8a. Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà

Placa al Tossal dels Tres Reis

Roca Blanca

Avui he tornat a anar a la Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà. Es la vuitena edició i jo, amb aquesta, serà la cinquena que hi vaig. Avui he estat acompanyat del Jordi, que com sempre es una esplèndida companyia, sense menysprear als altres amb qui últimament estic sortint.

Ens presentem abans de les 8 del matí, som el segon cotxe aparcat al lloc destinat per això, segurament l'altre es d'algú de la organització. Agafem les credencials necessàries pels menjars i la samarreta, ens anem a prendre uns cafès i sortim quan passa mig quart de les nou del matí. La sortida està prevista a les nou, i sempre fan un petit parlament abans de sortir, referint-se a que es una marxa reidinvicativa contra un assumpte immobiliari de grans característiques que van intentar a la Tinença, i després els típics consells, que encara que no estan de més, la gent que surt a la muntanya ja ho hauria de tenir assumit, encara que a la realitat no es així.

Al sortir parlem amb un element de l'organització per dir-lis que nosaltres sortim i que segurament serem dels últims en arribar, i tirem amunt. La pujada fins a quasi tocar el Cantaperdius, es de les que es fan notar, quan son només sortir i si no estàs en forma. Després planeja i baixa fins el Coll de Tombadors. Aquí ja em començo a trobar una mica en forma.

Fins a deixar la pista per agafar el ramal que puja al Tossal, anem a vegades per terreny solà i a vegades per boscà, per pujar ja per terreny completament solà. Des del coll de Tombadors, vaig pensant que no acabo de reconèixer el recorregut, he estat varies vegades per aquests indrets, però al final m'adono que aquest tros de pista no l'he fet mai, ja que o ho he fet pel sender barrancós des del Pinar Pla o des de la banda de Sant Miquel o del Mas de Morera. En la pujada al Tossal ens passen els primers participants, quatre dones, que per la velocitat que hi van estic segur que també han sortit abans d'hora.

Al Tossal ens donen la bossa amb l'esmorzar, un entrepà de gall dindi, una poma i una botella d'aigua, que ha de servir per anar-la omplint als següents avituallaments. Uns metres més avall del tossal parem a esmorzar, de cara al sol, i no per recordar infaustos temps. Mentre hi estem, ja comencen a passar-nos marxadors, que no es parem a menjar, uns corrents i altres caminant ràpid.

La baixada, la fem pel tallafocs, crec que es millor que el camí que jo coneixia, potser una mica més llarg, però no massa. El nostre es solà i l'altre baixa molt “barranconat”.

Passem pel costat del Mas del Ric de Fredes que ja comença a estar a les últimes, fet que ja passa amb els corrals. Al Pinar Pla, ens desviem cap el GR que va a Fredes. A la desviació hi ha un avituallament d'aigua. Primer puja, per després baixar amb trossos molt atorrentats, que fa que ja comencin a grinyolar els meus genolls i els bessons, que em demostra la manca de preparació que tinc.

A la Roca Blanca, ens desviem, deixant el camí cap a Fredes. No cal dir que ha sigut un constant de

marxadors que ens han estat passant, sense aglomeracions però una mica continuat. Aquí primer baixem, a estones fort, amb tres arbres en mig del camí, que ens va fer alguns “numerets”. Aquí ens “ataquen” per darrere un grupet de dones, xerraires, que no paren de riure, i que elles comenten que som con “urraques”. El bon humor que no falti. Al començar la pujada ens passen. Les diferents pujades fins que hem de baixar directes al refugi, se'm fan bastant pesades, incloent una rampa bastant dolorosa a l'engonal, que fa que hagi de parar en mig d'una de les pujades. Abans hem passat una bassa de ciment, molt nova, amb l'espectacle de veure saltar les granotes, des de les vores fins a l'aigua, a més d'un altre avituallament d'aigua.

Abans de la baixada definitiva cap el refugi ens acostem a un mirador, que a la realitat no es dels millors dels que hi estat. Al refugi ens donen el dinar, un bon entrepà de pernil, suc a triar entre dos (jo de pinya), poma o taronja (jo taronja). Jo no menjo l'entrepà, si la taronja i em bec el suc, aprofitant per descansar.

Una vegada descansat seguim marxa, ara ens toca remuntar fins el coll de Manado, una pujada no massa forta ni massa llarga (100 metres de desnivell en un quilòmetre), encara que té algun repetjó dels que es fa sentir. I després la baixada cap el Pinar Pla. Continua l'avançament de marxadors que van més ràpids i en millors condicions. Al Pinar Pla m'adono que el que m'havia semblat al mirador, estava passant, el cel s'està encapotant encara que no sembla que hagi de passar a majors. Aquí tenim un altre avituallament d'aigua.

Ara ve el repetir baixada des d'aquí fins a la Roca Blanca. Aquest tros, ara, em sembla més curt, segurament perquè abans pensava massa on devia estar la cruïlla. Baixant ens comencen a caure gotes, parlem de si encara ens mullarem. La quantitat de marxadors que ens avancem va disminuint, segurament perquè ja anem molt endarrerits. A la Roca Blanca, ens desviem fins a tocar la paret, on parem a menjar una mica, jo em menjo l'entrapà de dinar i una poma. El company una mica de pica-pica que porta. Mentre estem aquí separats, veiem que ja passa poca gent.

Seguim i el camí que ens queda fins a Fredes, amb algunes petites pujades, es molt més maco i fàcil que el tros que hi ha fins a la Roca Blanca. Ens comença a ploure, pel que ens hem de posar uns plàstics per evitar mals majors. Però quan para, ens l'hem de treure per la calor. Hi ha un tros que el camí passa entre marges i amb molt de resta de l'empedrat, es fantàstic, mancaria una mica més de sol per ser perfecte. Ja només ens han passat 6 persones, tres grups de 2.

Arribem a Fredes després de fer més de disset quilòmetres i manquen cinc minuts per les quatre de la tarda. Fitxem l'arribada, ens donen la samarreta, un pastisset i si haguéssim volgut, una peça de fruita. Ens comenten que només queden quatre darrere nostre. Del company no tenen la mida de samarreta que es va apuntar a la inscripció, fet que encara que no es queixem, jo ho trobo molt malament, tal i com em va passar en una marxa anterior. Si et fan dir quina mida es per alguna cosa, al menys per respectar-la. Ens anem a fer uns cafès i ja marxem cap a casa. Mentre condueixo i abans de la general, em truquen de l'organització si ja havia arribat i havia fixat, ja que no ho tenien clar, per un descuit, els dic que si (sort del mans lliure) i ens fa pensar que dels quatre que mancaven devíem ser jo i només tres. Un dia molt bo de muntanya, amb dos trossos que no havia fer mai, la baixada del tossal pel tallafocs, i el camí entre la Roca Blanca i el Mas de Peraire, encara que aquest no el toquem però passem a prop. Per la meva part ha quedat demostrat que continuo sense estar en la meva millor forma, ja que m'he cansat molt i he tingut algunes rampes a les cames, però això no ha d'evitar que continuï sortint.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

Vídeo pendent

000000000000000000000000000