"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 30 de setembre del 2012

Monument al Guarda, Coll del Membrado, Coll de Botana, la Franqueta

Pouet de Botana - Cova de les Piletes

Els amics d'un club excursionista em vam dir que els preparés una caminada pel Port i jo vaig pensar de portar-los a donar un tomb des del monument del guarda, a la pista de la Franqueta, fins el Coll de Membrado, d'allí al Coll de la Botana, buscar un baixador al mas de Franxo, i d'allí a la Franqueta i al cotxe. Es un tomb que vaig fer a l'agost de l'any passat, encara que amb variants.
Ens trobem la Cristina i el Jordi, la Montse i l'Albert, el Josep, el Lluís i el Paco, tots ells del club excursionista, la Chris, el Josep i la Neus, en Josep Maria, la Josepa, la Sílvia i jo, acompanyats per la Bruna i la Castanya. Després de deixar el cotxe davant del monument sortim quan manquen deu minuts per les nou del matí, tot seguint el camí de les Fanecades. El temps sembla estable sense previsió de pluja però sense sol, encara que això es normal per l'hora que es.
Anem pujant amb bona harmonia i bon humor, sense que manquin els acudits i les bromes. Abans d'una miranda abans que el camí giri a l'est, parem a fer una mossada. Com sempre hi ha qui que sembla que no se li acaba mai la fam. La miranda es espectacular.
Seguim per camí molt marcat i al creuar el Barranc dels Cucons deixem el que sembla que es un camí que baixa (de sortida puja) al Mas de Franxo (això segons els mapes) i el que va al Coll de Pere, agafant el que va a sortir a la pista de les Pinedes, ja que he preparat passar pel Cullerer. Al poc trobem una cruïlla on sembla que els dos camins son bons, jo em decideixo pel de l'esquerra, potser per que baixa i l'altre puja, fins arribar a un altre cruïlla on deixem el de l'esquerra que baixa decididament, i agafem un que puja amb força per després planejar i sortir al final de la pista de les Pinedes, on sembla que també arriba el camí que abans havíem deixat a la dreta, i que segurament no té el baixa i puja del nostre. Tot aquest tros que em fet fins ara es boscà, ombrívol i avui té un colorit màgic, potser perquè no entra el sol i està una mica humit de les pluges d'ahir.
Per la pista arribem al Coll de Membrado, deixant-la per marxar a la dreta. A l'esquerra tenim el rocam de les Roques de Benet, que per aquest costat no es tan espectacular. Visitem el pou del Cullerer, ben conservat amb les seves escales a la pared, encara que avui podrien ser perilloses degut a la humitat; visitem les runes del Mas de Cullerer i les de Sep (o Jep, segons els mapes). Només arribar al Coll de Botana i deixant les Corralissa de Franxo i el camí al Coll de Triadó, anem a visitar el Pouet de Botana i el seu bassi. En tot aquest entorn, igual com a l'entorn dels masos anteriors, estan fent treballs forestals, amb una gran neteja de tota la fusta.
Després d'un petit despiste visitem la Cova de les Bruixes, la veritat es que no ho acabo d'entendre que una balma com aquesta pugui ser un lloc de reunió de bruixes si no es per algun motiu determinat de l'entorn o altre. Des d'aquí ens dirigim a la Cova de la Benaixa. Prop de la de les Bruixes veiem una dolina ben formada d'un metre d'ampla i uns tres de profunditat.
La Cova de la Benaixa ja es un altre cosa, no es pot explicar gaire, es per veure-la. Aquí m'ha vingut al cap el llibre que fa poc he acabat de llegir on l'últim habitant del massis del Port, el Miquel Coma explica les seves vivències al Mas de la Franqueta, i tot portant els ramats, en els dies de tempesta es refugiava en aquesta cova.
Baixem fins el Coll de Pere i aquí ve el desastre del dia. Es veu que a les meves sortides sempre ha d'haver la incidència no programada, aquí potser estava una mica programada. Jo havia avisat que hi havien dos trossos que no tenia controlats, un era des del Barranc dels Cucons fins la pista de les Pinedes i l'altre des del Coll de Pere fins el Mas de Franxo. Del primer ja m'havien donat informació mitjançant “inet” i la veritat es que ha sortit força bé, però aquest altre ja son figues d'un altre paner (tal i com es la dita). Busquem la continuació, com es normal dels catorze només la busquem quatre, els altres esperem. Jo estic convençut que el camí surt del mateix coll, a l'esquera tal i com hem arribat, ja que sembla que l'entrada està definida però aviat es perd el rastre, sobre tot al arribar al barranquet. També intentem pujar pel roquer en direcció a la punta dels Cucons, per si el baixador està per aquella part, o a les dolentes trobar el camí que ve marcat al mapa. El que surt del mateix coll es el que marca el mapa del cadastre, no se de quin any i si està elaborat in situ o en un despatx, ja que on marca exactament es impossible de seguir, potser es que està totalment perdut. Un altre marca al mapa del cadastre surt de mitja pujada pel roquer cap la punta dels Cucons, però allí no marca si es camí o que, i la veritat es que no està gens clara. Mentre en Josep junt a la Neus continuen la recerca amb la primera opció, la Chris i jo seguim la branca del roquer de l'esquerra que va baixant, sembla que es pugui baixar encara que no sabem en exactitud el que pot passar a la part baixa, i el Josep Maria (que també venia havent-se estudiat l'orto-foto), la Josepa i la Sílvia, busquem l'opció d'anar a la recerca del camí del mapa. Totes les opcions no estan gens clares. Per a mi i mirant des de l'alçada que estic em dona la impressió que el més lògic sembla que el camí surti del coll, que travessi en diagonal les dues branques de la barrancada i vagi a buscar, en baixada, el final d'una pistota que puja del Mas de Franxo,. Es llavors quan la resta dels components de la caminada ens criden des de dalt que ells reculen fins el Coll de Botana i que baixaran per la pista. Nosaltres quedem de recular per no fer la trencadissa total. Quan els de la recerca ens retrobem al Coll de Pere els altres fa estona que han passat. Marxem junts (hi ha algú que va tocat de cansament i algú que va tocat moralment).
Els retrobem al costat del coll dinant. Ens ajuntem a ells per dinar també. Després de dinar baixem per la pista. No vull entrar a veure el mas que jo crec es el de Borrell, que per a mi, encara que petit, era bastant maquet, amb l'era al costat i en una parada mes amunt del mas, ja que jo quan vaig passar em va costat arribar des de la part de baix i vaig quedar enganxat amb les argilagues al moment de sortir, per la part alta.
Com es normal em vaig quedant endarrerit ja que el meu pas cada vegada es mes lent. Trobo tot el grup que m'espera a una cruïlla de pistes, anem a la dreta, on els ensenyo la servera i el roure de Franxo, on el grup de sempre (excepte un) no fan quasi ni cas. Sis ens arribem fins les runes del mas de Franxo, dos no venen perquè estan cansats de veritat, i els altres per que sembla que tant els hi fot, segurament ja estan cansats de veure runes, pous, coves i només volen caminar, o per .... ves a saber.
Més avall parem a refrescar-se a la Font de Franxo, on baixa un bon raiget d'aigua fresca. I ha qui diu que es nota que ahir va ploure ja que té un petit regust a fang, jo la veritat es que no noto res, però estar clar que el meu gust no es res de l'altre mon.
Continuem baixant i torno a quedar-me enrederit, els meus genolls estan notant el “tute” de la recerca de camí des del coll d'abans. Ens retrobem a Coll del Llop, i aquí ens queda la visita a un altre de les “meravelles” del Port, la Cova de les Piletes. Només anem cinc, dels altres, dos perquè son parella i ella està molt cansada i els altres set, no ho diuen clar, però ja en tenen prou; aquí si que ho demostren a les clares. Amb la parella quedem poc a poc aniran fins el cotxe i amb els set que com fan un cotxe sencer que s'aniran.
La Cova de les Piletes es un altre meravella que s'ha de visitar, petita i encisadora, encara que hauria d'estar prohibit de pujar amb les botes, la gent hauríem de pujar descalços, ja que estem desgastant-la.
Baixant passem pel costat de Mas de Toni i com no, pel costat del Mas de la Franqueta. Es un lloc on no m'estranya gens l'enyorança que li te en Miquel Coma.
Des de l'àrea recreativa agafem el camí de riu, ja no tenim esma de visitar els tolls del riu ni de pujar a veure les runes del Mas del Canyissar. Arribant al cotxe, on està esperant la parella, a un quart de vuit, després de fer, jo, uns divuit quilòmetres, comptant totes les anades i vingudes.
El temps ha estat molt bo, la calor no ha estat gens forta, el vent ha bufat suau, el sol ha sortit però sense cremar, o sigui dia molt acceptable i correcte. L'excursió per a mi, es una zona de les que m'agraden i que per menys que pugui repetiré, a més he d'intentar trobar l'enllaç que no hem aconseguit fer. Un altre cosa es la companyia, molt bona i agradable mentre les coses van bé, però en els moments que, tot i estar avisats, surten petits entrebancs es posen nerviosos, sense entendre que jo no soc un guia ni una empresa d'aventura, si no una persona que li agrada sortir i si pot ensenyar el que sap i que te una forma de veure les excursions que segurament està passada de moda i que la meva manera deu estar en extinció. I estic parlant d'anar a caminar amb unes persones que son d'un club “excursionista”, no el portar a uns amics de la comunitat de veïns. I per cert que a més que em coneixen de tota la vida els hi vaig remarcar com sortia jo a la muntanya.
Espero que el mal gust de boca que se m'ha quedat al final s'oblidi i aviat només me'n recordi de les estones bones, dels companys que més o menys pensen com jo i dels paratges fantàstics que hem passat.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000


000000000000000000000
000000000000000000000

divendres, 28 de setembre del 2012

Aconseguim la Independència però no ens aturem aquí

Ja sé que vaig dir que no parlaria més de política, però els temps que corren m'impulsa a expressar els meus pensaments.


Jo que ja començo a tenir alguna edat i soc dels que en la meva joventut escoltava Radio Pirenaica per saber el que passava a les espanyes durant la dictadura del feixista que manava, i que llavors ja somiava amb una Catalunya independent i fora del jou del tirans (per molts vots que tinguin no deixen de ser uns dictadors) aliens i contraris al MEU PAÍS, em dona la impressió que podré veure complert aquest somni.
Ara ha arribat el moment en que estem més a prop de aconseguir-ho, perquè el poble està espenyent i no perquè els politicastres d'aquí ho vulguin massa (exceptuant rares excepcions i dels que s'apunten al carro per aconseguir una mica de poder), només cal veure el representant a Madrid del bipartit que mana a Catalunya (CiU es un bipartit encara que ho dissimulin). El Sr.(?) Duran ja està dient que autodeterminació no es el mateix que independència, això ja ho sabem tots, però el que vol el poble català es el segon, i compte amb les últimes declaracions del Sr.(?) Pujol fill.
Però hi ha una cosa que se'ns està escapant de les mans i que no veig massa que amb la independència liderada pel Mas i sequaços finalitzi, es el malbaratament dels diners públics que es fa, ja que no veig als politicastres de casa nostra interessats en acabar amb les retallades socials i que aquestes es facin només amb els diners destinats a pagar els sous, comissions i despeses dels dirigents, assessors i “endollats”, aixi com la supressió total de les empreses públiques que només serveixen per col·locar als amics del partit o per tenir sobre-sou. Sempre he cregut que si no hagués estat per la crisi ara tindríem les famoses vegueries, o sigui ara estem pagant Generalitat, Consells Comarcals, Ajuntaments, Diputacions i Delegació del Govern (la continuació del Govern Civil), llavors seria a més, les vegueries o sigui augmentant els càrrecs públics. Em poden dir que amb el nou panorama suprimiríem la delegació del Govern i les Diputacions, estic d'acord però no cal augmentar-les, el que s'ha de fer es disminuir.
Un país que no cuida l'ensenyament que es el futur, la I+D+i (Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica) que es el creixement i no té en compte la població més feble no pot anar en lloc. I si es necessari s'ha de deixar de pagar els interessos que graven el deute i que es posin a la cua.
Durant aquest més el Mas ha dit, que amb la independència no passaríem a ser República, que serem, dons, com a Puerto de Rico? (que no se si es veritat que ho ha dir però la caverna ho assegura) o com els països de la Commonwealth?, ajudant a mantenir al caçador d'elefants i la seva patuleia.
El meu pensament es que hem d'aconseguir sortir de les espanyes i que ells facin la seva sense nosaltres i nosaltres la nostra sense ells, però una vegada d'aconseguir-ho no baixar la guàrdia i ja que estem en la lluita continuar-la fins a netejar el nostre panorama de politicastres corruptes i que els que ens manin sigui mirant sempre el nostre be, no el d'ells ni dels poders fàctics ni els del poder financer. Una cosa que s'ha d'aconseguir amb la lluita que sigui necessària es que amb una I.L.P. que tingui una quantitat a determinar de signatures s'ha de fer, en un plaç limitat, un referèndum, ja que es la veu del poble. A Suiza, país civilitzat no com segons quins, fins i tot per si es prohibia fumar en els espais oberts públics van fer una consulta al poble.
Amb tot el rotllo vull dir que somio amb la INDEPENDÈNCIA JA en primer lloc, però continuant per aconseguir un país més just, democràtic i civilitzat.

000000000000000000

dimarts, 25 de setembre del 2012

Rentem els nostres vidres. Obrim la nostra finestra...

Copiat i traduït (el millor que he sabut) de la pàgina "facebook" de "HO OPONOPONO"

Una parella de noucasats, es va mudar a un barri molt tranquil.
Al primer matí a la casa, mentre prenia cafè, la dona va reparar a través de la finestra que una veïna penjava llençols a l'estenedor.
-Quins llençols bruts està penjant a l'estenedor
-Està precisant d'un sabó nou... Si jo tingués intimitat li preguntaria si ella vol que jo li ensenyi a rentar la roba!-
El marit va mirar i va quedar callat.
Alguns dies després, novament, durant el desdejuni, la veïna penjava llençols a l'estenedor i la dona va comentar amb el marit:
-Nostra veïna continua penjant els llençols bruts! Si jo tingués intimitat li preguntaria si ella vol que jo li ensenyi a rentar la roba!-
I així, cada dos o tres dies, la dona repetia el seu discurs, mentre la veïna penjava la seva roba al estenedor.
Havia passat un mes, la dona es va sorprendre en veure els llençols estesos, i entusiasmada va ser a dir al marit.
-Mira, ella va aprendre a rentar la roba! Serà que l'altra veïna li va ensenyar...? Perquè jo no vaig fer res.-
El marit amb molta calma va respondre:
-No, avui jo m'he aixecat més aviat i he rentat els vidres de la nostra finestra! -
I així és. Tot depèn de la finestra, a través de la qual observem els fets. Abans de criticar, verifiquem si hem fer alguna cosa per contribuir. Verifiquem els nostres propis defectes i limitacions.

