"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 30 d’abril de 2014

Colldejou, Bec de la Gallina Cega, Porpallers, Les Pedrisses, Coll Roig, Colldejou


Cova de les Dues Boques
Cim del Bec de la Gallina Cega
Avui he tornat a quedar sol, els dos companys de dijous, un per motius familiars greus i l'altre per motius personals, no m'han pogut acompanyar, però jo he fet igual la que tenia previst, que es sortint de Colldejou pujar al Bec de la Gallina Cega, al Porpallers i a la Serra de l'Argentera, baixant un altre vegada a Colldejou pel camí del Barranc de Buidegasses. Arribo a Colldejou, aparco al lloc destinat, a fora del poble i surto a caminar a un quart i mig de nou del mati. Surto pel PR i tinc una errada que després resultarà que ha estat un encert, però que en principi m'ha fet que m'enrabiés amb mi mateix per no adonar-me. Creuo la carretera i baixo a buscar el Camí de la Font dels Hortets i quan estic quasi a l'aiguabarreig dels Barrancs del Corral Nou i de les Buidegasses al anar cap a la dreta m'adono que he començat el tomb a l'inrevés del que volia fer, però ara ja no es cosa de tornar a pujar, i decideixo seguir. El que si em sap greu de veritat es que no he traspassat els waypoints preparat al gps, però tampoc es massa greu, tinc la ruta marcada, porto planell fotocopiat i el mapa de la Serra de Llaberia, encara que aquest no sé si es totalment de fiar. La baixada fins a l'aiguabarreig es el que era un camí de bast, encara que com es normal, molt malmès.
Abans d'arribar a la cruïlla on hem de deixar el camí principal, encara queden cintes, amb el logotip de la Feec, d'alguna marxa que ha passat per aquí.
El camí va pujant suaument i de forma agradable. L'entorn es molt feréstec i el camí de bona traça. Es passa pel costat de les runes d'una barraca i al poc del que era un gran mas o corral, del que queda ben poca cosa. El desnivell va augmentant però res del que no es pugui fer fàcilment. Arribo al Corral de l'Ermitana, que també està arruïnat, on hi ha una cruïlla de camins, el que he de seguir, un que baixa a unes trialeres prop de la carretera i un rastre ben marcat que es el camí que puja al cim. El camí està netejat de fa poc, hi han fites que et porten fins el cim, poques però molt ben situades. El que va netejar i fitar aquest camí va fer un bon treball. Arribo al cim, on puc estar molt poca estona ja que el vent bufa bastant fort. Fins aquí no ho havia notat ja que anava molt emboscat.
Retorno fins al corral, on hem trobo a tres corredors que em passen anant en la mateixa direcció que jo. Al poc entro ja en terreny de roca vermella, que anirà alterant durant la resta del recorregut amb roca blanca fins al final. Arribo a la cruïlla amb el PR, al Coll del Collet Rodó, i em dirigeixo cap el Coll de la Desenrocada. Al poc es passa pel costat de la Cova dels Dos Ulls. Al Coll de la Desenrocada es deixa a l'esquerra la desenrocada del Bailon, carena rocosa vermella amb formes molt peculiars. Aquí començo a trobar cintes vermelles i blanques que m'acompanyaran fins la Serra de l'Argentera, incomprensible que després d'una cursa o marxa no treguin les cintes i les deixen perquè es vagin desfent i embrutant la muntanya. També des d'aquí fins al coll de la Foradada havia força tolls d'aigua, a més d'aigua corrent per la pista. Abans dels Quatre Camins veig unes fites a l'esquerra, penso que potser es una drecera i ho provo. Al poc els rastres es van ramificant i cada vegada es més difícil saber per on. Quan estic a menys de vint metres al recte de la pista em trobo en un entorn totalment tapat i bloquejat per les alzines, pel que decideixo retornar a la pista, i seguir per ella.
Passo pels Quatre Camins i em dirigeixo al Coll de la Foradada. Quan la pista passa a prop d'on estava abans veig un possible sender que hi va, però molt tapat. Al coll, com torno a estar en un entorn molt obert, torna a bufar el vent de valent, fet que em dificulta bastant pujar al Porpallers i que m'impedeix esplaiar-me una mica quan estic al cim, cim on hi ha una capelleta amb un naixement.
Baixo al coll i agafo amunt tot seguint el camí dels Frares. Puja molt fort, amb moments que em fan aixecar molt les cames per pujar roquisars. El camí també està netejat de fa poc, i tal i com he dit abans continua amb les cintes de colors. Hi ha un petit collet, el coll de les Pedrisses. Abans he deixat un camí amb traça marcada a terra, però brut. Després del coll i al poc, es deixa el camí dels Frares, encara que no es sap massa on, ja que en un tros de menys de cinquanta metres, marxem varis rastres, i un deu ser el camí i els altres ves a saber. A partir d'aquí el camí es molt esborradís, amb terreny descompost i amb un desnivell molt fort. Per les característiques de la zona, i al no haver cap fita, he agraït les cintes que marquen el camí. Mira per on, un fet que trobo lamentable, el no treure les cintes, m'han ajudat, sense les cintes hauria tingut problemes per arribar dalt. Ha estat molt dura aquesta pujada a més del fort vent, més fort quan més dalt estava.
Dalt deixo les cintes que marxen serra enllà, i al davant veig un gran ramat de cabres unes pasturant i altres assegudes al sol. Agafo el Gr i el segueixo fins l'última baixada. Abans he vist un altre ramat de cabres molt més a la dreta de l'anterior. On estan els últims ventiladors, en comptes de baixar per la pista, agafo al recte cap el Coll Roig, es per un rastre molt difús, amb molta pendent, però ho faig sense gaire problemes. Al costat de Coll Roig hi ha les restes d'un forn, que sembla que sigui l'excusat de la zona.
Agafo camí avall, en algun moment es veu les pedres d'haver estat un camí de bast, però en general en els trossos amb pendent està molt atorrentat. Hi ha un moment que s'ha d'anar amb compte de no agafar el camí erroni, amb el track al gps no hi ha dubte. Qua entro a veure un maset enrunat, vull sortir pel que sembla el camí vell i estic a punt d'embolicar-me, sort que rectifico aviat. Pujo a veure el Corral de Baldiri, corral que en realitat no val gens la pena anar a veure, a més d'estar tot enrunat i abandonat, era una construcció sense cap valor. A partir d'aquí el camí es converteix en pista, cada cop més ample i solejada, l'únic avantatge es que el vent ha afluixat. Creuo la carretera i agafo el camí del matí, arribant a Colldejou a tres quarts de dues, després de fer més de dotze quilòmetres i mig.
Referent al dia i a la caminada ja ho he anat explicant tot, pel que només he d'afegir que la caminada pel curta que es, es bastant dura, al menys per a mi. Avui ha estat un dia amb una gran contaminació acústica, quasi al poc de sortir un gran soroll degut a les línies d'alta tensió que passa per la zona, després el soroll dels ventiladors i durant tot el dia el soroll del vent que bufava fort. En alguns moments la suma dels tres sorolls alhora.Per finalitzar remarcar la deixadesa d'algunes organitzacions de curses i marxes de no retirar la senyalització una vegada finalitzades les caminades, encara que siguin dies posteriors. Per sort el tomb l'he fet per la dreta, ja que si la pujada a la serra ha estat forta i per terreny descompost, hauria estat molt fotut pels meus genolls fer-ho de baixada, a més la arribada a Colldejou ha estat suau i en cas contrari hauria finalitzat pujant, o sigui per aquí un encert.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veuer i/o baixar les fotografies, aquí

