Noves de Segre, Sant Quri, Berén, Castellins, Noves de Segre

Sant Quiri i Santa Julia

Berén

Ahir vam quedar el Jordi, l'Esteve i jo per avui anar a pujar a Sant Quiri, de Noves de Segre. Des de que l'any passat vaig estara la possible ermita de Sant Quiri al Pallars Jussà, i trastejant per “inet” vaig saber que en total hi han quatre ermites de Sant Quiri a Catalunya (en realitat tres a més de la de l'any passat, que hi han dubtes), em vaig proposar que amb el temps m'agradaria estar a les quatre, es per això que per avui he preparat anar a la de Noves de Segre, agafant el recorregut de pujada de una cursa que fan al maig, i la baixada segons mapa, passant per Berén i Castellins.

Arribem a Noves de Segre, ens preparem i sortim a tres quarts de nou del matí. Només de sortida el camí puja decididament, està clar que hem de fer una mica més de sis quilòmetres amb un desnivell de 863mts, segons ens aniran recordant uns pals indicadors, cada cinc-cents metres. El recorregut està marcat amb marques grogues, encara que el camí està molt trillat. Anem xafant terreny que ens dona la impressió que va patir un incendi fa uns quants anys. Restes de marges que quasi no es distingeixen, vegetació molt baixa, i terreny molt rocós. Poc a poc anem entrant en terreny boscós, amb roures i algun cirerer dels que comencen a sortir la fulla tendre, molt bonic.

Les marques grogues van cap a l'esquerra, deixant a banda el camí que tenia previst, que va pel costat dels Cortals del Guineu i del Troi. Nosaltres preferim seguir les marques, ja que es veuen bastant noves i ens indiquen un camí segur per pujar. Ens desviem per visitar per fora el Cortal del Magí, molt arruïnat, poc després de retrobar-se els camins preparat i el que hem seguit. Aviat comença una pujada molt dura, que per cert el camí va fent esses però el rastre més significatiu va al dret. Encara que anem agafant les esses continua sent un tros molt dur. Es por veure al mapa com es van pujant les corbes a nivell molt seguides, fent quatre-cents metres de recorregut, amb un desnivell de 140 metres, tot i fent les esses que he comentat. Quan entrem al començament de les Roques Roges el camí s'aplana, fins que arribem al coll entre el turó que hem passat i el que es la piràmide del cim. Aquí al coll parem a esmorzar, en principi havíem dit d'esmorzar al cim però encara queda un bon tros i de pujada, i s'ens fa tard.

Després ja encarem la pujada a la piràmide, el camí es molt marcat, puja fort, hi ha alguns petits trossos que als que tenim problemes als genolls costa doblegar-los, però res que no es pugui fer. El problema es que encarem un desnivell de 250 metres. Deixem a la dreta el que tinc preparat per quan baixem, amb un tros d'anar i tornar, que serà una mica molest de retornar fins aquí. Quan estem arribant a l'alçada de l'ermita, on jo ja estic a les últimes, trobem un cartell que ens diu que per la dreta es pot tornar a Noves, o sigui que millor baixar per aquí que pel que tenia preparat.

Al final arribem a l'ermita de Sant Quiri i Santa Julita. Com a curiositat he de dir que m'ha fet molta il·lusió veure que també es de Santa Julita, ja que la meva avia així es deia. Està arranjada i molt nova per fora. Arribar al cim ja es cosa fàcil, son menys de deu metres de desnivell. Hi ha una creu, i com es normal ens fem les fotografies de rigor, i encara m'atreveixo amb un petit vídeo. La vista es magnífica, acompanyada per una petita colla de voltors rodant per la zona, que ens alegra la visió.

Baixem pel camí que hem trobat senyalitzat, que per la part obaga, es va a buscar el que jo tenia previst, la diferencia es que el que anem es fàcil, agradable, boscós i fresc i l'altre es solejat, rocós i dur. Es troben tots dos i es baixa cap a la Plaça de Sant Quiri, on hi ha un cartell que indica cap a Noves, nosaltres seguim recte per anar a buscar el Camí de Miravall a Berén, que el seguim a la dreta. A l'alçada de Berén, deixem la pista que dona un bon retomb i primer per rastres i després per sender marcat arribem a l'ermita de Sant Martí, i hem de dirigir-nos a la banda oposada per poder entrar. S'entra pel cementiri i està enrunada. A l'absis encara es pot veure les dos arcades, una del segle XI i l'altre del XII, possiblement. Visitem el llogaret de Berén, amb l'ermita moderna de Sant Antoni. D'aquí busquem un possible baixador cap a la pista que ens ha de portar a Castellins, per evitar-nos un gran retomb de carretera, primer el busquem per Cal Barracaire, sembla que el trobem però el camí queda tallat en uns sembrats, amb tanca metàl·lica a les vores, després el busquem pel Paller del Barracaire, però trobem totes les possibles sortides amb tanques. Retornem cap a Berén i fem una recerca fins que la pista dona un retomb amunt, sense trobar cap possible, ni inclús rastres. Quedem molt estranyats que des de Berén, la sortida cap a Noves fos la carretera, que dona un bon retomb o pujant a la Plaça de Sant Quiri, i no hagués un camí que baixi a la pista actual, o zona propera, per anar a Noves passant per l'Encontrella i/o la Mata Fosca.

Anem a la carretera, deixant-la quan estem quasi sota mateix de Berén. La pista ara puja suaument i fins el Planell es agradable, bonica, amb arbres de fulla caduca que ja li estan sortint les noves amb fulles tendres que li donen un colorit verd suau. També hi ha una colla de grans i vells roures. Entre mig d'aquesta pista parem a dinar, però abans hem vist un rastre molt marcat que baixava de Berén que ens ha semblat que venia de la part del Paller de Barracaire, on hi havien unes tanques impossibles de passar. A casa mirant la fotografia aèria dona tota la impressió que si que connecta, i si es el que m'ha semblat es correcte es una bona xoriçada, encara que si passa per dins dels terrenys del propietari ...

A partir del Planell comencem a trobar pistes molt arranjades i alguna de nova, fins a Castellins, on la seva ermita de Sant Esteve serveix actualment de magatzem. A la finca podem contemplar uns quants exemplars de cavalls pastant amb tota tranquil·litat. A partir d'aquí es deixa les pistes i el camí es torna sender, encara que molt trillat, i en un moment es veu l'antic empedrat. Hi ha un moment, quan ja estem al pla, que estem a punt de seguir un rastre erroni, però un pagès ens indica el camí correcte, que es anant per costat de la séquia, per després deixar-la quan ja estem entrant al poble, poble que arribem a les set de la tarda en punt, després de fer quasi divuit quilòmetres.

El dia ha estat excel·lent, amb una mica de suau vent als espais oberts, i temperatura molt agradable a les obagues. El recorregut ha estat dels que fan afició, encara que jo he arribat bastant tocat degut al fort desnivell del començament, i sort que no hem tingut cap baixada forta, ja que el desnivell que hem fer de pujada en quasi sis quilòmetres, ho hem fet de baixada en més d'onze, ja que em fet en total més de disset quilòmetres. El paisatge fantàstic, i de la companyia res a dir, com sempre, del més agradable.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000000

0000000000000000000000000