sigui que hem de confiar que la llum arribi aviat i els cremi a tots com vulgars vampirs, que es el que son en realitat. Ben endropits i sense voler perdre els seus privilegis guanyats amb la suor del poble.


0000000000000000

diumenge, 25 de maig del 2014

Sense uachap


En aquest mon i a l'actualitat no es pot viure sense UACHAP



0000000000000000000000

dissabte, 24 de maig del 2014

Dia de reflexió


Avui estic avorridíssim, com he votat per correus avui no tinc oportunitat de reflexionar, llavors no sé que fer. 
Mira que es trista la vida del que vota per correus.
Encara que no pugui reflexionar si que penso que per la nostra desgracia a les espanyes tornaran a guanyar els corruptes PPSOE, l'esperança es que a Catalunya donem una bona lliçó del que volem.

MANQUEN 169 DIES PER VOTAR!!!!!



00000000000000000

dijous, 22 de maig del 2014

Casserres, Serrat de la Madrona, Fonollet, Fonogedell, Balma de les 7 portes, Casserres


Sant Sadurní de Fonollet


Sant Miquel de Fonogedell
El Josep Maria i jo ens hem anat a donar un tomb des de Casserres, tot partint d'un track baixat d'internet, però com es normal, una mica modificat al gust, i altres modificacions que hem fet sobre la marxa.
Per començar el dia i per error en la programació del Gps del cotxe i degut a un carrer tallat per variants que han fet, ens ha comportat donar uns pocs tombs per dins de Cervera i retardar la nostra arribada prevista a Casserres. Aparquem al carrer de les Escoles i sortim pel Camí del Fonollet quan manquen vint minuts per les deu del matí. El primer que fem es anar a veure l'Alzina Grossa, exemplar que val molt la pena per la seva grandiositat. Anem seguint visitant la arruïnada Els Colls del Lledó, el Molí Nou i La Madrona fins arribar al Serrat de la Madrona, on fem les fotos de rigor al costat del vèrtex geodèsic i on aprofitem per esmorzar. Fins aquí encara que la tendència ha estat de pujada, aquesta ha estat molt suau i agradable. Des del cim ens fixem que on el mapa marca “Roseret” però sense indicar que es una ermita, la construcció té campanar, pel que després del “bocata” ens dirigim cap allí. Baixar pel roquer no té cap problema encara que no estem gaire segur de que hi hagi camí per on ho ferm, però una vegada finalitzat el tros de roca esns trobem amb un bon rastre, que vol dir que no som els primer ni molt menys, incloent que abans d'arribar a la pista hi ha un petit camp sembrat i en mig hi ha la ratlla, no sembrada, del caminet.
Efectivament es una petita ermita, llàstima que estigui tancada i no es pugui fotografiar l'interior. Des d'aquí ens dirigim a Fonollet, amb l'ermita de Sant Sadurní on té afegit Cal Fuster al seu darrera. Ens trobem amb el propietari de Cal Fuste, el Sr. Camilo, que amb molta amabilitat va a buscar la clau de l'ermita i ens explica una mica la seva historia, i llocs on seria bonic anar a visitar de la zona. Li diem el tomb que volem fer, coincidint que a tot arreu no es pot anar i ens acomiadem amb alegria.
Entrem a visitar Cal Verdeguer, on s'ha de tenir en compte si s'arriba fins la bassa, ja que l'entorn està molt brut i hi ha el perill de caure dins. Al poc agafem una drecera, que no es ni camí però fàcil de fer. Només creuar el Torrent de Montoliu, deixem la pista, el començament està una mica difús, però poc a poc es va aclarint, i la veritat es que val molt la pena. Hi ha moments que el camí està molt marcat per les peülles de les vaques en el fang, ara sec. Aquesta camí ho havia preparat segons l'ortofoto.
Tornem a trobar la pista que havíem deixat, continuant baixant de forma suau. Quan la pista s'apropa a la Riera de Merola, i el camí tomba cap el sud-est, anàvem en direcció sud-oest, es quan fem la primera aventura del dia. Els mapes i gps marca que tenim una pista prop però que s'ha de creuar la Riera de Merola, per estalviar-nos un gran retomb, que a més ens aniria molt be per escurçar la caminada d'avui, i estalviar-se una pista solana. Ens costa una mica trobar el pas, però al final ho aconseguim, encara que s'ha d'anar en compte, ja que hi ha una mica d'aigua, a més de que està bruta i no es veu massa clar on hi ha aigua i on no, pel que hem de tantejar les passes abans de donar-les. Al creuar-ho entrem en un camp de cereals que voregem per l'esquerra sense trepitjar gens els sembrats. Arribem a la pista que havíem detectat, que ens porta a una cruïlla, primer cap a la dreta anem al Molí de Baix, i a l'esquerra al Molí del Mig, al de Dalt i al camí que continuem. Els molins ara son masies molt ben arranjades.
El camí que seguim ens porta fins el Fonogedell, on hi ha l'ermita de Sant Miquel. Cal Blasi està en obres i sembla que s'estan gastant una bona quantitat de dinerets. Hi ha una bassa amb un ànec ben bonic. Aquí pensem en dinar però com fa una mica d'aire i no hi ha cap recer, decidim continuar una mica. Al poc de sortir d'aquí i una mica separats de la pista parem a dinar. Mentre ho fem passen tres cotxes per la pista, fet que no havíem vist en tot el dia, i que deixen una polsegada de nassos. Sort que ens separat de la pista que si arribem a dinar a peu d'ella hauríem quedat plens de pols.
Més endavant, després de dinar, veiem una taula de pedra a la dreta del camí, entrem a xafardejar i resulta que hi ha la Font de l'Arç, d'aigua fresca i bona. El broc està tapat amb una petita rama, que després de beure la tornem a posar.
Sortim al Camí de Cardona, a l'alçada de Cal Camadall (Camadai), la que seguim a la dreta i passem pel costat del Roc de la Mel, diuen que si passes la llengua per la roca notes gust de mel, nosaltres no l'hem provat. Passem pel costat de Cal Pasqual, per Ripés i només passat el Serrat de Ripés, agafem a ma esquerra cap la Cova de les Set Portes, hi ha pal indicador a la cruïlla. La Cova era una gran balma que va estar habitada, amb grans habitacles, molt enrunat tot, on només queden cinc de les set portes.
El que teníem previst era tornar cap al pal indicador i seguir recte, però veiem pels mapes que sembla ser que hi ha una sortida seguint recte, a més de senyals verdes-blanques. Seguim per un senderó boscà, que ens porta a la Font de Ca l'Escaler, lloc molt descuidat, sense aigua sortint pel broc però amb aigua a l'entorn i tot molt feréstec. Per un rastre pugem fins la part del darrera de Ca l'Escaler, i ja sortim a una pista que pel davant de Cal Traginer, ens porta a un bon enllaç de camins, amb varies opcions per tornar a Casserres. La més curta es la que entra a Casserres per la zona esportiva, però nosaltres agafem la que teníem prevista, que es el Camí de Cardona. Una vegada arribat al poble visitem el centre, anant fins l'ermita de Santa Maria de l'Antiguitat, al costat del cementiri. Una vegada retornats al centre ens anem a fer un cafè i una coca, per evitar dormir-se en el viatge de tornada.
El tomb d'avui ha estat molt agradable, el paisatge en aquestes dates son completament acolorit, amb uns verds llampants. Hem fet més de vint quilòmetres en quasi vuit hores i mitja, amb tota la calma del mon, com sempre. El sol no l'hem vist massa, però quan no estava núvol no ha picat massa fort. Un extraordinari dia de muntanya en tots els aspectes.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí










00000000000000000000000000



00000000000000000000000000000

diumenge, 18 de maig del 2014

Àger, Mare de Déu de Pedra, Corral del Gabrieló, Refugi i ermita de Colobor, Àger



Mare de Déu de Pedra


Font del Gabrieló
El Jordi i jo ens hem donat cita per anar a Àger i anar a fer el tomb de les dues ermites tot enllaçant-les pel Montsec de Gabrieló, i com es normal, fent unes petites variants. Pel demés tot del més normal.
Aparquem a Àger i sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts de nou. Hem d'aparcar en un carrer lateral ja que l'aparcament de l'entrada al poble està en obres. Sortim tot seguint els senyals que ens portaran a l'ermita de la Pedra. De seguida veiem al cel els primers parapents dels molt que veurem avui. Abans de la cruïlla a la Font del Gomà ens passa un corredor, apartant-nos per què no perdi el ritme. Nosaltres ens desviem per visitar la bonica font i després, un altre vegada, per veure, per fora, la Masia del Sant. La veritat es que només volia una foto de la masia, encara que fos lluny, però fins que no hem arribat a la entrada no he trobat un lloc per una foto bona.
Fins a la font de Pedra, hem seguit per dues dreceres, i a partir de la font s'agafem una drecera que creua dues vegades la pista, fins que deixant de front el camí a seguir després, agafem la pista cap l'esquerra que ens porta a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra, que com es normal està tancada. En unes taules que hi ha al davant aprofitem per esmorzar.
Una vegada alimentats i descansats, anem fins a la cruïlla que hem vist abans, mentre ens creuem amb dos corredors més. L'entrada al camí està malmès, hi han escales de fusta, però els dos primers esglaons no hi son. A partir d'aquí el camí, que es vell, està arranjat, ben marcat amb els marges de pedra, que fa que el terreny amb molta pedra solta no acabi deteriorant el camí.
Mentre anem pujant ens creuem amb una parella i al poc amb tres caminants, a més del corredor que ens havien avançat abans de la font i que ara està baixant. Aquesta pujada se'm fa bastant aclaparadora, i això que es suau, amb esses perfectes, fins al tros final, que allí si que puja de valent, ja que el camí vell deu estar perdut i per la fisonomia del camí deu ser molt difícil recuperar. Hi ha un moment que penso que si el llom que es veu no es el final de la pujada hauré de parar un moment, però resulta que en realitat es el final d'aquesta pujada, i com planeja ja puc respirar una mica. Ara baixem fins el a creuar el Barranc de Grillons, i d'allí pugem una mica anant a visitar el Corral, la font i les dos basses del Gabrieló.
A partir d'aquí anem seguint el GR fins el Cova d'en Rossell. Hi ha algun trossos de la pista que son una mica pesats, ja que es pista apta per cotxes, però alleugerit per la magnífica visió dels cingles del Montsec, del Barranc de Finestrelles i de l'Obaga de la Tossa. La cova es un gran habitatge aprofitant una balma, ara en restauració. Aquí les senyals del Gr estan una mica tapades per la runa que hi ha entre la construcció i un marge. Per sender amb restes de possible camí vell arribem al refugi i ermita de Colobor. Tot està en molt mal estat, enrunat per dins, però conservant les quatre parets i segons ens sembla, la teulada. D'aquí avall comença un camí, que tot passant per la font de Colobor, amb poca aigua i les runes d'un antic corral, va baixant amb llaçades, però amb molta pedra solta, i com a curiositat amb plafons d'arbres, matolls i animals, aquest últims em figuro que deuen haver exemplar per la zona, però difícils de veure. Arribem a una pista que en principi ens hauria de portar fins a Àger, però nosaltres encara hem de fer una mica de les nostres.
Primer ens desviem a veure el corral de Calundo, tor enrunat. La pujada ha estat una mica al dret però la baixada ha estat pel camí antic d'anada al corral, bastant tapat però que es pot passar sense problemes. Després i com als mapes hi figura el “Castellet de Montfort” i en el mapa vell hi marca les tres rodones negres de possible castell, ens desviem cap on marca els mapes de l'IGCC. L'única noticia sobre aquest nom que he trobat en “inet” es la d'un incendi que va patir la zona a l'any 2012, i la veritat es nota els senyals de l'incendi. Fem una recerca per l'entorn, i l'únic que trobem que ens sembla possible, es un roquer amb pedres i agulles que podrien tenir el nom de castell. El dimarts següent he enviat un email a l'Ajuntament d'Àger i espero que em contestin, si ho fan ho posaré als comentaris, encara que tinc dubtes ja que de cada cinc preguntes que faig als ajuntaments només rebo una contesta.
Anem a buscar la pista del Gr i abans de la Masia de Mossenye, segons cartell a la seva façana, parem a dinar, ja que comencem a tenir fam i ens anirà bé per descansar. Després i sempre seguint el GR visitem un aljub que podria ser la Font de Menàrguens o beneficiari de la font. Des d'aquí i fins a Àger amb poc tros per pista i la resta per camí, es un tros agradable i bonic, a més de planer. S'ha d'anar amb compte quan es deix la pista ja que l'entrada està una mica tapada i si no hi ha una netejada, l'herba taparà el senyal.
Arribem a tres quarts de sis de la tarda després de fer més de divuit quilòmetres, amb un dia molt agradable, amb un solet flux, un vent també fluxet i en pocs moments, ja que hem anat bastant per zones arrecerades. La visió de l'entorn es fantàstica, per un costat les grans cingleres del Montsec d'Ares i per l'altre la gran vall d'Àger, en unes dates on tots els colors del verd son visibles. A la part baixa els conreus, per on hem passat, son principalment d'ametllers i per la part més alta de cereals, alguns d'aquests camps ja començaven a estar marronosos, o sigui amb el sembrat a punt de collir. Encara que no he arribat massa cansat, després del quilometratge fet, amb més de 800 metres de desnivell acumulat, a la pujada hi ha hagut un moment on he flaquejat, sort que ha estat quan quasi era a dalt de tot. El dia també ha estat acompanyat per la visió de la gran quantitat de paratentistes, els de bon matí baixaven directament des dels espadats del Montsec, per la banda de la Corona, fins a les planes de prop d'Àger, però ja a mig matí fins a migdia volaven paral·lels a la línia del Montsec arribant a la banda del Montsec de Calafí i més enllà, tot passant per sota del Sant Alís. Entre les dos i les tres no hem vist res al cel, encara que potser els que volaven estaven fora de la nostra visual, per``o quan ja arribàvem a Àger hem tornat a visionar-los. Amb la curiositat que a vegades escoltàvem com parlaven entre ells. També ens ha semblat que hi havien un mínim de dos escaladors, més o menys per la zona del Pas de l'Òs, ja que les veus que hem estat sentint han continuat quan no hi havien parapents per la zona. Resumint, un bon dia molt agradable.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.







00000000000000000000000000

00000000000000000000000000

diumenge, 11 de maig del 2014

Masboquera, Castelló, Els Dedalts, Castelló, Masboquera


Font del Beltran
Castelló

Avui ens hem trobat 19 companys del grup de “Caminants de Tarragona”, a Masboquera, per anar a donar un tomb per les muntanyes de Vandellòs, preparat pel company Santi. Aparquem a l'entrada i sortim caminant a les nou en punt, tot seguint un camí que va bastant paral·lel a la carretera, amb senyals del Camí de Sant Jaume i de sender local, tot dirigint-nos cap a Vandellòs. Prop de Vandellòs hem de deixar el camí que seguim, per un pas de barranc que hi ha sota la carretera, creuar-la, remuntar un petit tros del barranc de Ruït, agafar el camí de Ruït de retorn, i paral·lel a la carretera anar a buscar el Pr que puja a Castelló. Hem fet un retomb que sembla estrany però d'aquesta manera ens estalvia creuar la carretera, en un tros molt dolent per fer-ho. 
El camí cap a Castelló va pujant, es un antic camí de bast segons es comprova per les poques restes de l'empedrat, ben netejat de fa poc, encara que com va sent normal, s'han saltat un o dos retombs del vell camí. L'entorn està ple de marges i parades de conreu abandonades. Alguns dels marges es conserven alterosos però les parades estan totes plenes d'herba i pins.
A Castelló parem a esmorzar. A l'entrada trobem una parella de mitjana edat que estan fent treballs ramaders amb els que dialoguem una mica i als que demano permís per unes fotografies per aquí dins. En dues cases hi ha bestiar avícola de criança. El poble cada vegada que passo el vaig trobant millorant, el que demostra la bona feina que estan fent la gent d'aquí. 
Una vegada esmorzats, begut el cafetó de la Dolors i les gotetes del Josep Maria, ens dirigim a buscar el camí de l'Obaga dels Dedalts, que torna a ser un antic camí de bast. Seguim trobant marges a l'esquerra, a la dreta no es pot veure per la vegetació exuberant. Han arranjat una carbonera que queda molt bufona a l'esquerra. Ens desviem per anar a veure la font i el rentador del Beltran, ben pegat al cingle, on raja una mica d'aigua però que no acaba d'arribar al rentador, ja que es perd pel costat. A la zona han  posat una taula amb bancs incorporats, deu ser per descansar quan arribes aquí, encara que no hi ha cap dificultat per fer-ho. A partir d'aquí el camí, recuperat i netejat arran del “Camí de Muntanya” de la vegueria, ens porta pels Graus de Vandellòs, on hi ha alguns moments que el camí es empinat entre les roques. Ens desviem una altre vegada, aquesta per visitar la Cova del Cingle (Balma de Castelló segons l'IGCC), antic corral, amb dues parets de pedra perquè quedi tancat amb la paret del cingle, amb les restes d'una porta de fusta, on només en queda el marc, encara que molt podrit. Es curiós contemplar el terra de la cova, plena de palla escampada, però amb rastres dels dits del peus del que sembla que son bastants ocells que han voltat per aquí, segurament picotejant entre la palla. 
Tot seguint amunt, enllacem amb el PR que ve de Vandellòs que ens porta a la pista, que es el camí dels Dedalts. Es digne d'admirar els marges de pedra perquè el camí fes uns revolts i el ben conservat que estan. Una vegada a la pista i al poc de passar el Corral del Coixet, ens desviem cap a les antenes, però sense arribar-hi. Ens quedem al magnífic mirador que hi ha. Una vegada extasiar-nos amb la visió des d'aquí i després de descansar una mica, reculem, anant a agafar el Camí del Garrateó de la Pubilla, fins a trobar el Camí del Povet, on enllacem amb el GR192 (o el 192-1) direcció a Castelló. El Camí del Povet en principi es ampli, però el camí ample finalitza seguint un tros de camí dificultós de seguir, parlant del camí exacte, ja que hi ha una gran quantitat de rastres encara que veient on ens dirigim no tenim problema. Es camí rocós amb molta pedra solta, i amb pendent, el que fa que siguin fàcils les relliscades si no es va en compte. Els senyals de GR també ajuden. Hi ha un moment que es carener amb la visió de la pista on ens dirigim a la dreta, i un bon cingle a l'esquerra podent veure Masboquera, Castelló, Vandellòs i el llogaret de Remullà. 
Enllacem amb el Camí dels Graus de Castelló, quasi on hi era la Creu de Castelló, al Forat del Vent. D'aquí la baixada fins a Castelló es farragosa, força pendent, molt pedra petita solta, incloent els trossos cimentats, un altre tros on es fàcil relliscar. 
A Castelló, els que van justets d'aigua aprofiten per abastir-se, jo reculo ja que m'he saltat la font de Castelló, encara que pel que es veu, tot tapat de vegetació i sense aigua sortint, no sé si ha valgut la pena els metres de més. Agafem el camí vell de Masboquera que ens portarà al lloc dels cotxes, arribant a dos quarts de tres, després de fer quasi dotze quilòmetres i mig.
El dia en quant al temps ha estat agradable, el sol no ha estat gens fort les poques estones que l'hem vist, junt amb un “ventet” bastant agradable, exceptuant una mica pel camí del Povet, quan era carener. Més de la meitat del recorregut l'hem fet per obagues, on la varietat de verds ens han donat una alegria als ulls. Dels companys poc a afegir al que sempre dic, es molt agradable caminar junt amb tota aquesta colla de gent. I la guia de la caminada d'avui (la Rosa Maria), fora d'una petita errada al començament, ha estat perfecte en tot el recorregut. Els companys menys dos i jo s'han anat al restaurant a dinar tots junts i continuar la xerrameca  i el bon humor, tot compartint taula. El Santi que era l'organitzador no ha pogut venir a caminar però s'ha ajuntat al grup a l'arribada i jo he hagut de marxar cap a casa per problemes familiars, per sort no greus. Ara a esperar a la caminada del mes de juny. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.








000000000000000000000000



0000000000000000000000000


dimecres, 7 de maig del 2014

El Parlament debat la prohibició dels circs amb animals, a Catalunya



Primer va ser les curses de braus, ara els animals no racionals dels circs, i em pregunto, per quan les correbous?.
Ah.... això ni tocar-ho ja que perdríem vots. 
Colla de hipòcrites mesquins. Ja va sent hores que es legisli sense comptar possibles vots!!!
No als animals als circs i NO ALS CORREBOUS!!!!
I no als animals de dues potes que hi ha al parlament, ja que d'haver, si que hi han.

Fotografia de "Casa Querida"
000000000000000000000

diumenge, 4 de maig del 2014

El Masroig, Collroig, Pinyeres, El Masroig


Vèrtex geodèsic de Collroig
Mare de Déu de les Pinyeres

Per avui he quedat amb la Neus i el Josep, per anar a donar un tomb per les rodalies del Masroig. Arribem al poble, aparquem el cotxe al carrer del Progres, davant d'un parc infantil i comencem a caminar a tres quarts de vuit. Creuem la carretera i seguim per el camí de Falset a Montroig (segons l'IGCC) o del Masroig a Falset segons un pal indicador que hi ha.
Passem a tocar dos barraques de pedra seca, totalment arranjades i senyalitzades (la de Cal Josepó i la del Jaume el Xalet). Anem seguint unes marques grogues que les deixem marxant a l'esquerra, ja que el camí que tinc preparat segueix recte, i segons el mapa l'altre el trobarem quan baixem del cim. Passem pel costat d'un maset arruïnat i arribem al Coll de la Falsetana.
Al arribar al coll ens trobem un camí que creua, el que ens ve de l'esquerra es un ramal del que hem deixat abans. Ni el que ve ni que marxa hi son als mapes. Seguim recte, per un sender fitat, amb alguns pins caiguts que dificulten el caminar. Arribem al cim i fem les fotos de rigor i ells mengen una mica, jo ja tinc prou feina amb la màquina i el trípode.
Baixem per un sender una mica difús, encara que fitat, que al poc es va convertint en el que era una pistota, però que ara no deixa de ser un rastre. Es veu perquè la vegetació en un tros a l'ample es molt baixa en comparació a tot l'entorn, fins que arribem a un camí que dona la impressió que era camí de bast, i que seguim a la dreta. Baixem fins a trobar el camí de la Bruixa, ara pista i retocada de no fa massa. Deixem aquest camí per agafar el camí dels Avencs, sembla un camí eixamplat de fa poc i quan remunta després d'una baixada s'ha de deixar per un sender amb bona traça a la dreta. Si continuéssim recte, abans d'un retomb veuríem unes fites per marxen a la dreta per una traça. Jo vaig deduir que per aquí es una de les entrades a la travessa dels avencs. Hem trobat aquest sender a la dreta perquè el nostre ens l'aviem hem empassat i hem hagut de recular.
El nostre baixa a estones suau i a estones més fort, aquest fet es cada vegada que el nostre no coincideix amb el camí vell i baixa els marges pel mig. En tota aquesta zona està ple de marges i de parades abandonades. Deixem a l'esquerra unes fites que van en direcció al cingle i bastant més avall un altre sender que creuant el que crec que era el camí vell se'n va amunt entre mig de la barrancada i en direcció a la torre que es veu dalt. Seguim avall fins anar a creuar el Barranc dels Molins, on tenim una mica de dificultat per creuar-ho. Primer per que s'ha de baixar uns dos metres per terreny terrós i sense pendent, totalment vertical i després ens hem de descalçar per creuar el barranc amb aigua, i creuar-ho per l'únic estret passadís que deixa la vegetació.
Després de descansar una mica a l'altre riba del barranc seguim camí. El camí ara puja fort, fins a Los Avencs. El camí té les restes del que eren unes escales fetes a la roca però ara molt desfetes i amb l'agreujant que hi han pins caiguts en mig que dificulten la pujada. A la zona de l'Avenc del Primo ens desviem per veure una cabana amb una gran arcada i on a la parada de dalt trobem un aljub sense coberta, que amb la vegetació del lloc fa perillós el passar per aquí. També es pot apreciar, fixant-se una mica, del recollidor d'aigua cap a l'aljub.
Quan ens creuem el Camí de les Guixeres, decidim intentar escurçar la caminada desistint de pujar a l Sarraí, per això baixem cap el camps ben conreats de ceps, per uns restes de camins; en un moment hem de creuar una parada, que fem per la mateixa vora, per anar a buscar un camí més ample que ens porta a la pista cimentada que va Los Palells ja que el nostre s'havia acabat. Des d'allí agafem uns pista agrícola que a més d'enllaçar amb el track que tenia previst, va al Puig Roig (que no anem) i al camí de les Obagues que es el que agafem.
Sortim a la carretera de Bellmunt i ens desviem a l'ermita de les Pinyeres, on parem a dinar, descansar i riure una mica. Des d'aquí i per carretera anem fins a creuar el barranc on hi ha les restes de dos molins, que si no fos pel nom que posa al mapa no ho sabríem que ho som. Deixem la carretera i per un camí cimentat que puja, arribem al Masroig, on després de fotografiar l'església ens anem a fer unes cerveses al casal. Manquen cinc minuts per les tres i hem fet uns quinze quilòmetres.
Hem tingut un dia solejat encara que més de la meitat l'hem fet per zona boscosa. El vent no ha estat molest quan hem passat per zones obertes. He fet un altre vèrtex geodèsic, he conegut una zona una mica desconeguda, encara que similar a les dels pobles de l'entorn, i he estat a l'ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres que feia bastant de temps que volia estar a visitar-la. La llàstima son los quasi dos quilòmetres i mig de carretera, antic camí rural però asfaltat, entre l'ermita i el poble. El que si que no he volgut fer es el que fa la majoria de caminants que van per aquí, que es creuar per dins dels avencs, no tinc l'agilitat necessària per fer-ho ni m'apeteix massa. Aquí han arranjat i senyalitzat uns camins per anar a visitar unes barraques de pedra seca i poder donar un tomb per les rodalies. La companyia com era d'esperar, agradable com sempre.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies aquí.



000000000000000000000



00000000000000000000