"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 19 de maig de 2015

La malaltia de l'home invisible


No acostumo a copiar de forma íntegra el text de cap pàgina web, però la veritat es que aquest l'he trobat molt encertat en aquests temps "negres" que vivim. Es un text del blog "Calculo de Hipoteca", i copiat de la seva pàgina "La enfermedad del hombre invisible".

"De vegades llegeixes als lectors, o els escoltes en les terrasses, i llavors comprens per què se separen amb tanta freqüència tanta energia les realitats de les percepcions.
Sempre van dir que la "mico vestida de seda es quedava símia", però ara resulta que no, que la ruïna vestida de seda es converteix en brots verds, llum al final del túnel o qualsevol altra bajanada que se li ocorri al que genera els eslògans.
Deien per aquí mateix que hi haurà recuperació o no, que seguirem amb la crisi o no, però que el que sí estava clar era que si surts a fer una passejada veus les terrasses plenes, i si vas al supermercat està ple de gent comprant, i si vas a una Gran Superfície de vegades no pots ni aparcar.
I quan ho llegeixes et preguntes primer, si moltes vegades t'hauràs passat de pessimista en els escrits i després recordes tots aquells vídeos que et vas empassar per escriure les novel·les sobre la guerra Mundial. I sabeu què passa? Que en el 45, en el Berlín ple d'enderrocs, també estaven les tendes plenes i hi havia un munt de gent caminant pels carrers.
I en el 18, després de molts milions de morts, també estaven a vessar els cafès i els cabarets de París. Els set milions de joves que ja no estaven allí no els veia ningú, i els trobaven a faltar les seves mares i les seves núvies, però els altres deien també: quina barbaritat!quanta gent hi ha!
Perquè afortunadament veiem als vius, que són els que omplen les tendes i els cafès. Perquè afortunadament no ens porten a casa dels quals han d'estirar com gominoles a l'estiu el que queda del subsidi, l'ajuda de l'avi o els escassos estalvis de temps millors.
Veiem ara als quals estan en les tendes, els que ocupen els aparcaments i els que estan en les terrasses perquè els altres, els que han deixat de fumar per causa de força major, els que ja no poden anar a les tendes, ni poden entrar als bars, ni als que no li queden més entreteniment que la tele i un passeig de quan en quan, aquests s'han convertit en invisibles, aquests ja no importen a ningú, ni existeixen en cap costat.
Els bars als quals anaven, van tancar. Van tancar les carnisseries i les peixateries que els assortien. Van tancar fins a les sucursals on tenien els estalvis o la hipoteca, i darrere, d'un en un, van anar tancant ells les finestres.
Perquè avui, ser pobre és com estar mort.
Els pobres ja, ni destorben."

Als que haveu llegit el text de dalt aconsello llegir els comentaris de peu d'aquella pàgina i sobre tot de quan parla dels "transparents". Son opinions que la gent que no hi som en cap d'aquests grups hauríem de pensar una mica, tot comptant que ara no hi som i no es sap si demà hi serem. 
Només una cosa que no estic massa d'acord, es allò que diu que son invisibles, ara ja parlo dels sense sostre, ja que tenint tota la raó de que ho son per les altres persones, no son per molts dels nostres cruels e inhumans governants, que en comptes de preocupar-se d'ells, es preocupen de treure'ls del carrer per que no molestin, als turistes, per exemple.
Malament anem quan els sense sostre, els invisibles i els transparents son uns grups cada vegada més considerats com a sobrers. Només cal pensar en les campanyes de Hitler (l'amic del nostre dictador) que intentava convèncer a la població que aquells grups s'havien d'eliminar ja que no eren productius i només portaven despeses i problemes. I si partim de la base que molts dels actuals governants son descendents directes de l'elit del dictador, malament anem.
I quantes desgràcies humanes es podrien haver estalviat amb els diners que s'han malgastat en inutilitats aparatoses, en robatoris per part dels polítics i sequaços, en pagar grans sous inútils ...



000000000000000000000000


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada