"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 28 de novembre de 2012

dimarts, 27 de novembre de 2012

Diferencia entre països

Llegit en "Libertad Digital" d'avui: El precio de la corrupción en la UE,
Un diputat Europeu se li jutjarà i pot ser condemnat  a 10 anys de presó. Aquí pel mateix delicte rep una reprimenda de l'Alejo.
De tant en tant llegeixo el que diu la competència. 

0000000000000

Tranquil·litat total a l'Ajuntament de Sabadell, o no...

Que estiguin tranquils aquests corruptes (presumptes?) sociates i peperos, que quan surti el judici d'aquí a "tropecientos" anys, si els troben culpables no caldrà que tornin els diners i ja vindrà el govern de torn i els indultarà.
O sigui res de posar-se nerviós, això si, de moment quiets i no continuar. De moment.



0000000000000

dilluns, 26 de novembre de 2012

El conte de le Lletera del Mas

Jo no vull fer mes llenya sobre el resultat que ha tingut en Mas en aquestes eleccions ja que ja hi ha força gent que ho fa.
Però si que volia fer una constatació i preguntar-li el perquè ha volgut fer aquestes eleccions, la resposta que estic segur em donaria si em contestés, ja sé que no ho farà, es per ego personal i només per això. No havia tingut suficient amb la manifestació de l'any 2010 en contra de l'estatut, amb un milió de persones i la multitudinària de l'11 de setembre d'aquest any amb un milió i mig de persones a Barcelona i més de dos milions a tota Catalunya, per muntar una consulta al poble català.
Una cosa era muntar una consulta i l'altre declarar la INDEPENDÈNCIA, pel segon si que crec seria necessari saber que es conte amb una majoria, però per fer una consulta, perquè es necessitava fer eleccions?. Com dic no havia tingut prou, a més volia ser el “Messies” (no el “masia” com va dir ahir a la nit la Camacho) i ho ha pagat car.
Quan era petit m'explicaven el comte de la Lletera, li sona d'alguna cosa Sr. Mas?.
Tal i com he dit, el seu partit ho ha pagat (personalment m'alegro molt), ara espero que per aferrar-se a la cadira no pacti amb el “pepe” que a més de donar pel sac als catalans també l'ha estat donant a vostè i al seu partit, ni amb els “sociates” (no m'atreveixo a dir la paraula socialistes ja que no ho son), ja que llavors si que Catalunya s'anirà a la ruïna total, encara que els corruptes continuaran alegrant-se. 



 000000000000000000

diumenge, 18 de novembre de 2012

Tossal de Cambrils

Espluga de Cordes - Tossal de Cambrils

Avui m'he tornat a quedar sol, els companys per una cosa o altre no m'han acompanyat. Tenia previst anar a Osona o a la Conca de Barberà per veure colors de tardor, però segons m'ha semblat entendre a les dos zones hi havien possibilitats de pluja, en canvi cap a la part de l'Alt Urgell he entès que eren mes minses, i en tot cas per la tarda. Tenia de fa temps una crònica al Tossal de Cambrils (està al Solsonès però tocant a l'Alt Urgell) que a la descripció posava que el millor temps era la tardor, pel que m'he decidit per anar cap enllà.
He arribat a Cambrils i he aparcat el cotxe a l'esplanada de la bàscula municipal i he engegat a caminar a un quart i cinc de deu, primer uns metres carretera, deixant-la de seguida on hi ha un pal indicador que senyala el camí al tossal. El començament puja molt fort per un camí ample, boscà i bonic, però que m'ha demostrat en la baixa forma que em trobo. Quan arriba a una pista el camí s'ajau, encara que no durarà massa. La pista va entre bosc i camps de conreu.
En un retomb es deix la pista i es torna a entrar al bosc, que poc a poc i mentre es va enlairant es va entrant en terreny pedregós i de matoll. Al poc de passar pel costat de una torre elèctrica arribo a una pista cimentada. Hi han les torres però no la línia, encara que al mapa de l'ICC està ben marcada la línia.
En un retomb es veu a la dreta una gran paret amb una balma obrada molt bonica, es l'Espluga de Cordes, on hi ha un ramat de bens. Aquí els senyals porten a tallar la pista unes poques vegades fins el Coll de la Veça on hi han dos basses. M'he saltat la font del Prat de Cordes, no l'he vist, encara que una crònica que vaig llegir parla d'un clot a terra on surt aigua.
Del coll segueixo per la pista del Portet, trobant al poc unes sitges que segons he llegit eren o son per guardar les patates, tubèrcul que pel que sembla es cultiva en aquesta zona i tenen molta fama.
Al costat de la primera sitja faig la ocurrència del dia (no podia faltar), en comptes de seguir per la pista fins a la cruïlla per pujar al tossal, jo agafo un sender, al començament molt ben marcat que segueix bastant paral·lel a la pista, però sempre mes enlairat. Aquest sender a vegades es fa fonedís i altres es ramifica sense quedar massa clar qual es el millor. El caminar es lent (encara més del meu normal) pel que crec que m'hauria estat mes fàcil i còmode anar per la pista, a més no sembla que fos lletja. Jo sempre vaig per dins del bosc, encara que he de creuar alguna tartera, però aquestes estan ben marcades.
Arribo a una esplanada on hi ha un cotxe abandonat i trobo el camí ample que ve de la pista i puja al tossal, però poc a poc es va desdibuixant, i la arribada al vèrtex es una mica complicada per qui no porti un gps amb mapa i/o waypoint, o un bon mapa, ja que queda amagat entre la vegetació. Des del vèrtex la vista es nul·la. Aquí aprofito a fer una mossada, fer les fotos de rigor i marxar ràpid, ja que la humitat comença a calar i la boira es deix sentir.
Baixo fins a la pista, al Prat Caní, on hi ha les runes del que sembla un maset, i uns quants cavalls que pasturen i corren. El temps m'avisa que no em puc encantar ja que comencen a caure algunes gotes o de pluja o de la boira que aquí encara no està massa espesa. Aquí em desvio cap a la dreta amb una pista agrícola que passa entre camps de conreus, sembla de tubercles, passa prop d'unes noves sitges i de seguida entra en un camí de call, molt bonic encara que quan arriba a trobar-se amb un barranquet que ve de l'esquerra, el deixa per un sender rocós que marxa a la dreta. El camí al començament puja una mica però de seguida s'aplana i va marxant bastant planer mentre el barranc es va engorjant i cada vegada es veu més avall. Aquest tros de camí es de mala petja, ja que creua varies tarteres i està ple de pedres que fa que el caminar sigui lent. Es el Corriol de la Solana. Continuo per dins del bosc, i sense poder veure les parets i cingles del tossal que vaig vorejant, degut a la boira.
El camí canvia completament de direcció deixant el sud per anar clarament a l'oest. Encara que tot està molt ben marcat, fins i tot massa en aquesta zona, i que conserva les esses ben fetes a la baixada, es veuen clarament les dreceres fetes per la poca gent que hi passa per aquí, incloent en una esplanada, es el Pla de Nancau, on la gent passa pel mig i el camí senyalitzat s'està perdent, i va per la parada de sota.
Aquest tros se m'ha fet bastant llarg, ja que el terra del camí no es agradable, i la visió queda molt tapada per anar per dins de bosc i quan hi han clarianes la boira no em deix apreciar massa de la visió.
El camí es desvia del que semblava normal i es que m'envia a Cal Jaumetó, que es una gran balma que segons sembla va estar habitada, ara tot en runes. Després d'aquesta balma em surto dues vegades del camí, la primera perquè el track que segueixo en un camp abandonat es va a la dreta i després tornar i em penso que no hi hagi alguna cosa per veure, no es així, i la segona perquè em despisto una mica, però es cosa de pocs metres.
Segueixo avall, ara entrant en un tros bonic que em porta a al coll Flanquet, on hi ha un gran dipòsit d'aigua. Abans d'arribar han fet neteja forestal deixant, com ja va sent normal, totes les branques abandonades al lloc, inclús tapant el camí. Aquí al coll i veient el poc que em queda fins el cotxe aprofito per dinar i en una petita rotllana agafar uns quants fredolics. D'aquí fins al cotxe es baixa per la Costa de la Fàbrica, devia existir però, ara res de res, i pel camí encara trobo dos rovellons i uns pocs fredolics mes, tot sense apartar-me gens ni mica del camí.
Arribo al cotxe a tres quarts de cinc després de fer uns catorze quilòmetres. Em canvio una mica de roba ja que la porto mullada i en vaig a prendre un cafetet perquè no m'agafi la son de tornada a casa.
La caminada en la seva quasi totalitat ha estat molt be, encara que m'han fallat dues coses, la primera es que el que jo vaig llegir es que la recomanaven fer a la tardor, jo vaig pensar que era pels seus colorits i en canvi quasi tota la ruta es pi, boix i altre perennes, pel que crec que seria preferible fer-la a la primavera quan esclata els colors verds en tot el seu resplendor. Si que he de dir que per la carretera les colors vermells han fet molt bonic el viatge d'anada, sobretot i en especial des de Coll de Nargo fins a Cambrils, estant molt digne de veure. Tot un tros després de passar el Pla de Nancau el camí, fent revolts, passa per una zona molt descarnada pel que el camí es molt fragós.
El temps no m'ha acompanyat gaire encara que no ha plogut, al començament he trobat una temperatura molt calitjosa, però quan he anat pujant ha canviat per freda i molt humida. Entre la suada i la mullena del bosc he arribat al cotxe molt xop. La boira no m'ha deixat contemplar les muntanyes del nord i les de l'est, quan la ruta m'ho permetia.
El camí està completament senyalitzat amb pintura blanca que tapava una de vermella anterior, per dir alguna cosa diré que mancava alguna senyal en algun lloc una mica conflictiu, sobraven en trossos que no es necessitaven i massa grans. A més, no estava senyalitzat la pujada al tossal ni el camí dins el cim. També hi han alguns pals de mitja alçada amb el rombe amb els dos marxadors, alguns li mancaven el rombe.
En tota la baixada he hagut de creuar diverses vegades una tanca amb filferro continuo, que creuava el camí, em penso que no costa tant posa un enganxe de posar i treure.
Durant tot el dia he estat sentint bordar gossos, no tinc prou a casa que hi ha un gos d'algun veí que es passa el dia bordant que avui també ho he tingut més del mateix. Hi havia moments que es sentien bordar un bon grapat alhora.
Resumint, un dia bo de muntanya, amb una zona que m'ha semblat poc coneguda i transitada, amb l'al·licient d'un vèrtex geodèsic, això si, sense vista enlloc. Boscos de pins, boixos i arbres perennes, una mica de prats i conreus, pel que sembla de tubèrculs. I per acabar dos rovellonets i uns pocs fredolics.
El que si, es que continuo fent estralls amb els horaris, 7 hores 26 minuts per fer 14 quilòmetres. Estic batent els meus rècords negatius, però avui he parat a esmorzar i dinar, que normalment només faig una menjada. Ara ja estic pensant on aniré el pròxim dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


000000000000000000


000000000000000000

dijous, 15 de novembre de 2012

Per quín partit votaré el dia 25?

CiU: No se'm pot ocórrer mai votar a un partit corrupte (Casos Millet, Casinos, ITVs, 3% que va dir amb total encert en Maragall, etc. etc.), i que els únics que la justícia a condemnat (ja ja ja) i que tenien que haver entrat a la presó, no ho han fet mai, a més quan ningú es recordava de l'afer va el govern de torn de madrid i els indulta.
No se'm pot ocórrer votar a un partit que totes les lleis econòmiques-financeres que es proposaven a madrid i que afectaven o a privatitzar o a retallar drets socials, han votat a favor.
No se'm pot ocórrer votar a un partit que a Catalunya ha empleat la tisora amb els febles sense cap mirament. Traient l'impost de successions i posant l'euro per recepte, castigant al malat. Deixa de pagar les ajudes socials, retallada de sou als funcionaris, retallada a l'ensenyament, etc. i no retalla en càrrecs de confiança, i en càrrecs i despatxos a les institucions (menys mal que es van acabar els diners sinó ara a més tindriem les Vegueries amb els seus càrrecs, despatxos, cotxes oficials, Visas, "mangantes varis", etc.)
No se'm pot ocórrer votar a un partit que el conseller d'Interior envia les seves tropes sense justificació contra el poble quan es manifesta o intenta fer que es senti la seva veu, amb una política de garrotades i de fer agafar por. No s'ha assabentat que les tropes estan per servir al poble no als dirigents contra el poble.
No se'm pot ocórrer votar a un partit que el lider no ha sigut MAI independentista i al veure el moviment de la gent ha corregut a posar-se al davant per liderar-ho com si fos el messies, la qüestió es intentar no perdre la cadira i les prebendes.
ICV-EUiA: Tenia les meves dubtes, ja que fins ara deien que a mes de la INDEPENDÈNCIA també lluitarien pels serveis socials, ensenyament, sanitat, etc., però les últimes declaracions de l'Herrera (al menys les que he llegit jo) diu que si no s'aconsegueix l'estat federal llavors aniran per la INDEPENDÈNCIA. Encara no s'assabentat del que demana el poble.
PSC-PSOE: Un altre que no s'entera del que vol el poble. Això si ho ajuntem al desastre tant a Catalunya com a les espanyes dels últims anys que van governar, fa que per a mi sigui un partit a no votar-ho mai més, molt ha de canviar. No hi ha dret que un partit que té el nom de socialista, que després diu que es social-demòcrata  faci unes polítiques totalment venudes al capital financer i ens hagi portat a la ruïna tant a Catalunya com a les espanyes.
PxC: Per les meves idees no puc votar mai un partit racista. "Primer els de casa", qui diu els que son de casa i els que no?. El meu pare era de Murcia i la meva mare de Zaragoza, soc de casa?, o he de marxar, segons puguin opinar l'Anglada, Garcia Albiol i cia. Si diuen que soc de casa, es igual, molt ha de girar-se tot per votar, jo, un partit racista i xenófobo.
C's., UPyD i P.P. : A cap d'aquests tres partits no els voto ni borratxo, si pogués els botaria. Uns partits que acusen a Catalunya de nacionalista i que ells son nacionalistes radicals espanyols, i que a més estan en contra de tot el català, per a mi, no em mereix ni el més mínim respecte. Crec que soc de les persones que respecta les idees dels demés sempre que aquests respectin les meves i aquests tres partits no respecten gens ni mica les meves idees. No cal ni parlar de les corrupteles, ja que segons sembla més de la meitat dels polítics d'un d'aquests partits haurien d'estar a la presó i es salven perquè els judicis s'allarguen fins que arriba l'oblit i llavors ve el govern de torn i els indulta. Els altres dos partits que no han manat a cap lloc no han pogut demostrar la seva honradesa en quan a la corruptela.
FARTS.cat, PACMA (Partit animalista contra el maltractament animal), PIRATA.CAT, SiR (Socialistes i Republicans - Pel dret a decidir) i U.C.E. (Unificacion Comunista de España): Al meu parer votar un d'aquests cinc partits es igual que el vot en blanc, o pitjor, ja que resta vots a algun altre partit d'esquerra, suposant com suposo que els que votin a aquests partits tinguin tendències esquerranes i no dretanes. Com es normal no hi compto al PSC-PSOE com esquerra.
Eb (Escons en blanc): Crec que estem en un moment que la gent hauria d'anar a votar en massa però tenint molt present a quin partit vota, per aconseguir que tinguin majoria els partits que fotin als corruptes fora del poder i netegin de púrria les institucions, tornar a guanyar la democràcia i acabar amb les retallades, sense sentit, dels pilars socials que tant va costar guanyar, junt a la tant ansiada INDEPENDÈNCIA.
S.I.: De moment jo no els he sentit parlar de res mes que de INDEPENDÈNCIA, i a mi la part social també me interessa, i molt. Saber que farem el dia després de quedar sols. Es molt important conèixer quina deriva econòmica-financera portarem o al menys intentarem. Potser ho estan dient però no m'assabento.
ERC: Estan parlant que si son decisius finalitzaran les retallades, fet que per a mi ja es bo (no els considero MENTIDERS com els del "pepe") i unit que quasi segur que lluitaran per la INDEPENDÈNCIA, fa que sigui un partit, en aquests moments, amb possibilitats que tinguin el meu vot. Peró com no podia ser menys, tenen un punt feble. Es un partit que des de fa molts anys s'està trencant contínuament pels personalismes, es un partit que es menja els seus fills (els líders) igual que el déu Chronos i pel mateix motiu que aquest. Això fa que sigui un partit molt inestable, no se si es el que necessitem en aquests moments. 
CUP: Les seves intencions (o al menys les que diuen) son molt clares: INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME. Si a Catalunya han de fer el que estan fent a l'Ajuntament de Reus, sincerament es el partit a votar. Però com no tot ha de ser positiu, també li veig la part negativa. No es igual un ajuntament, encara que sigui de 100mil habitants (o una mica mes) que portar la Generalitat, això en l'hipotètic cas que guanyessin les eleccions (que ja es somiar), i si només treuen dos o tres parlamentaris (ja es somiar però menys) podran fer alguna cosa contra tota la maquinaria actual, de polítics corruptes, vividors, inoperants e ineptes actuals? (per sort no tots el polítics ho son).

Davant de tot aquests panorama penso que m'he d'espavilar a decidir-me ja que dins 11 dies he de votar, l'únic que tinc segur es que votaré, i no en blanc.



diumenge, 11 de novembre de 2012

Propaganda electoral

Com he estat fent a les últimes eleccions en aquesta també tornaré a Correus tota la propaganda electoral que rebi dient que no l'accepto i que la rebutjo. Correus té l'obligació de retornar-la al remitent encara que si ells la tiren a la brossa tan em fot.
 0000000000000000000000

dissabte, 10 de novembre de 2012

Entrevista de Manuel Fuentes a Xavier Sala i Martin

Imprescindible sentir l'entrevista de Manuel Fuentes a Xavier Sala i Martin, si volem saber el que passarà amb la INDEPENDÈNCIA de Catalunya si el govern que surti de les eleccions ho tira endavant. Esperem que si. Son 30 minuts d'audio.


000000000000000000

diumenge, 4 de novembre de 2012

La Grevolosa des del Coll de Bracons, passant per la Serra dels Llancers, Porxiugues i Sant Nazari

Riu Fornés - Sant Nazari
Des de l'any passat a la tardor que tenia idea d'anar a visitar la Fageda de la Grevolosa. L'any passat no vaig poder pel que m'havia proposat que d'aquesta tardor no passava d'anar a visitar-la.
He buscat per “inet” un possible tomb i he trobat dos que mes o menys coincideixen, un de “monbeni77”  i l'altre de “Jordi Freixa Sala” i que segons sembla s'ajusten al que buscava, pel que després de preparar-ho tot he quedat amb l'Esteve i els dos ens hem aixecat de matinet i ens hem anat fins el Coll de Bracons. Des de passat Montblanc un plugim ens ha estant acompanyant fins quasi a la Vall d'en Bas. Des de Joanetes pugen al coll i trobem, ja, un munt de cotxes aparcats, pel que pensem que avui ens toca fer una caminada amb força companyia. Encara que ha sortit una mica el sol, el temps està plujós però sobretot molt ventós.
Sortim a dos quarts de deu de matí, i llavors veiem que la majoria de gent es van en direcció al Puigsacalm i una parella en direcció a la Grevolosa. Nosaltres de seguida deixem el camí ample i ens enfilem cap a l'esquerra cap a la Serra dels Llancers. Al Collet dels Rabadans que es on es canvia de finca, es surt de la de Bracons i s'entra a la de la Grevolosa, trobem un matrimoni esmorzant. Aquí el camí canvia totalment de direcció deixant el sud per anar clarament a l'est. El bosc també te un canvi molt significatiu, deixant els fajos, boixos, roures i algun auró, per ser bosc quasi totalment de fajos, molt aclarit la banda de dalt i més espès a la banda de baix. Aquí els fajos han perdut molt la fulla, segurament el fort vent que sentim petar per la carena té molt a veure. Tot aquest tros es d'un color vermellós que li dona les fulles caigues. El matrimoni que em passat mentre esmorzaven ens agafem i ens pregunten si van be per anar al bosc de la Grevolosa, però ells es refereixen al tros entre Sant Nazari (que el veiem allunyat a baix i al darrera) i el coll de Bracons. Jo els dic que segurament havien de seguir recte i no desviar-se, i lis comentem la nostra intenció i que segons hem llegit està tot el tomb marcat, i els ensenyo el planell del que he preparat. Ells diuen que també ho faran ja que troben acceptable el quilometratge. Al poc ens acomiadem ja que nosaltres anem a un mirador cap la Vall d'en Bas i ells no volen pujar. El mirador ens decepciona ja que les branques altes dels fajos, de l'altre vessant, ens tapa molt la visió del que es la vall, i del cim del Puigsacalm i carena, ens el tapen els núvols baixos. Jo penso que a la primavera i a l'estiu no es deu veure res de res.
Seguim i una mica abans del Coll de Llancers ens parem a esmorzar. El vent es deix sentir encara que anem bastant arrecerats. Mentre esmorzem ens passa una parella jove corrent (hi ha gent per tots els gustos). Ja no veurem a ningú més en tot el dia excepte a la arribada.
Arribem a una cruïlla on les senyals grogues que seguíem marxen en direcció a Sant Miquel de Castelló, i el track ens marxa que deixem direcció est i canviem a sud-est. Seguim, ja no hi ha cap senyal, i als deu minuts miro el gps per assegurar-me que anem be i veig que ens em passat un desviament a la dreta. Reculem i ens adonem que l'entrada del sender es poc recognoscible, molt difusa al començament. Es un caminoi bastant fonedís, amb força pendent, que va baixant pel que sembla la part més clara del bosc. Arribem a una petita esplanada d'on sembla, que a més del nostre, marxa un sender de pla per la nostre esquena, un que puja enfront, i un que baixa a l'esquerra, que es el nostre. Aquí entrem en un tros de bosc molt feréstec, amb un camí ben marcat encara que no gaire ample i que sembla molt poc transitat. Creuem quatre o cinc barranquets, dos d'ells amb aigua i arribem a les Porxiugues, on hi el corral-paller que es conserva una mica i el mas i altre construcció arruïnats i plens de bardisses.
