"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 29 de febrer de 2012

Rescat de muntanya a l'amic Ventura

El dissabte dia 25 l'amic Ventura va haver de ser rescatat pels GRAE, del servei d'emergències de la Generalitat, per un accident que va tenir a la Punta Agulla, Serra de Cardó, prop del Coll de Murtero.
Per sort ho podrà contar ja que només s'ha llastimat una cama (dic només amb tot el respecte) i està a casa. Des d'aquí li desitjo una rapida recuperació.


00000000000000000000

diumenge, 26 de febrer de 2012

Hostal Roig, Serra de la Campaneta, Castell de Toló, Toló, Hostal Roig

Serra de la Campaneta


Avui em sortit junts la Montse, l'Albert, l'Àngels, el Paco, el Rafa, la Nuri, el Lluis i jo, i per això hem triat anar a la Serra de la Campaneta, per veure unes quantes trinxeres de la guerra incivil que es va viure a les espanyes, provocades per la insurrecció d'una colla de feixistes. Seguirem, a la nostra manera, una de les rutes del llibre “25 excursions pel Front del Pallars” de Joan Ramon Segura i un track que m'he baixat d'internet, que no poso la referència com acostumo a fer ja que hi ha més d'un lloc que ens ha portat a confusió, segurament per culpa nostra.
Arribem a Vilanova de Meià i seguim la carretera que va cap a Terradets i deixem el cotxe al costat de l'Hostal Roig. Sortim quan manquen deu minuts per les nou del matí.
Per avui no es preveia massa fred, tal i com ha succeït, encara que només sortir i al costat de la pista hi havia una petita clapa de neu. Com aquesta gent sempre te fam, hem de parar a esmorzar entre Ca l'Ermengol i el Coll de Grau, al costat dels conreus ja que el camí està tallat per ells i hem de creuar xafant-los.
La guia ens feia deixar la pista de l'Era de Pedra, però com el track hi passa nosaltres ho provem i la veritat es que val la pena, ja que tenim una bona visió cap a la plana de Tremp. Des de que hem deixat la pista s'han de seguir rastres, però no hi ha cap problema per fer-ho. Quan estem arribant al cingle trobem dos excursionistes que retornen, jo penso que deuen seguir la guia, que per baixar al Barranc Gran es fa per la pista de la dreta, nosaltres seguim el track i trobem un grauet molt maquetó que ens porta de seguida.
Una vegada al barranc hem de triar si pugem a la torre elèctrica que tenim al davant (es una de les puntes de la Serra de la Campaneta), per la dreta o per l'esquerra, la guia diu per la dreta i el track per l'esquerra, però en els dos casos estem advertits que no hi ha camí clar, i s'ha de seguir els rastres. Triem el de la esquerra, que va pujant bastant be, però ens trobem un tallafocs, i aquí tenim problemes, ja que després de creuar-ho ens costa trobar la continuació, després d'una mica de despiste i uns mes amunt i els altres mes avall, trobem un senderó bastant brut que encara que es va una mica a l'esquerra, després tomba per deixar-nos a l'esplanada de la torre.
Un respir i ja seguim cap el Tossal del Vigatà, una dels tres cims de la serra, on ja trobem els primers restes de trinxeres, per cert molt trinxades. A un clot al mateix cim, un company troba ferralla de la guerra. Fem la foto de rigor, i baixem al collet que comunica amb el segon cim. Mes trinxeres, alguna de llarga, esvorancs amb ciment que sembla era on estaven situades peces d'artilleria i restes de cabanes.
A partir del segon cim be l'aventura del dia, ja que no trobem el baixador, la guia no ho diu clar i el track ens diu que em de baixa al recte, i per això s'hauriem de saltar varies feixes amb cingles de mes de tres metres d'alçada. Després d'una petita recerca reculem fins al cim, ja que a la seva sortida hem vist un senderó que encara que marxi en sentit contrari hi pensem que tombarà cap el coll entre els dos cims, a mes baix nivell, pel que ho provem i exactament es així. A partir d'aquí fins el coll que hi ha a peu del castell de Toló, s'han de vigilar les fites, hi han trossos que el camí es molt evident però hi ha moments que es molt difús i estem en mig del bosc i no tenim massa perspectiva. La pujada al castell la fem per l'únic lloc on es podia pujar, pel S, on encara es pot veure una mica el que eren les escales de pujada.
De castell no en queda res, això si molta pedra pel tombant seu i de l'església, dos trossos de pared que miren al sud. Per saber del castell de Toló, aquí (->).
A la seva gran esplanada profitem per dinar. Després d'això baixem cap el llogaret de Toló, aquí hi havia un camí molt maco tot empedrat però ara està completament malmès i algunes de les seves suaus marrades estan inservibles i aquests trossos es baixa pel barranquet.
Toló era un llogaret que pertanyia a Sant Salvador de Toló, ara molt enrunat, encara que les edificacions que resten en peu son dignes de veure encara que atrotinades.
Passem per la Gargalleta on trobem una parella cuarentona que pel que parlem estan arranjant l'habitatge però no son de la zona, ja que no tenien coneixement del castell ni de les trinxeres, si de l'església enrunada. Trobem una tanca metàl·lica que hem de saltar com podem per seguir per camí per “Los Solans” i després buscant rastres sortir a la pista. Segons els mapes el camí que seguíem no te sortida una vegada creues el Riu de Conques.
Ja només queda la “patejada” pel camí del Pla de les Forques i un quilòmetre i mig de carretera. Arribem on tenim el cotxe a les quatre de la tarda, després de fer tretze quilòmetres quatre-cents.
Tres de nosaltres intentem pujar al Castell de Montllor (Castell dels Moros), per informació aquí (->)Vorejant el sembrat trobem unes fites i un senderó mig net, anem comprovant que està fet pels escaladors, va tombant tot el pany de paret fins que trobem un lloc on pujar, jo amb mes o menys dificultat. Arribem dalt on només queda un petit fragment del que era una torre circular, dalt del roquer. Tot l'entorn està totalment tapat per la vegetació, amb moltes alzines i boixos. Baixem i acabem de donar el tomb pel seu peu. Ens sembla veure el que era l'entrada però ara es impossible arribar, i ja ens anem al cotxe on ens esperem els demés. De tornada cap a casa no podia mancar la cerveseta ben guanyada.
El dia ha estat molt maco, la sortida ha valgut la pena, el camí ha estat bonic amb bones “vistes”, malgrat l'últim tros que s'ha fet una mica pesat al ser primer una pista ampla i després carretera. El dia ens ha acompanyat, semblava un dia d'estiu si no fos pel petit airet, però ens ha permès caminar bastant desabrigats.
De la companyia només es pot parlar be, tot el viatge d'anada, l'excursió i el viatge de tornada ens hem passat rient, o sigui que no es pot demanar massa cosa més, i a l'hora de buscar els possibles desviaments la gent a col·laborat en la seva recerca, fet que sempre em queixo quan surto amb segons quins companys.
Aquí poso el comentari que he escrit a la pàgina d'inet d'on vaig treure el track:
“El tros de track del començament de la baixada del segon cim no es correcte, ja que segons sembla es baixa al dret de feixa a feixa amb cingles de dos a tres mestres. Tal i com surts del cim es veu un sender que primer baixa en direcció NE i ens ha de portar al coll entre el cim segon i tercer i des d'allí seguir fites i ens porta a peu del Castell de Toló.
Hi han tres trossos de camí que no es gaire marcat pel que crec i sense ànims de discutir que la excursió no es fàcil, com a mínim moderada. Aquest trossos son: la pujada a la torre, la baixada que he descrit i després des de la Gargalleta a la pista, que per cert ara s'ha de saltar una tanca metàl·lica”.
Cada u pot opinar el que vulgui, però jo a vegades no em se callar.



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000



 0000000000000000000000

dijous, 23 de febrer de 2012

La Devesa d'Arbolí

Arbolí - Font Viva

Avui he sortir de casa i m'he anat a Arbolí amb intenció de fer un petit tomb amb les descripcions del company Joan Josep. Eren uns topalls que no coneixia i a més li feia el favor de corregir-los en cas de pifiada.
La ruta principal està calculada en 1h 36m i la variant, fent-la sencera, en 2h. Està clar que fetes per mi s'ha de calcular bastant més de temps, però son prou curtes per intentar fer-les en una matinal.
He sortit del pont de l'entrada a Arbolí a dus quarts i mig de nou, tot pujant pel carrer del Trinquet, que es per on marxa el GR i el PR. Avui no explicaré la ruta feta, només a grans trets.
Es tracta de anar a buscar el Camí del Bosc de la Ció, arribar a la Devesa, un tros de carrerada, Coll de Vintibriga, i baixar pel Camí dels Poniols. Una vegada a Arbolí fer la variant, que es arribar a la Devesa però aquesta vegada pel Grau de l'Escalet i baixar pel mateix lloc d'abans, o sigui que des de la Devesa a Arbolí he repetit.
He arribat a Arbolí a les a mig quart de tres, després de fer 12,200 quilòmetres.
El matí ha estat molt satisfactori, primer perquè la descripció estava correcte i no he tingut cap problema per trobar tota la ruta, estic parlant d'una zona que encara que molt propera a casa jo desconeixia, i tots els camins per on he passat no tinc memòria d'haver-los fets abans, després que es una zona que val la pena, zones obagues, llocs amb grans mirandes, una zona totalment crivellada amb avencs i avencots, molt de bosc i un tros de carrerada.
A primera hora el fred es deixava sentir, m'ha hagut de tapar de valent, però en quan he sortir de la primera zona obaga ja m'he hagut de treure roba, i al final he arribat a Arbolí tot suat, està clar que no costa gaire que jo sui.

00000000000000

diumenge, 19 de febrer de 2012

Pont del Clop, Aigüesjuntes, Pla i Torre de Montpol, Jonquerons i Pont del Clop

Pont del Clop - Aigüesjuntes 


Per avui només ens hem trobat l'Esteve i jo per anar a fer una ruta copiada totalment d'una feta per Bouvier i publicada el 13 de febrer, en el fòrum de Mendiak.net, per això ens dirigim cap a Solsona i després cap al Pont del Clop, a la carretera que va a Cambrils.
Arribem al Pont i aparquem el cotxe en una esplanada al seu costat, sortint a un quart i cinc de deu, tot creuant el pont, i per una parada entre el riu i el camí de l'entrada d'un habitatge, per on ens dirigim a buscar una antiga pista forestal, o potser era un camí que comunicava la masia del Clot amb l'hostal i després es va convertir en pista, ara abandonada totalment, quedant cada vegada més tapada per la vegetació, però amb un rastre més que suficient per seguir-la.
Al arribar a la masia del Clot agafem pista ramadera, la seguirem per una bona estona, en realitat fins a quasi el cim del Cogulló. Per arribar al cim, quan es va per la pista de la Serra de Timoneda, s'ha d'agafar un camí a ma esquerra que de seguida es transforma en caminoi, i es sap que ets al cim per una fita, encara que ara està caiguda.
Retornem un tros per anar a buscar la baixada a la Ribera Salada. A la baixada ja es comença a veure molt a prop les formacions rocoses de conglomerat. Només creuar el riu parem a esmorzar, ens hem de tapar ja que el fred es deix sentir, i sort que fa sol.
Després d'esmorzar remuntem el riu per arribar a Aigüesjuntes, es l'aiguabarreig del Riu de Canalda i el Riu Fred. Com la majoria d'aiguabarrejos amb aigua val la pena veure'l.
Després continuem per una pista cimentada amb forta pujada al començament. Mentre pugem trobem un petit grup de persones amb nens, baixant cap el riu.
Al pujar fem la primera marrada del dia per intentar fer drecera, sort que ens adonem aviat i la marrada es curta. Passem pel costat de dos grans masies agrícoles i ramaderes reconvertides en Cases Rurals. Molt ben arranjades i conservades.
Anem per la carena del Turó Pregon, però abans de continuar per la ruta prevista, volem intentar veure l'aiguabarreig de la Ribera Salada i el Torrent Pregon, per això em de creuar un subsidiari del torrent, com podem i anar a buscar la carena del davant, anant per rastres fins que arribem a una pistota, la que seguim per la dreta. El company segueix una mica mes que jo, però les mirandes no compleixen el que preveiem. Hi ha una bona visió cap a l'esquerra, amb una bona caiguda, aigües amunt de la Ribera Salada, però no d'aigües avall ni de l'aiguabarreig.
Retornem i anem a buscar la Font dels Jonquerons. La tornada ha estat mes fàcil que la anada. El Torrent Pregon a l'entorn de la Font està glaçat, hi ha poca aigua però glaçada.
La font està al costat d'un maset, abandonat, on un hi ha pou d'on agafen aigua per regar a les explotacions de mes amunt.
Aquí fem la segona marrada del dia agafem un sender que puja a la carretera, però la tanca metàl·lica ens impedeix arribar-hi, pel que hem de tornar a baixar al maset per sortir a la carretera per la pista.
Després d'uns metres per la carretera, la deixem per un camí paral·lel. En aquest camí parem a dinar i a descansar, jo vaig molt cansat i això que només portem onze quilòmetres.
Sortim de nou a la carretera, la remuntem i anem per un sender remuntant el riu, però aquest va massa engorjat i no deixa veure l'aigua. Arribem davant mateix del mirador d'abans, on tampoc ens deixa veure l'aiguabarreig, però la visió val la pena, amb els conglomerats de roca. Ja retornem i arribem sense més al lloc de sortida, tot contemplant les runes del que havia estat l'Hostal del Pont del Clot, on arribem a les cinc després de fer uns catorze quilòmetres.
D'aquí ens anem cap a Solsona, a visitar la vila. Visitem la catedral, els seus carrers amb els llocs mes emblemàtics i tenim la grata sorpresa de poder veure el ruc penjant, típic de les festes de carnaval de Solsona.
Bonica sortida, curta però que al meu entendre val la pena, ja que em visitar un lloc completament desconegut per nosaltres. I després a la vila rememorar la historia del nostre país.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
000000000000000

 000000000000000

dijous, 16 de febrer de 2012

Incompliments dels horaris per "Hispano Igualadina"

Escrits al Diari de Tarragona, referent a l'incompliment sistemàtic dels autobusos de la línia Reus-Tarragona:

Hispano Igualadina es riu dels seus usuaris 
ANNA RUBIO. 13/02/2012 12:13
Hispano Igualadina Monbús és un tema molt recurrent a l’hora de les queixes i opinions dels lectors, n’estic segura, però des de fa un mes la situació ha tornat a empitjorar (sí, encara que sembli mentida continua sent possible) i m’agradaria fer-vos-en cinc cèntims.
Com sabeu, Hispano Igualadina no és una companyia reconeguda precisament per la seva puntualitat. D’ençà que van reprendre l’horari normal després de les vacances de Nadal (9 de gener), ens hem trobat la desagradable sorpresa que, tot i que l’horari teòric manté els autobusos de 9.00 a 9.15 hores, a la pràctica aquests ja no passen a la seva hora: el de les 9.00 surt a les 9.15 i, quan marxa de la parada, avisa el seu company de les 9.15 perquè llavors ell pugui iniciar el seu servei.
Com us podeu imaginar, els usuaris habituals tenim la sensació diàriament que la companyia es riu de nosaltres: de 8.50 a 9.05 veiem passar uns 3-4 autobusos d’Hispano Igualadina però cap d’ells està disposat a dur-nos a Tarragona: un va a Mont-roig (el que abans feia el servei de les 9.00, per cert); un altre va cap a Duesaigües, un altre se’n va perquè acaba el seu servei; l’autobús de les 9.15 està aparcat des d’abans de les 9.00 a la parada d’autobusos davant de l’Opcions (plaça de les Oques). Tot i aquest desplegament de la seva flota, a les 9.00 no hi ha cap autobús disponible perquè es compleixi el servei que porta unes 60-70 persones a Tarragona. Una de les raons que això succeeixi és que l’autobús que hauria de sortir a les 9.00 surt de Tarragona a les 8.40, i, amb el trànsit que hi ha, és físicament impossible que arribi a la seva hora. Però, mentrestant, l’autobús de les 9.15 està feliçment aparcat al mig de Reus i fent nosa a altres autobusos. Això ens passa cada dia des de fa un mes.
Quan ens intentem queixar a la coordinadora, la reacció sempre és la mateixa: ens diu que tot va bé una vegada i una altra, que només es un retard puntual de 5 minuts (hola? que ja no sabem comptar?) i al cap d’una estona d’insistir, diu que marxem, que l’endemà estarà tot arreglat. Però l’endemà tornem a estar igual.
I, per variar, això només n’és una mostra. A tall d’exemple diré que el dissabte dia 27 de gener els usuaris van estar dues hores i mitja sense servei entre Reus i Tarragona i que l’única raó que finalment aparegués un autobús va ser una trucada de la policia, que havien alertat els usuaris. Com sempre, totalment vergonyós.
Convido els redactors del Diari que algun matí ens facin una visita i vegin la mena de tracte que rebem aquells que, per obligació, ja que no en tenim d’altra, hem d’utilitzar la companyia Hispano Igualadina.



JOAN MUÑOZ PINÓS. 16/02/2012 11:25
Amb referència a l’escrit del 13 del corrent mes de febrer, signat per Anna Rubio, només vull manifestar-li que si tothom fes com jo, que vaig presentar una denúncia a la Generalitat, Departament de Transports, per l’incompliment del servei del dia 10 de gener, segur que la Generalitat prendria cartes a l’assumpte.
Jo vaig anar personalment, perquè el temps m’ho permet, però es pot fer la denúncia mit-jançant una carta. Imagineu-vos si cada dia arribessin a la Generalitat una cinquantena de cartes de denúncia.
Està bé escriure als diaris i jo li dono tot el suport, però crec que s’ha de fer un passet més.

00000000000000000

dissabte, 11 de febrer de 2012

Tu con cascos y con las botas

Es dels Carnavals de Cádiz  però es pot transpolar a qualsevol lloc.



0000000000000000000000000

divendres, 10 de febrer de 2012

Vergonya nacional (espanyola)

De resultes de la condemna a Baltasar Garzón

“El Suprem és un tribunal agenollat a la corrupció que representa Gürtel; avui és un dia de vergonya per al sistema democràtic, judicial i per al Tribunal Suprem”
Aquesta sentència és una pilota d'oxigen per a la corrupció imperant a Espanya i una coerció expressa a qualsevol magistrat que decideixi acordar un sistema d'investigació legítim com són les escoltes telefòniques”
El Suprem és una casta de buròcrates al servei de la venjança institucional”

Paraules de Carlos Jiménez Villarejo, ex-fiscal Anticorrupció
Tal i com diu Ignacio Escolar, esperem que el pròxim imputat no sigui ell.

000000000000

dijous, 9 de febrer de 2012

Ha mort la Justícia

Tenim l'orgull de fer públic que per fi, en el dia d'avui, em donat mort a la terrorista de nom JUSTÍCIA.
Signat El comando justicier: Gürtel, Camps, Millet, ERE Andalucia, Urdangarín, Botin, "Manos Limpias" (no sé de que), i cents de processos judicials de polítics que no tiren ni tiraran endavant.

Descansi en pau (això vol dir que no esperis cap mena de justícia).
0000000000000000
 

diumenge, 5 de febrer de 2012

Alforja, la Carrerada, Cova de l'Aleu, Camí de la Cingla, Caseta de l'Evaristo, Alforja

Font i Caseta de l'Evaristo 

Avui ens han convidat a dinar a Alforja, però abans havien de anar a trescar una mica pel seu terme municipal, i per això ens hem trobat la Chris, la Neus, en Joan, en Joan Josep, en Josep i jo mateix.
Sortim d'Alforja per la Carrerada quan manquen cinc minuts per les nou del matí, ben abrigadets pel fred que hi fa, encara que quan comencem a pujar ja ens comencem a treure una mica de roba, només una mica.
Deixem la Carrerada per anar a visitar la Cova de l'Aleu, a la porta de la qual aprofitem per esmorzar, està arrecerat i toca el sol.
De com arribar a la cova no poso cap descripció ni el waypoint de la seva localització, es una cova on es possible que hi hagin restes arqueològics i pintures prehistòriques. Ja està gravada amb inscripcions, de les que algunes poden fer mes o menys gracia, però al meu parer es una manca de respecte, encara que hi ha algunes de molt antigues. Fa poc es van enviar fotografies per intentar esbrinar si les restes i les pintures son dignes de estudiar o no tenen cap valor.
Per arribar a la cova els companys han posat una corda, sobre tot per que pugui arribar jo, els altres tenen la suficient flexibilitat per no necessitar-la.
Es una cova on l'entrada de baix, fumada, està tapada per enfonsaments, la intermèdia es necessita una corda per despenjar-se i la superior després d'unes gatejades, també per enfonsaments s'arriba a les restes d'una escala de pedra i a una sala bastant gran, lloc on arriba l'entrada intermèdia, i d'allí a una galeria on hi ha les possibles pintures i al final, a una serie d'inscripcions i on ens pensem que era la comunicació amb l'entrada de baix.
Després anem pel Camí de la Cingla, deixant-ho per baixar pel Pas del Carboneret, un baixador molt bonic, llàstima del brut que està. Aquest baixador si estès una mica net, encara que hi ha una mica de feina per netejar-ho be, seria dels que es fan molt a gust, tot comptant amb la forta baixada. Ens dediquem a posar bastantes fites, encara que es convenient seguir el track del gps. Arribem a la Caseta de l'Evaristo. Per tenir una visió mes ample del que es la zona i l'historia de l'Evaristo podeu llegir la crònica que va fer en Joan Josep el 20 de novembre de l'any passat (aquí ->).
Quan estem baixant per aquí ens comença a nevar, la neu encara que no amb molta força, sembla que vol agafar. Com no podia faltar últimament, jo torno a quedar enganxat amb la cama dolenta amb una sentida que em fa veure els estels, i això que està tapat.
Hem seguit pel camí de la Grallera, passant prop de les restes d'unes mines de barita, i arribant a Alforja, la neu s'ha convertit en pluja, no massa forta però una mica empipadora.
Hem arribat a dos quarts de tres i a Alforja s'ha unit en Juan, i tots junts hem dinat acompanyat de moltes rialles. Dinar, cafè, gotetes i tot això al costat d'una llar de foc, que a l'hivern es molt agradable.
Hem fet, en realitat, nou quilòmetres, encara que al track oficial hi figurin menys, per la retallada d'anar i tornar a la cova.
Una bona matinal, un bon dinar, i una bona sobretaula. Es pot demanar més?.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000000000 
00000000000000000000000000