Barranc de la Pasquala i Mas d'en Llort

Pintures rupestres del Mas d'en Llort i Font al camí de les Aigües

Havia quedat amb els ex-companys de feina que el diumenge els portaria a veure les pintures rupestres del Mas d'en Llort, encara que jo no l'he vist mai, i on em crec que hi son, per que hi ha una tanca metàl·lica, no hi vist cap pintura mai de les vegades que hi estat, a més vull mirar com està el senderó que des d'uns metres abans de la Font de la Teula (Mas de la Pasquala) puja als plans, per què que es una mica mes curt que el camí puja passant a toca la font i després la mina d'aigua, crec que anirem bastant just de temps i seria bo estalviar el que es pugui.
Per tot això vaig fins a Montblanc, deixo el cotxe davant de la residencia d'avis i surto a un quart i mig de deu.
Ara el primer tros de camí ja no es de terra, per què es la punta d'una nova urbanització.
Després de creuar el barranc de la Pasquala, jo prefereixo seguir la pista, i desprès del tomb a l'esquerra, deixar-la i agafar amunt, tot passant prop d'una barraca de pedra seca.
Quan arribo a l'altura del Mas de la Pasquala, i m'apropo a la font, em trobo un parell de persones que estan arreglant la font i el seu entorn, posant pedra per evitar el fangar que sempre es forma, i netejant l'entrada al mas. També em comenten que mes amunt han fet una caseta d'obra per clorar l'aigua que va a la font (??).
Vaig una mica enrere i pujo pel senderó, esta bastant net, però hi ha unes rampes bastant fortes i continuades, s'arriba a una pista-tallafocs, es passa per una caseta forestal i ràpidament a la bassa de dalt els plans.
Sense demora segueixo, el camí primer pla, després amb dos sifonades, l'ultima bastant forta i ja arribo a la segona bassa, i ja estic situat dalt del Mas d'en Llort. Baixo fins el Mas, segueixo la pista i aviat la deixo per un camí a l'esquerra que ja el conec, que després va fins a la pista a l'altura del Mas d'en Soler. Als 50 metres trobo un senderó que puja fort, i que l'altre vegada no em vaig fixar, l'agafo i de seguida trobo una tanca, amb una porta, no hi ha el cadenat, entro hi allí estan les pintures.
Després de contemplar-les segueixo el senderó, es bastant pla o en baixada suau, es passa la Font de la Castanyola i de seguida baixa molt fort, fins a la pista.
Ja pista avall, però encara ens falta mes de cinc kilòmetres i mig.
Passo una font arranjada, no hi ha nom, i després la Font de la Solana, en aquesta no raja aigua. Arribo a la pista de la Pasquala, on hi ha un altre bassa antiincendis, i vaig a buscar el senderó que estalvia els retombs de la pista, aquest bosquet està cremat i dona pena.
Arribo a la pista de pujada, quasi a l'altura del barranc de la Pasquala, i ja cap el cotxe, on arribo a un quart i mig de tres de la tarda, després de 13,400 kms.
Una matinal profitosa, hi lligat be l'excursió, el camí es maco, hi trobat les pintures, i ja he decidit la ruta exacta per on anar.

Mapa - Perfil - Fotografies