0000000000000000

dilluns, 17 de setembre del 2012

Un tomb per Siuranella

Pel camí baix de Siuranella - Remuntant el Barranc de l'Estupinyà

L'altre dia l'Albert i en Jordi Francisco em van dir d'acompanyar-los a veure l'estat del camí Baix de Siuranella i el que remuntant el Barranc de l'Estopinyà va a trobar-se al PR que ve del Grau Tallat, i com vaig acceptar, avui ens hem trobat els tres i ens hem anat per la carretera que puja a Siurana, deixant el cotxe al Coll d'Esplugues, on aparquem i sortim quan manca mig quart per les nou del matí.
Sortim pel PR que puja cap el Grau Tallat i al poc el deixem per agafar a mà dreta el Camí Baix de Siuranella. Hi han varis traces ben marcades que marxen cap a diferents vies d'escalada, hi ha algunes que des del camí es veuen les vies equipades i alguna corda, en figuro per baixar amb ràpel. Estem sota el cingle vermell. Deixem a l'esquerra el camí al Grau de la Covassa i poc a poc el camí que anem seguint es va tapant però conserva més o menys be el rastre. Estem sota els Cingles del Titi i de la Punta del Jueu, on hi ha el grau que baixa a la carretera. Comento d'anar a visitar la Cova de Blanca o de Titi però els companys no estan massa per la labor, penso que un altre dia serà, encara que tot el que em vaig deixant per altre vegada no seré capaç de fer-ho, però ...
Ja tombem entrant al veïnatge del Barranc de l'Estupinyà, que segons els mapes que posen aquest nom diuen que es la part baixa del Barranc de Fontscaldes. Aquí ja entrem en terreny una mica difícil de seguir per que la vegetació tapa el camí. Hi ha dos moments que em de recular una mica ja que el rastre que seguíem no era el bo, però cosa de pocs metres, encara que al segon en Jordi Francisco i jo quedem ben lligats pels arítjols, semblava que ens atacaven, però podem sortint-se. L'Albert que s'havia avançat el trobem assegut i esmorzant a la cruïlla on el camí marxa a la dreta creuant el barranc i un rastre clar marxa recte de cara a les parets.
El camí torna a ser clar i el ramal principal es va cap a la carretera, però nosaltres agafem a l'esquerra a remuntar el barranc. A la pared del davant hi ha una petita colla d'escaladors amb dos de penjats a la pared. De seguida entrem en un tros mig salvatge, amb unes balmes i grans parets als dos costats mentre el camí s'entafona al mig del barranc per un tros empedrat. Es segueix pel barranc on hi han unes fites a l'esquerra que van a parets d'escalada, on hi ha una corda penjada. El nostre camí passa per una petita presa i a una font tancada amb clau, creiem deu ser la Fonts Caldes. Abans hem passat per una surgència, encara que podria ser aigua que vingués de la font i s'escapés per algun lloc. El camí se'n va per l'esquerra, de bon pujar i caminar, encara que una mica tapadet. Arribem a una cruïlla on marxen varius rastres, jo vaig a xafardejar un d'ells i em porta a una paret i d'allí sembla que hi ha un rastre que puja feble i fonedís, potser va a la part alta de la Siuranella, però nosaltres hem de seguir recte.
No ens fixem en que el camí baixa a la dreta i ens trobem en que el camí arriba a un lloc que a l'esquerra tenim pared i la dreta un estimbat ple de vegetació, amb un roquer amb una inclinació considerable, en principi creiem que devia haver alguna forma de passar i amb el temps s'anat a norris. Hi passem amb molta compte, jo com es normal ajudat i quan estem fora del tros penjat ens trobem que a l'altre costat no hi ha camí, trobant-se en mig de la vegetació. Ja estem preparats per tornar a passar el tros de marres, però ens sembla veure un rastre baix a l'altre costat del barranc i un possible baixador. Baixem, el terra del baixador està be, una mica tapat i baixa suau. Reculem pel barranc ja que no creiem que el camí vell passes aquell pas i ens trobem que abans d'ell hi ha el baixador, bo i suau.
Parem a esmorzar una mica per després seguir remuntant el barranc, varies vegades sembla que el camí ens foti fora del barranc però cada vegada que ho anem a mirar sortim fracassats. El camí es seguir el barranc, que si no baixa aigua es de bon caminar, i es va a trobar el PR que be del Grau Tallat. Ja en el PR seguim fins que arribem al començament d'una pista. Que es la que pel Pla del Llong va a sortir a la carretera per la Font de l'Aubergada.
Com ja hem aconseguit l'objectiu fixat reculem i pel PR anem a buscar el Grau Tallat, passant pel Coll de la Vaca on a la roca del davant ha hagut un gran despreniments de roques. Abans i a l'esquerra veiem uns senyals de SL. que sembla que hi baixin al barranc, però que si ho fes, hauríem d'haver-ho vist quan anàvem per ell. Del Grau Tallat tot deixant a la dreta el camí Baix de la Gritella i a l'esquerra el de Baix de Siuranella (per on hem agafat al matí) arribem al cotxe, encara que abans entrem a visitar un altre font tancada en clau.
Arribem a mig quart de dues després de fer set quilòmetres i mig, una vegada d'arranjat el track trient les pèrdues i xafarderies, es queda en 5 i escaig.
El dia ha estat bo, el sol no ha escalfat massa ja que l'hem vist poquet. Hem aconseguit els objectius sense patir massa. Els camins, bruts, però no ens han donat massa feina, i havien trossos una mica salvatges. Al tros més encerclats per la vegetació, que es des de la Fonts Caldes amunt, hi havien restes de camí de bast, fet que sempre dona una alegria. A més amb la satisfacció que encara que ja vaig sortir ahir, avui no he arribat massa cansat, el que sempre es positiu per a mi.
El track i sobretot en el tros del barranc, a la Fonts Caldes, hi han una serie de rebots que pot semblar que marxis cap a les parets, però només hi ha un que es seguir el barranc, no hi ha pèrdua.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.



0000000000000000


000000000000000

diumenge, 16 de setembre del 2012

Mola de Genessies des de Vandellòs


Moleta de Genessies i restes del poblat ibèric (en primer terme)

Per avui i organitzat pel Josep ens hem trobat, la Lluïsa, la Neus, el Josep ,el Juan i jo, acompanyats per la Bruna, i hem anat a pujar a la Mola de Genessies des de Vandellòs, tot fent una matinal. Hem arribat a Vandellòs i hem aparcat al costat de la gasolinera ja que tant a l'anada com a la tornada es per allí.
Sortim a tres quarts de nou del matí tot i seguint el GR., que de seguida deixa de ser pista per convertir-se en camí, antigament camí de bast ara bastant malmès. Passem pel costat d'un font, podria ser la Font de les Basses, en realitat es un pou d'obra on ve canalitzada l'aigua de més amunt, i tancat per una porta de ferro, on està entrat una mica d'aigua en aquests moments. Arribem a la pista de Cassear, i encara que no fa sol i el temps està ennuvolat, jo arribo totalment moll de suor, tot que només em fet una mica més de dos-cents metres de desnivell en uns dos quilòmetres, jo arribo una mica cansat.
Des d'aquí anem al Coll de Cassear i al Collet de Baixer de la Llosa on trobem un cartell dels caçadors que fa una estona que hem estat sentit, amb alguna escopetada inclosa. Deixem el Gr per baixar cap el Coll de Lleixares, i com sempre que passo per aquí dic que de tornada aniré a visitar el poblat ibèric, si es que està aquí ja que l'ICC el marca prop del Collet de Baixer de la Llosa.
Al Mas de Genessies parem a esmorzar una mica. Per pujar a la mola la intenció es anar pel Barranc Fondo i pujar per la banda del poblat ibèric, el problema es que no tenim massa clar on es deixa el camí del barranc i s'agafa la pujada. Jo porto tres waypoints de tres llocs per on hi ha gent que han marcat llocs de pujada, però els dos primers jo no sé veure res de rastre. Del tercer veiem un rastre i una possible fita en un marge (no està massa clar si ho es o no). El sender es molt fonedís però va pujant en diagonal en busca d'un pas entre la moleta on està el poblat ibèric i la de Genessies, encara que hi ha un moment que hem de parar i estudiar el mapa, per si hem d'anar cap amunt o intentar seguir els rastres continuant en diagonal (hi ha més d'un i tots fonedissos). Després d'un canvi d'impressions acordem seguir amb la diagonal, tot pujant. De seguida trobem un camí més marcat que sembla ve de la Portella de Genessies o de la Portella d'en Gardell. A partir d'ara es veu més clar però a estones tapat de coscolls, o sigui les cames ho van notant. El camí entra al roquer i tot tombant a la dreta va a passar entre les dos moles, i agafant un grauet ens porta directament al costat de les restes del poblat, que per cert t'imagines que era un poblat ibèric perquè ho diuen els escrits ja que només queden un munt de pedres escampades, amb algun indici que eren construccions rodones si que hi ha.
Anem fins a la Moleta de Genessies, on hi ha una gran visió de les muntanyes de Tivissa i de Cardó, aquestes últimes una mica tapades entre boirines, calitja i contaminació. Fem les fotografies de rigor i avall. Dubtem una mica per trobar el començament de la baixada, i reforcem la fita d'entrada, baixem el grauet i ens encaminem cap el Grau del Rourar. Aquí agafem camí ample però molt atorrentat i ens dirigim un altre vegada cap el Mas de Genessies, on tornem a parar una estona.
Al arribar al Coll de Lleixares agafem el camí vell de Gavadà, i deixem per un altre dia la possible visita a aquest poblat, hauré de venir expressament, ja que ens adonem que anem molt tard. El Camí Vell de Gavadà era també camí de bast, ara atrotinat per la deixadesa. Els conreus estan abandonats i ja només passen per aquests camins els excursionistes, els btteros i poca cosa més.
Abans d'arribar a la pista de Masvalentí truco a casa avisant que arribaré aproximadament a les quatre. A partir de la pista el caminar ja es fa més rapit, ja que la pista es cimentada. Passem a tocar les runes de Masvalentí i en poc de temps arribem a Vandellòs on finalitzem, es un quart de quatre i hem fet quasi tretze quilòmetres i mig.
El dia ha estat molt bo, el temps ha estat calorós però ens ha deixat caminar, i amb bona companyia, no faltant les bromes i les petites discussions que donen al·licient a aquestes caminades. Hem aprofitat a menjar figues, nous, mores i raïm de terrenys i conreus abandonats. Continuo tenint problemes en les matinals que tant quan vaig sol o en grup sempre arribo tard a casa. He arribat una mica cansat però no tant com m'imaginava quan hem passat pel Coll de Cassear.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000



0000000000000000000

dilluns, 10 de setembre del 2012

Catalunya, nou estat d'Europa


Ho escric avui, 10 de setembre, i abans que es celebri la manifestació de demà, que suposo serà multitudinària, i espero equivocar-me totalment del que dic a continuació.
Demà es farà la manifestació on el lema es “Catalunya, nou estat d'Europa”, o sigui es demanarà que s'inici el procés per aconseguir la independència, desitjada i esperada per molts de nosaltres, però estic convençut que els nostres politicastres, agafaran el clam del poble per fer-ho servir als seus interessos. Aniran a los madriles a demanar el pacte fiscal argumentat que tenen el poble català al seu costat, quan no serà veritat, ja que el poble demà no demanarà cap pacte, sinó la INDEPENDENCIA, ja que estem farts de bordar, ara volem mossegar sinó es deixen tranquils.
Però estar clar que aquests paràsits que tenim a casa nostra no els interessa que es trenquin les regles del joc ja que corren el perill -desitjat per una part del poble- de perdre els seus momios i prebendes.
Serà una verdadera llàstima que per culpa de les “sangoneres “ que vam elegir entre tots (no si val dir que jo no els he votat, ja que els va votar la majoria del poble) no puguem acabar amb aquest sistema política que ens ha portat a la ruïna i que no puguem aconseguir la INDEPENDENCIA.

