"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 29 de gener de 2012

Elvis Presley & Martina McBride. Blue Christmas

Dos plans diferenciats en el temps, en un mateix vídeo, com si fossin gravats en el mateix moment.
Elvis va gravar la cançó a la dècada dels seixanta, i va morir el 1977. Martina va neixer el 1966 i va gravar la cançó a la dècada dels 90.
Anys després de morir Elvis a algú se li va ocórrer ajuntar les dues gravacions en una sola i amb maravelles de la tècnica van aconseguir el resultat que es mostra en el vídeo, en el que sembla que Elvis i Martina estiguin junts.


Bestial la cançó i magnífic el vídeo.

ooooooooooooo

diumenge, 22 de gener de 2012

Cova Ferrins, Pont Foradat, Malladeta del Llentiscle, Cova la Roja, Àrea de la Fou

Pont Foradat - Ratapinyades a la Cova la Roja 
Per avui ens em adjuntat l'Esteve, l'Ignasi, en Joan Josep, Josep Maria, jo, i la Castanya, i ens hem anat fins el Pantà d'Ulldecona, per seguir pista amunt cap a la Fou, però deixant el cotxe a la Cova Ferrins.
Una vegada aparcats i preparats, hem sortit a mig quart de deu, deixant a l'esquerra la pista de la Tenalla i a la dreta el Barranc de la Fou, per un camí molt ben netejat i arranjat per la gent del Parc; camí que poc a poc va guanyant alçada tot dirigint-nos cap el Pont Foradat. Es una foradada que quan passes per la pista de la fou, la veus allà dalt i sembla que no s'ho pugui arribar, pel que el company Joan Josep la tenia entre ull i cella, i veient que si que es pot arribar, avui ens tocar fer-ho.
Arribem a la foradada però primer hem de pujar per una canal ben dreta i al final una petita grimpada amb l'ajuda inestimable d'una sabina, i jo amb l'ajuda dels companys. El lloc es magnífic, en mig del forat amb la visió de quasi tota la vall, llàstima del vent, ben fred, que ens impedeix esmorzar aquí, fet que fem a peu del forat.
Després de l'esmorzar, incloent els fruits secs, el vi, el cafè i el te amb herbes i alguns amb la “copeta”, hem de decidir per on continuem, pel camí normal, pel que tomba per l'altre costat de la foradada o el que tomba entre la Mola Aixada i la Faixa dels Panys, al final acordem, després del normal debat, seguir el camí normal.  Per sort no hi havia cinc opcions, ja que en aquest cas, cada u hauria tingut una, de segur.
El camí normal ja no està net encara que la traça es va veient, però en alguns moments et fa dubtar, en aquells moments es veu una fita que t'assegura per on vas, hi han poques fites però molt ben posades. Quan el camí tomba en direcció nord per continuar tombant al N-O, l'espectacle es increïble, s'ha de veure, la grandíssima pared de la Mallada del Llentiscle es va apareixen en tota la seva esplendor, a més tenim l'espectacle de veure els voltors saltant dels nius en un ressalt de la pared. El companys em diuen que m'estan vigilant, ja que noten el fotut que estic pel que estan esperant que jo caigui.
Al creuar un barranquet el company Joan Josep va a buscar la font de la Mallada del Llentiscle i quan la troba, barranc amunt, ens crida i tots anem a veure-la. La baixada per aquest barranc era l'opció de venir de la  foradada per l'altre costat; sembla ser que era una ruta mes curta , però amb una baixada considerable i no sembla que guanyés en bellesa.
Anem seguint a tocar paret de la mallada, on hi ha el que ens pensem que era la cova, una petita balma, tancada de pedres, on sembla que els pastor devien de fer foc, i amb argolles clavades a la pared per lligar els animals (ases, mules o similars). Dirigint-se cap a la Portella de la Malladeta, passem pel costat del que les informacions ens diuen que es la Font de la Faça de Bou, tot podria ser, però ....
A la portella trobem els dos camins que baixen al Barranc de la Fou, i on hi ha un pal indicador caigut, ho aixequem i ho travem com podem. De seguida trobem la cova i la font de la Portella, la cova molt petita, també tancada amb pedres i la font amb aigua fresca i clara.
Aquí el camí torna a ser ample, net i més fàcil de caminar. Quan canviem de direcció nord a direcció oest, com que la zona es completament obaga, notem un canvi de temperatura bestial, d'anar amb samarreta a tenir que tapar-se amb quasi tota la roba que portem. I quan creuem el Barranc de la Cova la Roja, ens trobem amb la tercera opció que teníem a la foradada; aquí crec que hem endevinat l'opció. Baixem per bon camí fins la Cova la Roja, també amb aigua, i un aixopluc ben parit. Entrem a la cova i tenim la gran sorpresa del dia. Es una cova recte, que excepte a l'entrada que hem de gatejar una mica, podem anar de peu, on trobem una corrent d'aigua que s'esmuny entre les fissures del terra, comptem cinc ratapinyades hivernant penjades del sostre, fet que fa que passem amb molt de compte ja que sembla ser que tenen la rabia, i no sigui que les despertem i sense voler ens esgratinyin. Al final hem de tornar a gatejar una mica per sortir a una petita sala on per la seva pared surt l'aigua que corre per la cova. O sigui un encert total que el company Joan Josep hagi decidit entrar a veure que hi havia. Dins de la cova també hem trobat un munt d'ossos (tots ells costelles) de no sabem de quina classe d'animal son i quina classe d'animal s'ha fotut un bon o bons tiberis; no hem sabut veure potes ni cap.
No ens adonem que teníem previst visitar i ens ho saltem, els bassis de la Cova la Roja, que deu estar a l'entorn.
El camí en principi es bo, però hi ha alguns moments que s'ha de baixar per roquers, curts però amb la seva complicació per a mi.
Arribem a la cruïlla amb el barranc de les Tosques, que anem a visitar d'aigües amunt, es un indret bonic, amb aigua corrent, i un teix, no massa gran. De seguida estem a la cruïlla de la Cova dels Bous, amb el Barranc de la Fou, i aquí decidim no anar cap a la cova, per escurçar la sortida. També decidim anar a dinar a l'àrea de lleure.
Després de dinar, a alguns ens agafa una gran peresa pujar a la cova i font dels Àngels, més sabent que ens queden més de quatre quilòmetres de pista fins el cotxe. Com no podia faltar i per donar ambient a la finalització del dia, no manca la polèmica entre els que volen anar i els que no, però al final tots en pau, ens anem cap el cotxe. Arribem a  un  quart i cinc de sis, després de fer mes de dotze quilòmetres i mig.
La excursió d'avui, i parlo per a mi, ha estat dura, amb trossos de camí on s'endevinava la traça, però amb una salvatgia impressionant, s'ha d'estar en aquells paratges per apreciar-ho.

Per baixar el track, teclejar Wikiloc. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000000000000000


0000000000000000000000

dijous, 19 de gener de 2012

Un tomb per la Mussara, després de veure sortir el sol

Mas dels Vells o Cal Biel - La Mussara 

Avui ens hem trobat en Joan Josep i jo amb un objectiu fixo, que es veure sortir el sol des de la Mussara i després anar a donar un tomb per les contrades, però sense objectiu massa determinat. Ens trobem a Alforja i llavors carretera amunt cap a les Airasses. Arribem que ja es veu però el sol encara manca una mica perquè surti. Ens hem de tapar fort ja que junt al fred hi fa un vent entre fluix i moderat (segons TV3), tot junt fa que faci una rasca que fa petar.
Manquen 10 minuts per a les vuit quan la línia de l'horitzó es comença a posar vermella i després de 20 minuts tenim la primera visió del sol, el tros superior de la rodona. Fem les fotografies desitjades, jo quasi trenta de les que no en salvaria cap, i anem cap el cotxe a agafar les motxilles per anar a donar un tomb. Em torno a fixar que al costat de la bassa hi ha una gran quantitat de deixalles que dóna pena, i això que la majoria de gent que arriba aquí, arriba en cotxe.
Sortim per darrera de les cases enrunades, entre aquestes i el camí de la Font, en realitat el que busquem es el camí vell de La Febró. Trobem primera les restes d'una era, que podria ser l'Era de l'Agustenc o la Era de la Pallissa Vella de l'Agustenc, segons ens indica el llibre de Topònims de Ramon Amigó. Seguidament trobem les restes del camí que anava cap a la Febró, que anava directe a connectar al que ara es la pista que va al coll de l'Agustenc, encara que els trossos de les restes del camí son intransitables per la quantitat de matolls que hi han dins. Tota aquesta zona va estar objecte de replantació i ara està de aprofitament forestal, pel que els caminois que hi ha ara o es pista o son traces fetes pels rovellonaires. Arribant quasi al Coll de l'Agustenc, anem a buscar el camí que comunicava el que ara es la pista amb el Mas dels Vells o Cal Biel. Es en bon estat i es ample, fins que arriba a una torre d'electricitat i llavors es desdibuixa una mica, però es fàcil de seguir un rastre que ens porta a creuar la carretera i arribar al mas. Conten que li diuen dels vells perquè un vianant va passar i va trobar en un recer del mas, un jaio plorant, li va preguntar que li passava i el jaio li va respondre que el seu pare li havia pegat perquè va dir que no portava el dinar al padrí (avi).
Al Mas trobem el basi on arriba l'aigua de les taules del mas, amb aigua glaçada, igualment com el basi de la font. El que si que hi ha es moltes deixalles en la petita bassa de la font. La font està sense aigua.
Anem a buscar la pista de la Rasa dels Descarregadors, al començament es defineix bastant be el camí, però poc a poc el rastre van quedant bastant difuminat. Seguin un rastre, trobem unes fites, i creuem la rasa, aquí es defineix un caminoi, que ens fa passar per el que creiem es el naixement de l'aigua de la rasa. Si féssim cas als nous mapes hem agafat en direcció est massa aviat, hauríem d'haver seguit mes estona els rastres en direcció SE.
Sortim a pista i d'allí a la carretera que seguim una estona per que jo no havia vist mai la Font de la Paua, hi això que està a peu de carretera, està seca. D'aquí anem a visitar les runes del Mas d'en Peiró, la seva font (seca) i la seva bassa. Veiem el roquer on feien practiques d'escalada i que han batejat (amb molt d'encert) la Roca d'en Peter.
Com estem a prop ens decidim a intentar localitzar la Cova del Manco, que el company ja havia intentat dues vegades sense aconseguir-ho, però avui portem una petita ressenya, extreta d'un llibre vell. El cas es que després de buscar durant una bona estona on mes o menys indica la ressenya, i quan ja ho deixàvem estar, en Joan Josep mirant en un lloc que no tenia res a veure, la troba. La alegria és total. És una cova on al sostre hi han gravats uns estels que pot ser degut a que algun pastor avorrit s'hagi distret pintant un cel estelat, o que hagi servit de sukkà (cabana on jueus del Baix Camp celebraven la festa de les Cabanelles o Tabernacles); podria ser que després de l'expulsió dels jueus, els que van quedar i havien renegat de la seva religió, només de portes enfora, fessin les reunions en un lloc apartat i amagat. La possibilitat d'això últim es gran però els estels dels jueus em penso que son de sis puntes i aquestes son de cinc, i a més es la forma mes fàcil de dibuixar un estel per una persona avorrida. Per més explicacions podeu llegir el blog de Premsa Cossetania , que es el que vam llegir quan ens va entrar la curiositat i l'ànsia de trobar-la.
De com arribar, les característiques i on està situada no em poso cap informació, ja que en l'actualitat la cova està neta, els estels encara hi son (no tots ja que s'estan perdent per causes d'humitats, però no per la ma del home), i no hi ha rastres de malmeses no naturals. La nostra imaginació ens porta a veure clarament (??) on s'asseia el rabí i on es feia un petit foc, l'únic lloc, i petit, on veiem rastres de foc. Si fos un corral segurament hi hauria mes senyals de haver-se fet foc, i per refugi de pastors, crec que es massa gran.
Des d'aquí ja només ens queda anar a buscar el camí de la font, passar pel costat de l'aljub i el que crec que era la font de la Mussara i arribar al cotxe.
Hem començat a caminar a un quart i mig de nou i arribem al cotxe quan manquen deu minuts per a la una i havent fet uns vuit quilòmetres en total.
El dia ha estat dels que, a nosaltres, ens fa afició, hem aconseguit totes les fites que ens hem anat marcant durant el dia, encara que algun enllaç no hagi estat del tot correcte. Al començament del dia el fred i el vent ens ha fet patir una mica, però a mesura que avançava el dia junt a que hem anat a passar per llocs arrecerats ja no hem sentit el fred.
Però com encara era una mica aviat, a la baixada en cotxe cap Alforja, en Joan Josep m'ha guiat, per poder fotografiar i fer el waypoint corresponent, a on està la font del Sugsano, la nevera del Mas de Sugsano i la font del Moro, dos fonts seques i una nevera convertida en galliner. Puc entendre, però no compartir, que el propietari d'un terreny on hi ha alguna cosa o lloc d'interès natural o cultural no ho respecti, però no es de rebut que la administració que ho deu de tenir inventariat (si no, encara es pitjor) no es preocupi de la seva conservació. Però es un tema massa debatut.

Per baixar el track teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000


0000000000000000

diumenge, 15 de gener de 2012

Coll de l'Andreu, Mas de la Noguera, Mas d'en Porrera

Font del Mas de la Noguera - Mas d'en Porrera

Com avui els compromisos han quedat enllestits a les 12 del migdia, com feia massa dies que no sortia a caminar i ja tenia “mono”, en quan he arribat a casa m'he preparat la motxilla, he agafat els trastets i passat al gps un track que feia dies que tenia preparat i amb el cotxe m'he dirigit cap a Prades.
La sortida que he agafat es un tomb des del Coll de l'Andreu, amb tres objectius, enllaçar el Mas de la Noguera (i la seva font) amb un altre font que hi ha després de creuar el barranc, enllaçar el Mas d'en Porrera amb la pista, prop del Mas de Casals, i enllaçar millor del que tenim enllaçat, el Pla de la Mola i el Corral de la Mola (ja que no m'acaba de convenç tal i com ho varem enllaçar, ja que hi ha moments que mes que un senderó sembla un rastre d'animals, sobre tot abans de la font). Però avui ja veig que l'últim propòsit quedarà fora de lloc, ja que no tindré temps.
Quan vaig cap a Prades, i a uns quilòmetres d'ell, veig com estan fent extracció de terra grisa, penso que deu ser veritat el que m'han explicat de que volen fer (o estan fent) entre Prades i l'Abellera i que volen continuar cap a la Mola dels Quatre Termes, que segons sembla es un atemptat visual (com a mínim). Aviat haurem de dir la vila vermella i grisa i no només vila vermella. Arribo a la cruïlla de la pista que va a Siurana i només entrar veig que està eixamplada, arranjada i tota grisa. Seguint la pista mes bona em passo la cruïlla a Siurana, ja que ja no es la mes bona, han eixamplat i estan treballant en el camí al Coll del Vidrier, que l'han convertit en pista. Sort que m'adono aviat, reculo i agafo la pista correcta, arribant al coll on deixo el cotxe i aquí tinc una bona sorpresa, la “xupona” no estava ben tancada i m'ha omplert la motxilla d'aigua. Penso que començo be, però que no guanyaré massa cosa tornant cap a casa o sigui que endavant.
Surto a un quart i cinc de tres i el primer tros no te massa de nou, seguir pista cap el Mas de la Noguera, amb tres tallades de pista (m'he salta una), on la primera em penso que era el camí, i les altres dos, per senderons mes o mes clars.
Del mas de la Noguera, passant per la seva font, enllaço molt be amb l'altre font mitjançant un senderó esborradís, tot i passant per uns aiguamolls, m'adono que el tros final, si no es passa es molt fàcil que es perdi. D'aquí cap al Mas de Porrera, passant a tocar la Font i la Bassa del Mas d'en Viles.
Al mas començo la segona recerca. Per mes que tombo no trobo l'entrada del camí, i això que el mapa marca camí i no sender. Pujo a una parada, per un rastre, i veig alguns rastres però cap de clar. Dono tombs per una parada, ara pinar, vaig cap a l'esquerra on em sembla veure una fita (estic molt segur que ho es), que puja per un roquer, no està gens definit, i poc a poc es va tapant fins a arribar que he d'abandonar. El track que havia fet damunt del mapa, es impossible de seguir, no hi ha cap rastre de camí i si que hi ha una gran quantitat d'arbres i matolls que no em deixen seguir ni al dret.
Baixo al mas, i agafo l'opció B, que es pujar per la pista, encara que es una pista no massa agradable i que dona un bon retomb. Pujant per aquesta pista, en algun tros perdo els papers, sort del gps a partir d'ara. M'adono quan estic prop del desviament a la tercera recerca, que es confirma que he de deixar-ho córrer, per l'hora.
La llàstima dels papers es que no se on està situat el Mas de Casals, a la dreta o l'esquerra, i en quin lloc, no he fet waypoint, i no veig ni rastre del mas, però no puc entretenir-me sense saber exactament on buscar.
Passo pel costat de les restes del que sembla era un remolc i deixo a l'esquerra el camí per on havia d'haver pujat.
Mes endavant que hi ha dos pistes que van al mateix lloc, agafo la pitjor (pels cotxes) que es carenera, però la veritat es que no guanya gaire visual.
Quan em queda poc per arribar i en mig de la pista em trobo un tros on la gebrada encara està gelada, fet que m'ha sorprès per que son quasi dos quarts de sis.
I sense res mes arribo al cotxe a dos quarts de sis, després de fer uns 8 quilòmetres 400 metres, i la veritat es que he notat la inactivitat i els excessos gastronòmics de les festes nadalenques.
La tarda ha estat freda però no aclaparadora, pel que m'ha deixar caminar bastant tranquil i això que he anat quasi tota la tarda sense que em toqués el sol, o al menys no l'he notat. Pel demés, a la muntanya sempre es agradable estar, encara que no s'hagin complert els objectius. Hauré de tornar per aquestes contrades ja que a més del que tenia pensat han sortit més objectius, per exemple trobar el Mas de Casals, i veure que hi ha mes avall de les fonts de la Noguera i de l'altre, a part d'arbres, matolls i garrics.

No pujo el track al wikiloc ja que no crec que valgui la pena.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000

Els ultims anys de la bestia


Es molt important que la gents s'adoni de la sortida que hi ha a baix a la dreta ....

0000000000000000

dijous, 12 de gener de 2012

L'any 1968 per Nuria

Avui he trobat aquesta foto despistada em un calaix i m'ha agradat posar-la aquí:


Aquí encara no portava barba. Quin canvi!!


00000000000000000

dimecres, 11 de gener de 2012

S'ha de tenir esperança

Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols

dilluns, 2 de gener de 2012

Thrive (Prosperar). El mon està despertant

THRIVE (PROSPERAR) és un documental poc convencional que aixeca el vel del que realment passa al nostre món, seguint els diners aigües amunt, el descobriment de la consolidació global d'energia en gairebé tots els aspectes de les nostres vides. Teixir avanços en la ciència, la consciència i l'activisme, THRIVE ofereix solucions reals, ens dóna el poder amb estratègies audaces i sense precedents per a la recuperació de les nostres vides i el nostre futur.
Es un documental que dura 2h.12m. però que val la pena veure'ls si un vol saber on ens estan portant en aquest mon. Una vegada vist i entès tothom sabrà a que atendre's.
Per veure'l hi ha molts lloc a internet d'on baixar-ho. Es de lliure circulació o sigui no està subjecte a prohibicions (per exemple per enule es troba) .

00000000000000