"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 3 de maig de 2015

L'Albà, La Manlleva, Castell de l'Albà


Restes de la torre del Castell de l'Albà
Cal Güell



Hi han dies que les coses no surten tal i com es suposen que haurien de sortir i que com s'han preparat per a tal fi. Volia lligar els terrenys de la Manlleva amb la Serra de l'Albà pels camins que marquen el mapa. A més de lligar el Castell de l'Albà, amb la pista que arriba de l'Albà Vell. I no he aconseguit cap dels dos objectius. Però ha estat un dia més de muntanya.
M'he desplaçat fins a l'Albà, llogaret que pertany a Aiguamurcia, he aparcat, m'he preparat i he sortit quan manca mig quart per les vuit del matí. Al sortir he parlat amb l'única persona que hi havia al carrer, al preguntar-me si anava a caminar una mica.
Per no repetir camí, l'anada la faig passant pel Mas d'en Palau, encara que allargui la caminada. Només passar el mas, deixo la pista i agafo el camí vell, estalviant-me el petit repetjó al enllaçar els dos camins, ja que el camí vell puja suaument. Llàstima que una mica abans de l'enllaç hi hagi un pi caigut que dificulta el pas. Després de passar la Vilella, mas enrunat, el camí ample finalitza, i s'ha d'agafar un sender amb forta pujada i amb bastant de pedra solta, que va a sortir al joc de pistes, on a prop hi ha el Forn Teuler. La pujada ha estat per terreny bastant obert i amb terreny de garriga. Vaig a buscar l'Albà Vell per un camí que vaig veure l'altre vegada i em feia patxoca fer-ho, encara que m'ha decepcionat una mica.
Segons el mapa, l'Albà Vell eren tres o quatre habitatges ara completament enrunats. Potser hi havia algun més però en mig de la vegetació no es veuen. A la seva vora han construït una bassa, que està mig plena. Quan arribo a la pista que també va al castell, veig unes fites i un corriol que duen portar-hi, penso que ja ho faré de baixada, ja que primer vull pujar-hi per darrere. Agafo a la dreta, pel camí que ja vaig baixar l'altre dia, i que em va agradar molt. Aquesta vegada no ha estat gens fàcil. La vegetació ha crescut bastant, i la majoria son argelagues que em deixen les cames i els braços bastant ratllats i que a moments alenteixen el pas. A partir de mig camí, aquest, està molt trasbalsat, com si hagués passat alguna màquina per aquí, encara que l'estrany es que està a trossos, amb molts intervals sense trasbalsaments. Hi han petits tolls on xalen els senglars, i alguns semblen fets per l'home.
Arribo a la pista que també va a la Manlleva, i al poc trobo a l'esquerra el Pi Casamentor, una gran masia molt arruïnada i envoltada de vegetació, que fa difícil accedir-hi, i no a tots els habitacles. A partir d'aquí busco el camí que puja dalt de la Serra de l'Albà, no trobo l'entrada. Quan veig pel gps que m'estic allunyant, passo per la vora d'uns camps conreats, trobant-hi el camí del mapa. El ramal que hauria estat el bo, es tapa als pocs metres d'agafar-ho i degut a la espesa vegetació m'és impossible seguir-ho ni salvar-ho pels costats, pel que he retrocedir i anar a buscar l'altre ramal que em porta a la cruïlla de la Manlleva, actual casa rural, o sigui en direcció contraria.
Als poc metres de la cruïlla, i tot seguint el camí, a ma dreta hi ha les restes de la Teulera. Al arribar a un retomb fort a la dreta, em sembla que anant recte faré drecera, però aquí faig una pífia, el camí que primer va en pla, comença a pujar altes parades pels marges caiguts, o sigui que la pringo, i més quan he de sortir als camps conreats, entre l'espesa vegetació. La pista que aquí senyala el mapa, està conreada junt amb els camps. L'he de vorejar i he de guiar-me pel gps per trobar el corriol de pujada. Una vegada dins començo a trobar unes cintes lligades a les branques. La veritat es que tot aquest tros, amb gps i amb cintes lligades es molt difícil de seguir, i sempre amb forta pujada. El rastre quasi no es veu, deu passar molt poca gent per aquí. El bosc es espès amb moltes branques baixes.
S'arriba a una pistota que aquí comença o finalitza, molt atrotinada i oberta. El terreny torna a ser molt de garriga. Trobo el corriol que deu pujar al cim de la Serra de l'Albà, que es per on baixar l'altre vegada.
Del Castell de l'Albà no hi ha massa cosa a explicar. Abans i a tocar a l'esplanada on hi ha el pal indicador i on sembla que estava una entrada, hi ha les runes de varies edificacions. Es veu on estava l'església del castell, l'aljub i la torre, encara que poca cosa queda. Busco el camí de baixada, que em pensava que era a tocar els alts marges, però encara que segurament era per aquí, la punxosa vegetació m'impedeix el pas. Retorno i baixo pel camí actual. Em desvio per visitar la Font del Rector, un altre contrarietat. La font està quasi inaccessible i la bassa d'obra ni es veu pel fullatge.
Després de tot això ja només queda fer el camí de l'altre vegada, però ara a l'inrevés. Encara trobo un moment per entrar a Cal Bernat, amb la sorpresa de trobar, en una habitació, unes inscripcions i dibuixos que sembla com si fossin d'algun ritual sobre l'anticrist. També entro a visitar Cal Dalmau, amb la caravana que hi ha aparcada al davant, totalment xafada. I ja no paro més, si que em fixo que a Cal Manco, a més de l'habitatge vell, que sembla arruïnat, hi han dos masies independents i separades per una tanca metàl·lica.
Arribo a l'Albà a un quart i mig de tres, després de fer més de setze quilòmetres i mig, amb un dia calorós, a estones tapat, per uns terrenys que han anat alternant el bosc, el camps de vinya, olivers i cereals, i el terreny garrigós i obert. He estat acompanyat pels cants dels ocells i dins del bosc pel algun cruixir de les branques dels arbres. He acabat molt cansat degut al tros ple d'argelagues i per la pujada a la Serra de l'Albà.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada