"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 18 de novembre de 2012

Tossal de Cambrils

Espluga de Cordes - Tossal de Cambrils

Avui m'he tornat a quedar sol, els companys per una cosa o altre no m'han acompanyat. Tenia previst anar a Osona o a la Conca de Barberà per veure colors de tardor, però segons m'ha semblat entendre a les dos zones hi havien possibilitats de pluja, en canvi cap a la part de l'Alt Urgell he entès que eren mes minses, i en tot cas per la tarda. Tenia de fa temps una crònica al Tossal de Cambrils (està al Solsonès però tocant a l'Alt Urgell) que a la descripció posava que el millor temps era la tardor, pel que m'he decidit per anar cap enllà.
He arribat a Cambrils i he aparcat el cotxe a l'esplanada de la bàscula municipal i he engegat a caminar a un quart i cinc de deu, primer uns metres carretera, deixant-la de seguida on hi ha un pal indicador que senyala el camí al tossal. El començament puja molt fort per un camí ample, boscà i bonic, però que m'ha demostrat en la baixa forma que em trobo. Quan arriba a una pista el camí s'ajau, encara que no durarà massa. La pista va entre bosc i camps de conreu.
En un retomb es deix la pista i es torna a entrar al bosc, que poc a poc i mentre es va enlairant es va entrant en terreny pedregós i de matoll. Al poc de passar pel costat de una torre elèctrica arribo a una pista cimentada. Hi han les torres però no la línia, encara que al mapa de l'ICC està ben marcada la línia.
En un retomb es veu a la dreta una gran paret amb una balma obrada molt bonica, es l'Espluga de Cordes, on hi ha un ramat de bens. Aquí els senyals porten a tallar la pista unes poques vegades fins el Coll de la Veça on hi han dos basses. M'he saltat la font del Prat de Cordes, no l'he vist, encara que una crònica que vaig llegir parla d'un clot a terra on surt aigua.
Del coll segueixo per la pista del Portet, trobant al poc unes sitges que segons he llegit eren o son per guardar les patates, tubèrcul que pel que sembla es cultiva en aquesta zona i tenen molta fama.
Al costat de la primera sitja faig la ocurrència del dia (no podia faltar), en comptes de seguir per la pista fins a la cruïlla per pujar al tossal, jo agafo un sender, al començament molt ben marcat que segueix bastant paral·lel a la pista, però sempre mes enlairat. Aquest sender a vegades es fa fonedís i altres es ramifica sense quedar massa clar qual es el millor. El caminar es lent (encara més del meu normal) pel que crec que m'hauria estat mes fàcil i còmode anar per la pista, a més no sembla que fos lletja. Jo sempre vaig per dins del bosc, encara que he de creuar alguna tartera, però aquestes estan ben marcades.
Arribo a una esplanada on hi ha un cotxe abandonat i trobo el camí ample que ve de la pista i puja al tossal, però poc a poc es va desdibuixant, i la arribada al vèrtex es una mica complicada per qui no porti un gps amb mapa i/o waypoint, o un bon mapa, ja que queda amagat entre la vegetació. Des del vèrtex la vista es nul·la. Aquí aprofito a fer una mossada, fer les fotos de rigor i marxar ràpid, ja que la humitat comença a calar i la boira es deix sentir.
Baixo fins a la pista, al Prat Caní, on hi ha les runes del que sembla un maset, i uns quants cavalls que pasturen i corren. El temps m'avisa que no em puc encantar ja que comencen a caure algunes gotes o de pluja o de la boira que aquí encara no està massa espesa. Aquí em desvio cap a la dreta amb una pista agrícola que passa entre camps de conreus, sembla de tubercles, passa prop d'unes noves sitges i de seguida entra en un camí de call, molt bonic encara que quan arriba a trobar-se amb un barranquet que ve de l'esquerra, el deixa per un sender rocós que marxa a la dreta. El camí al començament puja una mica però de seguida s'aplana i va marxant bastant planer mentre el barranc es va engorjant i cada vegada es veu més avall. Aquest tros de camí es de mala petja, ja que creua varies tarteres i està ple de pedres que fa que el caminar sigui lent. Es el Corriol de la Solana. Continuo per dins del bosc, i sense poder veure les parets i cingles del tossal que vaig vorejant, degut a la boira.
El camí canvia completament de direcció deixant el sud per anar clarament a l'oest. Encara que tot està molt ben marcat, fins i tot massa en aquesta zona, i que conserva les esses ben fetes a la baixada, es veuen clarament les dreceres fetes per la poca gent que hi passa per aquí, incloent en una esplanada, es el Pla de Nancau, on la gent passa pel mig i el camí senyalitzat s'està perdent, i va per la parada de sota.
Aquest tros se m'ha fet bastant llarg, ja que el terra del camí no es agradable, i la visió queda molt tapada per anar per dins de bosc i quan hi han clarianes la boira no em deix apreciar massa de la visió.
El camí es desvia del que semblava normal i es que m'envia a Cal Jaumetó, que es una gran balma que segons sembla va estar habitada, ara tot en runes. Després d'aquesta balma em surto dues vegades del camí, la primera perquè el track que segueixo en un camp abandonat es va a la dreta i després tornar i em penso que no hi hagi alguna cosa per veure, no es així, i la segona perquè em despisto una mica, però es cosa de pocs metres.
Segueixo avall, ara entrant en un tros bonic que em porta a al coll Flanquet, on hi ha un gran dipòsit d'aigua. Abans d'arribar han fet neteja forestal deixant, com ja va sent normal, totes les branques abandonades al lloc, inclús tapant el camí. Aquí al coll i veient el poc que em queda fins el cotxe aprofito per dinar i en una petita rotllana agafar uns quants fredolics. D'aquí fins al cotxe es baixa per la Costa de la Fàbrica, devia existir però, ara res de res, i pel camí encara trobo dos rovellons i uns pocs fredolics mes, tot sense apartar-me gens ni mica del camí.
Arribo al cotxe a tres quarts de cinc després de fer uns catorze quilòmetres. Em canvio una mica de roba ja que la porto mullada i en vaig a prendre un cafetet perquè no m'agafi la son de tornada a casa.
La caminada en la seva quasi totalitat ha estat molt be, encara que m'han fallat dues coses, la primera es que el que jo vaig llegir es que la recomanaven fer a la tardor, jo vaig pensar que era pels seus colorits i en canvi quasi tota la ruta es pi, boix i altre perennes, pel que crec que seria preferible fer-la a la primavera quan esclata els colors verds en tot el seu resplendor. Si que he de dir que per la carretera les colors vermells han fet molt bonic el viatge d'anada, sobretot i en especial des de Coll de Nargo fins a Cambrils, estant molt digne de veure. Tot un tros després de passar el Pla de Nancau el camí, fent revolts, passa per una zona molt descarnada pel que el camí es molt fragós.
El temps no m'ha acompanyat gaire encara que no ha plogut, al començament he trobat una temperatura molt calitjosa, però quan he anat pujant ha canviat per freda i molt humida. Entre la suada i la mullena del bosc he arribat al cotxe molt xop. La boira no m'ha deixat contemplar les muntanyes del nord i les de l'est, quan la ruta m'ho permetia.
El camí està completament senyalitzat amb pintura blanca que tapava una de vermella anterior, per dir alguna cosa diré que mancava alguna senyal en algun lloc una mica conflictiu, sobraven en trossos que no es necessitaven i massa grans. A més, no estava senyalitzat la pujada al tossal ni el camí dins el cim. També hi han alguns pals de mitja alçada amb el rombe amb els dos marxadors, alguns li mancaven el rombe.
En tota la baixada he hagut de creuar diverses vegades una tanca amb filferro continuo, que creuava el camí, em penso que no costa tant posa un enganxe de posar i treure.
Durant tot el dia he estat sentint bordar gossos, no tinc prou a casa que hi ha un gos d'algun veí que es passa el dia bordant que avui també ho he tingut més del mateix. Hi havia moments que es sentien bordar un bon grapat alhora.
Resumint, un dia bo de muntanya, amb una zona que m'ha semblat poc coneguda i transitada, amb l'al·licient d'un vèrtex geodèsic, això si, sense vista enlloc. Boscos de pins, boixos i arbres perennes, una mica de prats i conreus, pel que sembla de tubèrculs. I per acabar dos rovellonets i uns pocs fredolics.
El que si, es que continuo fent estralls amb els horaris, 7 hores 26 minuts per fer 14 quilòmetres. Estic batent els meus rècords negatius, però avui he parat a esmorzar i dinar, que normalment només faig una menjada. Ara ja estic pensant on aniré el pròxim dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.


000000000000000000


000000000000000000

4 comentaris:

  1. Joan, no et flagel·lis amb el temps emprat, ens tenim que anar adaptant al canvis que l'edat comporta, de fet a mi, en moltes caminades em surten velocitats mitges molt paregudes o encara mes baixes, has de tenir en compte que hi havien prop de 700 m. de desnivell. Crec que lo important, es estar i gaudir-ho.

    Per altra banda, les imatges, tenen unes tonalitats tardorals prou marcades, ja sabem que no sempre son fidels a la realitat, però deu n'hi do. No saps l'enveja que em dones.

    Salut i quilometres.
    Francesc

    ResponElimina
  2. El que passa es que el cap en vol més i el físic diu que menys, i aquí hi ha un conflicte d'interessos. ha ha ha.

    ResponElimina
  3. un cim poc agraït sembla però recompensat pels rovellons!!!!!!!

    ResponElimina
  4. El cim GENS agraït. El tomb i al meu parer mereix molt la pena un dia sense boira. Els rovellons, no em queixo, sense buscar, sense sortir del camí i en menys de tres-centes metres de recorregut, dos.
    La veritat es que m'ho vaig passar be.

    ResponElimina