Font de Vinya - Font de la Mola
Avui com havia de sortir sol, si no volia quedar-me a casa, m'he buscat una que feia temps tenia preparada però que anava deixant ja que tenia la impressió que no era del tot bonica. Era donar el tomb a la Serra dels Corrals. Primer tenia preparat retornar pel GR fins a Prat de Comte, però més tard vaig trobar un tomb que després de vorejar-la pujava cap els Cabanils, passava pels Feixans de la Mola, per retornar a Prat de Compte repetint un petit tros del camí de sortida.
Agafo el cotxe i em dirigeixo cap el Prat, quan estic a la rotonda d'entrada al poble, veig un “bus” que marxa i un grup d'excursionistes que entren al GR cap a Pauls. Jo no em decideixo on aparcar ja que vull visitar el poble, de tornada, i em fa pensar que si deixo el cotxe als aparcaments de la carretera i després estic cansat no ho faré. Al final ho deixo baix, em preparo i surto quan passa mig quart de nou, tot seguint la carretera cap a Horta.
Vaig a buscar el Camí dels Masos, i ves per on, totes les construccions que toquen al camí estan enrunades, primer un maset, després el Corral de Joan Vasco, al davant una serie de construccions en línia, que podria ser el Mas de Pau, després els Corrals del Jep i de Felipet. El que si està en peu i en funcionament es una gran nau, que ve perpendicular al camí, que em sembla que es un gran galliner, que per cert la pudor que fa al seu entorn es insuportable. Després dels Estrets de Viloubà, tinc marcat que a l'esquerra hi ha el Corral del Pastoret, miro al gps la distancia i em diu que menys de 90 metres, a més surt un sender visible, amb una fita. Em dirigeixo amunt, el camí està una mica trillat. El corral, com es normal està ensorrat. El camí segueix amunt, ben visible i el track que porto va a donar un gran retomb per la pista, i segons el mapa passa per la Font dels Horts de Viloubà i la Bassera de Borrasqueta. Tinc un gran dubte, o miro el camí amunt que podria ser que retallés bastant de pista i m'empasso la font i la bassa o segueixo la pista; junt amb el dubte de que si el camí va en la direcció correcta i no marxa de lloc on he d'anar. No ho faig a cara i creu però quasi, però el que aquesta vegada tinc clar que si s'embolica retrocedeixo, encara que vagi en contra dels meus sentiments.
Segueixo camí amunt, es molt visible, amb alguna fita que sempre agraeix encara que no cal si no es tapa, es un camí que no em fa saltar cap marge, va sempre per la vora, incloent a partir de que creuo el barranc. L'entorn es de bosc que ha guanyant el terreny a les parades abandonades, hi han marges per tot arreu, alguns encara ben conservats. Em vaig acostant al Coll de Corderada, i ens aparta molt de la pista. De cop arriba a un camí travesser, em quedo amb les ganes de mirar el ramal esquerra, que em figuro que va al coll, però ara estic segur que el de la dreta va a la pista, i cap allà m'he de dirigir. Al tros final deixa la traça de l'antic camí i ja puja amb repetjons i saltant-se algun marge encara que no es nota massa ja que estan molt ensorrats. Aquesta pista es la pista que he estat seguint, que ve de la carretera i passa pel costat de la granja anterior, i va a sortir a la que ve de la carretera del Prat i puja a la Refoia. Al poc em creuo amb un 4x4 amb dos persones, que seran els únics que veure en tota la caminada.
Abans d'arribar a la cruïlla de pistes i al costat d'unes runes trobo el Gr que em ve de l'esquerra. Agafo el Gr, ara es camí. A la dreta tinc marcat el Mas de Ximo, i com no podria ser d'un altre manera, em desvio per anar a veure-ho. La veritat es que el camí no està del tot malament encara que brut, però jo ho he hagut de fer difícil. Està quasi a tocar la pista que he deixat, i no queda res, una mitja paret i una mitja columna. Prop d'aquí veig a dos persones, amb els vestits apropiats, treballant en unes arnes, amb fum inclús.
Passo pel costat dels masos arruïnats de Badòquio i de Moll, els dos amb aljub, un dins i l'altre fora però els dos amb aigua, encara que poca. El camí que segueixo es agradable, va baixant suaument. Passo pel costat del Mas de Passamonte, un gran mas completament enrunat, una llàstima. A lo Collet de Roc quedo sorprès que en mig d'aquesta zona hi han camps conreats i cuidats, amb força ametllers.
A l'Ombria de la Volta deixo el Gr i enfilo pel Camí de Cabanils amunt. El camí de seguida creua el barranc deixant-ho a la meva esquerra. Es antic camí de bast, va pujant suaument i fent les esses corresponents. Com que a la cruïlla hi ha un pal que indica que fins a la font hi ha 1.100 qms., i quan em dona la impressió que he fet de més, vaig mirant detingudament, a més la meva velocitat em permet anar-me fixant. A l'esquerra hi ha una petita cova, que penso que potser ho es, tinc una feinada, les branques no em deixen passar, però arribo i res. Una mica més amunt vaig a mirar a una balma dalt d'uns marges, tampoc. D'aquí sembla que surt un rastre que segueix amunt en direcció contraria a la meva.
Quan ja penso que m'he empassat la font veig un pal indicador en uns retombs més amunt. Efectivament, allí senyalitza la font que està a una mica més de 100 metres. La font i la bassa estan sense aigua, encara que hi ha molta humitat, i molsa. A l'entorn hi han bastants arbocers, llàstima que no sigui temporada. Al costat damunt d'unes pedres aprofito per esmorzar, ja toca, son quarts de dues. Segueixo amunt, tot fent les esses del camí, deixo les runes de dos construccions. Quan surt dels trossos ben marcats pels revolts i l'empedrat, el camí està ben fitat, pel que no hi ha pèrdua. De cop les fites, i el pal indicador senyalitzant-ho en marca que el camí a la Mola continua en direcció contrari al que veníem. Hi ha rastre de seguir un camí al recte, que segons en un dels mapes de l'ICC aniria a connectar al Coll de Corderada. Potser seria un bon treball per la gent del país, si es que no ho han fet. A partir d'aquí el camí es una mica fragós i de mala petja, hi això que hi a les restes de marges a les dues bandes, però els marges de la banda de la muntanya estan quasi completament desfets, amb el pedregam que fa que sembli que travessis unes tarteres. Està netejat de fa poc, amb senyals d'haver passat més d'una btt amb els rastres que a moments semblava que es podien haver anat pendent avall. Des de que em deixat el GR i em començat primer fins aquest desviament i desprès per aquest camí, hi ha els senyals de derrapades de les btts en els tombs, en alguns moments fent clots que podrien provocar que el camí es malmès encara més amb les pluges, es la civilització, res a dir. (?)
Arribo al punt més alt del Molló del Roc (segons l'ICC), encara que hi ha un cartell que indica la Mola. Pujo dalt ja que està a uns vint-i-cinc metres del camí. A l'altre banda del camí arriba quasi a tocar una de les puntes rocoses de la Serra dels Corrals. Desprès i ja baixant vaig mirant si veig algun rastre que em porti on l'ICC marca la Mola. Quan ja fa estona que he deixat la horitzontal del punt de la Mola, veig un camí netejat de poc, ample que sembla que marxi cap allà. El segueixo i em porta a la Mola, a un mirador que es a dalt de la cinglera, on baix està Prat de Comte. Magnífic mirador.
La font de la Mola era un pou amb la capelleta de pedra, però sec. Quasi a tocar sembla que hi havia un altre pou. A la baixada hi ha estones de forta pendent però res que no sigui fàcilment superable. Tot baixant veig un altre maset, que el vaig a visitar, com es normal faig la visita i està enrunat.
Arribo a una pista i els senyals m'envien cap el camí del matí, però segons el mapa hi ha un altre que m'estalviarà uns metres, i així repetiré menys tros. El camí es pista abandonada, amb restes de cimentació. Enllaça amb un que ve de l'exploració minera abandonada i sorpresa ... tanca metàl·lica, amb una gran feinada per traspassar-la. Jo penso que o podrien posar la tanca dins del camí que va a l'explotació, o si aquesta pista que he baixat també ho era, hauria d'haver un avís a l'entrada, es que son pebrots!!!. Arribo al camí del matí i ja només queda refer-ho fins el poble, però en comptes d'anar cap el cotxe vaig a donar un tomb pel poble i fotografiar-ho. A la carretera de la Font-calda, al damunt de la pista poliesportiva, en uns bancs, em sento a dinar. He fet més de setze quilòmetres i son tres quarts de cinc.
El dia ha estat complert, el que em pensava que seria un dia una mica insípid ha estat un gran dia, dels que he xalat, sense vèrtexs ni ermites. Primer pistes suaus per escalfar-se, molts masos i corrals, però ensorrats, grans visions dels cingles dels Montsagres, les dos pujades per la vora dels barrancs, tant la dels Viloubàs com la del Cabanil, he estat rodejat d'antics marges incloent a la llera dels barrancs, i han estat uns camins no esperats, a més el primer amb l'al·licient de no saber massa on aniria a sortir. El temps ha estat molt ventós, però com quasi sempre he anat o emboscat o per barrancs no m'ha molestat massa; el sol es feia sentir en els trossos oberts. Vaja un bon dia de muntanya, llàstima d'anar sol, encara que veritablement hi vaig molt bé, encara que quan m'acompanyen, també. I això que ahir tenia un mal presagi que ha estat a punt de fer que avui em quedés a casa, i que avui no m'emboliqués més del compte, per sort només ha estat un presagi que no s'ha complert. Afegir que tot el dia m'ha estat acompanyant els cants dels ocells, i de motors només he sentit de lluny, quan estava encarat cap a la carretera i com es normal més fort quan estava prop o per ella. Ara a esperar i estudiar on aniré la pròxima sortida.
00000000000000000000000
00000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada