"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 31 d’octubre del 2008

Día 09. ... a Gallur

Torno les claus i al mateix bar esmorzo (entrepà de truita, coca-cola i cafè). Surto a les 8,45h, no hi pogut abans per què he hagut d'esperar a que portessin el pa.
La descripció de Mundicamino.com es:
“La salida de Torres de Berrellén es una prolongación del camino que traíamos el día anterior. A tres kilómetros se cruza el río Jalón y un poco más allá se salva la Autopista A-68.
Para entrar en Alagón, que se encuentra a 6.5 kilómetros del punto de partida, hay dos alternativas: La primera es tomar camino de la izquierda, cruzar la autopista por un paso elevado y la vía del ferrocarril sobre los propios raíles (con mucha atención al tren), y luego tomar un camino a la derecha que conduce directamente al pueblo. Otra, sería seguir por la ruta de la derecha y cruzar, posteriormente, la autopista y la línea férrea sobre un puente elevado a la altura de la misma localidad. Ambas posibilidades son buenas, aunque la primera es más peligrosa.
De todos los lugares se sale por el poniente y la salida de Alagón no es ninguna excepción. Descendemos de la pequeña loma donde se sitúa la localidad, y a un kilómetro (más-menos), se supera de nuevo la autopista y la vía del tren por un reducido túnel, saliendo a una carretera asfaltada que nos conduce directamente a Cabañas.
Por un camino pedregoso se alcanza Alcalá de que dista a unos 5 kilómetros de Cabañas. Una advertencia debemos hacer en este tramo y es que a 1.8 kilómetros se encuentra el peregrino con una bifurcación muy mal señalizada, donde es fácil confundirse; hay que tomar el camino de la izquierda, siguiendo un indicador que señala hacia el restaurante que lleva el nombre cervantino de Ínsula Barataria.
Descansaremos un rato con el pensativo Sancho Panza a la orilla del Ebro y seguiremos 4 kilómetros más para llegar a Luceni. Luceni y Gallur, localidad esta última donde hemos situado el final de la etapa de hoy, están unidas por ocho kilómetros de carretera. Un suave y llano paseo por el referido asfalto será preciso realizar para completar la jornada.”
He sortit amb bona marxa, aquesta nit he descansat una mica. Passo per Alagón seguint la segona opció de la guia, la senyalització em porta per allí, a mes de ser la mes segura. Quan arribo a Cabañas, em comença a ploure, fet que no deixarà de fer-ho fins al vespre, quan ja estigui a Gallur. Hi han trossos del camí que no es pot apreciar, la pluja fa que no pugui parar enlloc, encara que entro a tots els pobles, a veure'ls i fer fotos, això si, continuo tenint problemes per retrobar els senyals dins dels pobles, bado massa i no me'n recordo per on hi entrat.
Com plou massa no puc parar ni a beure aigua, això si, l'estrena de la capelina ha anat be, no m'ha entrat gens d'aigua, porto la capelina, la capa de la motxilla, i tot en bosses de plàstic.
Em fa mal l'espatlla esquerra, caminar amb pluja forta es un destorb que no em deixa anar a la meva velocitat ni pots parar a descansar, al estar tot mullat, però.......
El senyal que diu a la descripció abans de la Insula, ara està correcta i a la dreta marxa el GR99. Després d'aquesta senyal hi ha molta estona sense senyals, pel que al passar pel restaurant de l'Insula Barataria, que ara està en reformes, pregunto a una parella que hi ha, son d'algun país de l'est, segons sembla, ella no m'entén, per ell em diu que vaig be. Passo per Cabañas de Ebro, on paro a menjar una mica, en un banc sota un arbre, un moment que la pluja ha parat una mica.
En Alcalá de Ebro no puc parar al costat de la figura de Sancho Panza, per què quan passo fa un bon xàfec. Arribo a Gallur, trobant-me amb el Canal Imperial de Aragón. Anant cap el centre es passa per un hostal de 2 estrelles, però jo vaig en busca de l'ajuntament, com es normal està tancat i no hi cap informació d'albergs, i com a Internet diu que en dates properes estarà enllestida, no perdo el temps i busco la Fonda Gallur. Ara esta regentada per una xicota magrebina, es bastant "cutre" però la estant arreglant. Em fa, segons diu, preu especial per ser peregrí, 13€. A l'habitació fa quasi tant de fred com a l'alberg d'ahir.
Vaig a sopar a un restaurant que hi al costat de la fonda, sopa de “cocido “, sardines, mousse de xocolata i camamil·la, tot per 10€. Etapa d'uns 28 kms, amb força pluja que ha fet el dia bastant emprenyador.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Día 08. ... a Torres de Berellén

Avui comença el segon tram que va de SARAGOSSA A LOGRONYO, EN 7 DIES, des del 30 d'octubre al 6 de novembre.
Per fer aquest tros m'he basat en una descripció baixada d'Internet, sembla que del Dr. Enric Aguadé de Reus, en format pdf, i de la senyalització in situ.

Dia 30 d'octubre, surto a les 9 del matí després d'esmorzar en un bar prop de l'alberg (pam i mig d'entrepà de truita, coca-cola i cafè). De l'etapa d'avui no hi ha gaire cosa a explicar, vaig lent i cansat, no m'acabo de recuperar per què a les nits encara que dormo mes de 9h no descanso tot el que voldria.
La descripció de Mundicamino.com es:
“Como dice la jota: El Ebro guarda silencio al pasar por el Pilar...La Virgen está dormida...no la quiere despertar...
Pero, al amanecer, La Virgen está muy despierta para despedir al romero y bendecir su larga peregrinación.
En silencio y por detrás de la Basílica comenzaremos a distanciarnos de las emblemáticas torres. A trescientos metros, el puente de Santiago, que no se cruza. Dos kilómetros más hay que caminar a la vera del río, entre zonas ajardinadas y deportivas, al final de dichas zonas ajardinadas se separa un tanto para rodear espacios vallados, y por una pequeña carretera se llega a las puertas del Parque deportivo Ebro.
Se trata de un extenso parque que se supera por la derecha siguiendo una estrecha carretera, que, rodeando la valla y después de caminar 5 kilómetros, nos conduce directamente hasta la primera localidad: Monzalbarba.
Esta pequeña población se abandona rápidamente y, muy pronto, por pedregosos caminos de concentración agrícola, se llega primero a Utebo, más tarde a Sobradiel y, finalmente, a Torres de Berrellen. Apenas 4 kilómetros es la distancia que separa las cuatro localidades entre sí, en consecuencia el recorrido o tramo final resulta bastante ameno.
La etapa es completamente llana y desde Monzalbarba hasta la meta podremos disfrutar de un fondo visual a nuestra derecha, que corresponde a los espectaculares escarpes de El Castellar antigua línea de fortificaciones musulmanas y cristianas”

La sortida de Saragossa es entre l'aparcament de l'Expo i el Riu Ebre. Se n'ha d'anar amb compte quan s'acaba el Parque Ebro per què llavors s'ha de deixar el camí del riu, i agafar a l'esquerra, tot seguint la paret del parc, la senyal no es veu gaire, jo la veig de casualitat.
Poc a poc vaig agafant el ritme, però abans d'arribar a Sobradiel comença a ploure, em poso la capa de la motxilla, les malles i els pantalons de plàstic, no puc posar-me la capelina i espero a veure que passa, encara que sembla que plourà fort. Passat Sobradiel em trec els pantalons de pluja, va ser un error comprar-me aquestos, no deixen transpirar i em mullo mes per la suor que per la pluja.
Arribo a Torres de Berellén a les15,05. Em trobo l'Albergue Municipal de Peregrinos tancat, pregunto pel poble però ningú sap res, llegeixo el cartell de l'entrada, on a part de les instruccions d'ús, diu on anar a buscar les claus, al Cafè Aroa, vaig i em donen les claus i em prenc una cervesa i pago l'alberg (6€).
L'alberg es nou, al segon pis d'un edifici municipal, està molt be, però l'aigua calenta no està connectada i em dutxo amb aigua freda, pel demés, molt be.
Vaig a comprar menjar per sopar una mica, pa, formatge, llet i una pasta, i m'ho menjo al mateix alberg.
Una etapa d'uns 23 kms, plana, amenitzada pels pobles que hi anat passant, per les vistes a la dreta de El Castellar, encara que des de Monzalbarba fins Torres es veu el mateix, i acompanyat pel soroll de les bombes de les maniobres militars a les Bardenes.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Día 07. ... a Saragossa.

Surto a 8,30 h després d'esmorzar a la mateix fonda, entrepà de formatge, aigua i cafè.
Surto per la carretera, no me'n fio que els camins estiguin massa be, i vaig bastant lent pel cansament. No veig l'ermita de Nuestra Señora de Zaragoza la Vieja, per què l'urbanitzaciò Virgen de la Columna la passo per la carretera i per pel camí interior.
A El Burgo de Ebro, ja agafo els camins, després de fer fotografies del poble. Passo pel Mirador del Galatxo, on hi ha molt bona vista sobre el Riu Ebre, i de seguida arribo a La Cartuja Baja, on entro a fer unes fotografies. La part vella sembla mentida que estigui tan deteriorat i sense rehabilitar. Passada la Cartuja la guia diu que s'ha d'e pujar a la carretera, al costat d'una gasolinera i anar per la general fins a Saragossa, però com els senyals segueixen el GR99, jo les faig cas i llavors em fa que doni un gran tomb abans d'entrar a Saragossa, fet que em porta a preguntar a un que va fent "footing" si en realitat em portarà a la plaça del Pilar.
Quan entro a la ciutat, ho faig pel costat del riu, on hi ha un passeig que se me'n fa llarguíssim.
Arribo a l'Albergue Juvenil Zaragoza (Posada del Comendador), aproximadament a les 16,30h. El preu per dormir a un jove o a un peregrí es del 16,60€. L'alberg està be, però com em trobaré amb els pròxims, a les dutxes no hi ha forma possible de posar la roba on no es mulli, si hi ha varies persones.
L'alberg està en un immoble antic, que era el Palacio del Gran Inquisidor de la Corona de Aragón. Es bonic visitar els baixos i la “bóveda”. Pagina web: http://www.alberguezaragoza.com/
Després de dutxar-me i canviar-me, vaig a la farmàcia a comprar aspirines, a Deportes Dalda a comprar-me una capelina (la capa de la motxilla no es suficient) i uns mitjons per a la tornada (se m'ha trencat un dels vermells), a visitar El Pilar, donant les gracies a la verge, pel camí realitzat.
Vaig a sopar al Bar El Papeu, on demano una taula d'embotits, un plat de tomaques, aigua i camamil·la.
Mentre estic fent el resum i estudiant el trajecte de demà, una "parelleta" de francesos se m'enrotllen, per poder continuar he d'aprofitar la trucada a Maite per desfer-me d'ells i després poder continuar.
Dia cansat, per l'acumulat d'ahir i per el gran tomb que hi donat seguint el GR99 per entrar a Saragossa. Hi fet mes de 30 kilòmetres.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Día 06. ... a Fuentes de Ebro.

M'aixeco a les 6 i comprovo que està plovent i pel que veig a la nit ha plogut força, pel que ahir vaig endevinar anar a dormir a Bujaraloz i no fer bivac. Baixo al bar a esmorzar una mica, em prenc un got de llet calenta amb una pasta de crema.
Surto a caminar a les 7,15, vaig per la carretera per què els camins agrícoles paral·lels estan tant enfangats que es impossible caminar per ells i continua plovent i amb ganes. Per la carretera trobo una moneda de 0,20 cèntims, Maite hem diu que no me la puc gastar per què així em portarà bona sort.
Arribo a “El Ciervo” i veig que el petit rafal de l'ermita està completament mullat. Segueixo per la vorera de la N-II, que es prou ample per que hi hagi poc perill, el que si que hi ha son les mullades per l'aigua que aixequen els camions, i mira que venen a ràfegues i aquestes son continues, tot que la vorera te aproximadament un metre i mig. Ja veig que el dia serà molt dur, a més del quilometratge
A l'anar per la general no passo per “Cantaperdices” ni veig els vèrtexs geodèsics que parla la guia. Paro a menjar i a descansar a la “Venta de Santa Lucia”, vaig tot xop. Entrepà de formatge, coca-cola i cafè. El del bar em diu que el millor es anar per la carretera, encara que faré mes tomb, i que la arribada a Saragossa no es per la N-II sinó per la N-232, i que s'ha d'anar a buscar passant per Pina de Ebro, poble on passen els senyals. El resultat es bo, per què puc llampar molt mes.
Arribo a la cruïlla de Pina, i comprovo que el camí paral·lel estava molt aprop, o sigui que fins aquí no hi fet gaire de mes a mes. A Pina s'arriba per carretera, s'entra al poble, i se'n surt per la dreta. Jo em desvio una mica per anar cap el centre i fer unes poques fotos, encara que continua plovent. Vaig a buscar els senyals, i les trobo una mica abans de creuar el riu Ebre, hi ha un tros que coincideix amb el GR-99.
Al deixar la N-II em creia que agafa la N-232, i al poc de creuar l'Ebre em dono compte que vaig per una regional, no ho acabo d'entendre fins que arribo a la N-232 i veig que el senyal a la N-II volia dir que per aquesta es va a l'altre. Tota aquesta carretera regional quasi que no té vorera, pel que cada vegada que ve un vehicle de cara es una aventura.
Poc després de creuar el riu, el camí de la guia marxa a la dreta, però tal com està el terreny jo vaig per la carretera. La N-232 té una vorera acceptable.
Arribo a Fuentes de Ebro a les 17,15, molt cansat, i com a l'entrada del poble hi ha la Fonda Elena, em quedo aquí. No tenen habitacions individuals (40€ de preu), però em posen en una doble que val 60€ i m'ho deixen per 35€. Em prenc un got de llet calenta i un croissant, des de la Venta que no hi menjat res i el sopar es a les 9h.
M'ha entrat aigua a la motxilla, la capa que porto no aguanta en pluja forta i la motxilla es traspassada, pel que he d'estendre tot, però no tinc problemes per fer-ho.
A les 9 baixo a sopar, el restaurant pertany als mateixos que la fonda, però ho tenen arrendat. Amanida, fesols amb cansalada, carn estofada, natilles i aigua (9€).
La etapa ha estat molt dura. Calculo que hi fet entre 45 i 50 kms. Sota la pluja, per carretera, incloent l'aigua que expulsaven els camions, i a una velocitat que no es la meva. Encara sort, que excepte per fer les poques fotografies, una mica a la Venta i una mica a Pina, al centre, no hi parat per res, ni per menjar. M'he anat a dormir molt destrossat. Ja veurem com aniran les pròximes etapes.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Día 05. ... a Bujaraloz.

Com que ahir em van dir que la porta que puja des del bar a les habitacions i el mateix bar no obria fins a les 8, m'aixeco a quarts de 8 i a menys 5, baixo, la porta encara està tancada, truco i m'obre. Esmorzo un gran entrepà de formatge, coca-cola i cafè.
Començo a caminar a les 8,30, en principi no se si el camí que diu a la guia es a la dreta o a l'esquerra de la carretera, però paral·lel, surto per la dreta i trobo unes fletxes grogues, molt “cutres”, però grogues, pel que suposo que vaig be. Passo pel costat d'un pou de gel, on hi han plafons explicatius.
Després de bastant d'estona arribo a una cruïlla, sense senyalitzar, a l'esquerra va cap a la carretera N-II, com el pdf diu que he de creuar la carretera mes endavant, en el temps, suposo que es la dreta. Després de força estona en que vaig en una direcció que no m'agrada, comprovo que m'estic apropant a l'autopista, i veig que la N-II la tinc a l'esquerra, encara que lluny. Trobo uns camins carreteres que van en aquella direcció i me'n vaig cap a la N-II, fins que quasi a tocar el camí carreter segueix paral·lel a la general. Després de força estona, el camí creua la general, on hi ha un àrea d'esbarjo, es Fuente del Gallego, i aquí trobo els senyals que venen per un camí de l'altre costat de la carretera, no se si a la sortida de Candasnos era per l'altre costat o quan hi trobat aquella cruïlla d'abans.
D'aquí a Peñalba sense problemes, per camins agrícoles i el tros final per la general.
La sortida de Peñalba està una mica enredada i jo segueixo, en principi, la guia i el pdf, pel senderó que surt de la carretera de Peñalba cap a Mequinensa. Hi ha alguna senyal mig esborrada, però al trobar-se amb la carretera, els senyals segueixen per ella, i tal com diu el mateix pdf, la seva descripció no es pot seguir. Es deixa la carretera asfaltada i es segueix per pistes agrícoles, s'ha de seguir be les senyals per no perdre's. Em trobo un pastor, del Magreb, amb el seu ramat, que em pregunta on vaig, només li dic que a Bujaraloz i a Saragossa. Del “pozo de l'estanquero” ni rastre.
Entro a Bujaraloz, fotos i petita visita. Des d'aquí a “El Ciervo”, cap problema, camins agrícoles paral·lels a la N-II. Pujo a visitar l'Ermita de “San Jorge”, on paro un moment per menjar una mica.
Arribo a “El Ciervo” a les 17,15 i la meva sorpresa es quan em diuen que fa ja molt de temps que no tenen habitacions. Em bec una cervesa i em compro una botella d'aigua, dubtant si bivaquejar sota el rafal de l'ermita que hi ha o intentar tornar a Bujaraloz, que es el que em recomanen des del bar. Al costat, en el bar, hi ha un camioner al que li demano si em pot portar, primer en diu que no porta a ningú al camió, però després accedeix, per que ell també ha fet el “Camino”, encara que des de Piedrafita, i per l'edat que tinc. M'he decidit per demanar que em portessin per que el bivac hauria estat massa prop de l'entrada dels camions i massa gent m'hauria vist i això no m'agradava, pel que hi vist a l'endemà, ho he endevinat, encara que demà hauré de tornar a fer aquests 9 kilòmetres des de Bujaraloz fins aquí.
Arribo a Bujaraloz, li demano al camioner que em deixi fer una foto seva al costat del camió, fer que accedeix. La primer fonda tancada, la segona no contesta, la tercera diu que si però que quedarà tancat fins a les 8,30 h. La quarta (el home de la tercera m'indica, encara que a la dona sembla que li sap greu). Hostal Español, habitació individual, 30 €. Sopar es “bufet” lliure (hi ha de tot i molt) amb aigua, 14,30€.
Una etapa de mes de 31 kilòmetres, amb un perfil de la que seran molts dies, per la pallissa de pistes agrícoles, i molt al costat de les carreteres, en aquest cas, la N-II.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Día 04. ... a Candasnos.

Hem desperto a les 7, hora nova. No puc esmorzar al restaurant de l'Hotel, per què el diumenge estan tancats, pel que vaig a una granja i em prenc un got llet calenta i una pasta.
A les 8 en punt estic davant de l'església i sortint del poble, com no ho tinc clar per on, la guia no l'acabo d'entendre i no miro be el planell que porto, pregunto a un senyor gran i m'indica per on he d'anar, però es veu que no ho entenc massa i me'n vaig per una pista paral·lelament a la carretera i que es el camí de les torres, i esperant trobar el camí que puja de la carretera cap a les antenes. Giro cua i retorno i quan estic entrant al poble, trobo el camí que puja, agafo amunt, he perdut mig hora aprox.. Aquí la guia diu d'un senderó que retalla, però un pagès que puja en bicicleta em diu que es millor pujar per la pista, jo no el faig cas, em sembla que pujo pel senderó, però en unes cavitats el senderó s'acaba i he de pujar al dret o recular, faig el primer, i arribo a la pista esbufegant. Com vaig tocat abans del pla de les torres he de parar una estona.
Quan arribo al pla, on hi ha la cruïlla que per l'esquerra es va a les torres, em sembla que la senyal està marcant de seguir recte i encara que cap a la dreta hi ha una fletxa del camí de Sant Jaume, i que el pdf diu que he d'anar cap a la dreta, i no llegeixo be la guia, segueixo recte, trobo un caçador que li pregunto i no te ni idea, al poc em trobo el camí barrat per una cadena i al peu, hi ha pintat vermell i blanc, com si fossi el GR, després trobo un camí a la dreta, amb una estaca amb pintura vermella, la segueixo, va a unes parades i s'acaba, pujo per un camí a la dreta que s'acaba en unes parades sense conrear, torno i pujo a l'esquerra, entre mig d'unes plantacions de pereres, dono uns tombs, fins que passo per un mas, on una persona que hi es, m'indica que a la primera cruïlla havia d'anar cap a la dreta, hi torno, hi perdut unes 2 hores. A la cruïlla paro a menjar. Als 20 metres ja hi ha uns senyals, però que no es veien des de la cruïlla. A partir d'aquí ja sembla mes fàcil, per què a les cruïlles dubtoses estan senyalitzades, però quan ja estic quasi a la carretera, ja no hi han senyals, em sembla que per lògica he d'anar cap a la dreta, per creuar la N-II al kilòmetre 105, segons la guia havia de sortir al 104, i llavors seguir-la per pistes agrícoles, sempre paral·lels a la carretera. Passo per Cardiel, que ho estan arreglant i rehabilitant, i a la sortida d'aquí ja no lliga res, ni el pdf ni la guia, però vaig seguint el GR. Abans d'arribar hi vist un grupet de conills, quan ja es començava a fer fosc. Entro a Candasnos, ja fosc, pel Columbari, que ara es ermita, i arribo a la Fonda El Pilar, a les 18,45h. L'amo em diu que la gent arriba normalment a les 5 de la tard, i un client que em va passar en cotxe després de Cardiel, que no pensava que arribaria.
A la fonda, sopar (espaguetis a la carbonara, llom amb patates, mousse de xocolata i aigua), 26€.
L'habitació es molt "cutre", amb un lavabo amb el radiador despenjat, sostre despintant-se, tassa del "water" desclavada i perdent aigua. La finestra no es pot obrir, fora fa molta pudor a granja. Els calaixos de l'armari no es poden obrir per què toca al llit, etc. Etc.
Amb tots els pagesos que m'he creuat, ens hem saludat i als que hi preguntat alguna qüestió, han estat molt amables en la resposta.
Hi arribat molt cansat, un altre vegada, principalment pels nervis, amb les perdudes. Entre 31 i 35 kms. Com que no hi arribar per on diu la guia, no m'he trobat amb el Camí que ve de Montserrat.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Dia 03. Maials a Mequinensa.

M'aixeco a un quart de 8, faig la motxilla i surto a les 8 en punt. La senyalització està fatal i a estones costa de seguir-ho. Segueixo el pdf que correspont a la senyalització, encara que la vaig trobant de casualitat. A la sortida hauria estat millor seguir la guia, que hauria estat mes curt, encara que la ruta que faig es bastant agradable, fa bastant de tomb. La guia parla d'un tros de codines on es veu les roderes antigues, jo sincerament no ho se veure.
Segons la guia, en el tros d'una bassa hi ha un cercle de pedres, jo ni m'assabento. Començo a posar-me nerviós, les senyals brillen per la seva absència. Al final trobo senyals de GR i una indicació d'un refugi de caçadors, davant del qual paro a menjar una mica. Abans a la dreta he deixat unes runes d'un mas bastant gran i una possible pista que puja, que per a mi es per on diu la guia, però com no estic segur no la hi agafat.
Després, la guia parla de 2 masos, prop dels quals hi ha un dolmen, potser he passat ha tocar, però com no em lliga res, no m'he fixat. A partit d'aquí i durant un tros, el camí devia passar entre les parades, però com està tot llaurat, he de passar per una punta d'una d'elles, però no hi ha problemes, ja es veu que la direcció es bona. La pujada fins el coll del Montmeneu (cim que he estat veient durant tot el dia), es molt feixuga, amb fortes pendents en una senderó estret amb escòrrecs grossos. Després es transforma en pista i arriba al coll, on paro a menjar una mica, amago la motxilla i pujo al cim (Es un 100 cims), fotos i avall que encara falta.
Continuo, la direcció sembla bona, però tornem a estar sense senyals. Després del que em sembla es la bassa “Gran Dimoni” els camins de la guia no em lliguen, això a mes de la manca de senyalització. Porto molta estona que no se si vaig be, hi trobat algunes cruïlles, però segueixo recte, i a estones em donen ganes d'anar enrere, per sort no ho faig. Arribo a un maset on el camí gira en angle recte a la dreta, i recte i baixant surt una pista, per la direcció i que aquesta ultima sembla nova em decideixo per la de la dreta, al poc el camí a de girar en angle recte a l'esquerra i en un altre maset de la dreta hi ha una senyal, PER FI!!!. Segueixo en direcció a una construcció metàl·lica, on trobo uns caçadors que em pregunten on vaig i bla, bla, bla......
D'aquí fins baix, cap problema, el senderó de baixada està mínimament senyalitzat, a més no hi ha pèrdua. Es passa per la dreta de la fàbrica i vas a sortir davant del pont sobre Segre. Abans de creuar-ho, paro a beure i descansar. Només creuar el pont, trobo l'Hotel Zaytun, em quedo, esta be i net, i no el trobo massa car, son les 16h. Cervesa a l'arribada, habitació i sopar (Fideus a la cassola de peix, carreró de porc, natilles de xocolata i aigua). 42,50€
Abans de sopar hi anat a donar un tomb pel poble, hi trobat 2 fondes, però es igual, ja hi estic be. Visito l'església, on dono gracies.
Ha sigut dura per que vaig cansat i m'he posat molt nerviós al caminar moltes estones sense senyals i sense saber si anava be. Hi fet uns 25 kms o una mica mes.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Día 02. Ulldemolins a Maials

No puc esmorzar abans de sortir per que el pa no el porten fins a les 9h i jo vull sortir abans.
Surto a les 8,30 amb la impressió que ho faig tard, encara que llavors s'està fent de dia.
Hi dubtat molt si anava per la ruta curta, que hi ha mes carretera o anava per Sant Bertomeu, tal i com ha acabat el dia, sembla que ho he endevinat
Surto tot baixant i anant a buscar l'anomenat camí del Mal Pas, en realitat es una ruta bastant bonica, encara que trepitja bastant de carretera. Primer va pel fons de la vall i quan es decideix a pujar cap a la carretera, ho ha suaument, encara que hi ha trossos perduts, que es noten per que llavors el camí puja els marges al dret (com sempre que es perd un camí). Hi anat seguint les indicacions del pdf que hi baixat d'Internet.
Fins a 500 metres abans de la Venta no es troba el camí que puja de Sant Bertomeu. De la Venta al vèrtex geodèsic i parada a menjar una mica. Després mes carretera, que quan es deixa hi ha un tros de camí maco. Després mes carretera, ara per la de La Granadella. Al kilòmetre 69,40 comença un desastre de senyalització, brut i despintat, perdo els senyals pel que he de baixar al dret, sortint a l'esquerra de la coma, quan a la ressenya diu que a la dreta, però es igual, per que creuant una parada ho vaig a buscar. El camí el trobo tallat per que estan fent obres, hi ha un cartell de prohibit el pas, jo passo igual i he de saltar un rec que han fet, va justet de no caure dins.
Arribo a Bellaguarda, tal com diu la guia, pels horts, pel pou romà (totalment descuidat i bastant destrossat), amb parada al costat de l'església per menjar una mica. Després tot es pista i es fa llarg i avorrit, però tinc feina per poder anar seguint els senyals, quin desastre. A més estan instal·lant l'aigua de rec del canal Segre-Garrigues i les pistes estan bastant destrossades (quines instal·lacions i basses mes grans, passo una a tocar).
La Granadella, nova parada a menjar. Aquí no entenc el que diu la guia i em costa seguir els senyals, a més vaig bastant cansat. Quan la guia guia diu: “Uns 100 metres abans d'arribar a una masia....”, jo hi agafat el de l'esquerra, però al fotografiar les runes em sembla veure una senyal GR a l'altre camí, vaig a mirar-ho i efectivament em passava, encara sort....I arribo al davant de Llardecans, havent-me desviat del GR i passant pel mig del mas de Salonis, on una dona i els 2 homes que hi eren treballant, m'han indicat que anava be. No entro a Llardecans per l'hora que es, i la espifio, per que ara el GR es passa per dins, i esta ben pintat a la sortida, però no a l'entrada. La guia i les pintures van com volen, intento fer cas a la guia i vaig a l'esquerra, però un iaio em diu que vagi per la carretera que si segueixo els senyals no arribaré a Maials, no el faig cas i segueixo cap a l'esquerra, em trobo un altre que em diu el mateix, i que els senyals van cap a Flix, i que la derivació a Maials no la trobaré amb la foscor que ve, s'està fent de nit. Decideixo fer cas i vaig cap a la carretera, allí em trobo els senyals que venen del poble, de cop veig que les senyals marxen cap a l'esquerra, per no anar per la carretera les agafo, però llavors fan un tomb fort a l'esquerra i segueixo recte, i es el GR vell que després d'una pujada torna a sortir a la carretera, ja es fosc, segueixo el kilòmetre i mig per l'Eix de l'Ebre i després 500 metres mes per entrar a Maials. Arribo i no trobo on dormir, la fonda esta plena de treballadors de la portada de l'aigua, i al poble no hi ha on dormir.
Sopo un entrepà de formatge, aigua i llet, i dubto d'anar a l'ermita a dormir, però no se si està lluny, si haurà aixopluc, o estarà tot mullat, ahir va ploure amb ganes. Espero a les 11 i em vaig a dormir al caixer d'una entitat d'estalvis. Durant la nit han entrat 4 vegades a treure diners. Com que encara tenia el sac mullat d'ahir, amb la calor que fa i dormint sota el sac, s'eixuga totalment i no passo gens de fred.
Ha sigut un dia molt dur i penso que si hi ha molts dies com avui malament anirà. Uns 38 km aproximadament amb problemes per seguir el Gr correctament.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Día 01. Reus a Ulldemolins.

Em peso abans de sortir: 81 kg nuet
Surto a les 7h i encara es fosc, vaig a buscar el Gr per anar a Ulldemolins. Fins a Castellvell passo per la carretera, al poble paro un moment a la font per beure una mica d’aigua.
Fins al diposit d’aigua del Picarany hi estat 1h.45m. Aquí comença a ploure, pel que hi de parar a la caseta del llamp, per equipar-me per la pluja. Aquesta caseta l’han arreglat un mica, però ja han xafat una de les portes. Tot seguin el Gr, hi ha estones que plou molt fort, volia parar a l’Ermita de Mas Anguera i no ho puc fer, plou fort i no tinc on aixoplugar-me.
Arribo a la Creu Trencada a les 13h. Ha parat de ploure i puc menjar una mica. Segueixo el Gr, sempre penso que per la pista ha de ser mes suau i no els puja-baixa de la carena, però....
Arribant a Prades torna a ploure, paro en un bar de la plaça, i em prenc un cacaolat i unes pastes prefabricades i fastigoses. De Prades a Ulldemolins la senyalització no es gaire bona i la descripció que porto no esta massa detallada, però amb una mica d'intuïció es pot fer. Els últims 2/2,5 km es asfalt i no ha parat de ploure des de Prades. Arribo a Ulldemolins a les 19h. Bastant "mulladet".
A la Fonda Toldrà, la mitja pensió es de 30€. Em diu que deixi la roba estesa al saló per que s'eixugui, deixo una part i l’altre l'estenc a l’habitació.
Per sopar: Sopa d’avellanes, truita en suc amb calamarcets farcits i flam amb nata, aigua.
Hi acabat molt cansat però satisfet d’haver acabat aquesta etapa amb bona condició física Em feia molta por, pel mes de 36 km amb mes de 1000 metres de desnivell positiu.

Cami de Sant Jaume de Galicia

Aquest es el meu diari de l'anada des de Reus a Sant Jaume de Galícia, entre el 23 d'octubre i el 28 de novembre del 2008.
Ho aniré publicant a trossos, a mesura que vagi posant en net els meus apunts.
1er. Tros.- REUS A SARAGOSSA, EN 7 DIES, del 23 al 29 d'octubre.
Per fer aquest tros m'he basat en la guia del GR65-5 de l'any 1993, d'una descripció baixada d'Internet, sembla que del Dr. Enric Aguadé de Reus, en format pdf, i de la senyalització in situ.
Tenia intenció de començar el dia 22, però el dia 21 anuncien pluges pel 22 i en canvi diuen que el dia 23 ja no plouria.