"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 23 de febrer del 2012

La Devesa d'Arbolí

Arbolí - Font Viva

Avui he sortir de casa i m'he anat a Arbolí amb intenció de fer un petit tomb amb les descripcions del company Joan Josep. Eren uns topalls que no coneixia i a més li feia el favor de corregir-los en cas de pifiada.
La ruta principal està calculada en 1h 36m i la variant, fent-la sencera, en 2h. Està clar que fetes per mi s'ha de calcular bastant més de temps, però son prou curtes per intentar fer-les en una matinal.
He sortit del pont de l'entrada a Arbolí a dus quarts i mig de nou, tot pujant pel carrer del Trinquet, que es per on marxa el GR i el PR. Avui no explicaré la ruta feta, només a grans trets.
Es tracta de anar a buscar el Camí del Bosc de la Ció, arribar a la Devesa, un tros de carrerada, Coll de Vintibriga, i baixar pel Camí dels Poniols. Una vegada a Arbolí fer la variant, que es arribar a la Devesa però aquesta vegada pel Grau de l'Escalet i baixar pel mateix lloc d'abans, o sigui que des de la Devesa a Arbolí he repetit.
He arribat a Arbolí a les a mig quart de tres, després de fer 12,200 quilòmetres.
El matí ha estat molt satisfactori, primer perquè la descripció estava correcte i no he tingut cap problema per trobar tota la ruta, estic parlant d'una zona que encara que molt propera a casa jo desconeixia, i tots els camins per on he passat no tinc memòria d'haver-los fets abans, després que es una zona que val la pena, zones obagues, llocs amb grans mirandes, una zona totalment crivellada amb avencs i avencots, molt de bosc i un tros de carrerada.
A primera hora el fred es deixava sentir, m'ha hagut de tapar de valent, però en quan he sortir de la primera zona obaga ja m'he hagut de treure roba, i al final he arribat a Arbolí tot suat, està clar que no costa gaire que jo sui.

00000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada