"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 28 d’abril de 2009

Torre del Moro de Castellfollit

De camí i A la Torre del Moro
Després d'unes converses mitjançant el facebook, amb l'Estivi, decidim anar sobre el terreny a trobar la Torre del Moro, a Castellfollit.
Anem l'Estivill i jo, amb una serie de mapes, tant topogràfics com ortos, i el gps amb una serie de waypoints, agafem la pista de Castellfollit, i abans de la granja, i nomes pocs mestres després d'una caseta forestal aparquem el cotxe, al costat de la pista, a ma esquerra.
A les nou del mati sortim seguint la pista, deixant-la ràpidament per un camí que va a creuar el Barranc de Castellfollit, i per la dreta d'un gran desmunti de terra, provocat per la pedrera de mes amunt, pugem a una petita esplanada, i aquí intentem buscar la continuació del camí., que resulta que es per la pedrera del davant, encara que l'entrada esta tapada per un pi caigut. En mig de la pedrera ja veiem la torre, dalt de tot del roquer de ma esquerra.
Seguim per un camí, una mica brut però bastant marcat, que va pujant; el camí poc a poc es va atorrentant. Arribem on sembla una cruïlla, que no ho es, a la dreta sembla un barrancó, es el camí per on baixarem.
Anem pujant per rastres poc marcats, i cada vegada ens acostem mes al roquer, sabem que dalt està la torre i intentem apropar-nos el mes possible. Com sempre es l'Estivi el que va buscant els millors passos per pujar.
L'Estivi arriba dalt del roquer, m'indica el millor lloc per superar-ho, i ja estem a l'altura de la torre que la tenim al davant. L'Estivi va fins la torre, jo em quedo una mica abans, hi ha uns passos per la roca que no m'agraden gens. Ell aprofita per visitar-ho, es petita però ......, també troba uns forats a la roca per recollir aigua, etc.
Tenim mirant en direcció d'on venim, a la dreta la Roca de la Mel, que els escaladors l'hi diuen la Torre del moro, i a l'esquerra el Pic de l'Aliga, amb una creu dalt de tot.
Seguim, ara per la carena, estem segurs que ha d'haver un camí de pujada. La carena, cresta o com es digui, es totalment rocosa, bastant bruta, però amb passos fàcils, també trobem unes marjades de pedra bastant deteriorades. Mentre dialoguem si hem de continuar per la carena o baixar a l'esquerra a buscar un altre pedrera, on hi ha uns rastres per on baixen els escaladors de la Roca de la Mel, trobem un camí travesser, a la dreta baixa amb la direcció on venim i a l'esquerra segueix carena, encara que bastant bruts sembla que continuem.
Parem a esmorzar aquí, estem un hora parats, menjant i comentant la trobada.
Ja baixem, pel camí de la dreta, i resulta que es el camí bo per arribar a la carena, es camí vell, una mica brut, però clar, algun tros una mica perdut, però de bon seguir. El camí es va atorrentat i arriba on abans hem agafat a l'esquerra, i ja, llavors fins avall, per on hem vingut, fins el cotxe, son tres quarts d'una del migdia, i hem fet 2,300 kms.
Però aquí no s'acaba el dia. Segons l'orto foto semblava que mes a l'esquerra hi havia un rastre per on també es pot pujar dalt a la torre, agafem creuem el barranc i pugem per uns petits rastres i trobem els restes d'un altre pedrera, i per l'esquerra un rastre que pel que sembla es va a la part baixa del roquer, on s'asseu la torre, i per on possiblement es podria pujar dalt.
Ja ho deixem, i cap a casa.
Mapa - Perfil - Fotografies

dissabte, 25 d’abril de 2009

Torreta del Montsià

Font del Burgar i Mas de Comú
Teníem unes altres propostes per fer aquest cap de setmana, però com anuncien pluja a la meitat nord de Catalunya, es pel que decidim anar al Montsià, aquí el Meteocat diu que farà bon temps.
Anem en Josep Maria Balanyà, Gloria Bonafonte i jo, en cotxe fins el Coco de Sant Jordi, a Sant Carles de la Ràpita.
Aparquem i sortim quan son quasi les nou del matí, pel camí de la Font del Burgar. Una mica abans ha sortit un grupet que sembla només van a la foradada. Després del primer retomb agafem una drecera que puja molt fort, no se si es millor agafar la drecera o seguir la pista, però ......
Passem un forn de calç i de seguida trobem el GR que ve d'Amposta, deixem el sender que va a la font del Llop, i seguim pujant, deixant el camí principal per poder contemplar un bosc de grans alzines on hi ha dos pous de calç, al costat està la Font del Burgar, lloc on anem a esmorzar. Després seguim pujant, i ja arribem a les runes del Mas de Mata-rodona, era un mas molt gran, i com tants altres masos de muntanya esta abandonat i en estat ruïnós. Anem a veure el pou, que pel que sembla l'estan rehabilitant, i ja seguim el Gr, que primer planerament i després en pujada forta anem fins la foradada, una mica abans es deixa el Gr. A la mateixa foradada veiem un avenc, l'entrada es una mica estreta, però entrem, l'entrada es inclinada i molt enfangada, com soc l'unic que porto frontal, passo primer, te uns quatre metres de profunditat i baix està ple de deixalles, no sembla que pugui continuar.
Quan sortim arribem tres persones mes, nosaltres ja agafem la carena, es llarga i pesada, però de ben fer, l'única llàstima es el temps, esta molt emboirat i no es veu res, ni a un costat ni a l'altre, just uns metres mes endavant, per el que a vegades es una mica molest buscar el camí a seguir.
Arribem a la Torreta quan manquen 10 minuts per l'una del migdia, parada, fotos i una mica de menjar. Aquí a la Torreta hi ha restes d'antenes que ja no serveixen, es un altre lloc ple de ferralla.
Retornem per on hem vingut, un tros de carena, i trobem de seguida el camí de baixada, baixa en diagonal cap el Mas de Comú, un altre mas completament enrunat, prop un ha un ramat de braus, l'entorn es molt bonic, i la font que esta una mica mes avall, esta ple d'esbarzers, però el poc que es veu demostra que era un lloc molt acollidor.
Aquí al Mas de Comú trobem el Gr que ve d'Ulldecona, i el seguim en direcció al Mas de Mata-rodona El deixem un moment per pujar a la Font del Pi, es un toll que segons sembla sempre hi ha aigua, encara que s'hauria d'arreglar.
Seguim i arribem a una cruïlla on hi ha un pal indicador, aquí hi ha la discussió del dia, jo agafo el camí que baixa, quan el pal sembla que indica seguir recte.
Baixem i arribem al camí de vinguda, i tal i com havíem quedat agafem el sender que puja a la Moleta de Mata-rodona, havíem parlat de pujar per si trobàvem una rotllana de pedres que a l'any 2006, que vam estar a la Foradada, havíem vist; com que quan hem estar ara a la Foradada hi havia boira no ho hem pogut situar-ho, com que no ho trobem hi ha una mica de males cares, però .....
Arribem a la Moleta, esta tot ple de coscolls i herbes punxoses, retornem, passem pel costat de dos avencs, i quan trobem el camí principal, parem a dinar.
Després agafem un camí que des d'aquí va a buscar el camí que baixa de la Foradada, esta net de fa molt poc, i passa per la Font de les Fontanelles. Després de trobar-ho, comença a baixar, primer suau, i poc després de deixar el camí que va a la Font de Burgar, ja comença a baixar molt fort, i ja fins a l'aparcament. Arribem a dos quarts de sis, després de 14,900 kms.
Una excursió que si no fos per la boira que has estat la tònica de tot el dia, hauria estat perfecte.
Mapa - Perfil - Fotografies

dimecres, 22 d’abril de 2009

Tossa Grossa de Montferri

Torre del Moro i Santuari de Montserrat
Vaig jo sol a fer la Tossa Grossa de Montferri, un altre dels 100 cims sense massa valor muntanyenc, encara que a les afores del poble hi ha el Santuari de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, però que està a un kilometre (aprox.) a l'altre banda del poble.
Segueixo quasi exactament la descripció que hi havia a la web de la Feec (anotació del 3/07/2015)
Surto de Montferri a un quart de deu del matí, i com no em fixo surto a l'inrevés, o sigui per on he de tornar. Rectifico i baixo pel carrer Major, i vaig en busca del camí de Bràfim, fins que arribo als rentadors i canvio fins el Camí de la Polla-rossa. A l'altura de Rabassa del Castell, a la dreta hi ha una barraca de pedra, després la primera pista a l'esquerra es la que s'ha d'agafar.
Al començament puja una mica, però poc es va enlairant i es converteix en un camí pedregrós i atorrentat, que puja fort i ens porta a la carena, prop d'una torre d'electricitat. Per la carena, a l'esquerra, va a la Torre del Moro, i seguint arriba al cim de la Tossa.
Parada, menjar una mica i fotos. Segueixo la carena, al nord, carena que s'ha de deixar en pocs minuts, baixant per un sender, al començament poc visible, que després es converteix en pista. Des de la carena es veu el senderó quan es converteix en pista.
Aquesta pista ens porta al Camí de la Polla-rossa a l'altura del Camp Figueral, ja vaig cap el poble però a Els Molinassos la deixo, per un sender a ma dreta, el deixo per un altre a ma esquerra que va a les runes de l'ermita de Sant Marc, només queden les quatre parets, i no senceres, l'entorn està ple d'herbes. Segueixo surto a una pista que creua el Torrent del Còdol i ja arribo a la pista cimentada que puja al Castell de Rocamora, i ja cap al poble, on arribo a les 12 hores, després de 6,300 kms.
Agafo el cotxe i vaig a visitar el Santuari de Montserrat, i estic de sort que com ho estan netejant, pel que es veu el dia 1 de maig hi ha una celebració, les portes estan obertes i la puc visitar per dins, es petita però molt bonica.
Un altre 100 cims al pot.
Mapa - Perfil - Fotografies

diumenge, 19 d’abril de 2009

Mas de la Pasquala i d'en LLort (Caminants)

De camí cap el Mas de la Pasquala i al Camí de les Aigües
Tal i com ja vaig comentar en el meu escrit del dia 14, havia quedat amb els meus ex companys de feina que avui els portaria a fer una excursió, tot passant per el Mas d'en Llort, per veure les pintures rupestres. La sortida l'havia pensat, en un principi, sortint de Rojals, i arribar al mas passant per les fonts d'en Garro i la del Mas d'en Pepet (amb la seva bassa), i després tornant per les Fonts d'en Seré, la de la Cua del Cavall (amb la seva bassa), la d'en Torres i la del Conill, i arribant a Rojals pel GR171 que puja per La Vall; però aquesta ruta queda una mica curta pel que decideixo canviar i fer-la des de Montblanc, pujant pel barranc de la Pasquals i baixant pel camí de les Aigües.
Ens trobem 19 companys davant de la Residencia d'Avis de Montblanc (havien de venir 3 mes, però han trucat que no podien), i a tres quarts de nou sortim pel camí del Barranc de la Pasquala, el temps se solejat i la previsió es que a començament de la tarda potser s'embolicarà una mica. Creuem el barranc poc després, abans hem deixat a la dreta el camí que puja a Sant Joan i un senderó que puja el barranc per l'altre costat, i, després de creuar-lo deixem successivament, pista a la Vall, senderó per on tornarem, diposit d'aigua de Montblanc, senderó que va pel bosc (en un tomb a l'esquerra), per seguidament deixar la pista per un camí que s'enlaira a la dreta, el començament es una mica fort però de seguida s'aplana.
Passem quasi a tocar una barraca de pedra seca, que deixem a la dreta, i arribem, a la pista que seguim durant una estona. S'arriba a un tomb a l'esquerra, a la dreta queda un tros d'un pilar de la baixada de l'aigua a Montblanc, i entre mig i recte surt un senderó que es el que agafem, l'entrada es molt dolenta pel desnivell que hi ha, encara que hi ha uns petits esglaons en el terra, però després puja suaument. Sortim a la pista que per la dreta s'en va cap la Coma del Diable i un ramal arriba a Sant Joan, però nosaltres la deixem ràpidament per seguir un senderó a ma esquerra que ens portarà a la pista de la Pasquala, anirem pujant per aquesta, deixant a la dreta un registre d'aigua, passarem a tocar un pou de gel, amb les runes d'un masset, i seguirem fins l'altura del Mas de la Pasquala. Aquí, al pou de gel s'ha quedat un company per veure'l detingudament i després no sabia per on havien anat, amb una mica de contaminació acústica (o sigui a base de crits), ens ha localitzat.
No porto la gent a veure les restes de la portada d'aigües que queda a la dreta, dins del barranc, per què aquest, està molt brut. A l'altura del mas, la pista esta completament enfangada, aviso a la gent que a tocar està la Font de la Teula, però pel que sembla la majoria no s'entera. Vull parar a esmorzar però l'entorn no ho permet, molt de fang degut a les obres de restauració de la font. Parem a la placeta que han fet a l'altura de la mina, a la que han posat una porta metal·lica i al davant seu han fet una barraca d'obra per potabilitzar l'aigua de la font (??).
Després d'esmorzar i del cafè que sempre porta en Víctor, sortim pujant pel camí que va a Els Plans seguint paral·lel al barranc. Aquest camí puja suaument i a la part de dalt, i com va sent costum aquests últims dies, trobem un munt de pins caiguts. Ja arribem a Els Plans, on hi ha la bassa antiincendis. Seguim, trobem dos persones amb uns quads, que estan a la cruïlla que va al Coll de Ventanals, que pel que sembla fan de control d'una carrera d'orientació.
El camí continua cap el Bressos, i amb un parell de sifonades, l'ultima bastant forta, arribem a una collada, on hi ha un altre bassa, ens agrupem, deixem a la dreta un altre pista, també al Coll de Ventanals i ja baixem cap el Mas d'en Llort.
Arribem deixant a la dreta el camí cap el Mas d'en Pepet i d'en Bessó, i davant del mas el company Pasqual,fa llegir unes pagines d'un llibre que porta damunt, sobre l'art rupestre. Mentrestant van passant successius participants a la cursa esmentada. Ja pugem a la balma on estan les pintures del Mas d'en Llort. Una mica de contemplació i admiració, i ja seguim, no per la pista que dona molt de retomb, sinó pel camí, ara molt netejat, que va bastant aprop de la cinglera, i que era un camí de ferradura. Passem per la font de la Castanyola, i de seguida, el camí vell s'acaba, i el camí l'han fet baixar directament a la pista, davant mateix del Mas d'en Soler, es el Camí de les Aigües.
El temps es comença a embolicar, venen núvols molt llejos des de la part de Rojals i comença a llampegar. Creuem el Barranc dels Bressos, trobem una font arranjada, deixem el camí que baixa al Mas de Ponet, creuem el barranc de l'Horteta i arribem a l'altura d'una bassa. Comença a ploure, fet que farà cada vegada mes fort. El grup s'ha tallat en tres trossos, jo em quedo amb els últims i ens reunim cinc, els altres s'han avançat bastant.
Arribem a la pista de la Pasquala, hi ha un altre bassa, i anem a buscar el senderó que talla la pista, es passa pel bosc cremat i el terreny està molt relliscós. Ja estem al camí de vinguda i quan estem a la cruïlla del camí que va a Sant Joan, ens trobem als que s'havien avançat que ens venen a buscar en cotxe. La pluja es molt forta, i ens anem directe al restaurant. Hem fet 12,400 kms., i hem estat 5h.10m a la muntanya.
Al restaurant venen dos cònjuges, i com dos companys d'excursió no es queden a dinar, ens reunim 19 persones a dinar, es a Els Pins de Prenafeta, per 27 euros per cap ens han donat, amanida amb entremesos i salsa de romesco, graellada de carn i botifarra amb patates i mongetes, crema catalana, vi blanc i negre, aigua, gasosa, cava, cafè i xopets (han deixat les botelles, hi ha de tot).
El dia ha estat molt agradable, amb molt bon ambient, tant a la muntanya com al restaurant.
Mapa - Perfil - Fotografies

dimarts, 14 d’abril de 2009

Aigua clorada en una font de muntanya a Montblanc

Avui hi estat al Mas de la Pasquala, a la part alta del barranc del seu nom i he trobar dos homes treballant, arranjant la font, posant panots de pedra al terra per evitar que la gent es pugui enfangar, han netejat l'entrada al mas, i han captat varies baixades d'aigua cap a la font, però ...... han fet una explanada per que els
cotxes puguin tombar be, (la pista que estava feta un nyap en alguns moments, esta arranjada), i han fet un altre explanada per que es posarà un filtre per clorar l'aigua de la font.....
Crec que es de demencial arribar a clorar l'aigua de muntanya, a mes que l'aigua que pot arribar a aquesta font no passa per cap lloc habitat. Jo no se on arribarem amb aquesta dèria de tenir-ho tot controlat. Estic molt d'acord en que es col·loqui un cartell avisant que l'aigua no està tractada, però arribar a clorar l'aigua d'una font de muntanya?.

Barranc de la Pasquala i Mas d'en Llort

Pintures rupestres del Mas d'en Llort i Font al camí de les Aigües
Havia quedat amb els ex-companys de feina que el diumenge els portaria a veure les pintures rupestres del Mas d'en Llort, encara que jo no l'he vist mai, i on em crec que hi son, per que hi ha una tanca metàl·lica, no hi vist cap pintura mai de les vegades que hi estat, a més vull mirar com està el senderó que des d'uns metres abans de la Font de la Teula (Mas de la Pasquala) puja als plans, per què que es una mica mes curt que el camí puja passant a toca la font i després la mina d'aigua, crec que anirem bastant just de temps i seria bo estalviar el que es pugui.
Per tot això vaig fins a Montblanc, deixo el cotxe davant de la residencia d'avis i surto a un quart i mig de deu.
Ara el primer tros de camí ja no es de terra, per què es la punta d'una nova urbanització.
Després de creuar el barranc de la Pasquala, jo prefereixo seguir la pista, i desprès del tomb a l'esquerra, deixar-la i agafar amunt, tot passant prop d'una barraca de pedra seca.
Quan arribo a l'altura del Mas de la Pasquala, i m'apropo a la font, em trobo un parell de persones que estan arreglant la font i el seu entorn, posant pedra per evitar el fangar que sempre es forma, i netejant l'entrada al mas. També em comenten que mes amunt han fet una caseta d'obra per clorar l'aigua que va a la font (??).
Vaig una mica enrere i pujo pel senderó, esta bastant net, però hi ha unes rampes bastant fortes i continuades, s'arriba a una pista-tallafocs, es passa per una caseta forestal i ràpidament a la bassa de dalt els plans.
Sense demora segueixo, el camí primer pla, després amb dos sifonades, l'ultima bastant forta i ja arribo a la segona bassa, i ja estic situat dalt del Mas d'en Llort. Baixo fins el Mas, segueixo la pista i aviat la deixo per un camí a l'esquerra que ja el conec, que després va fins a la pista a l'altura del Mas d'en Soler. Als 50 metres trobo un senderó que puja fort, i que l'altre vegada no em vaig fixar, l'agafo i de seguida trobo una tanca, amb una porta, no hi ha el cadenat, entro hi allí estan les pintures.
Després de contemplar-les segueixo el senderó, es bastant pla o en baixada suau, es passa la Font de la Castanyola i de seguida baixa molt fort, fins a la pista.
Ja pista avall, però encara ens falta mes de cinc kilòmetres i mig.
Passo una font arranjada, no hi ha nom, i després la Font de la Solana, en aquesta no raja aigua. Arribo a la pista de la Pasquala, on hi ha un altre bassa antiincendis, i vaig a buscar el senderó que estalvia els retombs de la pista, aquest bosquet està cremat i dona pena.
Arribo a la pista de pujada, quasi a l'altura del barranc de la Pasquala, i ja cap el cotxe, on arribo a un quart i mig de tres de la tarda, després de 13,400 kms.
Una matinal profitosa, hi lligat be l'excursió, el camí es maco, hi trobat les pintures, i ja he decidit la ruta exacta per on anar.
Mapa - Perfil - Fotografies

dimecres, 8 d’abril de 2009

Pujada al Matagalls

Prat Lis (carena del Matagalls) - Ermita i Masia de Sant Segimon
Anem en Josep Maria Balanyà i jo.
Parem a un kilòmetre i escaig de Viladrau, en una explanada davant del Restaurant Molins, que li fa d'aparcament, en el mapa de del Montseny hi figura “Garatge dels Molins”. La previsió del temps era que avui milloraria, però pel que sembla deu millorar a tot arreu menys al Montseny, des del seu peu es veu neu a la carena, el cim no es veu per que esta emboirat.
Després de prendre un cafè sortim a caminar a un quart i mig de deu, per la pista, deixant-la per pujar per els Molins, lloc on finalitza la pista i es segueix un camí molt ben marcat.
Es va entrant en un bosc de castanyers de gran envergadura, rodejats de faxos, es un bosc espès, que junt amb el dia que està bastant ennuvolat fa que dins del bosc esta bastant fosc. El camí puja pel costat del Barranc de les Cordes, ara puja fort, però es una pujada agradable. Després de la primeres rampes comença a ploure una mica, es tapem, i des d'un collet ens anem fins el Puig Merli, no se si en un dia clar val la pena, però tal dia com avui, no li veig cap interès especial.
Ara el camí puja per la vessant est i sempre amb la visió, darrera, de Viladrau. Es un camí boscós, de faxos; el camí està ple de fulles, molt moll, en un camí ben marcat però amb molta pendent, pel que fa que sigui bastant relliscós. S'arriba a la carena, pels Prats Lis, està tot nevat, i emboirat, el camí no te pèrdua, només es tracta de seguir per la carena, buscant els llocs on hi ha menys doblada de neu.
Arribem al cim, hi ha tanta boira que no veiem la creu fins que estem al damunt, hi ha un parell que venem des de Coll Fòrmic. No parem gaire, entre neu, boira i fred, fa de mal estar, fem fotos i ja sortim ràpidament avall. En aquests tros hi ha bastant doblada de neu, el que m'aconsella de posar-me els paraneus i amb boira ens obliga a fixar-nos molt en el gps, sense ell, tindríem molts números per perdre's per dalt. També trobem traça de dos persones a peu i de dos bicis, amb la nevada que hi ha (??) ..... En aquest tros la Castanya (gosa d'en Josep Maria) “s'ho passa pipa”, jugant a la neu.
Arribem al Coll Saprunera, on ja no hi ha quasi gens de neu, la boira ha quedat a dalt i tornem a divisar el Pirineu nevat i com no, Viladrau, i per corriol arribem a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, nomes sembla una ermita per la situació. Aquí han barrat el camí acanalat que baixava a Sant Segimon, barrat amb senyalització, i aquesta ens porta per la dreta, per una tarterota fins el Coll de les Tres Creus, el camí de baixada esta arranjat, amb pedres acollades amb ciment fent esglaons.
Des del coll han obert un senderó per que no es passi per Sant Segimon, gran masia amb ermita, que estan rehabilitant i segons sembla el seu nou propietari no vol que es passi, així mateix han posat una toma d'aigua a l'entrada del senderó.
Ja baixem cap el Collet de l'Estornell, on el camí gira fort a la dreta, tornem a entrar al bosc, de faxos i castanyers, al Torrent de l'Oratori baixa molta aigua, fent unes cascades molt maques i generoses, però de difícil fotografiar sense teleobjectiu
El camí creua el torrent, però baixa molta aigua, trobem a dos joves que van de travessa i no veiem per on travessar-ho, al final ells ho fan saltant per unes roques i nosaltres ho fem descalçant-se i creuant el torrent amb aigua mes amunt del turmell.
Uns tres-cents metre mes endavant, al costat del camí, parem a dinar una mica.
Seguim tot passant per l'Oratori de Sant Camil de Lelis, petit oratori al costat esquerre del camí, la font de l'Or, a la dreta i tot passant per la Castanyeda Gran de Can Gat i ja arribem a l'ermita de la Mare de Deu de l'Erola, bastant ben conservada, en un pla molt maco. Després d'una petita parada seguim cap a Can Gat, on agafem la pista que ve des de la carretera – hauria estar millor anar cap a Can Bosch -, però la deixem a l'altura de Els Plans de Baix, i per un senderó retallem un gran retomb de la pista. Ja no la deixem, trobem el camí d'anada i ja arribem al cotxe, a dos quarts de sis, després de fer 18,400 kms.
Un dia sencer, una bona excursió amb zones boscoses, amb grans castanyers i faxos, neu a la part alta, cim del Matagalls, molta aigua baixant pels torrents, tot això amb l'única part negativa de la boira dalt del cim que no ens ha deixat divisar res de res, des de dalt.
Mapa - Perfil - Fotografies

dilluns, 6 d’abril de 2009

Comentari en una ruta pujada a wikiloc

Avui he tingut una sorpresa molt agradable, al rebre un missatge de "Wikiloc Notifier" referent a que havien posat un comentari a la meva ruta "Arnes", que vaig pujar del següent recorregut: "Mas Nou, Estrets d'Arnes, Les Saleres, Coll de Miralles, Barranc de les Tosques, Barranc des les Valls, Mas Nou"
"Albertico dice: Increible ruta, una pasada, altamente recomendable, aunque un poco durilla. Muy de senderos y pocas pistas, genial e impresionante, vistas preciosas..
Gracias Chies por brindarnos semejante maravilla".
Aquests comentaris es el que fa que pensi de continuar amb la pujada de tracks.

diumenge, 5 d’abril de 2009

Els Massos de Fredes

Mas Nou i Mas de la Serreta
Decidim fer un sortida seguint un track baixat d'inet, que passa per una serie de masos abandonats entre Fredes i El Boixar, i aprofitar per pujar al cim d'en Canader.
Ens trobem en Josep Maria Balanyà, l'Albert Poblet, Josep (de Cambrils, “el malles”), i jo, passant a recollir la Cloti per Santa Barbara.
Arribem a Fredes i comencem a caminar a dos quarts i mig de deu del matí, des del costat de la Alinea al centreFont de la Roca, tot seguint la pista que va al Coll dels Tombadors, desviant-se a l'altura del Pou del Clot del Mariner. Anem seguint per pistes, encara que agradables, tot passant pel costat de les runes del Mas del Trencaladres. Ara la pista fa una sifonada per creuar una barrancada que va a parar al Barranc dels Coms, i seguidament un gran revolt a l'esquerra. Trobem una cadena que ens barra el pas, sembla que hi ha una sendera a la dreta, al agafar-la, el que escriu que va primer, fa una relliscada i per terra, no m'he fet mal, però quina trompada....
Parem a esmorzar una mica es una petita esplanada, mentre hi som passem tres excursionistes que pel carregat que van, sembla que vagin de travessa.
Seguim i quan el camí es separa del Barranc dels Coms, el deixem per un senderó fitat, que en un començament no està gaire visible, però a mida que anem pujant es va veient, es un camí vell, bastant destrossat, però amb bona traça. Després es transforma en una bona carrerada, i arribem al Mas Blanc. Mes que un mas era un llogaret on devien viure varies famílies, ara està molt enrunat.
Parem una mica a visitar el que es pot, i ens anem pel que devia ser el camí vell, per poder passar por la font, la petita bassa, al seu costat i un pou que està prop.
Seguim i ens dirigim al Tossal d'en Canader, tot pujant per una traça de molt bon seguir. Per arribar en de passar un filat de punxes, i trobem una clapeta de neu, on els dos gossos gaudeixen molt.
Dalt del Tossal, fotos, beure aigua, i ràpidament marxem, fa molt de vent i aquest es fred.
Baixem i trobem una cabra morta i decapitada, fem fotos i prenc nota de la localització, per poder fer una denuncia al Parc Natural.
Com que el filat d'abans continua, hem de tornar-ho a passar, i aquesta vegada em toca passar-ho per sota, però .....
Ja ens dirigim cap al Mas de la Barraca, després d'una forta baixada, quasi sense camí, però de bon seguir, i de la Font del Coll de la Barraca. A l'altura del Mas, deixem el camí principal i ens dirigim cap el Mas de Jaume Valero, tor retallant el camí, fent drecera. El Mas, com es normal està en runes, però es una explanada, amb la Mola de Sildo, davant, molt bonic. Aquí hi ha un baixador, que la veritat, sense gps, es difícil d'endevinar. La baixada es clara, encara que molt pedregosa i després d'un llarg retomb va directament cap al Barranc de la Fagina, que hem de creuar, i pujar cap el Maqs de la Curra, que no veiem, el Mas Nou i el Mas de la Serreta, bastant grans, però com tots, enrunats.
El Mas Nou i el de la Serreta, amb els seus pous al costat.
Parem a dinar al costat del Mas de la Serreta. Després seguim, baixant a buscar el camí que ve del Mas de la Cova, i puja cap el Mas de la Morera. Al costat del camí, i en mig del barranc trobem dos sortides d'aigua, i dos pous. En Josep Maria i jo que ens quedat una mica endarrerits pugem directament al Mas de la Morera, pel camí vell, tot passant pel pou del mas, els altres venen per la pista. Seguim, per la pista que veníem, deixant-la per anar cap la Font del Teix. Aquí l'Albert s'ha quedat a fer fotografies al mas. Arribem a la Font, bevem, fem fotografies i descansem una mica, de cop ens adonem que l'Albert no ve, l'anem a buscar, el trobem que ja ve, no havia vist l'entrada del camí i havia anat en direcció contraria, per sort no ha passat a majors.
Pugem, el camí va pel barranc i està molt estorrentat, de cop s'acaba, i nosaltres agafem a l'esquerra, i seguim al dreta, fins que arribem a una pistota, després veiem que el track marxava per la dreta, on el mapa marca un senderonet.
Aquesta pista va a la principal de Fredes a Sant Miquel, davant mateix de la derivació que va al Tossal, que com es normal pugem. Aquí ve la discussió si es dels tres reis o del rei, ja que els tres regnats era d'en Jaume.
Seguim per pista fins el Coll dels Tombadors i ja agafem cap el camí del Cantaperdius, passem pel costat i no ens adonem, i ja arribem a Fredes. Es un quart de vuit i hem fet 21,300 Kms.
Un altre excursió de les que val la pena fer, i es que a més es una zona on es poden fer moltes variants i no et canses mai de visitar-la, llàstima de la llunyania des de casa.
Mapa - Perfil - Fotografies

dissabte, 4 d’abril de 2009

Artista: Amaral, canço: En el río.

Letras de Canciones / Lyrics of: Amaral
Album: Pájaros en la cabeza
Título / Title: En el río

Anoche soñé que mi padre estaba vivo
y pescabamos juntos en el río
como aquella vez a mediados de verano
que de niños nos bañamos en el río
el que fue testigo generación tras generación
no verá a mis hijos en el río
las libelulas volaron al exilio en el río
de su cauce ha quedado solo un hilo
y ese hilo grita ASESINOS

Anoche soñé que nadando río abajo
yo llegaba hasta el mar
te vi pasar sonriendo en una orilla
te llamaba pero no me oías
el que fue testigo generación tras generación
que se fue contigo en el río
las libelulas volaron al exilio en el río
de su cauce solo ha quedado un hilo
y ese hilo grita ASESINOS

Cuando el sol se hunde y cede el cielo al crepúsculo
el atardecer cede el río a las luciernagas
miles de brillantes rojos lo observan todo
y ahora estás tan sólo, ¿dónde han ido?
te han dejado abandonado y malherido
no quiero mirar, me averguenzo de lo que han hecho contigo
en el río
las libelulas volaron al exilio
hoy el río grita ASESINOS, ASESINOS



0000000000000000000

divendres, 3 d’abril de 2009

Letras de Canciones / Lyrics of: Fito & Fitipaldis
Album: Por La Boca Vive El Pez
Título / Title: Abrazado a la tristeza

He salido a la calle abrazado a la tristeza:
vi lo que no mira nadie y me dio vergüenza y pena

Los llantos desconsolados que estrangulan las gargantas;
los ancianos encorvados: parece que la tierra les llama

La justicia está arrestada por orden de la avaricia;
el dinero que te salva es el mismo que te asesina

No me des más esperanzas: sé que todo son mentiras;
sacos llenos de agujeros para guardar alegrías

Me da pena que se admire el valor en la batalla;
menos mal que con los rifles no se matan las palabras
menos mal que con los rifles no se matan las palabras



00000000000000000

dijous, 2 d’abril de 2009

Artista: Amaral, canço: Revolución

Lyrics of: Amaral
Album: Pájaros en la cabeza
Título / Title: Revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de los años que tuvimos que callar
por los libros prohibidos y las entradas secretas
Por todos los que un día se atrevieron a gritar
que la Tierra era redonda y que había algo mas
que dragones y abismos donde acababan los mapas
Por las noches de vacío cuando te ibas a dormir
esperando que la suerte vuelva a sonreir
con los ojos abiertos esperando un milagro

Siento qu llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución

Somos demasiados y no podrán pasar
por encima de la vida que queremos heredar
donde no tenga miedo de decir lo que pienso
por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y al fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
Somos una luz cegadora
fuerte, mas brilante que el sol
(Revolución, este es el día de la revolución)

Por todas las canciones que empiezan a nacer
para no ser escuchadas y ala fin lo van a ser
cantadas con rabia por los que siempre callaron

Siento que llegó nuestra hora
esta es nuestra revolución
porque siento que este es el momento
de olvidar lo que nos separó y pensar en lo que nos une
(Revolución, este es el día de la revolución)
Esta es nuestra revolución
[REVOLUCIÓN]



0000000000000000000

dimecres, 1 d’abril de 2009

Frase sobre la vida (2)

Una de les moltes que es troben a "inet"
...... i al final tot es reduïx a una cosa. No pots escapar del vent, afrontes la situació, orientes les veles i segueixes endavant.
Es per tenir-ho present