Prat de Comte i Serra dels Corrals amb els Caminants

Prat de Comte. Foto del 30 d'abril

Avui ens hem ajuntat 10 companys del grup dels Caminants per fer el tomb que jo havia preparat el 30 d'abril. Aquell dia vaig anar a veure com estaven els camins, ja que hi havia dos trossos que no l'havia fet mai, encara que tot el tomb el vaig fer a l'inrevés. Ens hem trobat a l'aparcament de l'altre costat de la carretera i em sortit quan manquen cinc minuts de les nou del matí, tot seguit carretera endavant. La descripció del recorregut ja està força explicada en les meves ressenyes anteriors, pel que aquí no ho faré.

Com sempre que es troba un grup que treballa o ha treballat a la mateixa empresa, es parla massa de la feina que es fa i/o s'ha fet. Encara que es pot trobar normal, jo no ho veig així i ho trobo pesat. Al passar per la serie de corrals i masos enrunats, em torna a venir al cap que es una verdadera llàstima com es destrueix patrimoni, encara que particular, i que en aquests temps de crisis ben be es podia aprofitar. Com que el motiu d'aquest escrit no es polític ni econòmic, deixaré aquestes divagacions que he tingut caminat i torno a tenir ara. També es una llàstima que encara que em preocupo d'explicar a la gent els noms i particularitats d'on passem i conec, no a tothom l'interessa. Quan dic es una llàstima no estic fent cap reprovació ja que no tothom va a la muntanya amb els mateixos motius.

A poc de deixar la pista, i a l'alçada del Corral del Pastoret hi han alguns que em pregunten per esmorzar, fet que tornarà a succeir quan deixem la cruïlla abans del Coll d'en Corderada, però com jo tinc previst esmorzar al coll, no els deixo parar fins allí. Una vegada al coll, per sort, la gent ho troba molt correcte. Després d'esmorzar, el cafè de la Dolors i les “gotetes” del Josep Maria ens posem novament en marxa.

Arribem al punt on hi ha el possible enllaç per escurçar-la, a dos quarts de dotze, pel que decideixo continuar sense retallar-la. Ara ve la baixada fins el GR., seguir-lo i arribar al Mas de Passamonte (gran masia enrunada) on faig parar al personal per que contemplin el que era un gran mas en aquestes contrades i puguin apreciar les escales per on es baixava a la seva entrada, que quasi no s'aprecia.

A la nova cruïlla torno a mirar el rellotge, son dos quarts d'una, i crec que es pot fer tot el tomb, pel que estiro la gent amunt. Aquesta pujada fins a l'enllaç de dalt, es un dels trossos que a mi m'agrada més. Ens desviem per visitar la font de Vinya, seca però humida, i la veritat es que no sé el perquè.

Dalt, on hi ha el cartell de la Mola, hi ha alguns que arriben molt tocats, sort que amb la miranda i el descans es sobreposen.

Ja només queda la baixada, bastant molesta pels meus genolls, i on la majoria dels caminants s'allarguen, quedant tres ressaguers. Jo arribo l'últim als cotxes, son tres quarts menys cinc de dues i hem fet uns dotze quilòmetres i mig, amb un dia calorós encara que per sort hem tingut més trossos d'ombra que trossos oberts, sobre-tot quan han anat arribant les hores fortes.

Una vegada finalitzada ens hem entaulat a Ca l'Àngels (bona relació qualitat-preu, al meu gust), on amb un bon dinar acompanyat de moltes rialles, com sempre, hem finalitzat la sortida.

Avui no he fet cap fotografia ja que anar fent de guia i parar a fer fotografies, crec que es incompatible.

Pel track, fotografies i perfil, es pot anar a la meva sortida del dia 30 d'abril, però feta a l'inrevés. Enllaç aquí.

0000000000000000000000