L'Esteve i jo comentem que fer la ruta a l'inrevés pot ser una mica complicat trobar el camí per on hem arribat nosaltres, encara que em posat una fita a l'entrada als camps, a més també comentem que el matrimoni d'abans si no han reculat dubtem molt que hagin trobat aquests camins, ho sentim per ells si no han anat enrere però no es pot anar sense una mica d'informació a zones que segons ells feia molts anys que no havien estat.
D'aquí hi han dues possibilitats o per la dreta o per l'esquerra del Riu Fornés, nosaltres em decidim per l'esquerra, ens sembla mes fàcil. Per l'altre costat no sabem com es però aquest no ens defrauda gens ni mica. Es un camí no massa ample per on es camina molt be tenint als nostres peus una bona catifa de fulles (com quasi tot el dia), al paisatge de l'entorn hi han alguns colors vermells i grogs però predominen els verds lluents, encara que la lluminositat no els fa justícia. Hi ha temptatives de pluja però no s'acaba de definir. Trobem el camí de la dreta, que ens ve a ajuntar-se amb el nostre, millor dit el nostre s'ajunta a ell.
Al poc deixem el camí conjunt per baixar, i amb quina decisió, fins el Riu Fornés per poder anar a visitar el Salt de Llavaig, una molt bonica cascada d'aigua. Ara resseguim el riu, però creuant-lo i anem per un altre camí molt bonic, dins del bosc, amb el riu a l'esquerra i nosaltres cada vegada més enlairats. Aquí es on veiem més groc de tot el dia.
Arribem al Mas del Prat de la Vola, deu està habitat ja que té dos llums a la façana enceses. El mas es un gran mas i fa molta patxoca, el passem a tocar. Arribem a una pista apte per cotxes i trobem un cotxe estacionat amb dues dones menjant a dins. Son quarts de tres de la tarda i el temps està empitjorant per moments però encara no plou.
Agafem una pista tancada als cotxes, fins el Coll de la Cometa, en aquest tros predominen els roures i alzines. Al poc de passar el coll deixem la pista per un sender ben marcat que va planejant. Ens saltem una drecera que teníem previst i arribem a la pista que ve de Cal Pigallem i ens porta fins l'ermita de Sant Nazari, el tros de la pista que fem es molt bonica, molt verdosa, amb fajos molt alts, però que puja a consciencia o es que jo vaig cansat.
Sant Nazari es una ermita molt arranjada per fora, igual que el seu entorn. Es pot llegir una descripció aquí. Nosaltres aprofitem per dinar, tot sent conscient que el temps està cada vegada pitjor, s'està ennegrint, baixant la boira i la humitat es deix sentir.
Sortim, retornant un tros per on hem vingut fins a un retomb on deixem la pista. El camí en el seu començament puja fort. La boira ja es ha guanyat i es nota com ha començat a ploure en serio, encara que el fullatge ens atenuï una mica de la mullena. Deixem un camí a l'esquerra i entrem en el tros més espatarrant del bosc. Segons un cartell hi ha tres fajos monumentals, però la resta lis van a la saga, a més amb la boira i la humitat dins del bosc hi ha un l'ambient molt colpidor però agradable al meu parer. Ens parem davant dels tres monumentals i d'altres que també ens criden la atenció per la seva alçada. Arribem a una cruïlla on segons he llegit després i a casa, per la dreta es va a la Font de la Grevolosa. Aquí sortim de la finca Grevolosa tot passant una porta de fusta i filferro, encara que l'ambient no canvia massa, el camí va pujant, per dins del bosc, amb una traça una mica afonada, roquera i ben mullada pel que s'ha de caminar amb compte.
El camí surt a un de mes ample que ja ens porta fins el Coll de Bracons, deixant a la dreta el que hem agafat aquest matí. Quan arribem al coll només queden, a més del nostre, dos cotxes aparcats i altres dos que ja marxen, es un quart de sis i em fet uns catorze quilòmetres.
El dia en quan al temps ha estat dolent, molt de fred, humitat i vent, encara que això últim no l'hem notat massa al anar molt emboscats, però l'hem estat sentit tot el dia, a més de la boira i la pluja del final. Referent al paisatge només he de dir que no hi ha paraules per explicar-ho, s'ha de veure i sentir, i si pot ser en solitud, com hem anat nosaltres dos. Els colors de tardor han estat present variant els vermells, grogs i verds lluents, però els canvis de colors no es tan visible com altres anys, potser degut al fred que ha arribat en sec i que fa passar ràpidament al vermell i a fer caure la fulla. Tot el dia hem estat entre mig de fajos, roures, boixos, alguns aurons i alzines, de pins no hem vist gaires per les zones on hem passat. Hem quedat nosaltres dos que hem de repetir aquesta sortida a la primavera ja que també ha de ser digne de veure.
Per acabar dir que el matrimoni que he comentat abans que podria haver problemes, una mica de culpa es meva per informar-lis malament, ens ha semblat que arribaven quan nosaltres amb el cotxe ja tiraven avall.
No pujo el track al wikiloc ja que he fet exactament els dos tracks que he esmentat al començament, excepte un tros que no he agafat la drecera. 

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.
ooooooooooooooooooooooooooooooooo



oooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

dijous, 1 de novembre de 2012