"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 31 d’octubre del 2008

Día 09. ... a Gallur

Torno les claus i al mateix bar esmorzo (entrepà de truita, coca-cola i cafè). Surto a les 8,45h, no hi pogut abans per què he hagut d'esperar a que portessin el pa.
La descripció de Mundicamino.com es:
“La salida de Torres de Berrellén es una prolongación del camino que traíamos el día anterior. A tres kilómetros se cruza el río Jalón y un poco más allá se salva la Autopista A-68.
Para entrar en Alagón, que se encuentra a 6.5 kilómetros del punto de partida, hay dos alternativas: La primera es tomar camino de la izquierda, cruzar la autopista por un paso elevado y la vía del ferrocarril sobre los propios raíles (con mucha atención al tren), y luego tomar un camino a la derecha que conduce directamente al pueblo. Otra, sería seguir por la ruta de la derecha y cruzar, posteriormente, la autopista y la línea férrea sobre un puente elevado a la altura de la misma localidad. Ambas posibilidades son buenas, aunque la primera es más peligrosa.
De todos los lugares se sale por el poniente y la salida de Alagón no es ninguna excepción. Descendemos de la pequeña loma donde se sitúa la localidad, y a un kilómetro (más-menos), se supera de nuevo la autopista y la vía del tren por un reducido túnel, saliendo a una carretera asfaltada que nos conduce directamente a Cabañas.
Por un camino pedregoso se alcanza Alcalá de que dista a unos 5 kilómetros de Cabañas. Una advertencia debemos hacer en este tramo y es que a 1.8 kilómetros se encuentra el peregrino con una bifurcación muy mal señalizada, donde es fácil confundirse; hay que tomar el camino de la izquierda, siguiendo un indicador que señala hacia el restaurante que lleva el nombre cervantino de Ínsula Barataria.
Descansaremos un rato con el pensativo Sancho Panza a la orilla del Ebro y seguiremos 4 kilómetros más para llegar a Luceni. Luceni y Gallur, localidad esta última donde hemos situado el final de la etapa de hoy, están unidas por ocho kilómetros de carretera. Un suave y llano paseo por el referido asfalto será preciso realizar para completar la jornada.”
He sortit amb bona marxa, aquesta nit he descansat una mica. Passo per Alagón seguint la segona opció de la guia, la senyalització em porta per allí, a mes de ser la mes segura. Quan arribo a Cabañas, em comença a ploure, fet que no deixarà de fer-ho fins al vespre, quan ja estigui a Gallur. Hi han trossos del camí que no es pot apreciar, la pluja fa que no pugui parar enlloc, encara que entro a tots els pobles, a veure'ls i fer fotos, això si, continuo tenint problemes per retrobar els senyals dins dels pobles, bado massa i no me'n recordo per on hi entrat.
Com plou massa no puc parar ni a beure aigua, això si, l'estrena de la capelina ha anat be, no m'ha entrat gens d'aigua, porto la capelina, la capa de la motxilla, i tot en bosses de plàstic.
Em fa mal l'espatlla esquerra, caminar amb pluja forta es un destorb que no em deixa anar a la meva velocitat ni pots parar a descansar, al estar tot mullat, però.......
El senyal que diu a la descripció abans de la Insula, ara està correcta i a la dreta marxa el GR99. Després d'aquesta senyal hi ha molta estona sense senyals, pel que al passar pel restaurant de l'Insula Barataria, que ara està en reformes, pregunto a una parella que hi ha, son d'algun país de l'est, segons sembla, ella no m'entén, per ell em diu que vaig be. Passo per Cabañas de Ebro, on paro a menjar una mica, en un banc sota un arbre, un moment que la pluja ha parat una mica.
En Alcalá de Ebro no puc parar al costat de la figura de Sancho Panza, per què quan passo fa un bon xàfec. Arribo a Gallur, trobant-me amb el Canal Imperial de Aragón. Anant cap el centre es passa per un hostal de 2 estrelles, però jo vaig en busca de l'ajuntament, com es normal està tancat i no hi cap informació d'albergs, i com a Internet diu que en dates properes estarà enllestida, no perdo el temps i busco la Fonda Gallur. Ara esta regentada per una xicota magrebina, es bastant "cutre" però la estant arreglant. Em fa, segons diu, preu especial per ser peregrí, 13€. A l'habitació fa quasi tant de fred com a l'alberg d'ahir.
Vaig a sopar a un restaurant que hi al costat de la fonda, sopa de “cocido “, sardines, mousse de xocolata i camamil·la, tot per 10€. Etapa d'uns 28 kms, amb força pluja que ha fet el dia bastant emprenyador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada