 |  |
Pont del Clop - Aigüesjuntes
Per avui només ens hem trobat l'Esteve
i jo per anar a fer una ruta copiada totalment d'una feta per Bouvier
i publicada el 13 de febrer, en el fòrum de Mendiak.net,
per això ens dirigim cap a Solsona i després cap al Pont del Clop,
a la carretera que va a Cambrils.
Arribem al Pont i aparquem el cotxe en
una esplanada al seu costat, sortint a un quart i cinc de deu, tot
creuant el pont, i per una parada entre el riu i el camí de
l'entrada d'un habitatge, per on ens dirigim a buscar una antiga
pista forestal, o potser era un camí que comunicava la masia del
Clot amb l'hostal i després es va convertir en pista, ara abandonada
totalment, quedant cada vegada més tapada per la vegetació, però
amb un rastre més que suficient per seguir-la.
Al arribar a la masia del Clot agafem
pista ramadera, la seguirem per una bona estona, en realitat fins a
quasi el cim del Cogulló. Per arribar al cim, quan es va per la
pista de la Serra de Timoneda, s'ha d'agafar un camí a ma esquerra
que de seguida es transforma en caminoi, i es sap que ets al cim per
una fita, encara que ara està caiguda.
Retornem un tros per anar a buscar la
baixada a la Ribera Salada. A la baixada ja es comença a veure molt
a prop les formacions rocoses de conglomerat. Només creuar el riu
parem a esmorzar, ens hem de tapar ja que el fred es deix sentir, i
sort que fa sol.
Després d'esmorzar remuntem el riu per
arribar a Aigüesjuntes, es l'aiguabarreig del Riu de Canalda i el
Riu Fred. Com la majoria d'aiguabarrejos amb aigua val la pena
veure'l.
Després continuem per una pista
cimentada amb forta pujada al començament. Mentre pugem trobem un
petit grup de persones amb nens, baixant cap el riu.
Al pujar fem la primera marrada del dia
per intentar fer drecera, sort que ens adonem aviat i la marrada es
curta. Passem pel costat de dos grans masies agrícoles i ramaderes
reconvertides en Cases Rurals. Molt ben arranjades i conservades.
Anem per la carena del Turó Pregon,
però abans de continuar per la ruta prevista, volem intentar veure
l'aiguabarreig de la Ribera Salada i el Torrent Pregon, per això em
de creuar un subsidiari del torrent, com podem i anar a buscar la
carena del davant, anant per rastres fins que arribem a una pistota,
la que seguim per la dreta. El company segueix una mica mes que jo,
però les mirandes no compleixen el que preveiem. Hi ha una bona
visió cap a l'esquerra, amb una bona caiguda, aigües amunt de la
Ribera Salada, però no d'aigües avall ni de l'aiguabarreig.
Retornem i anem a buscar la Font dels
Jonquerons. La tornada ha estat mes fàcil que la anada. El Torrent
Pregon a l'entorn de la Font està glaçat, hi ha poca aigua però
glaçada.
La font està al costat d'un maset,
abandonat, on un hi ha pou d'on agafen aigua per regar a les
explotacions de mes amunt.
Aquí fem la segona marrada del dia
agafem un sender que puja a la carretera, però la tanca metàl·lica
ens impedeix arribar-hi, pel que hem de tornar a baixar al maset per
sortir a la carretera per la pista.
Després d'uns metres per la carretera,
la deixem per un camí paral·lel. En aquest camí parem a dinar i a
descansar, jo vaig molt cansat i això que només portem onze
quilòmetres.
Sortim de nou a la carretera, la
remuntem i anem per un sender remuntant el riu, però aquest va massa
engorjat i no deixa veure l'aigua. Arribem davant mateix del mirador
d'abans, on tampoc ens deixa veure l'aiguabarreig, però la visió
val la pena, amb els conglomerats de roca. Ja retornem i arribem
sense més al lloc de sortida, tot contemplant les runes del que
havia estat l'Hostal del Pont del Clot, on arribem a les cinc després
de fer uns catorze quilòmetres.
D'aquí ens anem cap a Solsona, a
visitar la vila. Visitem la catedral, els seus carrers amb els llocs
mes emblemàtics i tenim la grata sorpresa de poder veure el ruc
penjant, típic de les festes de carnaval de Solsona.
Bonica sortida, curta però que al meu
entendre val la pena, ja que em visitar un lloc completament
desconegut per nosaltres. I després a la vila rememorar la historia
del nostre país.
 |  |
000000000000000
000000000000000
Entrades
justeta, com les fotos, pitjor que de costum però ni ha algunes de Solsona que tenen cert encant
ResponEliminala primera encara q està bé, no l'associes a la temàtica del vídeo q fas tu, i la segona...
ResponEliminaUna sortida bonica i molt ben documentada. M'agraden especialment les fotos de: la Torre de Montpol, Riu Fred, Riu de Canalda i Camí Ral, Teix a El Clop i el Engorjat de Ribera Salada :)
ResponEliminaUna abraçada
xena
ResponEliminaLa font de Sant Quintí, naixement de la Ribera Salada..
La Ribera Salada no és un riu de curs lineal. Es forma a partir de la unió de quatre riuets que solquen el sector sud-occidental del Port del Comte ( riu Fred, riu de la Plana, riu d´Oden i riu de Canalda), i no rep el nom definitiu de Ribera Salada fins a partir de l´indret d´Aigüesjuntes, una volta tots quatre s´han unificat. Tot i les cosideracions anteriors, hom acostuma a assenyalar la font de Sant Quintí, juntament amb la veïna font de Cal Sala, com les deus d´origen de la Ribera Salada. Dit amb altres paraules: com el naixement d´aquest riu. De tota manera, el que sí que és indubtable és que l´indret en què aquestes dues fonts es troben situades, entre els veïnats de Cambrils i d´Odèn, configura un dels paisatges muntanyencs més atractius del Solsonès. Sobretot en època de pluges, quan les surgències d´aigua es mostren amb tota la seva plenitud.
Tant la font de Sant Quintí com la de Cal Sala són accesibles per la carretera de Coll de Jou. Aquesta última es troba arran mateis del veïnat del Racó, proper a Cambrils, a l´altura del quilòmetre 21 de la ruta esmentada. En canvi, la font de Sant Quintí està situada en el fondal, uns 150 metres més avall. S´hi arriba per un camí/pista que arrenca del quilòmetre 21.5, que descendeix ràpidament tot oferint unes interessants perspectives del Racó i del denominat Salt de Cal Sala. Al cap d´uns vint minuts de descents pronunciat s´arriba al paratge de Sant Quintí, centrat per l´ermita del mateix nom, Romànica i de construcció acurada amb pedres toscoses. A tocar de l´ermita hi ha la font, en un marc caracteritzat per les capritxoses formes de la roca de conglomerat. L´única nota discordant la donen els moviements de terra que hom realitzà en aquest indret durant els anys vuitanta, amb motiu d´un intent fallit de construir-hi una piscifactoria.
El Salí de cambrils....
ResponEliminaEn el sector de capçalera de la Riber Salada, aigües amunt del riu Fred, hi ha la font Salada de Cambrils. Tot i que és una surgència d´un volum d´aigua molt petit, té una salabror prou important com per a conferir nom propi a la Ribera Salada, un dels rius principals del Solsonès i afluent destacat del Segre pel seu marge esquerre. La font Salada va permetre la construcció, cap a la fi del segle passat, d´una explotació salinera que va predurar, amb alts i baixos, fins als anys seixanta d´aquest segle, en què fou definitivament abandonada. L´explotació, coneguda com el salí de Cambrils, assolí una certa anomenada, de tal manera que sovint ha estat citada com una de les típiques salines pirinenques, al costat de les de Gerri o de Peralta, per bé que de dimensions més reduïdes. A pesar del seu abandó, el recorregut de les antigues instal.lacions permet des-se una idea sobre les característiques generals i sobre el funcionament de l´explotació.
L´indret del Salí és siutat a les immediacions del quilòmetre 20 de la carretera de Coll de Nargó a coll de Jou. Hi ha, al voltant d´aquest punt, diverses edificacions del poble dispers de Cambrils ( entre d´altres, les dues fondes: la Casa Nova i Ca l´Agustí ). Cap al fondal, arran de riu, hi ha les antiques instal.lacions salineres. Bàsicament consisteixen en diverses construccions ( basses, conduccions, magatzems, molins ), al voltant de dos grups de terrasses o eres esglaonades, en les quals es deixava evaporar l´aigua per obtenir la sal. L´aigua, amb una gran concentració de clorur sòdic, hi era conduïda des de la font Salada, que encara avui es pot descobrir enmig dels murs malmesos. La producció de la sal tenia caràcter estacional ( se circumscrivia als mesos d´estiu ) i servia essencialment les nevecessitats domèstiques i ramaderes de la rodalia. Tot i aquest caràcter d´indústria local, donà una certa vida a la contrada i contribuí a estendre l´anomenada de l´indret. A partir del seu tamcament, però caigué novament en l´anonimat. En qualsevol cas el Salí de Cambrils és, des d´una perspectiva històrica, un bon exemple d´activitat productiva muntanyenca, localitzada en un medi dificil i alterós. Cal confiar que el desenvolupament turístic d´aquesta zona contribueixi a rescatar de l´oblit un indret tan singular.
Del Segre a la Ribera Salada....
ResponEliminaLes gorges de la Ribera Salada
La Ribera Salada presenta, en el seu sector de capçalera, un tram profundament engorjat d´un interès paisatgístic molt remarcable. La particularitat d´aquestes gorges no és tan sols el fet del pregon encaixament del riu, sinó també la circumstància que aquest encaixament s´ha produït fonamentalment en roca de conglomerat, de tal manera que la morfologia resultant té unes característiques bastant singulars. Sobretot, si tenim en compte que la major part de rius que han format congostos i barrancs similars -freqüents en tot el Pre-Pirineu -s´han obert pas a través de relleus calcaris, Com a exemple promer només cal veure el Rialb, riu que ha excavat els espectaculars engorjats del forat de Buli a través de les potents capes calcàries de la serra d´Aubenç.
En certa manera, tot el sector de capçalera de la Ribera Salada presenta un caràcter acongostat. Només cal resseguir la carretera de Cambrils a coll de Jou per a adonar-se d´aquesta morfologia particular, que afecta el curs superior dels diversos rius implicats. Ara bé, el tram paisatgísticament més espectacular correspon al riu Fred, des de la font de Sant Quintí fins al pont del clop. El trajecte, que descriurem a grans trets en el paràgraf següent, té un recorregut d´uns 8km i un desnivell de 300 m, i requereix unes 6 hores efectives de marxa. Per tot això , es recomanable només per a persones molt experimentades o amants dels esports d´aventura. L´època adequada per a realitzar-lo són els mesos d´estiu.
Per dur a cap la travessia des de les gorges ens hem de situar, com hem dit, a la font de Sant Quintí. Des d´aquest punt hem de continuar avall, primer per la pista i després per un corriol, fina a arribar al mateix riu. D´ací enfavant, la vall es va tancant i caldrà avançar per dins el mateix riu ( caminant o nedant, segons el volum d´aigua). Alguns trams ( com els anomenats gorgs de l´Olla ) és aconsellable de passar-los tot flanquejant la roca ( corda útil ). Poc més avall de l´espluga de Riufred ( antiga balma habitada ) cal superar l´obstacle d´unes roques, i s´arriba tot seguit a l´indret d´Aigüesjuntes. La vall ací s´eixampla i l´aigua, molt freda fins en aquest punt, és ja més calenta. Més endavant l´engorjat torna a fer-se pregon, a l´indret de l´anomenada canal Serpent, que dóna pas a l´obertura fonal. a l´indret del pont del Clop.
Tot i l´accessibilitat limitada del trajecte descrit, cal assenyalar que hi ha determinats sectors del riu que permeten una fàcil aproximació, com la fon de Sant Quintí, la canal Serpent o Aigüesjuntes ( indret, aquest últim, al qual es pot arribar per una pista des del mas de la torre, de Montpol ). Podem consular-ne respecte d´això, mapes del Solsonès.
Ceuró i Altès, fites de la baixa Ribera Salada
El curs bais de la Ribera Salada, del molí de Querol en avall, és caracteritzat per un paisatge amable i mancat d´accidents notables. La vall és oberta, emmarcada per carenes suaus entapissades de pi, i marca un camí gairebé rectilini, d´es a oest, vers la confluència amb el segre. Com ens diu amb encert C.A. Torras, - Segueix la carretera la vora dreta de la ribera, que té molt ample curs i per la qual hi transcorre amb suavitat l´aigua, escampada mansament, ogeritn bones prespectives. Les montanyes de l´entorn són molt rectes i emboscades-. Realment, és una fesomia força diferent dels paratges esquerps i abruptes del curs alt del riu ( cambrils, Canalda, Aigüesjuntes... ) tan propers en canvi, en distància física.
ResponEliminaAl marge esquerre d´aquesta ribera més baixa, al caire mateis de la serra que tanca uniformement la vall pel sud, hi ha dues fites que destaquen en la monotonia lineal de la carena, Són els petits llogarets de Ceuró i Altès. Tots dos indrets tenen en comú el fet de ser bons miradors d´aquest sector de la vall; sens dubte, el seu origen històric està lligat a aquesta condició de talaies, que els permetia de tenir un control sobre el camí del fondal sense quedar exposats a eventuals atzagaiades. De Ceuró ( accesible per una pista que arrenca del km 14.7 de la carretera L-301, arran d´una gravera, i que mena al poble en cosa d´1.5km ), en destaca la seva església parroquial, romànica, dedicada a sant Julià i aixecada en el punt més alt de l´indret. Altès, de la seva banda, ocupa una pisició similar però molt propera a la confluència entre la Ribera i el Segre. A la part més alta del poble hi ha uns panys de paret que són l´únic testimoni de l´antic castell, citat ja al segle IX. ( S´arriba a Altès per una pista de menys d´un quilòmetre que arrenca del Km 19,3 de la carretera esmentada).
Cal tenir present, finalment, que el darrer tram de la Ribera Salada quedarà afectat pel pantà de Rialb, raó per la qual és previsible que la part més baixa de la vall esperimenti un canvi notable de fesomia- No per això, tanmanteix, canviarà el caràcter dels indrets de Ceuró i Altés, fites immemorials d´uns paisatges poc donats als canvis sobtats.
És una ruta recomanable al 100%, fa anys que cada mes de juliol la faig de punta a punta, es més.. necessito anar-hi! entre d´altres motius, per desconectar de gent tant grollera i mal educada com en JERKOUT.
ResponEliminaFelicitacions per el teu treball!!
Ànims Joan.
gràcies
ResponEliminaMolt agraït per tota la explicació que em dones des del naixement fins la desembocadura. Es molt fàcil que hi torni per la zona, encara que em queda una mica lluny però es una zona que m'agrada.
ResponEliminaSi us plau no us baralleu i que hi hagi pau.