"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 15 de gener del 2012

Coll de l'Andreu, Mas de la Noguera, Mas d'en Porrera

Font del Mas de la Noguera - Mas d'en Porrera

Com avui els compromisos han quedat enllestits a les 12 del migdia, com feia massa dies que no sortia a caminar i ja tenia “mono”, en quan he arribat a casa m'he preparat la motxilla, he agafat els trastets i passat al gps un track que feia dies que tenia preparat i amb el cotxe m'he dirigit cap a Prades.
La sortida que he agafat es un tomb des del Coll de l'Andreu, amb tres objectius, enllaçar el Mas de la Noguera (i la seva font) amb un altre font que hi ha després de creuar el barranc, enllaçar el Mas d'en Porrera amb la pista, prop del Mas de Casals, i enllaçar millor del que tenim enllaçat, el Pla de la Mola i el Corral de la Mola (ja que no m'acaba de convenç tal i com ho varem enllaçar, ja que hi ha moments que mes que un senderó sembla un rastre d'animals, sobre tot abans de la font). Però avui ja veig que l'últim propòsit quedarà fora de lloc, ja que no tindré temps.
Quan vaig cap a Prades, i a uns quilòmetres d'ell, veig com estan fent extracció de terra grisa, penso que deu ser veritat el que m'han explicat de que volen fer (o estan fent) entre Prades i l'Abellera i que volen continuar cap a la Mola dels Quatre Termes, que segons sembla es un atemptat visual (com a mínim). Aviat haurem de dir la vila vermella i grisa i no només vila vermella. Arribo a la cruïlla de la pista que va a Siurana i només entrar veig que està eixamplada, arranjada i tota grisa. Seguint la pista mes bona em passo la cruïlla a Siurana, ja que ja no es la mes bona, han eixamplat i estan treballant en el camí al Coll del Vidrier, que l'han convertit en pista. Sort que m'adono aviat, reculo i agafo la pista correcta, arribant al coll on deixo el cotxe i aquí tinc una bona sorpresa, la “xupona” no estava ben tancada i m'ha omplert la motxilla d'aigua. Penso que començo be, però que no guanyaré massa cosa tornant cap a casa o sigui que endavant.
Surto a un quart i cinc de tres i el primer tros no te massa de nou, seguir pista cap el Mas de la Noguera, amb tres tallades de pista (m'he salta una), on la primera em penso que era el camí, i les altres dos, per senderons mes o mes clars.
Del mas de la Noguera, passant per la seva font, enllaço molt be amb l'altre font mitjançant un senderó esborradís, tot i passant per uns aiguamolls, m'adono que el tros final, si no es passa es molt fàcil que es perdi. D'aquí cap al Mas de Porrera, passant a tocar la Font i la Bassa del Mas d'en Viles.
Al mas començo la segona recerca. Per mes que tombo no trobo l'entrada del camí, i això que el mapa marca camí i no sender. Pujo a una parada, per un rastre, i veig alguns rastres però cap de clar. Dono tombs per una parada, ara pinar, vaig cap a l'esquerra on em sembla veure una fita (estic molt segur que ho es), que puja per un roquer, no està gens definit, i poc a poc es va tapant fins a arribar que he d'abandonar. El track que havia fet damunt del mapa, es impossible de seguir, no hi ha cap rastre de camí i si que hi ha una gran quantitat d'arbres i matolls que no em deixen seguir ni al dret.
Baixo al mas, i agafo l'opció B, que es pujar per la pista, encara que es una pista no massa agradable i que dona un bon retomb. Pujant per aquesta pista, en algun tros perdo els papers, sort del gps a partir d'ara. M'adono quan estic prop del desviament a la tercera recerca, que es confirma que he de deixar-ho córrer, per l'hora.
La llàstima dels papers es que no se on està situat el Mas de Casals, a la dreta o l'esquerra, i en quin lloc, no he fet waypoint, i no veig ni rastre del mas, però no puc entretenir-me sense saber exactament on buscar.
Passo pel costat de les restes del que sembla era un remolc i deixo a l'esquerra el camí per on havia d'haver pujat.
Mes endavant que hi ha dos pistes que van al mateix lloc, agafo la pitjor (pels cotxes) que es carenera, però la veritat es que no guanya gaire visual.
Quan em queda poc per arribar i en mig de la pista em trobo un tros on la gebrada encara està gelada, fet que m'ha sorprès per que son quasi dos quarts de sis.
I sense res mes arribo al cotxe a dos quarts de sis, després de fer uns 8 quilòmetres 400 metres, i la veritat es que he notat la inactivitat i els excessos gastronòmics de les festes nadalenques.
La tarda ha estat freda però no aclaparadora, pel que m'ha deixar caminar bastant tranquil i això que he anat quasi tota la tarda sense que em toqués el sol, o al menys no l'he notat. Pel demés, a la muntanya sempre es agradable estar, encara que no s'hagin complert els objectius. Hauré de tornar per aquestes contrades ja que a més del que tenia pensat han sortit més objectius, per exemple trobar el Mas de Casals, i veure que hi ha mes avall de les fonts de la Noguera i de l'altre, a part d'arbres, matolls i garrics.

No pujo el track al wikiloc ja que no crec que valgui la pena.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000

1 comentari: