"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 31 de maig de 2015

8a. Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà


Placa al Tossal dels Tres Reis
Roca Blanca



Avui he tornat a anar a la Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà. Es la vuitena edició i jo, amb aquesta, serà la cinquena que hi vaig. Avui he estat acompanyat del Jordi, que com sempre es una esplèndida companyia, sense menysprear als altres amb qui últimament estic sortint.
Ens presentem abans de les 8 del matí, som el segon cotxe aparcat al lloc destinat per això, segurament l'altre es d'algú de la organització. Agafem les credencials necessàries pels menjars i la samarreta, ens anem a prendre uns cafès i sortim quan passa mig quart de les nou del matí. La sortida està prevista a les nou, i sempre fan un petit parlament abans de sortir, referint-se a que es una marxa reidinvicativa contra un assumpte immobiliari de grans característiques que van intentar a la Tinença, i després els típics consells, que encara que no estan de més, la gent que surt a la muntanya ja ho hauria de tenir assumit, encara que a la realitat no es així.
Al sortir parlem amb un element de l'organització per dir-lis que nosaltres sortim i que segurament serem dels últims en arribar, i tirem amunt. La pujada fins a quasi tocar el Cantaperdius, es de les que es fan notar, quan son només sortir i si no estàs en forma. Després planeja i baixa fins el Coll de Tombadors. Aquí ja em començo a trobar una mica en forma.
Fins a deixar la pista per agafar el ramal que puja al Tossal, anem a vegades per terreny solà i a vegades per boscà, per pujar ja per terreny completament solà. Des del coll de Tombadors, vaig pensant que no acabo de reconèixer el recorregut, he estat varies vegades per aquests indrets, però al final m'adono que aquest tros de pista no l'he fet mai, ja que o ho he fet pel sender barrancós des del Pinar Pla o des de la banda de Sant Miquel o del Mas de Morera. En la pujada al Tossal ens passen els primers participants, quatre dones, que per la velocitat que hi van estic segur que també han sortit abans d'hora.
Al Tossal ens donen la bossa amb l'esmorzar, un entrepà de gall dindi, una poma i una botella d'aigua, que ha de servir per anar-la omplint als següents avituallaments. Uns metres més avall del tossal parem a esmorzar, de cara al sol, i no per recordar infaustos temps. Mentre hi estem, ja comencen a passar-nos marxadors, que no es parem a menjar, uns corrents i altres caminant ràpid.
La baixada, la fem pel tallafocs, crec que es millor que el camí que jo coneixia, potser una mica més llarg, però no massa. El nostre es solà i l'altre baixa molt “barranconat”.
Passem pel costat del Mas del Ric de Fredes que ja comença a estar a les últimes, fet que ja passa amb els corrals. Al Pinar Pla, ens desviem cap el GR que va a Fredes. A la desviació hi ha un avituallament d'aigua. Primer puja, per després baixar amb trossos molt atorrentats, que fa que ja comencin a grinyolar els meus genolls i els bessons, que em demostra la manca de preparació que tinc.
A la Roca Blanca, ens desviem, deixant el camí cap a Fredes. No cal dir que ha sigut un constant de
marxadors que ens han estat passant, sense aglomeracions però una mica continuat. Aquí primer baixem, a estones fort, amb tres arbres en mig del camí, que ens va fer alguns “numerets”. Aquí ens “ataquen” per darrere un grupet de dones, xerraires, que no paren de riure, i que elles comenten que som con “urraques”. El bon humor que no falti. Al començar la pujada ens passen. Les diferents pujades fins que hem de baixar directes al refugi, se'm fan bastant pesades, incloent una rampa bastant dolorosa a l'engonal, que fa que hagi de parar en mig d'una de les pujades. Abans hem passat una bassa de ciment, molt nova, amb l'espectacle de veure saltar les granotes, des de les vores fins a l'aigua, a més d'un altre avituallament d'aigua.
Abans de la baixada definitiva cap el refugi ens acostem a un mirador, que a la realitat no es dels millors dels que hi estat. Al refugi ens donen el dinar, un bon entrepà de pernil, suc a triar entre dos (jo de pinya), poma o taronja (jo taronja). Jo no menjo l'entrepà, si la taronja i em bec el suc, aprofitant per descansar.
Una vegada descansat seguim marxa, ara ens toca remuntar fins el coll de Manado, una pujada no massa forta ni massa llarga (100 metres de desnivell en un quilòmetre), encara que té algun repetjó dels que es fa sentir. I després la baixada cap el Pinar Pla. Continua l'avançament de marxadors que van més ràpids i en millors condicions. Al Pinar Pla m'adono que el que m'havia semblat al mirador, estava passant, el cel s'està encapotant encara que no sembla que hagi de passar a majors. Aquí tenim un altre avituallament d'aigua.
Ara ve el repetir baixada des d'aquí fins a la Roca Blanca. Aquest tros, ara, em sembla més curt, segurament perquè abans pensava massa on devia estar la cruïlla. Baixant ens comencen a caure gotes, parlem de si encara ens mullarem. La quantitat de marxadors que ens avancem va disminuint, segurament perquè ja anem molt endarrerits. A la Roca Blanca, ens desviem fins a tocar la paret, on parem a menjar una mica, jo em menjo l'entrapà de dinar i una poma. El company una mica de pica-pica que porta. Mentre estem aquí separats, veiem que ja passa poca gent.
Seguim i el camí que ens queda fins a Fredes, amb algunes petites pujades, es molt més maco i fàcil que el tros que hi ha fins a la Roca Blanca. Ens comença a ploure, pel que ens hem de posar uns plàstics per evitar mals majors. Però quan para, ens l'hem de treure per la calor. Hi ha un tros que el camí passa entre marges i amb molt de resta de l'empedrat, es fantàstic, mancaria una mica més de sol per ser perfecte. Ja només ens han passat 6 persones, tres grups de 2.
Arribem a Fredes després de fer més de disset quilòmetres i manquen cinc minuts per les quatre de la tarda. Fitxem l'arribada, ens donen la samarreta, un pastisset i si haguéssim volgut, una peça de fruita. Ens comenten que només queden quatre darrere nostre. Del company no tenen la mida de samarreta que es va apuntar a la inscripció, fet que encara que no es queixem, jo ho trobo molt malament, tal i com em va passar en una marxa anterior. Si et fan dir quina mida es per alguna cosa, al menys per respectar-la. Ens anem a fer uns cafès i ja marxem cap a casa. Mentre condueixo i abans de la general, em truquen de l'organització si ja havia arribat i havia fixat, ja que no ho tenien clar, per un descuit, els dic que si (sort del mans lliure) i ens fa pensar que dels quatre que mancaven devíem ser jo i només tres. Un dia molt bo de muntanya, amb dos trossos que no havia fer mai, la baixada del tossal pel tallafocs, i el camí entre la Roca Blanca i el Mas de Peraire, encara que aquest no el toquem però passem a prop. Per la meva part ha quedat demostrat que continuo sense estar en la meva millor forma, ja que m'he cansat molt i he tingut algunes rampes a les cames, però això no ha d'evitar que continuï sortint.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.










00000000000000000000000

Vídeo pendent

000000000000000000000000000





dijous, 28 de maig de 2015

Breus comentaris sobre les eleccions


Primer i donant una petita ullada als resultats de les ultimes eleccions, amb l'àmbit de totes les comunitats autònomes, hi ha un xifres que son perquè s'ho facin mirar els votants:

Global en totes les autonomies:
Més de 6 milions de votants han votat a un partit que el jutjaran per corrupte. El jutge els demana una fiança d'1 milió dos-cents mil euros. Al partit, com es normal els no tresorers actuals ni anteriors surten xiulant.
Andalusia:
Més d'1 milió tres-centes mil votants ho han fet a un partit que molt parlar de la no corrupció, però té la majoria de càrrecs anteriors, imputats, i no els foten fora ni del partit ni de les institucions.
Més d'1 milió cent-mil de votants a un altre partit, pertanyen als 6 milions d'abans.
Catalunya:
Més de 668 mil votants ho han fet a una coalició, on un partit té la seu social embargada pel jutjat i l'altre ja va ser declarada corrupte i va haver de tornar uns diners que havien robat, i els líders ni es van immutar.

Aquests números semblen una innocentada, però son realitat.

Amb això vull demostrar que si els mesquins i miserables de bastants polítics ens roben (els altres deuen mirar per un altre lloc) es perquè el poble vol. Es igual que si jo vaig normalment a comprar a un comerç i cada vegada que vaig em cobra de més, si jo continuo anant, el resultat es que el comerç es un lladre però jo soc un estúpid. 
I no val les declaracions de molts corruptes que si tornen a sortir elegits, s'escuden amb que el poble els vol, SENYORS HIPÒCRITES (Uf perdó per dir-vos senyors) CONTINUEU SENT LLADRES i haveu d'anar a la presó.

Entrant a les de Reus, només dir que jo m'he alegro que tots aquests partits que a cada elecció surten nous i es fan per rebequeria i atac de banyes, no tinguin cap regidor. L'excepció va ser a les últimes, on va sortir un, amb dos regidors. Per cert aquest partit es devien pensar que aquest any arrasarien i com s'han quedat igual estan molt tristos.
Com anècdota dir que si els vots de MR-AO-E haguessin anat a la CUP, aquesta formació s'hauria quedat amb els mateixos regidors. Si els de la Llista Unitària haguessin anat a Esquerra,  aquests haurien tingut un regidor més. I per finalitzar, si els de De Nou Reus  i Ara Reus haguessin anat a CiU aquest hauria tingut un regidor més, però Ara Reus ara té 2, o sigui en el còmput haurien perdut 1. Ara em fixo que el Cervera, segons ell, no li fa el llit al Pellicer, o sigui aquests últims càlculs no compten.

Com a conclusió només em queda un apunt, que el que roba es un delinqüent, el que no ho fa però ho sap es un encobridor, i el que es deixa es estúpid.

El que em sap greu es que el Independentisme va de baixa. HA HA HA. Calculen que han votat a partits que advoquen per la INDEPENDÈNCIA, uns 300.000 més que a les europees. Jo no ho puc comptar ja que tot l'entramat de "partidets" no sé on es posicionen.


I quanta raó tenen aquests Verds Valencians


=========================




dimecres, 27 de maig de 2015

Vaga de subcontractats


Jo vull contribuir a la difusió d'aquest abús per una de les companyies que es diuen punteres, però que ho fan trepitjant als treballadors. Aquí porta aquest model de societat en que vivim.

Aquesta és també la nostra vaga
Els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades de Movistar estan en vaga indefinida a tot l’Estat des de fa dies. Son els treballadors/es que sovint veiem a dalt d'escales al carrer arreglant un cable de telèfon, els que ens venen a casa a instal·lar una línia. En definitiva, són treballadors/es que la privatització de Telefònica els 1990's va abocar a ser subrogats a altres empreses, amb condicions laborals escandaloses.
Actualment els i les treballadores d'aquestes empreses pateixen una explotació salvatge, amb jornades laborals que poden arribar a 12 hores diàries i treballant caps de setmana. A més, en molts casos treballen per feina feta. És a dir, si no acaben la feina, no cobren. Jornades laborals molt llargues i treball a preu fet són un còctel explosiu: provoquen molts accidents laborals, de vegades amb la mort del treballador/a.
L'estratègia de Telefònica-Movistar repartir els serveis en milers de petites genera prejudicis als/les treballadores però també als/les usuàries. Als primers els destrossa les condicions laborals i els enfonsa els salaris, amb sous que no arriben als 900 € per jornades de més de 10 h. Als segons ens obliga a passar per infinits d'intermediaris abans de poder resoldre una incidència.
El proper increment en 5 € al mes en cada línia fixa (60€ l'any) no servirà per a millorar el servei, ja que Telefònica-Movistar segueix apostant per retallar plantilla, externalitzar serveis i explotar els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades.
La seva vaga és una vaga necessària i justa. Justa perquè busca acabar amb l'explotació i la degradació de les condicions de vida dels treballadors/es. I també combatre una pràctica laboral que moltes empreses grans estan promovent. I és necessària perquè si evitem que la totpoderosa Movistar se surti amb la seva, establim un precedent que serveixi d'advertència a altres empreses que obliguen a treballadors/es a fer-se falsos autònoms o contracten a petites empreses per fer activitats pròpies de la matriu.

Ni als treballadors/es ni als usuaris/es
Cap abús més de Telefònica-Movistar!!





dimecres, 20 de maig de 2015

Cartell electoral de la CUP Reus


Mira per on, no ho sabia encara que feia temps que havia donat permís per que em fessin una fotografia.


000000000000000000000000000



dimarts, 19 de maig de 2015

La malaltia de l'home invisible


No acostumo a copiar de forma íntegra el text de cap pàgina web, però la veritat es que aquest l'he trobat molt encertat en aquests temps "negres" que vivim. Es un text del blog "Calculo de Hipoteca", i copiat de la seva pàgina "La enfermedad del hombre invisible".

"De vegades llegeixes als lectors, o els escoltes en les terrasses, i llavors comprens per què se separen amb tanta freqüència tanta energia les realitats de les percepcions.
Sempre van dir que la "mico vestida de seda es quedava símia", però ara resulta que no, que la ruïna vestida de seda es converteix en brots verds, llum al final del túnel o qualsevol altra bajanada que se li ocorri al que genera els eslògans.
Deien per aquí mateix que hi haurà recuperació o no, que seguirem amb la crisi o no, però que el que sí estava clar era que si surts a fer una passejada veus les terrasses plenes, i si vas al supermercat està ple de gent comprant, i si vas a una Gran Superfície de vegades no pots ni aparcar.
I quan ho llegeixes et preguntes primer, si moltes vegades t'hauràs passat de pessimista en els escrits i després recordes tots aquells vídeos que et vas empassar per escriure les novel·les sobre la guerra Mundial. I sabeu què passa? Que en el 45, en el Berlín ple d'enderrocs, també estaven les tendes plenes i hi havia un munt de gent caminant pels carrers.
I en el 18, després de molts milions de morts, també estaven a vessar els cafès i els cabarets de París. Els set milions de joves que ja no estaven allí no els veia ningú, i els trobaven a faltar les seves mares i les seves núvies, però els altres deien també: quina barbaritat!quanta gent hi ha!
Perquè afortunadament veiem als vius, que són els que omplen les tendes i els cafès. Perquè afortunadament no ens porten a casa dels quals han d'estirar com gominoles a l'estiu el que queda del subsidi, l'ajuda de l'avi o els escassos estalvis de temps millors.
Veiem ara als quals estan en les tendes, els que ocupen els aparcaments i els que estan en les terrasses perquè els altres, els que han deixat de fumar per causa de força major, els que ja no poden anar a les tendes, ni poden entrar als bars, ni als que no li queden més entreteniment que la tele i un passeig de quan en quan, aquests s'han convertit en invisibles, aquests ja no importen a ningú, ni existeixen en cap costat.
Els bars als quals anaven, van tancar. Van tancar les carnisseries i les peixateries que els assortien. Van tancar fins a les sucursals on tenien els estalvis o la hipoteca, i darrere, d'un en un, van anar tancant ells les finestres.
Perquè avui, ser pobre és com estar mort.
Els pobres ja, ni destorben."

Als que haveu llegit el text de dalt aconsello llegir els comentaris de peu d'aquella pàgina i sobre tot de quan parla dels "transparents". Son opinions que la gent que no hi som en cap d'aquests grups hauríem de pensar una mica, tot comptant que ara no hi som i no es sap si demà hi serem. 
Només una cosa que no estic massa d'acord, es allò que diu que son invisibles, ara ja parlo dels sense sostre, ja que tenint tota la raó de que ho son per les altres persones, no son per molts dels nostres cruels e inhumans governants, que en comptes de preocupar-se d'ells, es preocupen de treure'ls del carrer per que no molestin, als turistes, per exemple.
Malament anem quan els sense sostre, els invisibles i els transparents son uns grups cada vegada més considerats com a sobrers. Només cal pensar en les campanyes de Hitler (l'amic del nostre dictador) que intentava convèncer a la població que aquells grups s'havien d'eliminar ja que no eren productius i només portaven despeses i problemes. I si partim de la base que molts dels actuals governants son descendents directes de l'elit del dictador, malament anem.
I quantes desgràcies humanes es podrien haver estalviat amb els diners que s'han malgastat en inutilitats aparatoses, en robatoris per part dels polítics i sequaços, en pagar grans sous inútils ...



000000000000000000000000


dilluns, 18 de maig de 2015

Dita pels que creuen en el destí i pels que no


Cada experiència que has tingut, cada error aparent o atzucac, ha anat fent una línia recta que t'ha portat a ser qui estaves destinat ser, o simplement t'ha portat a qui ets .

Fotografia del blog de Filoiesvic

00000000000000000000000000

diumenge, 17 de maig de 2015

Visita turística al Castell i la Col·legiata de Santa Maria de Mur


Castell de Mur
Col·legiata de Santa Maria de Mur



Avui hem anat a fer una visita turística, guiada, al Castell de Mur i a la Col·legiata de Santa Maria. Les dos estan al mateix altiplà, i pel que sembla en els segles X i XI estaven rodejades per una muralla. Per arribar-hi s'ha de passar per Guàrdia de Noguera (o de Tremp).
Feia més d'un mes que m'havia posat en contacte per confirmar els horaris de les visites guiades i el preu per persona, pel que avui ens hem presentat amb temps suficient per estar al lloc, per la visita de dos quarts de dotze. La mateixa persona que cobra el tiquet, una vegada hem passat tots per caixa, tanca el despatx i cap el castell a fer el guiatge. Primer al peu del castell ens fa una explicació de l'historia del castell, dels seus personatges, Arnau Mir de Tost i la seva esposa Valença, i del temps convulsos que es vivien en aquelles èpoques, amb guerres entre cristians i musulmans, i entre cristians dels diferents regnes i contats d'aquelles contrades.
Una vegada assabentats de les moltes particularitats del castell, una d'elles era que no va ser mai conquerit, entrem a dins, i explicant-nos com es distribuïa l'espai, del número aproximat d'habitants i com devia ser la vida a dins, amb tots els seus detalls. Les pedres de fora estan restaurats, igual com al torre i la teulada del que era la residencia del castell. La resta, per dins, està netejat però no reconstruït. Es pot aprecia els forats on anaven les bigues dels pisos, els forats de les latrines, on hi havia l'aljub, etc.
Una vegada finalitzada l'explicació pugem al pas de ronda i a dalt de tot de la torre. Retornem a l'entrada on la guia ens està esperant per portar-nos a visitar la col·legiata, que era una canongia. Jo no acabo de diferenciar les diferents categories de Col·legiates, Canongies, Monestirs i Convents.
Està en part rehabilitada, però no en massa bon estat. Es veu que encara estan excavant. En mig hi ha la tomba de l'Arnau, l'esposa no saben on està enterrada. El retaule de l'altar principal es una copia molt ben feta, l'original està en un museu de Boston, encara que la part de baix ha desaparegut, rosegada pels rosegadors i per les inclemències del temps, que en part afecten a l'interior. Hi havia dos capelles amb retaules, que estan a les últimes, quasi no queda res. Les altres capelles estan per rehabilitar per sense retaules ni ornamentacions. Sobre el saqueig sistemàtic del romànic català hi ha prou informació perquè jo m'estengui aquí, més quan jo no soc un entès.
Una vegada finalitzat, la intenció era dinar i anar a visitar uns llogarets de l'entorn, però resulta que el restaurant més a prop o es a Tremp o a l'Hotel Terradets, on hi ha un bufet per 16,50 € els cap de setmana. Aquí es on dinem i ja no tenim humor de retrocedir fins a Guàrdia de Noguera per visitar els llocs que teníem previstos. Si que en comptes de passar Camarasa, de camí cap a casa, ho fem per Àger, una mica més llarg, però amb carretera més fàcil per a mi.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000




dissabte, 16 de maig de 2015

En memòria de B.B.King



Riley B. King, més conegut com a B.B. King, era un famós guitarrista de blues i compositor estatunitenc,
´He triat desprès de fer una recerca entre la gran discografia d'aquest monstre, una de les que li van fer famós: 


i un altri que m'ha semblat apropiada. Ja que es una cançó dedicada a les seves guitarres, a les que anomenava "Lucille"


Sempre ens acompanyarà les teves cançons. Fins sempre

00000000000000000000000




divendres, 15 de maig de 2015

Les espanyes la número 172 del mon, tenint em compte l'atur


Encara que la relació no es del tot fiable, ja que hi ha alguns paisos que la taxa es estimativa, i no en tots, les dades corresponen al mateix any, en aquesta publicació de la C.I.A. (Central Intelligence Agency), The World Factbook, hi figura les espanyes com el país 172 de 204.  
Menys mal que a partir del setembre començarem un període de transició per marxar de les espanyes. Al menys això espero i confio.

Imatge de la web: https://sabotijo.wordpress.com/

00000000000000000000000000


dijous, 14 de maig de 2015

Eleccions al Ajuntament de Reus


Avui he rebut mitjançant Correus, les paperetes per votar el dia 24. Aquests son els onze partits que es presenten a Reus i les meves opinions. Els he posat per ordre que estaven quan he obert el sobre:

CiU: Partit que actualment governa en solitari a Reus. A més d'haver estat en tots els consells d'administració de les empreses municipals, cobrant dietes per assistir-hi com representats de l'ajuntament en dits consells, van permetre tot el desgavell municipal, encara que estaven a l'oposició, quan es tractava de cobrar no es negaven a res.
Esquerra Republicana: Estava al “tripartit” que van provocar el desgavell que he explicat al parlar de CiU, a més de ser responsable de l'endeutament, junt als altres partits en coalició.
AraReus: Con es pot confiar en un partit creat per un “atac de banyes” del seu líder. Es el que penso i estic convençut.
De nou Reus: Si es tracta d'un partit d'esquerres crec que no es la solució ideal, ja que havent un partit d'esquerres una mica consolidat, es fragmentar el vot, donant avantatge als partits clàssics. Crec que es allò de millor cap de ratolí que cua de lleó. O potser es afany de personalisme. Cada any surt algun partit, com crec que es aquest, i es difumina totalment després d'esgarrapar vots dels altres, però que no serveixen per a res. El temps ho dirà.
PP: No vull fer cap comentari, ja que només veiem les segles ja em venen molts mals pensaments i he de ser positiu.
CUP: Només he de dir que amb un sol regidor i junt a una revista vilipendiada pels mitjans, han portat a tota la sanitat catalana al jutjat, ha aixecat la llebre en les empreses municipals de Reus, tot tenint en compte les traves que ha tingut de l'ajuntament i de l'alcalde.
PSC-CP: Votar als que van portar el desgavell i l'endeutament a Reus?, no per favor. Mercès a ells junt amb ERC i ICV-Verds (o com es deien) estem com estem.
PxC: Un partit xenòfob, mai,
Movem Reus: Com a idea no pot estar malament, però penso igual que amb “De nou Reus”, encara que aquells semblen més similars a els que van intentar fa uns anys un constructor i després un advocat i es van anar a norris, i aquest de Movem Reus sembla que surten més del carrer, amb el bon sentit, però per això ja està el CUP. I si el que els diferencia es la part catalanista, doncs no m'interessen. No crec que sigui coherent fragmentar els vots que poden anar als partits de base.
C'S: La marca blanca del PP. Que canviï per que res canviï.
Llista Unitària: Un altre fragmentació del que diríem les esquerres. Donar avantatge a les dretes. I em penso que també es va formar quan al líder el van desautoritzar a Esquerra Republicana, o sigui un altre atac de banyes.

A vegades crear un partit per un “atac de banyes” pot ser positiu, però no crec que pels dos que he anomenat sigui així.
Ja sé que aquí queda de manifest el que serà el meu vot, però tant em fot, ja que sincerament, crec que son els que s'ho mereixen actualment. Estem parlant de l'ajuntament .... i per què no per Catalunya?.
Partint de dos màximes: “El temps posa a tothom al seu lloc” i “Cada país (comarca, ajuntament ...) té el govern que es mereix”, esperarem esdeveniments.



00000000000000000000000000


dimecres, 13 de maig de 2015

A les espanyes tot millora


"Espanya ha caigut fins al lloc 41 al "Índex de Capital Humà" realitzat pel "World Economic Forum". Aquest índex calcula el talent, l'educació i la inclusió laboral de la població de cada país. Amb aquesta reculada, Espanya es col·loca per sota de països com Romania o Kazakhstan, que habitualment es trobaven molt lluny en el rànquing. En l'anterior índex Espanya va ocupar el lloc 29, la qual cosa suposa una caiguda de 12 posicions.
En una escala de 0 a 100 Espanya ha tret 73,3 punts. El país que ocupa el primer lloc en la llista és Finlàndia amb una puntuació de 85.78 punts, el segon lloc és per a Noruega i el tercer per a Suïssa. Alemanya ocupa el lloc 22, França el 14 i EUA el 17. En els últims llocs del rànquing general els ocupen Iemen, Txad i Mauritània".

Però que no ens càpiga cap dubte, que el Iemen, el Txad i Mauritània es preparin que anem directes a treure'ls del podi, per sota, per guanyar-lo nosaltres. Espero que en aquest nosaltres no estem els Catalans, i que haguem pogut fotre el camp.


000000000000000000000000000


dissabte, 9 de maig de 2015

Prat de Comte i Serra dels Corrals amb els Caminants


Prat de Comte. Foto del 30 d'abril

Avui ens hem ajuntat 10 companys del grup dels Caminants per fer el tomb que jo havia preparat el 30 d'abril. Aquell dia vaig anar a veure com estaven els camins, ja que hi havia dos trossos que no l'havia fet mai, encara que tot el tomb el vaig fer a l'inrevés. Ens hem trobat a l'aparcament de l'altre costat de la carretera i em sortit quan manquen cinc minuts de les nou del matí, tot seguit carretera endavant. La descripció del recorregut ja està força explicada en les meves ressenyes anteriors, pel que aquí no ho faré.
Com sempre que es troba un grup que treballa o ha treballat a la mateixa empresa, es parla massa de la feina que es fa i/o s'ha fet. Encara que es pot trobar normal, jo no ho veig així i ho trobo pesat. Al passar per la serie de corrals i masos enrunats, em torna a venir al cap que es una verdadera llàstima com es destrueix patrimoni, encara que particular, i que en aquests temps de crisis ben be es podia aprofitar. Com que el motiu d'aquest escrit no es polític ni econòmic, deixaré aquestes divagacions que he tingut caminat i torno a tenir ara. També es una llàstima que encara que em preocupo d'explicar a la gent els noms i particularitats d'on passem i conec, no a tothom l'interessa. Quan dic es una llàstima no estic fent cap reprovació ja que no tothom va a la muntanya amb els mateixos motius.
A poc de deixar la pista, i a l'alçada del Corral del Pastoret hi han alguns que em pregunten per esmorzar, fet que tornarà a succeir quan deixem la cruïlla abans del Coll d'en Corderada, però com jo tinc previst esmorzar al coll, no els deixo parar fins allí. Una vegada al coll, per sort, la gent ho troba molt correcte. Després d'esmorzar, el cafè de la Dolors i les “gotetes” del Josep Maria ens posem novament en marxa.
Arribem al punt on hi ha el possible enllaç per escurçar-la, a dos quarts de dotze, pel que decideixo continuar sense retallar-la. Ara ve la baixada fins el GR., seguir-lo i arribar al Mas de Passamonte (gran masia enrunada) on faig parar al personal per que contemplin el que era un gran mas en aquestes contrades i puguin apreciar les escales per on es baixava a la seva entrada, que quasi no s'aprecia.
A la nova cruïlla torno a mirar el rellotge, son dos quarts d'una, i crec que es pot fer tot el tomb, pel que estiro la gent amunt. Aquesta pujada fins a l'enllaç de dalt, es un dels trossos que a mi m'agrada més. Ens desviem per visitar la font de Vinya, seca però humida, i la veritat es que no sé el perquè.
Dalt, on hi ha el cartell de la Mola, hi ha alguns que arriben molt tocats, sort que amb la miranda i el descans es sobreposen.
Ja només queda la baixada, bastant molesta pels meus genolls, i on la majoria dels caminants s'allarguen, quedant tres ressaguers. Jo arribo l'últim als cotxes, son tres quarts menys cinc de dues i hem fet uns dotze quilòmetres i mig, amb un dia calorós encara que per sort hem tingut més trossos d'ombra que trossos oberts, sobre-tot quan han anat arribant les hores fortes.
Una vegada finalitzada ens hem entaulat a Ca l'Àngels (bona relació qualitat-preu, al meu gust), on amb un bon dinar acompanyat de moltes rialles, com sempre, hem finalitzat la sortida.

Avui no he fet cap fotografia ja que anar fent de guia i parar a fer fotografies, crec que es incompatible.
Pel track, fotografies i perfil, es pot anar a la meva sortida del dia 30 d'abril, però feta a l'inrevés. Enllaç aquí.


0000000000000000000000


dilluns, 4 de maig de 2015

Desmuntant a Ciutadans (o Ciudadanos)


Val la pena veure aquest vídeo per saber una mica que son


ooooooooooooooooooooooo



diumenge, 3 de maig de 2015

L'Albà, La Manlleva, Castell de l'Albà


Restes de la torre del Castell de l'Albà
Cal Güell



Hi han dies que les coses no surten tal i com es suposen que haurien de sortir i que com s'han preparat per a tal fi. Volia lligar els terrenys de la Manlleva amb la Serra de l'Albà pels camins que marquen el mapa. A més de lligar el Castell de l'Albà, amb la pista que arriba de l'Albà Vell. I no he aconseguit cap dels dos objectius. Però ha estat un dia més de muntanya.
M'he desplaçat fins a l'Albà, llogaret que pertany a Aiguamurcia, he aparcat, m'he preparat i he sortit quan manca mig quart per les vuit del matí. Al sortir he parlat amb l'única persona que hi havia al carrer, al preguntar-me si anava a caminar una mica.
Per no repetir camí, l'anada la faig passant pel Mas d'en Palau, encara que allargui la caminada. Només passar el mas, deixo la pista i agafo el camí vell, estalviant-me el petit repetjó al enllaçar els dos camins, ja que el camí vell puja suaument. Llàstima que una mica abans de l'enllaç hi hagi un pi caigut que dificulta el pas. Després de passar la Vilella, mas enrunat, el camí ample finalitza, i s'ha d'agafar un sender amb forta pujada i amb bastant de pedra solta, que va a sortir al joc de pistes, on a prop hi ha el Forn Teuler. La pujada ha estat per terreny bastant obert i amb terreny de garriga. Vaig a buscar l'Albà Vell per un camí que vaig veure l'altre vegada i em feia patxoca fer-ho, encara que m'ha decepcionat una mica.
Segons el mapa, l'Albà Vell eren tres o quatre habitatges ara completament enrunats. Potser hi havia algun més però en mig de la vegetació no es veuen. A la seva vora han construït una bassa, que està mig plena. Quan arribo a la pista que també va al castell, veig unes fites i un corriol que duen portar-hi, penso que ja ho faré de baixada, ja que primer vull pujar-hi per darrere. Agafo a la dreta, pel camí que ja vaig baixar l'altre dia, i que em va agradar molt. Aquesta vegada no ha estat gens fàcil. La vegetació ha crescut bastant, i la majoria son argelagues que em deixen les cames i els braços bastant ratllats i que a moments alenteixen el pas. A partir de mig camí, aquest, està molt trasbalsat, com si hagués passat alguna màquina per aquí, encara que l'estrany es que està a trossos, amb molts intervals sense trasbalsaments. Hi han petits tolls on xalen els senglars, i alguns semblen fets per l'home.
Arribo a la pista que també va a la Manlleva, i al poc trobo a l'esquerra el Pi Casamentor, una gran masia molt arruïnada i envoltada de vegetació, que fa difícil accedir-hi, i no a tots els habitacles. A partir d'aquí busco el camí que puja dalt de la Serra de l'Albà, no trobo l'entrada. Quan veig pel gps que m'estic allunyant, passo per la vora d'uns camps conreats, trobant-hi el camí del mapa. El ramal que hauria estat el bo, es tapa als pocs metres d'agafar-ho i degut a la espesa vegetació m'és impossible seguir-ho ni salvar-ho pels costats, pel que he retrocedir i anar a buscar l'altre ramal que em porta a la cruïlla de la Manlleva, actual casa rural, o sigui en direcció contraria.
Als poc metres de la cruïlla, i tot seguint el camí, a ma dreta hi ha les restes de la Teulera. Al arribar a un retomb fort a la dreta, em sembla que anant recte faré drecera, però aquí faig una pífia, el camí que primer va en pla, comença a pujar altes parades pels marges caiguts, o sigui que la pringo, i més quan he de sortir als camps conreats, entre l'espesa vegetació. La pista que aquí senyala el mapa, està conreada junt amb els camps. L'he de vorejar i he de guiar-me pel gps per trobar el corriol de pujada. Una vegada dins començo a trobar unes cintes lligades a les branques. La veritat es que tot aquest tros, amb gps i amb cintes lligades es molt difícil de seguir, i sempre amb forta pujada. El rastre quasi no es veu, deu passar molt poca gent per aquí. El bosc es espès amb moltes branques baixes.
S'arriba a una pistota que aquí comença o finalitza, molt atrotinada i oberta. El terreny torna a ser molt de garriga. Trobo el corriol que deu pujar al cim de la Serra de l'Albà, que es per on baixar l'altre vegada.
Del Castell de l'Albà no hi ha massa cosa a explicar. Abans i a tocar a l'esplanada on hi ha el pal indicador i on sembla que estava una entrada, hi ha les runes de varies edificacions. Es veu on estava l'església del castell, l'aljub i la torre, encara que poca cosa queda. Busco el camí de baixada, que em pensava que era a tocar els alts marges, però encara que segurament era per aquí, la punxosa vegetació m'impedeix el pas. Retorno i baixo pel camí actual. Em desvio per visitar la Font del Rector, un altre contrarietat. La font està quasi inaccessible i la bassa d'obra ni es veu pel fullatge.
Després de tot això ja només queda fer el camí de l'altre vegada, però ara a l'inrevés. Encara trobo un moment per entrar a Cal Bernat, amb la sorpresa de trobar, en una habitació, unes inscripcions i dibuixos que sembla com si fossin d'algun ritual sobre l'anticrist. També entro a visitar Cal Dalmau, amb la caravana que hi ha aparcada al davant, totalment xafada. I ja no paro més, si que em fixo que a Cal Manco, a més de l'habitatge vell, que sembla arruïnat, hi han dos masies independents i separades per una tanca metàl·lica.
Arribo a l'Albà a un quart i mig de tres, després de fer més de setze quilòmetres i mig, amb un dia calorós, a estones tapat, per uns terrenys que han anat alternant el bosc, el camps de vinya, olivers i cereals, i el terreny garrigós i obert. He estat acompanyat pels cants dels ocells i dins del bosc pel algun cruixir de les branques dels arbres. He acabat molt cansat degut al tros ple d'argelagues i per la pujada a la Serra de l'Albà.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





divendres, 1 de maig de 2015

La corrupció?, a Reus també


Això dels polítics actuals es com un virus, que si durant molts anys no s'ataquen al final estan tant introduïts que per poder-los eliminar, es necessita cirurgia. 
A veure quan arriben aquests doctors i comencen a tallar d'una vegada.

11 de 14. Ex-ministres d'aznar imputats.
9 Imputats del PPcorrupte, del parlament valencià


Aquí Reus també tenim imputats
I encara el batlle de Reus té la barra de dir que protestarà davant de la fiscalia, del ministre de justícia, del poder judicial, de ... no sé davant de quines entitats més, per com s'ha portar les detencions i els escorcolls a Reus. Que porti compte que no l'agafin a ell també, ja que el seu partit (no sé si ell era regidor) estava en tots els consells administració. Potser estaven com aquella dona, que signava, cobrava i no s'assabentava de res. Però de cobrar, si.

00000000000000000000000