Àger, Mare de Déu de Pedra, Corral del Gabrieló, Refugi i ermita de Colobor, Àger

Mare de Déu de Pedra

Font del Gabrieló

El Jordi i jo ens hem donat cita per anar a Àger i anar a fer el tomb de les dues ermites tot enllaçant-les pel Montsec de Gabrieló, i com es normal, fent unes petites variants. Pel demés tot del més normal.

Aparquem a Àger i sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts de nou. Hem d'aparcar en un carrer lateral ja que l'aparcament de l'entrada al poble està en obres. Sortim tot seguint els senyals que ens portaran a l'ermita de la Pedra. De seguida veiem al cel els primers parapents dels molt que veurem avui. Abans de la cruïlla a la Font del Gomà ens passa un corredor, apartant-nos per què no perdi el ritme. Nosaltres ens desviem per visitar la bonica font i després, un altre vegada, per veure, per fora, la Masia del Sant. La veritat es que només volia una foto de la masia, encara que fos lluny, però fins que no hem arribat a la entrada no he trobat un lloc per una foto bona.

Fins a la font de Pedra, hem seguit per dues dreceres, i a partir de la font s'agafem una drecera que creua dues vegades la pista, fins que deixant de front el camí a seguir després, agafem la pista cap l'esquerra que ens porta a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra, que com es normal està tancada. En unes taules que hi ha al davant aprofitem per esmorzar.

Una vegada alimentats i descansats, anem fins a la cruïlla que hem vist abans, mentre ens creuem amb dos corredors més. L'entrada al camí està malmès, hi han escales de fusta, però els dos primers esglaons no hi son. A partir d'aquí el camí, que es vell, està arranjat, ben marcat amb els marges de pedra, que fa que el terreny amb molta pedra solta no acabi deteriorant el camí.

Mentre anem pujant ens creuem amb una parella i al poc amb tres caminants, a més del corredor que ens havien avançat abans de la font i que ara està baixant. Aquesta pujada se'm fa bastant aclaparadora, i això que es suau, amb esses perfectes, fins al tros final, que allí si que puja de valent, ja que el camí vell deu estar perdut i per la fisonomia del camí deu ser molt difícil recuperar. Hi ha un moment que penso que si el llom que es veu no es el final de la pujada hauré de parar un moment, però resulta que en realitat es el final d'aquesta pujada, i com planeja ja puc respirar una mica. Ara baixem fins el a creuar el Barranc de Grillons, i d'allí pugem una mica anant a visitar el Corral, la font i les dos basses del Gabrieló.

A partir d'aquí anem seguint el GR fins el Cova d'en Rossell. Hi ha algun trossos de la pista que son una mica pesats, ja que es pista apta per cotxes, però alleugerit per la magnífica visió dels cingles del Montsec, del Barranc de Finestrelles i de l'Obaga de la Tossa. La cova es un gran habitatge aprofitant una balma, ara en restauració. Aquí les senyals del Gr estan una mica tapades per la runa que hi ha entre la construcció i un marge. Per sender amb restes de possible camí vell arribem al refugi i ermita de Colobor. Tot està en molt mal estat, enrunat per dins, però conservant les quatre parets i segons ens sembla, la teulada. D'aquí avall comença un camí, que tot passant per la font de Colobor, amb poca aigua i les runes d'un antic corral, va baixant amb llaçades, però amb molta pedra solta, i com a curiositat amb plafons d'arbres, matolls i animals, aquest últims em figuro que deuen haver exemplar per la zona, però difícils de veure. Arribem a una pista que en principi ens hauria de portar fins a Àger, però nosaltres encara hem de fer una mica de les nostres.

Primer ens desviem a veure el corral de Calundo, tor enrunat. La pujada ha estat una mica al dret però la baixada ha estat pel camí antic d'anada al corral, bastant tapat però que es pot passar sense problemes. Després i com als mapes hi figura el “Castellet de Montfort” i en el mapa vell hi marca les tres rodones negres de possible castell, ens desviem cap on marca els mapes de l'IGCC. L'única noticia sobre aquest nom que he trobat en “inet” es la d'un incendi que va patir la zona a l'any 2012, i la veritat es nota els senyals de l'incendi. Fem una recerca per l'entorn, i l'únic que trobem que ens sembla possible, es un roquer amb pedres i agulles que podrien tenir el nom de castell. El dimarts següent he enviat un email a l'Ajuntament d'Àger i espero que em contestin, si ho fan ho posaré als comentaris, encara que tinc dubtes ja que de cada cinc preguntes que faig als ajuntaments només rebo una contesta.

Anem a buscar la pista del Gr i abans de la Masia de Mossenye, segons cartell a la seva façana, parem a dinar, ja que comencem a tenir fam i ens anirà bé per descansar. Després i sempre seguint el GR visitem un aljub que podria ser la Font de Menàrguens o beneficiari de la font. Des d'aquí i fins a Àger amb poc tros per pista i la resta per camí, es un tros agradable i bonic, a més de planer. S'ha d'anar amb compte quan es deix la pista ja que l'entrada està una mica tapada i si no hi ha una netejada, l'herba taparà el senyal.

Arribem a tres quarts de sis de la tarda després de fer més de divuit quilòmetres, amb un dia molt agradable, amb un solet flux, un vent també fluxet i en pocs moments, ja que hem anat bastant per zones arrecerades. La visió de l'entorn es fantàstica, per un costat les grans cingleres del Montsec d'Ares i per l'altre la gran vall d'Àger, en unes dates on tots els colors del verd son visibles. A la part baixa els conreus, per on hem passat, son principalment d'ametllers i per la part més alta de cereals, alguns d'aquests camps ja començaven a estar marronosos, o sigui amb el sembrat a punt de collir. Encara que no he arribat massa cansat, després del quilometratge fet, amb més de 800 metres de desnivell acumulat, a la pujada hi ha hagut un moment on he flaquejat, sort que ha estat quan quasi era a dalt de tot. El dia també ha estat acompanyat per la visió de la gran quantitat de paratentistes, els de bon matí baixaven directament des dels espadats del Montsec, per la banda de la Corona, fins a les planes de prop d'Àger, però ja a mig matí fins a migdia volaven paral·lels a la línia del Montsec arribant a la banda del Montsec de Calafí i més enllà, tot passant per sota del Sant Alís. Entre les dos i les tres no hem vist res al cel, encara que potser els que volaven estaven fora de la nostra visual, per``o quan ja arribàvem a Àger hem tornat a visionar-los. Amb la curiositat que a vegades escoltàvem com parlaven entre ells. També ens ha semblat que hi havien un mínim de dos escaladors, més o menys per la zona del Pas de l'Òs, ja que les veus que hem estat sentint han continuat quan no hi havien parapents per la zona. Resumint, un bon dia molt agradable.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000000

00000000000000000000000000