000000000000000000


0000000000000000000

diumenge, 9 de setembre del 2012

Farena a Mont-ral per S.L. i tornar per P.R.

Església de Sant Pere (Mont-ral) - Font de la Canaleta

Ahir a la nit i via mail m'havia apuntat a una excursió organitzada a Farena aprofitant la festa major del poble, però quan avui m'he aixecat he vist una resposta dient-me que l'havien anul·lat per manca de gent. Igualment decideixo anar, encara que fent un tomb pel meu compte i així aprofitaré per comprar alguna cosa al mercat del poniol, al finalitzar la caminada.
Arribo a Farena i aparco fora de la plaça d'entrada per deixar lloc al mercat i surto a caminar a un quart de deu del matí, tot seguint els senyals del sender local. El camí arriba a la pista que va al Molí d'en Fort i segueixo a la dreta, abans d'arribar-hi la deixo per creuar el Riu Brugent, a gual.
El camí de pujada es ample i amb revolts amples, a mi em dona la impressió que era un camí de carro, potser no comunicava amb Mont-ral però si per anar als trossos, parades que ara estan totalment abandonades. A més amunt, més retocat i arranjat està el camí, per facilitar la circulació dels cotxes. Fins aproximadament mitja pujada el terreny es boscà i frescal, però després s'entra en terreny de vegetació baixa, totalment solana; segurament va ser una zona de les afectades per l'incendi de fa uns anys. El mapa em marca una drecera, en un retomb de la pista, que me la vaig a mirar, però la veig bastant bruta i anant sol i amb el fet que fa temps que no camino de valent prefereixo deixar-ho i anar per la pista.
Abans d'arribar i quasi a tocar la carretera trobo una esplanada plena de deixalles d'obra. Es veu que no hi ha forma d'evitar que la gent no llenci res a la muntanya.
Com es normal en les meves sortides no pot faltar l'embardissada del dia, ja que arribo a Mont-ral pel GR, el deixo per un caminoi a l'esquerra que va a sortir al carrer on està al refugi, i jo en comptes de seguir pel carrer intento pujar a l'església per les parades i la veritat que ho aconsegueixo però he de reconèixer que no val la pena pel dificultós.
A l'entrada de l'església mentre faig una fotografia panoràmica aprofito per esmorzar. Penso en anar a fer un cafè al refugi però m'adono que es massa tard i que no arribaré a hora a Farena. Baixo a buscar el carrer de sortida i el P.R. El camí està senyalitzat i netejat de fa poc. Abans d'arribar a la carretera han tallat i podat arbres i com va sent normal han deixat tota la brossa al bosc, ideal de combustible.
Al anar a creuar la carretera em trobo amb tres btteros que pugen amb les bicis a la ma, ja que l'últim repetjó es considerable, encara que curt, a mi em toca baixar-ho. El camí es dirigeix cap el Mas d'en Verd després de creuar el Barranc del Mas d'en Piquer. El mas l'estan rehabilitant, quan passo hi ha una parella de jaios, ell està netejant i ella surt al balcó a veure que passa, xarrem una mica.
Després de creuar la carretera de la Cadeneta a Farena comença a tronar per la part de les moles. Vaig a visitar la Font Calenta, amb un entorn tot descuidat i amb herbes que quasi que tapen la font. Quan arribo a Farena comença a ploure amb unes gotes lo suficient gran per fer que els venedors desmuntin les parades del mercat, o sigui que avui de comprar res de res. Només en manca anar a fer la cervesa al Restaurant Brugent.
He arribat a tres quarts de dues després de fer quasi 12 quilòmetres i mig. Avui ha estat un dia maco de muntanya, quasi tots els camins han estat antics camins de bast excepte alguna trossos de pista. Cosa no massa habitual avui he sentit més cants d'ocells que no pas motors de vehicles.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000



00000000000000000000000000

dissabte, 8 de setembre del 2012

Turó d'en Punyet

Turó d'en Punyet - Pou als Plans d'en Punyet

Després d'un mes sense sortir avui m'he decidit a anar a donar un petit tomb, per això he triat un lloc prop de casa i amb molt poc desnivell, a un d'aquests llocs que veus passant per la carretera però no li dones més importància (segurament perquè no en te massa), a més hi ha un vèrtex geodèsic, es el Tossal d'e Punyet a la petita serra de Les Costes, fronterera dels termes municipals de Pira, Montblanc i Blancafort.
He aparcat a Blancafort davant mateix de la Cooperativa, a la Plaça del Sindicat i he sortir pel carrer dels Colomers per seguir pel camí del Punyet, quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou. Es tracta de seguir pista, sense equivocar-se com m'ha estat a punt de passar a mi, la veritat es que he fet uns quants metres per pista errònia. Com es normal vaig desviant-me del camí a visitar la majoria de runes i possibles barraques que vaig trobant pel camí.
Quan s'arriba a la vora del cingle de Les Costes s'ha d'anar a mà dreta, primer per camí ample, al costat de conreus abandonats, i desprès pujar a l'esquerra cap el llom. En aquests tros a part de trobar bastant escombraries, entre ella una llauna d'oli vella abandonada, hi han varies parapets de pedres que penso que deuen ser postes de caça.
Arribo al cim on està situat el vèrtex. La visió entre el sud-oest i el sud-est es amplia encara que el temps està bastant caliginós i no deixa veure amb massa claredat les muntanyes de darrera Montblanc.
Faig les fotografies de rigor, una d'elles l'enviaré a l'I.G.N., ja que molt amablement em van donar molta informació referent als vèrtex geodèsics i a la pàgina d'aquest no hi ha foto. A més aprofito per menjar una mica.
Ara vindrà la baixada, encara que suau, i penso si no trobaré a faltar els pals, confio que no. La meva intenció es no baixar per on he pujat sinó fer-ho per l'altre costat del Plans d'en Punyet. Per això segueixo la pista que va a tocar al cingle, on veig una considerable quantitat de llaunes de begudes buides escampades, tot sembla dels caçadors, ja que hi han més llocs de posta. Vaig baixant i tombant en direcció a Blancafort, a trossos per pista, a trossos per rastres a les parades de conreu cerealístic abandonades (es fàcil seguir els rastres, només cal seguir els cartutxos de les escopetes) o per la vora d'alguna de llaurada de fa uns dies. En aquest caminar m'adono que hi ha gran quantitat de barraques enrunades i arribo a comptar quatre entre pous d'aigua i aljubs abandonats, un d'ells molt maco, per cert. Passo prop d'una de les moltes parades de vinya, on estan fent la verema i poc després veig una caravana abandonada.
Arribo a Blancafort per l'altre costat de poble, el que em permet de camí cap el cotxe poder visitar el casc vell. Després de badar pel poble arribo al cotxe a un quart i mig de dotze, després d'haver fet quasi set quilòmetres. Faig algunes compres a l'Agrobotiga i cap a casa.
A estar un dia bastant bo, el sol no m'ha escalfat, ja que abans del migdia ja era al cotxe. He recorregut un molt petit tros de la Conca de Barberà, amb camps de conreu de cereals (ja recol·lectat i alguns abonats) i vinya (molt carregades), però que domina els abandonats on es veu clarament que quan es deixen de conrear el bosc de pins se'ls va menjant. La part desagradable es veure com es van abandonant les barraques, les pallisses i la gran quantitat de pous i aljubs, ara secs, pel que em penso que abans era una zona amb més o menys aigua i ara es seca. Al bosc he vist gran quantitat de pins mes o menys grossos caiguts, fet que ja va sent normal. A tenir en compte la quantitat de deixalles i escombraries, vidres, plàstics, llaunes, botelles, cartutxos d'escopetes, etc., amb predomini dels llocs on es deuen posar les postes de caça. I la part millor es que no m'he notat els genolls, encara que no ha hagut cap pendent forta, però si alguns trossos caminant sense camí.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.


0000000000000000000000



0000000000000000000000

dilluns, 3 de setembre del 2012

L'Esperir de Lo Port?

Buscant una foto determinada m'he trobat amb aquestes dos de l'any 2009, on es pot veure clarament que mentre passàvem per aquest indret uns ulls (amb el seu cap i un cos quasi sencer) ens estava mirant. Les fotografies son originals sense Photoshop ni cap programa similar.



0000000000000000000000