Mas de l'Arlequí - Mas de l'Anda
Avui ha estat un dia molt més complert del que m'esperava i del que he quedat molt content, encara que al final hem hagut de donar-se pressa ja que m'estaven esperant a casa abans de les tres de la tarda.
Ens hem trobat en Josep Maria i jo i ens hem anat en direcció a Farena, a fer un tomb que feia bastant de temps que tenia entre cella i cella, Es tracta que deixant el cotxe als Avellaners de l'Agustench, abans de la pista que puja a la Bartra, pujar fins a aquest llogaret pel camí recuperat de fa poc per la gent de Farena; des de la Bartra anar cap a Rojals pel camí que creua el barranc de Pirro, pujant per la seva esquerra, desviant-se a veure les pintures rupestres del Mas d'en Carles, per arribar al GR, i baixar cap el cotxe pel Mas de l'Arlequí i el d'Anda. Una de les fites es enllaçar la Bartra i el Gr i gravar el camí amb el gps, per tenir-ho guardat, ja que quan ho vaig fer de pujada el gps em començava a morir, era el primer, i quan ho vaig fer de baixada no ho vaig saber trobar.
Arribem on teníem previst aparcar, aparquem, ens preparem i sortim a caminar a tres quarts menys de cinc de nou. Enfilem pel camí programat, que jo ja havia fet una vegada encara que de baixada. Es conserva bé i a estones conserva l'empedrat del vell camí de bast. Torno a quedar amb l'interrogant de si passem a tocar les restes d'un pou o simplement era un arranjament amb fang per aguantar el marge del camí, on amb els altres companys també vàrem quedar amb el dubte. Arribem a la Bartra pel PR. L'arribada a la Bartra des de que es va recuperar, es fa per la pista, per on actualment està pintat el PR, crec que seria el moment de fer les rectificacions als mapes actuals, els que tenen marcat els senders de gran i petit recorregut, està clar.
Anem a visitar la font, bec aigua i ja marxem camí enllà. Tal i com estava previst deixem la pista de la Baridana i agafem el camí, en principi ampli, que surt a tocar. El camí es agradable, tot passant pel costat del que sembla una petita surgència entre els matolls o simplement un toll amb aigua de pluja. Creuem el Barranc del Pirro i ràpidament ens enlairem. Aquí el camí netejat no respecta el camí vell, ja que ens fa pujar per dos o tres vegades els marges, fins arribar a les runes del Mas d'en Gran, desviant-se per veure la seva font i bassa. La font raja una mica d'aigua, el que sempre es agradable de veure una font no estroncada. Seguim les fites que surten des del costat de la font. Al poc de deixar el mas hem deixat unes fites cap a la dreta i em seguit les de l'esquerra que ens ha fet creuar el barranc de les Fontanelles per anar a la font. El camí ja molt planer i a moments que sembla que es desdibuixi ens porta a la pista. En aquest moment no em recordo que per seguir el camí que volia fer hem de seguir una mica per la pista, i com em sembla que anem malament ens retornem fins les fites que havíem deixat a la dreta. El camí va pujant per entrar de cop en una zona de pedra grossa amb un gran desordre que fa que caminar es faci lent, però aquí no acaba la sorpresa. El camí (?) es va enlairant, podent-se seguir mercès al fitat. Arribem fins a una lleixa, a peu d'unes parets ciclopis, el camí que a estones es un esborranc poc definit, entre en un roquissar estret, amb la pared abalmada i el cingle, que ens fa passar de genolls i ben ajupits per tres vegades. Arribem a una llosanca, amb un gran salt sobre el barranc del Pirro, però que ve del Barranc que neix a les Fontanelles. Hi han dos anelles clavades per fer ràpel. A partir d'aquí ja no hi ha cap pas ajupit, però per salvar els grans blocs despresos durant els anys, hi ha unes quantes sifonades, moltes amb pedra grossa, i amb petites dificultats. L'entorn encara que caòtic es molt preciós, més quan ja has passat les dificultats. Les parets son altes i altives, tenint unes grans cingleres damunt nostre.
De cop veiem les restes de les parets del Mas d'en Carles, on hi ha unes pintures rupestres, de les que tenim les descripcions. Era un mas aprofitant una balma, que va estar habitat. Deduïm que una petites parets caigudes dins del mas, devia ser una aljub interior, encara que ens sembla veure el que podria haver estat una font, a fora. Les parets testifiquen haver estat, a trossos, molt humides. Busquem les pintures però cosa normal, no les veiem. Quan estem resseguint les parets, i sense veure-les, arriba uns senyors de la meu edat, i ell ens ensenyen on estan, a més d'una punta de sílex que ha agafat d'un amagatall que un amic seu l'havia deixat per ell. Parlem una mica i ens acomiadem, llàstima de no tenir més temps ja que es una persona agradable i demostra estar molt assabentat de les noticies de la antiguitat de la zona. Ens ha explicat que aquest mas va quedar arruïnat a la guerra del francès, em parlat de les inscripcions d'un monjo de Poblet al GR entre Rojals i els Cogullons, que segons uns escrits atribueixen a un tractat pau de moros i cristians, que es fals completament, etc. Tornant a les pintures, es una verdadera llàstima que es perdran, ja que s'estan fent malbé, i no per la acció humana, sinó per el pas del temps, crec que es podria fer alguna cosa per evitar-ho, però com sempre de segur que hi han motius més importants on gastar-se els diners públics.
Seguim, el camí ara es en tendència a baixar, està fitat, fins a trobar el camí que ve de la pista, i es l'altre part del camí que en principi volia fer, i que fem. Aquí torna a pujar, encara que com antic camí de bast, sense repetjons massa forts. Arribem al GR, agafant a la dreta. Mirem l'hora i ja veiem que no ens podrem allargar fins a Rojals, i que seguir la ruta prevista serà una mica just, però com sempre no retrocedim i decidim provar de fer el màxim de presa possible, sempre pensant que el meu pas no es dels més ràpids.
Quan estem pel GR ens trobem un altre parella, a un pas més lent del que camino jo i ens pregunten
si quest camí va als Cogullons i si ens dos hores poden arribar, jo lis dic que el camí es bo tot seguint el GR i que hi ha una bona sifonada entre mig, però no em defineixo amb l'horari, penso que amb el pas amb el que s'han creuat amb nosaltres, potser arribaran a mitja tarda. Potser després aniran més forts.
Baixem cap el Mas de l'Arlequí passant prop del mas de Jaumet que també està molt ben arranjat. Al arribar prop del Mas de l'Arlequí ens surt un gos a donar la benvinguda, primer no estem massa segur de les intencions ja que ve bordant. Ens surt el propietari i després ella, i estem una estona parlant amistosament amb ells, lis dic que els anomenaré i sortirà la fotografia del mas en el meu blog, el que donen el seu consentiment. No m'estranya gens que tot el que he llegir, últimament a internet, d'aquesta casa rural sigui positiu.
Ja només queda desviar-se per passar per el Mas d'Anda. Primer em deixat una font a l'esquerra, i un barranquet per on baixa, també aigua, a la mateixa ma. El mas d'Anda esta ensorrat i sembla que estan reconvertint el que podria ser paller, corral o similar en un nou habitatge, però està completament aturat. Si es el que suposem, es el que no he entès mai, deixen acabar de caure els masos per fer noves construccions. Per no tornar a la pista per on hem entrat, intentem anar per un camí vell, encara que se'ns fa una mica dificultós ja que han netejat els pins i totes les branques estan la camí.
La pista avall, primer es suau però poc a poc va guanyant pendent i a estones es una mica dificultosa de caminar. Al tros final agafem el camí vell, està netejat i el tros que enllaça amb la carretera es una llossanca.
Arribem al cotxe a un quart de tres, després de fer més de deu quilòmetres i mig. Avui quasi que no es ha tocat el sol, i això que no estava tapat, perquè quasi sempre hem anat per bosc, excepte a la baixada per la pista, que a estones no teníem arbres que ens ho tapessin. Encara que el cel estava net, a la distància hi havia una petita boirina, o sigui que al lluny no s'acabava de veure en total claredat. La caminada ha estat molt més sorprenent del que em pensava, ja que a part de aconseguir les fites proposades, des del Mas d'en Gran fins a trobar el Gr ha estat sorprenent, una mica dificultós per a caminadors sense agilitat com jo, però de les que et deixen una gran satisfacció i un bon sabor de boca. Això que hi ha moments que has d'anar amb compte si tens vertigen com jo, i en un tros curt de passar ajupit i amb els genolls a terra, he passat uns moments amb dolor degut als meus molt delicats genolls, havent de passar arrossegant-me. Un tros del que no em penedeixo haver-ho fet, tot al contrari. Si que amb una mica de recança per si no hi havia sortida i havíem de recular, encara que l'anar trobant fites ens donava una certa confiança. Tot aquest tros son els Cingles del Mas d'en Gran. L'única decepció ha estat no sentir ni un sol ocell en tot el dia i això que quasi sempre hem anar per zona boscosa. Una bona matinal en tots els aspectes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada