Masboquera, Castelló, Els Dedalts, Castelló, Masboquera

Font del Beltran

Castelló

Avui ens hem trobat 19 companys del grup de “Caminants de Tarragona”, a Masboquera, per anar a donar un tomb per les muntanyes de Vandellòs, preparat pel company Santi. Aparquem a l'entrada i sortim caminant a les nou en punt, tot seguint un camí que va bastant paral·lel a la carretera, amb senyals del Camí de Sant Jaume i de sender local, tot dirigint-nos cap a Vandellòs. Prop de Vandellòs hem de deixar el camí que seguim, per un pas de barranc que hi ha sota la carretera, creuar-la, remuntar un petit tros del barranc de Ruït, agafar el camí de Ruït de retorn, i paral·lel a la carretera anar a buscar el Pr que puja a Castelló. Hem fet un retomb que sembla estrany però d'aquesta manera ens estalvia creuar la carretera, en un tros molt dolent per fer-ho. 

El camí cap a Castelló va pujant, es un antic camí de bast segons es comprova per les poques restes de l'empedrat, ben netejat de fa poc, encara que com va sent normal, s'han saltat un o dos retombs del vell camí. L'entorn està ple de marges i parades de conreu abandonades. Alguns dels marges es conserven alterosos però les parades estan totes plenes d'herba i pins.

A Castelló parem a esmorzar. A l'entrada trobem una parella de mitjana edat que estan fent treballs ramaders amb els que dialoguem una mica i als que demano permís per unes fotografies per aquí dins. En dues cases hi ha bestiar avícola de criança. El poble cada vegada que passo el vaig trobant millorant, el que demostra la bona feina que estan fent la gent d'aquí. 

Una vegada esmorzats, begut el cafetó de la Dolors i les gotetes del Josep Maria, ens dirigim a buscar el camí de l'Obaga dels Dedalts, que torna a ser un antic camí de bast. Seguim trobant marges a l'esquerra, a la dreta no es pot veure per la vegetació exuberant. Han arranjat una carbonera que queda molt bufona a l'esquerra. Ens desviem per anar a veure la font i el rentador del Beltran, ben pegat al cingle, on raja una mica d'aigua però que no acaba d'arribar al rentador, ja que es perd pel costat. A la zona han  posat una taula amb bancs incorporats, deu ser per descansar quan arribes aquí, encara que no hi ha cap dificultat per fer-ho. A partir d'aquí el camí, recuperat i netejat arran del “Camí de Muntanya” de la vegueria, ens porta pels Graus de Vandellòs, on hi ha alguns moments que el camí es empinat entre les roques. Ens desviem una altre vegada, aquesta per visitar la Cova del Cingle (Balma de Castelló segons l'IGCC), antic corral, amb dues parets de pedra perquè quedi tancat amb la paret del cingle, amb les restes d'una porta de fusta, on només en queda el marc, encara que molt podrit. Es curiós contemplar el terra de la cova, plena de palla escampada, però amb rastres dels dits del peus del que sembla que son bastants ocells que han voltat per aquí, segurament picotejant entre la palla. 

Tot seguint amunt, enllacem amb el PR que ve de Vandellòs que ens porta a la pista, que es el camí dels Dedalts. Es digne d'admirar els marges de pedra perquè el camí fes uns revolts i el ben conservat que estan. Una vegada a la pista i al poc de passar el Corral del Coixet, ens desviem cap a les antenes, però sense arribar-hi. Ens quedem al magnífic mirador que hi ha. Una vegada extasiar-nos amb la visió des d'aquí i després de descansar una mica, reculem, anant a agafar el Camí del Garrateó de la Pubilla, fins a trobar el Camí del Povet, on enllacem amb el GR192 (o el 192-1) direcció a Castelló. El Camí del Povet en principi es ampli, però el camí ample finalitza seguint un tros de camí dificultós de seguir, parlant del camí exacte, ja que hi ha una gran quantitat de rastres encara que veient on ens dirigim no tenim problema. Es camí rocós amb molta pedra solta, i amb pendent, el que fa que siguin fàcils les relliscades si no es va en compte. Els senyals de GR també ajuden. Hi ha un moment que es carener amb la visió de la pista on ens dirigim a la dreta, i un bon cingle a l'esquerra podent veure Masboquera, Castelló, Vandellòs i el llogaret de Remullà. 

Enllacem amb el Camí dels Graus de Castelló, quasi on hi era la Creu de Castelló, al Forat del Vent. D'aquí la baixada fins a Castelló es farragosa, força pendent, molt pedra petita solta, incloent els trossos cimentats, un altre tros on es fàcil relliscar. 

A Castelló, els que van justets d'aigua aprofiten per abastir-se, jo reculo ja que m'he saltat la font de Castelló, encara que pel que es veu, tot tapat de vegetació i sense aigua sortint, no sé si ha valgut la pena els metres de més. Agafem el camí vell de Masboquera que ens portarà al lloc dels cotxes, arribant a dos quarts de tres, després de fer quasi dotze quilòmetres i mig.

El dia en quant al temps ha estat agradable, el sol no ha estat gens fort les poques estones que l'hem vist, junt amb un “ventet” bastant agradable, exceptuant una mica pel camí del Povet, quan era carener. Més de la meitat del recorregut l'hem fet per obagues, on la varietat de verds ens han donat una alegria als ulls. Dels companys poc a afegir al que sempre dic, es molt agradable caminar junt amb tota aquesta colla de gent. I la guia de la caminada d'avui (la Rosa Maria), fora d'una petita errada al començament, ha estat perfecte en tot el recorregut. Els companys menys dos i jo s'han anat al restaurant a dinar tots junts i continuar la xerrameca  i el bon humor, tot compartint taula. El Santi que era l'organitzador no ha pogut venir a caminar però s'ha ajuntat al grup a l'arribada i jo he hagut de marxar cap a casa per problemes familiars, per sort no greus. Ara a esperar a la caminada del mes de juny. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000000



0000000000000000000000000