Día 05. ... a Bujaraloz.

Com que ahir em van dir que la porta que puja des del bar a les habitacions i el mateix bar no obria fins a les 8, m'aixeco a quarts de 8 i a menys 5, baixo, la porta encara està tancada, truco i m'obre. Esmorzo un gran entrepà de formatge, coca-cola i cafè.
Començo a caminar a les 8,30, en principi no se si el camí que diu a la guia es a la dreta o a l'esquerra de la carretera, però paral·lel, surto per la dreta i trobo unes fletxes grogues, molt “cutres”, però grogues, pel que suposo que vaig be. Passo pel costat d'un pou de gel, on hi han plafons explicatius.
Després de bastant d'estona arribo a una cruïlla, sense senyalitzar, a l'esquerra va cap a la carretera N-II, com el pdf diu que he de creuar la carretera mes endavant, en el temps, suposo que es la dreta. Després de força estona en que vaig en una direcció que no m'agrada, comprovo que m'estic apropant a l'autopista, i veig que la N-II la tinc a l'esquerra, encara que lluny. Trobo uns camins carreteres que van en aquella direcció i me'n vaig cap a la N-II, fins que quasi a tocar el camí carreter segueix paral·lel a la general. Després de força estona, el camí creua la general, on hi ha un àrea d'esbarjo, es Fuente del Gallego, i aquí trobo els senyals que venen per un camí de l'altre costat de la carretera, no se si a la sortida de Candasnos era per l'altre costat o quan hi trobat aquella cruïlla d'abans.
D'aquí a Peñalba sense problemes, per camins agrícoles i el tros final per la general.
La sortida de Peñalba està una mica enredada i jo segueixo, en principi, la guia i el pdf, pel senderó que surt de la carretera de Peñalba cap a Mequinensa. Hi ha alguna senyal mig esborrada, però al trobar-se amb la carretera, els senyals segueixen per ella, i tal com diu el mateix pdf, la seva descripció no es pot seguir. Es deixa la carretera asfaltada i es segueix per pistes agrícoles, s'ha de seguir be les senyals per no perdre's. Em trobo un pastor, del Magreb, amb el seu ramat, que em pregunta on vaig, només li dic que a Bujaraloz i a Saragossa. Del “pozo de l'estanquero” ni rastre.
Entro a Bujaraloz, fotos i petita visita. Des d'aquí a “El Ciervo”, cap problema, camins agrícoles paral·lels a la N-II. Pujo a visitar l'Ermita de “San Jorge”, on paro un moment per menjar una mica.
Arribo a “El Ciervo” a les 17,15 i la meva sorpresa es quan em diuen que fa ja molt de temps que no tenen habitacions. Em bec una cervesa i em compro una botella d'aigua, dubtant si bivaquejar sota el rafal de l'ermita que hi ha o intentar tornar a Bujaraloz, que es el que em recomanen des del bar. Al costat, en el bar, hi ha un camioner al que li demano si em pot portar, primer en diu que no porta a ningú al camió, però després accedeix, per que ell també ha fet el “Camino”, encara que des de Piedrafita, i per l'edat que tinc. M'he decidit per demanar que em portessin per que el bivac hauria estat massa prop de l'entrada dels camions i massa gent m'hauria vist i això no m'agradava, pel que hi vist a l'endemà, ho he endevinat, encara que demà hauré de tornar a fer aquests 9 kilòmetres des de Bujaraloz fins aquí.
Arribo a Bujaraloz, li demano al camioner que em deixi fer una foto seva al costat del camió, fer que accedeix. La primer fonda tancada, la segona no contesta, la tercera diu que si però que quedarà tancat fins a les 8,30 h. La quarta (el home de la tercera m'indica, encara que a la dona sembla que li sap greu). Hostal Español, habitació individual, 30 €. Sopar es “bufet” lliure (hi ha de tot i molt) amb aigua, 14,30€.
Una etapa de mes de 31 kilòmetres, amb un perfil de la que seran molts dies, per la pallissa de pistes agrícoles, i molt al costat de les carreteres, en aquest cas, la N-II.