Font i Caseta de l'Evaristo
Avui ens han convidat a dinar a
Alforja, però abans havien de anar a trescar una mica pel seu terme
municipal, i per això ens hem trobat la Chris, la Neus, en Joan, en
Joan Josep, en Josep i jo mateix.
Sortim d'Alforja per la Carrerada quan
manquen cinc minuts per les nou del matí, ben abrigadets pel fred
que hi fa, encara que quan comencem a pujar ja ens comencem a treure
una mica de roba, només una mica.
Deixem la Carrerada per anar a visitar
la Cova de l'Aleu, a la porta de la qual aprofitem per esmorzar, està
arrecerat i toca el sol.
De com arribar a la cova no poso cap
descripció ni el waypoint de la seva localització, es una cova on
es possible que hi hagin restes arqueològics i pintures
prehistòriques. Ja està gravada amb inscripcions, de les que
algunes poden fer mes o menys gracia, però al meu parer es una manca
de respecte, encara que hi ha algunes de molt antigues. Fa poc es van
enviar fotografies per intentar esbrinar si les restes i les pintures
son dignes de estudiar o no tenen cap valor.
Per arribar a la cova els companys han
posat una corda, sobre tot per que pugui arribar jo, els altres tenen
la suficient flexibilitat per no necessitar-la.
Es una cova on l'entrada de baix,
fumada, està tapada per enfonsaments, la intermèdia es necessita
una corda per despenjar-se i la superior després d'unes gatejades,
també per enfonsaments s'arriba a les restes d'una escala de pedra i
a una sala bastant gran, lloc on arriba l'entrada intermèdia, i
d'allí a una galeria on hi ha les possibles pintures i al final, a
una serie d'inscripcions i on ens pensem que era la comunicació amb
l'entrada de baix.
Després anem pel Camí de la Cingla,
deixant-ho per baixar pel Pas del Carboneret, un baixador molt bonic,
llàstima del brut que està. Aquest baixador si estès una mica net,
encara que hi ha una mica de feina per netejar-ho be, seria dels que
es fan molt a gust, tot comptant amb la forta baixada. Ens dediquem a
posar bastantes fites, encara que es convenient seguir el track del
gps. Arribem a la Caseta de l'Evaristo. Per tenir una visió mes
ample del que es la zona i l'historia de l'Evaristo podeu llegir la
crònica que va fer en Joan Josep el 20 de novembre de l'any passat
(aquí ->).
Quan estem baixant per aquí ens
comença a nevar, la neu encara que no amb molta força, sembla que
vol agafar. Com no podia faltar últimament, jo torno a quedar
enganxat amb la cama dolenta amb una sentida que em fa veure els
estels, i això que està tapat.
Hem seguit pel camí de la Grallera,
passant prop de les restes d'unes mines de barita, i arribant a
Alforja, la neu s'ha convertit en pluja, no massa forta però una
mica empipadora.
Hem arribat a dos quarts de tres i a
Alforja s'ha unit en Juan, i tots junts hem dinat acompanyat de
moltes rialles. Dinar, cafè, gotetes i tot això al costat d'una
llar de foc, que a l'hivern es molt agradable.
Hem fet, en realitat, nou quilòmetres,
encara que al track oficial hi figurin menys, per la retallada d'anar
i tornar a la cova.
Una bona matinal, un bon dinar, i una
bona sobretaula. Es pot demanar més?.
0000000000000000000000
00000000000000000000000000
la cançó fa cagar
ResponEliminaJo la trobo guay.
ResponElimina