  



00000000000000000000000000000000



00000000000000000000000000000000





dimarts, 29 d’abril de 2014

Intervenció de Miguel Ongil, integrant de "Cuentas Claras", en la "Comisión Constitucional del Congreso"




Llàstima que aquest vídeo no ho vegi tots els "espanyols".
Una de les frases que diu es que als polítics no els importa la corrupció, si el que la població s'hagi adonat.

00000000000000000000

dilluns, 28 d’abril de 2014

El que no va succeir


Tot el que podia succeir, però no va succeir, acaba sent portat pel vent i no deixa cap rastre. La vida està feta de les nostres actituds.

Fotografia de: Yo me amo +
Volant com els fets no ocorreguts.
00000000000000000000000000

diumenge, 27 d’abril de 2014

Noves de Segre, Sant Quri, Berén, Castellins, Noves de Segre


Sant Quiri i Santa Julia
Berén

Ahir vam quedar el Jordi, l'Esteve i jo per avui anar a pujar a Sant Quiri, de Noves de Segre. Des de que l'any passat vaig estara la possible ermita de Sant Quiri al Pallars Jussà, i trastejant per “inet” vaig saber que en total hi han quatre ermites de Sant Quiri a Catalunya (en realitat tres a més de la de l'any passat, que hi han dubtes), em vaig proposar que amb el temps m'agradaria estar a les quatre, es per això que per avui he preparat anar a la de Noves de Segre, agafant el recorregut de pujada de una cursa que fan al maig, i la baixada segons mapa, passant per Berén i Castellins.
Arribem a Noves de Segre, ens preparem i sortim a tres quarts de nou del matí. Només de sortida el camí puja decididament, està clar que hem de fer una mica més de sis quilòmetres amb un desnivell de 863mts, segons ens aniran recordant uns pals indicadors, cada cinc-cents metres. El recorregut està marcat amb marques grogues, encara que el camí està molt trillat. Anem xafant terreny que ens dona la impressió que va patir un incendi fa uns quants anys. Restes de marges que quasi no es distingeixen, vegetació molt baixa, i terreny molt rocós. Poc a poc anem entrant en terreny boscós, amb roures i algun cirerer dels que comencen a sortir la fulla tendre, molt bonic.
Les marques grogues van cap a l'esquerra, deixant a banda el camí que tenia previst, que va pel costat dels Cortals del Guineu i del Troi. Nosaltres preferim seguir les marques, ja que es veuen bastant noves i ens indiquen un camí segur per pujar. Ens desviem per visitar per fora el Cortal del Magí, molt arruïnat, poc després de retrobar-se els camins preparat i el que hem seguit. Aviat comença una pujada molt dura, que per cert el camí va fent esses però el rastre més significatiu va al dret. Encara que anem agafant les esses continua sent un tros molt dur. Es por veure al mapa com es van pujant les corbes a nivell molt seguides, fent quatre-cents metres de recorregut, amb un desnivell de 140 metres, tot i fent les esses que he comentat. Quan entrem al començament de les Roques Roges el camí s'aplana, fins que arribem al coll entre el turó que hem passat i el que es la piràmide del cim. Aquí al coll parem a esmorzar, en principi havíem dit d'esmorzar al cim però encara queda un bon tros i de pujada, i s'ens fa tard.
Després ja encarem la pujada a la piràmide, el camí es molt marcat, puja fort, hi ha alguns petits trossos que als que tenim problemes als genolls costa doblegar-los, però res que no es pugui fer. El problema es que encarem un desnivell de 250 metres. Deixem a la dreta el que tinc preparat per quan baixem, amb un tros d'anar i tornar, que serà una mica molest de retornar fins aquí. Quan estem arribant a l'alçada de l'ermita, on jo ja estic a les últimes, trobem un cartell que ens diu que per la dreta es pot tornar a Noves, o sigui que millor baixar per aquí que pel que tenia preparat.
Al final arribem a l'ermita de Sant Quiri i Santa Julita. Com a curiositat he de dir que m'ha fet molta il·lusió veure que també es de Santa Julita, ja que la meva avia així es deia. Està arranjada i molt nova per fora. Arribar al cim ja es cosa fàcil, son menys de deu metres de desnivell. Hi ha una creu, i com es normal ens fem les fotografies de rigor, i encara m'atreveixo amb un petit vídeo. La vista es magnífica, acompanyada per una petita colla de voltors rodant per la zona, que ens alegra la visió.
Baixem pel camí que hem trobat senyalitzat, que per la part obaga, es va a buscar el que jo tenia previst, la diferencia es que el que anem es fàcil, agradable, boscós i fresc i l'altre es solejat, rocós i dur. Es troben tots dos i es baixa cap a la Plaça de Sant Quiri, on hi ha un cartell que indica cap a Noves, nosaltres seguim recte per anar a buscar el Camí de Miravall a Berén, que el seguim a la dreta. A l'alçada de Berén, deixem la pista que dona un bon retomb i primer per rastres i després per sender marcat arribem a l'ermita de Sant Martí, i hem de dirigir-nos a la banda oposada per poder entrar. S'entra pel cementiri i està enrunada. A l'absis encara es pot veure les dos arcades, una del segle XI i l'altre del XII, possiblement. Visitem el llogaret de Berén, amb l'ermita moderna de Sant Antoni. D'aquí busquem un possible baixador cap a la pista que ens ha de portar a Castellins, per evitar-nos un gran retomb de carretera, primer el busquem per Cal Barracaire, sembla que el trobem però el camí queda tallat en uns sembrats, amb tanca metàl·lica a les vores, després el busquem pel Paller del Barracaire, però trobem totes les possibles sortides amb tanques. Retornem cap a Berén i fem una recerca fins que la pista dona un retomb amunt, sense trobar cap possible, ni inclús rastres. Quedem molt estranyats que des de Berén, la sortida cap a Noves fos la carretera, que dona un bon retomb o pujant a la Plaça de Sant Quiri, i no hagués un camí que baixi a la pista actual, o zona propera, per anar a Noves passant per l'Encontrella i/o la Mata Fosca.
Anem a la carretera, deixant-la quan estem quasi sota mateix de Berén. La pista ara puja suaument i fins el Planell es agradable, bonica, amb arbres de fulla caduca que ja li estan sortint les noves amb fulles tendres que li donen un colorit verd suau. També hi ha una colla de grans i vells roures. Entre mig d'aquesta pista parem a dinar, però abans hem vist un rastre molt marcat que baixava de Berén que ens ha semblat que venia de la part del Paller de Barracaire, on hi havien unes tanques impossibles de passar. A casa mirant la fotografia aèria dona tota la impressió que si que connecta, i si es el que m'ha semblat es correcte es una bona xoriçada, encara que si passa per dins dels terrenys del propietari ...
A partir del Planell comencem a trobar pistes molt arranjades i alguna de nova, fins a Castellins, on la seva ermita de Sant Esteve serveix actualment de magatzem. A la finca podem contemplar uns quants exemplars de cavalls pastant amb tota tranquil·litat. A partir d'aquí es deixa les pistes i el camí es torna sender, encara que molt trillat, i en un moment es veu l'antic empedrat. Hi ha un moment, quan ja estem al pla, que estem a punt de seguir un rastre erroni, però un pagès ens indica el camí correcte, que es anant per costat de la séquia, per després deixar-la quan ja estem entrant al poble, poble que arribem a les set de la tarda en punt, després de fer quasi divuit quilòmetres.
El dia ha estat excel·lent, amb una mica de suau vent als espais oberts, i temperatura molt agradable a les obagues. El recorregut ha estat dels que fan afició, encara que jo he arribat bastant tocat degut al fort desnivell del començament, i sort que no hem tingut cap baixada forta, ja que el desnivell que hem fer de pujada en quasi sis quilòmetres, ho hem fet de baixada en més d'onze, ja que em fet en total més de disset quilòmetres. El paisatge fantàstic, i de la companyia res a dir, com sempre, del més agradable.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.



0000000000000000000000000




0000000000000000000000000

dissabte, 26 d’abril de 2014

Els menors hauran d'ajudar en les feines de la casa, PER LLEI!!



Mira que son torracollons aquests del govern de les espanyes, i entre ells aquesta dona que encara deu tenir confeti a l'entrecuix, confeti pagat per un grup que està al jutjat per corrupció, i tenia un "jaguar" al garatge i no l'havia ni vist. Dons aquesta dona treu una llei que entre altres detalls es diu que per llei els nens hauran d'ajudar a les feines de la casa, i jo pregunto, si no les fa que passarà?, els pares els podran denunciar?, però es que els responsables son els pares i si porten al jutjat als fills, que farà els jutges, multaran als pares?. Incomprensible.

Es "torracollons" en la llengua de l'imperi.

00000000000000000000000000000000


divendres, 25 d’abril de 2014

Per Tito


Et desitjo que hagis anat a un lloc molt millor que el d'aquest mon. E.p.r.

0000000000000000000000000

dijous, 24 d’abril de 2014

L'Estany, Postius, La Monjoia, Puig Rodó, l'Estany


L'Estany

Avui ens hem reunit l'Albert, el Josep Maria i jo per anar fins l'Estany a donar un tom per aquelles rodalies i fer el vèrtex geodèsic del Puig Rodó. A l'Estany fa quatre anys vaig estar per pujar al Puig de la Caritat, quan feia els 100 cims de la F.e.e.c. Però per avui he seleccionat una caminada copiada de la marxa popular del 2011, encara que primer visitarem el claustre del monestir i l'església, i com l'horari de visites es de 10 a 14, avui no ha calgut matinar.
Arribem a l'Estany amb temps, pel que aprofitem per esmorzar. Una mica abans de les 10 del matí obren i ja ens dirigim a visitar el petit museu i el claustre, havent de pagar 3,50 euros per persona. El claustre es romànic i està considerat una joia del patrimoni cultural català. Desprès visitem l'església, també romànica. Del monestir ja hi prou informació a internet.
Una vegada visitat, ens preparem i sortim a dos quarts i mig d'onze. Primer visitem la sortida de la mina, a la cruïlla on hi ha el pedró, i després ja enfilem camí enllà. Només sortir estem a punt de pifiar-la, error que ens fa veure el conductor d'un cotxe que ens trobem de cara. El camí es agradable, encara que anem per pista, més del 90% de la caminada d'avui serà per pista. El camí es suau fins a creuar la Riera de Postius, després la pista fent llaçades ja comença a enlairar-se fins a la masia, encara que veient unes possibles dreceres les agafem, resultant bones, pel que la pujada la fem més ràpida però amb molta menys suavitat. La Masia de Postius es grandíssima i ben arranjada. Trobem una persona que ens diu que es el propietari i li demanem per visitar-la per fora, son varies construccions amb ermita incorporada. Ens dona totes les facilitats; ens explica que estava completament arruïnada i que ho han refet tot al seu gust i ara està reconvertida amb Casa Rural, i que a més la propietat té més de 300 hectàrees. Ens pregunta on ens dirigim i li explico, planell en ma, ens diu que un altre opció es per la Font Canaleta en comptes del camí ramader de la carena. Es una opció que sospesem, però com no tenim un bon planell de la zona, no ens aventurem i decidim seguir amb el nostre track, a més com es normal, si es veu una zona no es veu l'altre.
Anem seguint la pista de la carena, primer es pel Serrat Gran de Postius per seguir pel Serrat de Garfís, encara que no s'aprecia gens quan es canvia de serrat. Abans de canvia de serrat ens desviem  per veure, per fora, la Casa Nova de la Vall, i comentem si ens allarguem fins la Font Canaleta, que segons els indicadors està a uns 600 metres, però al comprovar que la pista baixa bastant, ho deixem córrer, ja que després haurem de retornar i llavors serà pujada.
Poc després de la Creu de la Vall ja hi ha un company que comença a comentar d'estudiar on dinarem, son quasi la una, l'altre company encara no te necessitat i per a mi es massa aviat, com sempre. Quedem que a quarts de tres. Passem per sota de l'observatori astronòmic, i sort que veiem unes runes a un cota més baixa, a la que ens dirigim, ja que no m'havia fixat que era per allí la nostra ruta, en canvi seguíem recte. Les runes son de la Monjoia i de la petita ermita que tenia incorporada. En el wikipedia hi ha una petita informació. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_la_Monjoia i http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Monjoia_(Moi%C3%A0)).
Passem a tocar la masia de Garfís, un altre gran masia, aquesta agrícola i ramadera, on podem contemplar una petita colla d'ases. Sortint ens creuem un cotxe amb el remolc ple de palla que s'atura a l'entrada.
Al Coll de la Caseta Alta, que es un enforcall de camins, ja canviem la direcció, passant a anar en sentit oest fins on es el dolmen del Tossal Rodó, que visitem, i d'allí en direcció nord-oest ja encaminant-se cap a l'Estany. Però primer ens desviem, pujant per uns petits rastres fins el cim del Puig Rodó. Abans de fer les fotografies de rigor, dinem, son un quart i mig de tres, i ja teníem un company una mica remugador. Després de dinar, fet que no ens entretenim massa ja que el temps està canviant, no hem d'oblidar que la previsió marcava pluges a partir del migdia, fem les fotos de rigor i ja enfilem pista avall cap el poble, encara que en un moment deixem la pista, per un camí tot verd de vegetació, que ens estalvia un retomb de la pista, a més de ser molt agradable.
Arribem a l'Estany quan passem tres minuts de les cinc de la tarda, després de fer uns quinze quilòmetres i mig. Deixem les motxilles al cotxe, ens anem a veure uns cafès i després ja cap a casa.
El dia en quant al temps ha estat molt agradable, encara que a l'hora de dinar semblava que el temps canviava, refrescant una mica degut sobretot al vent que feia, no massa fort però el suficient per deixar-se sentir. Quasi tot el dia ens ha acompanyat el sol. El recorregut encara que per pista apte per cotxes, la quasi totalitat del trajecte, ha estat agradable ja que l'entorn i les vistes eren agraïdes. En varis moments hem sentit piular els ocells, i durant una estona ens ha acompanyat el cant d'un puput. De la companyia res a dir, al contrari, molt agradable,

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


0000000000000000000000



0000000000000000000000

dimarts, 22 d’abril de 2014

Amoroses contradiccions



Com sempre el "" ho clava, val la pena llegir-lo. Compara el no deixar fer la consulta a Catalunya amb la negativa, en el seu temps, a la llei del divorci: NO PER COLLONS"


Fa uns quants que ho esperem (Quant haurem d'esperar encara?)

00000000000000000000000000



dilluns, 21 d’abril de 2014

La por sempre s'acaba


LA POR VA FINS A ON L'INEVITABLE COMENÇA, a partir d'aquí , perd el seu sentit, i tot el que ens queda és l'esperança d'haver pres la decisió adequada

No tinguis por, sempre hi haurà una porta de sortida
0000000000000000000000000


diumenge, 20 d’abril de 2014

Es continua elegint als lladres després de 200 anys




Traducció:
I llavors Pilatos va preguntar a la multitud: 
A qui deixo anar?
El poble clamava: A Barrabás, el lladre!

I després de més de 2000 anys, 
el poble segueix triant als lladres

00000000000000

dimarts, 15 d’abril de 2014

El PP es un partit polític o que es?



Amb molta claredat i molts arguments  ens demostren que no es un partit polític, es una 
ORGANITZACIÓ MAFIOSA. 

Foto del blog de "Expediente joanfliz"
000000000000000000000000

dilluns, 14 d’abril de 2014

diumenge, 13 d’abril de 2014

Prat de Comte, los Viloubàs i Serra dels Corrals



Font de Vinya - Font de la Mola

Avui com havia de sortir sol, si no volia quedar-me a casa, m'he buscat una que feia temps tenia preparada però que anava deixant ja que tenia la impressió que no era del tot bonica. Era donar el tomb a la Serra dels Corrals. Primer tenia preparat retornar pel GR fins a Prat de Comte, però més tard vaig trobar un tomb que després de vorejar-la pujava cap els Cabanils, passava pels Feixans de la Mola, per retornar a Prat de Compte repetint un petit tros del camí de sortida.
Agafo el cotxe i em dirigeixo cap el Prat, quan estic a la rotonda d'entrada al poble, veig un “bus” que marxa i un grup d'excursionistes que entren al GR cap a Pauls. Jo no em decideixo on aparcar ja que vull visitar el poble, de tornada, i em fa pensar que si deixo el cotxe als aparcaments de la carretera i després estic cansat no ho faré. Al final ho deixo baix, em preparo i surto quan passa mig quart de nou, tot seguint la carretera cap a Horta.
Vaig a buscar el Camí dels Masos, i ves per on, totes les construccions que toquen al camí estan enrunades, primer un maset, després el Corral de Joan Vasco, al davant una serie de construccions en línia, que podria ser el Mas de Pau, després els Corrals del Jep i de Felipet. El que si està en peu i en funcionament es una gran nau, que ve perpendicular al camí, que em sembla que es un gran galliner, que per cert la pudor que fa al seu entorn es insuportable. Després dels Estrets de Viloubà, tinc marcat que a l'esquerra hi ha el Corral del Pastoret, miro al gps la distancia i em diu que menys de 90 metres, a més surt un sender visible, amb una fita. Em dirigeixo amunt, el camí està una mica trillat. El corral, com es normal està ensorrat. El camí segueix amunt, ben visible i el track que porto va a donar un gran retomb per la pista, i segons el mapa passa per la Font dels Horts de Viloubà i la Bassera de Borrasqueta. Tinc un gran dubte, o miro el camí amunt que podria ser que retallés bastant de pista i m'empasso la font i la bassa o segueixo la pista; junt amb el dubte de que si el camí va en la direcció correcta i no marxa de lloc on he d'anar. No ho faig a cara i creu però quasi, però el que aquesta vegada tinc clar que si s'embolica retrocedeixo, encara que vagi en contra dels meus sentiments.
Segueixo camí amunt, es molt visible, amb alguna fita que sempre agraeix encara que no cal si no es tapa, es un camí que no em fa saltar cap marge, va sempre per la vora, incloent a partir de que creuo el barranc. L'entorn es de bosc que ha guanyant el terreny a les parades abandonades, hi han marges per tot arreu, alguns encara ben conservats. Em vaig acostant al Coll de Corderada, i ens aparta molt de la pista. De cop arriba a un camí travesser, em quedo amb les ganes de mirar el ramal esquerra, que em figuro que va al coll, però ara estic segur que el de la dreta va a la pista, i cap allà m'he de dirigir. Al tros final deixa la traça de l'antic camí i ja puja amb repetjons i saltant-se algun marge encara que no es nota massa ja que estan molt ensorrats. Aquesta pista es la pista que he estat seguint, que ve de la carretera i passa pel costat de la granja anterior, i va a sortir a la que ve de la carretera del Prat i puja a la Refoia. Al poc em creuo amb un 4x4 amb dos persones, que seran els únics que veure en tota la caminada.
Abans d'arribar a la cruïlla de pistes i al costat d'unes runes trobo el Gr que em ve de l'esquerra. Agafo el Gr, ara es camí. A la dreta tinc marcat el Mas de Ximo, i com no podria ser d'un altre manera, em desvio per anar a veure-ho. La veritat es que el camí no està del tot malament encara que brut, però jo ho he hagut de fer difícil. Està quasi a tocar la pista que he deixat, i no queda res, una mitja paret i una mitja columna. Prop d'aquí veig a dos persones, amb els vestits apropiats, treballant en unes arnes, amb fum inclús.
Passo pel costat dels masos arruïnats de Badòquio i de Moll, els dos amb aljub, un dins i l'altre fora però els dos amb aigua, encara que poca. El camí que segueixo es agradable, va baixant suaument. Passo pel costat del Mas de Passamonte, un gran mas completament enrunat, una llàstima. A lo Collet de Roc quedo sorprès que en mig d'aquesta zona hi han camps conreats i cuidats, amb força ametllers.
A l'Ombria de la Volta deixo el Gr i enfilo pel Camí de Cabanils amunt. El camí de seguida creua el barranc deixant-ho a la meva esquerra. Es antic camí de bast, va pujant suaument i fent les esses corresponents. Com que a la cruïlla hi ha un pal que indica que fins a la font hi ha 1.100 qms., i quan em dona la impressió que he fet de més, vaig mirant detingudament, a més la meva velocitat em permet anar-me fixant. A l'esquerra hi ha una petita cova, que penso que potser ho es, tinc una feinada, les branques no em deixen passar, però arribo i res. Una mica més amunt vaig a mirar a una balma dalt d'uns marges, tampoc. D'aquí sembla que surt un rastre que segueix amunt en direcció contraria a la meva.
Quan ja penso que m'he empassat la font veig un pal indicador en uns retombs més amunt. Efectivament, allí senyalitza la font que està a una mica més de 100 metres. La font i la bassa estan sense aigua, encara que hi ha molta humitat, i molsa. A l'entorn hi han bastants arbocers, llàstima que no sigui temporada. Al costat damunt d'unes pedres aprofito per esmorzar, ja toca, son quarts de dues. Segueixo amunt, tot fent les esses del camí, deixo les runes de dos construccions. Quan surt dels trossos ben marcats pels revolts i l'empedrat, el camí està ben fitat, pel que no hi ha pèrdua. De cop les fites, i el pal indicador senyalitzant-ho en marca que el camí a la Mola continua en direcció contrari al que veníem. Hi ha rastre de seguir un camí al recte, que segons en un dels mapes de l'ICC aniria a connectar al Coll de Corderada. Potser seria un bon treball per la gent del país, si es que no ho han fet. A partir d'aquí el camí es una mica fragós i de mala petja, hi això que hi a les restes de marges a les dues bandes, però els marges de la banda de la muntanya estan quasi completament desfets, amb el pedregam que fa que sembli que travessis unes tarteres. Està netejat de fa poc, amb senyals d'haver passat més d'una btt amb els rastres que a moments semblava que es podien haver anat pendent avall. Des de que em deixat el GR i em començat primer fins aquest desviament i desprès per aquest camí, hi ha els senyals de derrapades de les btts en els tombs, en alguns moments fent clots que podrien provocar que el camí es malmès encara més amb les pluges, es la civilització, res a dir. (?)
Arribo al punt més alt del Molló del Roc (segons l'ICC), encara que hi ha un cartell que indica la Mola. Pujo dalt ja que està a uns vint-i-cinc metres del camí. A l'altre banda del camí arriba quasi a tocar una de les puntes rocoses de la Serra dels Corrals. Desprès i ja baixant vaig mirant si veig algun rastre que em porti on l'ICC marca la Mola. Quan ja fa estona que he deixat la horitzontal del punt de la Mola, veig un camí netejat de poc, ample que sembla que marxi cap allà. El segueixo i em porta a la Mola, a un mirador que es a dalt de la cinglera, on baix està Prat de Comte. Magnífic mirador.
La font de la Mola era un pou amb la capelleta de pedra, però sec. Quasi a tocar sembla que hi havia un altre pou. A la baixada hi ha estones de forta pendent però res que no sigui fàcilment superable. Tot baixant veig un altre maset, que el vaig a visitar, com es normal faig la visita i està enrunat.
Arribo a una pista i els senyals m'envien cap el camí del matí, però segons el mapa hi ha un altre que m'estalviarà uns metres, i així repetiré menys tros. El camí es pista abandonada, amb restes de cimentació. Enllaça amb un que ve de l'exploració minera abandonada i sorpresa ... tanca metàl·lica, amb una gran feinada per traspassar-la. Jo penso que o podrien posar la tanca dins del camí que va a l'explotació, o si aquesta pista que he baixat també ho era, hauria d'haver un avís a l'entrada, es que son pebrots!!!. Arribo al camí del matí i ja només queda refer-ho fins el poble, però en comptes d'anar cap el cotxe vaig a donar un tomb pel poble i fotografiar-ho. A la carretera de la Font-calda, al damunt de la pista poliesportiva, en uns bancs, em sento a dinar. He fet més de setze quilòmetres i son tres quarts de cinc.
El dia ha estat complert, el que em pensava que seria un dia una mica insípid ha estat un gran dia, dels que he xalat, sense vèrtexs ni ermites. Primer pistes suaus per escalfar-se, molts masos i corrals, però ensorrats, grans visions dels cingles dels Montsagres, les dos pujades per la vora dels barrancs, tant la dels Viloubàs com la del Cabanil, he estat rodejat d'antics marges incloent a la llera dels barrancs, i han estat uns camins no esperats, a més el primer amb l'al·licient de no saber massa on aniria a sortir. El temps ha estat molt ventós, però com quasi sempre he anat o emboscat o per barrancs no m'ha molestat massa; el sol es feia sentir en els trossos oberts. Vaja un bon dia de muntanya, llàstima d'anar sol, encara que veritablement hi vaig molt bé, encara que quan m'acompanyen, també. I això que ahir tenia un mal presagi que ha estat a punt de fer que avui em quedés a casa, i que avui no m'emboliqués més del compte, per sort només ha estat un presagi que no s'ha complert. Afegir que tot el dia m'ha estat acompanyant els cants dels ocells, i de motors només he sentit de lluny, quan estava encarat cap a la carretera i com es normal més fort quan estava prop o per ella. Ara a esperar i estudiar on aniré la pròxima sortida.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




00000000000000000000000




00000000000000000000000

divendres, 11 d’abril de 2014

Diputat esbronca a Rajoy per parlar per telèfon





I encara tenen els pebrots de cridar la atenció al Coscubiela. QUINS PEBROTS !!!!

00000000000000000000


dijous, 10 d’abril de 2014

Avellaners de l'Agustenc, La Bartra, Mas d'en Carles, Mas de l'Arlequí, Mas de l'Anda



Mas de l'Arlequí - Mas de l'Anda



Avui ha estat un dia molt més complert del que m'esperava i del que he quedat molt content, encara que al final hem hagut de donar-se pressa ja que m'estaven esperant a casa abans de les tres de la tarda.
Ens hem trobat en Josep Maria i jo i ens hem anat en direcció a Farena, a fer un tomb que feia bastant de temps que tenia entre cella i cella, Es tracta que deixant el cotxe als Avellaners de l'Agustench, abans de la pista que puja a la Bartra, pujar fins a aquest llogaret pel camí recuperat de fa poc per la gent de Farena; des de la Bartra anar cap a Rojals pel camí que creua el barranc de Pirro, pujant per la seva esquerra, desviant-se a veure les pintures rupestres del Mas d'en Carles, per arribar al GR, i baixar cap el cotxe pel Mas de l'Arlequí i el d'Anda. Una de les fites es enllaçar la Bartra i el Gr i gravar el camí amb el gps, per tenir-ho guardat, ja que quan ho vaig fer de pujada el gps em començava a morir, era el primer, i quan ho vaig fer de baixada no ho vaig saber trobar.
Arribem on teníem previst aparcar, aparquem, ens preparem i sortim a caminar a tres quarts menys de cinc de nou. Enfilem pel camí programat, que jo ja havia fet una vegada encara que de baixada. Es conserva bé i a estones conserva l'empedrat del vell camí de bast. Torno a quedar amb l'interrogant de si passem a tocar les restes d'un pou o simplement era un arranjament amb fang per aguantar el marge del camí, on amb els altres companys també vàrem quedar amb el dubte. Arribem a la Bartra pel PR. L'arribada a la Bartra des de que es va recuperar, es fa per la pista, per on actualment està pintat el PR, crec que seria el moment de fer les rectificacions als mapes actuals, els que tenen marcat els senders de gran i petit recorregut, està clar.
Anem a visitar la font, bec aigua i ja marxem camí enllà. Tal i com estava previst deixem la pista de la Baridana i agafem el camí, en principi ampli, que surt a tocar. El camí es agradable, tot passant pel costat del que sembla una petita surgència entre els matolls o simplement un toll amb aigua de pluja. Creuem el Barranc del Pirro i ràpidament ens enlairem. Aquí el camí netejat no respecta el camí vell, ja que ens fa pujar per dos o tres vegades els marges, fins arribar a les runes del Mas d'en Gran, desviant-se per veure la seva font i bassa. La font raja una mica d'aigua, el que sempre es agradable de veure una font no estroncada. Seguim les fites que surten des del costat de la font. Al poc de deixar el mas hem deixat unes fites cap a la dreta i em seguit les de l'esquerra que ens ha fet creuar el barranc de les Fontanelles per anar a la font. El camí ja molt planer i a moments que sembla que es desdibuixi ens porta a la pista. En aquest moment no em recordo que per seguir el camí que volia fer hem de seguir una mica per la pista, i com em sembla que anem malament ens retornem fins les fites que havíem deixat a la dreta. El camí va pujant per entrar de cop en una zona de pedra grossa amb un gran desordre que fa que caminar es faci lent, però aquí no acaba la sorpresa. El camí (?) es va enlairant, podent-se seguir mercès al fitat. Arribem fins a una lleixa, a peu d'unes parets ciclopis, el camí que a estones es un esborranc poc definit, entre en un roquissar estret, amb la pared abalmada i el cingle, que ens fa passar de genolls i ben ajupits per tres vegades. Arribem a una llosanca, amb un gran salt sobre el barranc del Pirro, però que ve del Barranc que neix a les Fontanelles. Hi han dos anelles clavades per fer ràpel. A partir d'aquí ja no hi ha cap pas ajupit, però per salvar els grans blocs despresos durant els anys, hi ha unes quantes sifonades, moltes amb pedra grossa, i amb petites dificultats. L'entorn encara que caòtic es molt preciós, més quan ja has passat les dificultats. Les parets son altes i altives, tenint unes grans cingleres damunt nostre.
De cop veiem les restes de les parets del Mas d'en Carles, on hi ha unes pintures rupestres, de les que tenim les descripcions. Era un mas aprofitant una balma, que va estar habitat. Deduïm que una petites parets caigudes dins del mas, devia ser una aljub interior, encara que ens sembla veure el que podria haver estat una font, a fora. Les parets testifiquen haver estat, a trossos, molt humides. Busquem les pintures però cosa normal, no les veiem. Quan estem resseguint les parets, i sense veure-les, arriba uns senyors de la meu edat, i ell ens ensenyen on estan, a més d'una punta de sílex que ha agafat d'un amagatall que un amic seu l'havia deixat per ell. Parlem una mica i ens acomiadem, llàstima de no tenir més temps ja que es una persona agradable i demostra estar molt assabentat de les noticies de la antiguitat de la zona. Ens ha explicat que aquest mas va quedar arruïnat a la guerra del francès, em parlat de les inscripcions d'un monjo de Poblet al GR entre Rojals i els Cogullons, que segons uns escrits atribueixen a un tractat pau de moros i cristians, que es fals completament, etc. Tornant a les pintures, es una verdadera llàstima que es perdran, ja que s'estan fent malbé, i no per la acció humana, sinó per el pas del temps, crec que es podria fer alguna cosa per evitar-ho, però com sempre de segur que hi han motius més importants on gastar-se els diners públics.
Seguim, el camí ara es en tendència a baixar, està fitat, fins a trobar el camí que ve de la pista, i es l'altre part del camí que en principi volia fer, i que fem. Aquí torna a pujar, encara que com antic camí de bast, sense repetjons massa forts. Arribem al GR, agafant a la dreta. Mirem l'hora i ja veiem que no ens podrem allargar fins a Rojals, i que seguir la ruta prevista serà una mica just, però com sempre no retrocedim i decidim provar de fer el màxim de presa possible, sempre pensant que el meu pas no es dels més ràpids.
Quan estem pel GR ens trobem un altre parella, a un pas més lent del que camino jo i ens pregunten
si quest camí va als Cogullons i si ens dos hores poden arribar, jo lis dic que el camí es bo tot seguint el GR i que hi ha una bona sifonada entre mig, però no em defineixo amb l'horari, penso que amb el pas amb el que s'han creuat amb nosaltres, potser arribaran a mitja tarda. Potser després aniran més forts.
Baixem cap el Mas de l'Arlequí passant prop del mas de Jaumet que també està molt ben arranjat. Al arribar prop del Mas de l'Arlequí ens surt un gos a donar la benvinguda, primer no estem massa segur de les intencions ja que ve bordant. Ens surt el propietari i després ella, i estem una estona parlant amistosament amb ells, lis dic que els anomenaré i sortirà la fotografia del mas en el meu blog, el que donen el seu consentiment. No m'estranya gens que tot el que he llegir, últimament a internet, d'aquesta casa rural sigui positiu.
Ja només queda desviar-se per passar per el Mas d'Anda. Primer em deixat una font a l'esquerra, i un barranquet per on baixa, també aigua, a la mateixa ma. El mas d'Anda esta ensorrat i sembla que estan reconvertint el que podria ser paller, corral o similar en un nou habitatge, però està completament aturat. Si es el que suposem, es el que no he entès mai, deixen acabar de caure els masos per fer noves construccions. Per no tornar a la pista per on hem entrat, intentem anar per un camí vell, encara que se'ns fa una mica dificultós ja que han netejat els pins i totes les branques estan la camí.
La pista avall, primer es suau però poc a poc va guanyant pendent i a estones es una mica dificultosa de caminar. Al tros final agafem el camí vell, està netejat i el tros que enllaça amb la carretera es una llossanca.
Arribem al cotxe a un quart de tres, després de fer més de deu quilòmetres i mig. Avui quasi que no es ha tocat el sol, i això que no estava tapat, perquè quasi sempre hem anat per bosc, excepte a la baixada per la pista, que a estones no teníem arbres que ens ho tapessin. Encara que el cel estava net, a la distància hi havia una petita boirina, o sigui que al lluny no s'acabava de veure en total claredat. La caminada ha estat molt més sorprenent del que em pensava, ja que a part de aconseguir les fites proposades, des del Mas d'en Gran fins a trobar el Gr ha estat sorprenent, una mica dificultós per a caminadors sense agilitat com jo, però de les que et deixen una gran satisfacció i un bon sabor de boca. Això que hi ha moments que has d'anar amb compte si tens vertigen com jo, i en un tros curt de passar ajupit i amb els genolls a terra, he passat uns moments amb dolor degut als meus molt delicats genolls, havent de passar arrossegant-me. Un tros del que no em penedeixo haver-ho fet, tot al contrari. Si que amb una mica de recança per si no hi havia sortida i havíem de recular, encara que l'anar trobant fites ens donava una certa confiança. Tot aquest tros son els Cingles del Mas d'en Gran. L'única decepció ha estat no sentir ni un sol ocell en tot el dia i això que quasi sempre hem anar per zona boscosa. Una bona matinal en tots els aspectes. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



00000000000000000000000

dimecres, 9 d’abril de 2014

Rumba del sí-sí (Per Pepet i Marieta)




000000000000000000000


«Ai que sí que sí, que ja podem dir
si en volem fer estat de la terra que ens va parir.
Volen fer-nos dues preguntes,
però amb una és suficient.
Tots volem que Catalunya
sigui estat independent.
Si per acontentar tot quisqui
els hem de donar dos sís,
els darem tants sís com vulguin
mentre ens deixin decidir.
Ai que sí que sí... 
Que no hi haurà qui ens aturi
si ens sabem posar d'acord.
No podran res contra un poble
decidit, valent i fort.
Ells ja poden cantar missa
que farem el que voldrem.
Si anem tots juntets i a una
serem lliures com el vent.
Ai que sí que sí...
Tots els catalans
dem-nos tots les mans.
Tant de bo s'hi apuntin
balears i valencians,
els Països Catalans.
Ai que sí que sí...»

0000000000000000000


dilluns, 7 d’abril de 2014

Amaral apallissa als polítics per al seu últim videoclip


"No se como duermes por las noches, estúpido farsante, si mientes más que hablas..." 



"Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo".

0000000000000000000000000


divendres, 4 d’abril de 2014

Jo també hi era (Via Catalana)


Una imatge val més que mil paraules


000000000000000000

dijous, 3 d’abril de 2014

Malalts terminals contra polítics corruptes



"En La revolución de los ángeles, unos desahuciados aprovechan sus últimos días para exterminar a la especie que está acabando con la sociedad"

I si es tornés realitat?. Quina justificació tindria els governants per acusar a aquests malalts terminals?. Legal, segur que si. Moral, segur que no. Però potser es el que es mereixen. A més del mal que estan fent a la població en general  no baixen del seu pedestal degut a que la seva supèrbia es infinita.


'La revolución de los ángeles', de Marc Barbena.

0000000000000000000000000000

dimecres, 2 d’abril de 2014

Bono veu "d'idiotes" el separatisme des de l'esquerra



Aquest paio si que es un cretí, a més d'un gran xuclador i vividor. Que una sangonera com aquesta critica als demés ja es demencial. Si jo no fos una mica educat li diria: "Ves a prendre pel ...". però com ho soc, només ho penso. Encara que a ell tan li fot, i continuarà sangonejant. 

Encara que a ells no els importa, el que volen es continuar xuclant. (Foto propietat de: "Pescado del dia")
0000000000000000000

dimarts, 1 d’abril de 2014

Dictadora cagada de por (al menys ho sembla)



Quina por tenen aquests dictadors en potencia, de que es sàpigui la veritat del que passa

Aquí dins es on hauria d'estar en un país democràtic i amb justícia.

000000000000000