"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 31 d’agost de 2014

Homenatge al mestre de la rumba catalana. En PERET


Tres gravacions, la primera El Muerto Vivo (con Marina de Ojos de Brujo), de l'any 2009



altre al Concert contra la Sida, 8 de juny del 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona:



l'última al Concert per la Llibertat, adapta la cançó dels Jocs Olimpics del 1992 "Gitana hechicera" per Catalunya és poderosa. El 29 de juny de 2013.



ooooooooooooooooooo


dijous, 14 d’agost de 2014

El deute públic de les espanyes supera el bilió d'euros



El deute està a 1.007.319 milions, o sigui el 98,4% del PIB, i la previsió del nefast govern es que arribi aquest any al 99,5%. Des del 2008, coincidint amb l'inici de la crisis, el deute no ha deixat de créixer i ha passat dels 436.984 milions de euros (el 40% del PIB) a superar el bilió al mes de juny, apropant-se al 100% de la riquesa nacional. I encara tenien els bemols de dir que el rescat bancari no costaria un euro al contribuent i ens costarà més de 100 mil milions. Però si sumem els 400 mil del 2008 als 100 del rescat, resulta que des del 2008 els governs han dilapidat 500 mil milions. No costa gaire mirar per on.
Es una cosa que a la majoria dels habitants de les espanyes sembla no preocupar, però perquè ens fem una idea, es com si cada habitant (cada habitant, no cada família) degués 21.400 euros. Això es impossible que l'estat espanyol ho pugui pagar sense esprémer molt més a la ciutadania, encara que ells continuen amb les seves prerrogatives i sembla no donar-li importància. Això es incompetència, mesquinesa o les dues juntes. A més, no veig enlloc que cap força política tradicional digui res al respecte.

Però tan en fa, a veure si comença aviat la temporada de futbol.

Mira per on, jo em pensava que era dels espanyols i per això s'havia d'administrar bé. Que ingenu que soc.
000000000000000000000







dimecres, 13 d’agost de 2014

Corrupció a Catalunya


A tots els que diuen que ja sabien el que feia en Pujol, incloent "manos sucias" (ull, perdò, "manos limpias"), no els podria cridar el jutge per interrogar-los i si es necessari imputar-los per encobridors?. Es molt fàcil dir ara que cotxes de la Generalitat anaven a Suïssa a portar diners. Si era veritat que ho demostrin i es podrà imputar als responsables, i esbrinar perquè ells no ho van denunciar abans, i si ho van fer, qui van ser els responsables judicials que ho van ignorar, per també imputar-los.
Per un altre costat, jo trobo força positiu que la justícia entre de ple en la possible, i no tan possible, corrupció dels polítics catalans, a veure si aconseguim que quan tinguem la INDEPENDÈNCIA haguéssim fet neteja d'aquests indesitjables del nostre país.


Foto de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Primavera_Valenciana

00000000000000000000000000000

dimarts, 12 d’agost de 2014

La tragèdia dels comuns


No se massa si la traducció del castellà es del tot correcta, però crec s'entén perfectament:

"La tragèdia dels comuns (en anglès Tragedy of the commons) és un dilema descrit per Garrett Hardin en 1968, i publicat en la revista Science. Descriu una situació en la qual diversos individus, motivats solament per l'interès personal i actuant independent però racionalment, acaben per destruir un recurs compartit limitat (el comú) encara que a cap d'ells, ja sigui com a individus o en conjunt, els convingui que tal destrucció succeeixi".

Segons Barry Schwartz:
"Com escapar del dilema en el qual molts individus actuant racionalment en el seu propi interès poden en última instància destruir un recurs compartit i limitat, fins i tot quan és evident que això no beneficia a ningú a llarg termini? [...] Ens enfrontem ara a la tragèdia dels comuns globals. Hi ha una Terra, una atmosfera, una font d'aigua i sis mil milions de persones compartint-les. Deficientment. Els rics estan sobre-consumint i els pobres esperen impacients a unir-se'ls."

Crec que sense l'aclariment d'en Barry Schwart, ja s'entenia prou bé. Es el que està passant actualment en aquesta societat que vivim i que al final acabarà amb tots els recursos.




00000000000000000000



dilluns, 4 d’agost de 2014