"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 31 de març del 2014

Els nous herois del món


GAZZETTA DEL APOCALIPSIS | LOS NUEVOS HÉROES DEL MUNDO (Val la pena llegir l'article sencer)

"Las redes van llenas de videos con sus hazañas: adolescentes que se auto-humillan ante la cámara y arrastran su dignidad por los suelos con el objetivo de conseguir que el máximo número de personas se burle de ellos."

Això lligaria amb el fet que tothom vol ser el millor i més guapo, encara que sigui fent el ridícul (ridícul segons els paràmetres en que ens regíem fins ara).

00000000000000000


diumenge, 30 de març del 2014

13a. Marxa Senderista Comarca del Matarranya (Cretes)


Pou de Rodes - Font d'Arbusé


En Jordi i jo ens hem anat fins a Cretes per participar a la 13a. Marxa senderista del Matarranya, tot i que anunciaven pluges intenses a partir de mig mati. Quan arribem a Cretes ens indiquen on hem d'aparcar, em dona la impressió que som entre els cinc primers cotxes en arribar. Entrem al pavelló municipal, agafem les acreditacions, anem a agafat un tros de pastís i una beguda (jo suc de taronja) i ens ho mengem. Una vegada comença a arribar una mica més de gent, nosaltres ja sortim, manquen deu minuts per les vuit del matí. Les senyals ens fan donar un petit tomb pel poble, fet que es d'agrair ja que quan finalitzem segur que no ens vindrà de gust visitar-ho i sempre es convenient visitar els pobles per on es passa. Al sortir del poble anem per una pista en direcció sud-oest. El cel està completament tapat, grisós, amb una calma que es senyal de pluja assegurada. Una vegada passat el poblat Pre-ibèric Domenges i davant la mirada d'estranyesa d'alguns marxadors ens anem a fer el vèrtex geodèsic de Domenges, que està a tocar a la pista, dalt d'un turonet. Una mica abans ja ens comença a ploure.
La resta de la marxa ha estat seguint pistes amb alguns senders normalment agradables. Ens ha estat plovent més o menys fort durant tota la marxa, encara que amb petites estones amb només plugim, però sobretot des de que em passat l'entorn de la Peña Caballera han estat unes pluges intenses, que han anat convertint les pistes en fangar, amb terra molt argilosa que ens dificultava bastant el caminar.
A les pintures rupestres Els Gascons no aconseguim veure les poques pintures que queden, ni els altres quatre caminants que també hi son quan nosaltres hem arribat, en canvi a les de la Roca dels Moros, una mica desviat del camí, si que les veiem, però soc incapaç de fotografiar-les.
Poc abans de la cruïlla del Barranc de la Font Clara, ens uneix la ruta mitjana. Quant arribem al tercer avituallament, ja estan esperant als últims, que son un grupet que va darrera nostre. Ens aconsellen que agafem la mitjana i ens deixem de la llarga, ja que es possible que el últim avituallament hagi estat desmuntat per la tempesta, però nosaltres seguim. El camí cada vegada està pitjor i l'aigua continua caient.
Desprès d'una estona ens passa un 4x4 totalment ocupat que es preocupa de com anem, nosaltres li diem que continuem sense problemes. Quan estem per les Llagunes ens ve el 4x4 d'abans per agafar-nos i portar-nos al poble, indicant-nos que el quart control ha tancat i ha marxat, nosaltres li agraïm però volen continuar finalitzant-la a peu.
Passem per on estava el control, encara hi ha restes del foc encès, hi ha una mica de flama, i poc a poc ens anem acostant al poble, fins que entrem per on està la Font de les Aixetes. Pel que veiem som els últims. Hem fet quasi 23 quilòmetres i son tres menys cinc. Marquem i anem a buscar el dinar, fideuà, poma i pa, la beguda està a les taules de l'envelat que han posat a la pista poliesportiva. Quasi que no queda ningú a part dels organitzadors. Pel que m'ha semblat no em sortit un nombre massa nombrós, o la majoria s'han anat per la ruta mitjana.
Una vegada dinat ens anem cap el cotxe, i enfilem cap a casa després de canviar-se totalment de roba, ja que la que portàvem està totalment xopa, tot i que portàvem capelina, amb els baixos ben enfangats.
El recorregut ha estat molt ben triat, hem passat una sèrie de sénies, la majoria de sang (bellugades per bestiar), dos abrics amb pintures, quatre entre poblats i necròpolis ibèriques, una sèrie de fonts ben boniques, camps de conreu tot verds, i havia algunes vistes dignes de veure, que avui no ha estat possible pel temps. El recorregut amb sol hauria estat complert. La majoria han estat pistes, alguns trams una mica pesats, encara que no hagués hagut fang, però combinat amb senders i camins molt agradables. Hauria estat una marxa amb molt bon sabor de boca, encara que em penso que la recordaré amb afecte. De la companyia, en Jordi, no cal ni parlar, es un company amb el que es pot anar a tot arreu, només un defecte, no hi ha manera de fer-ho enfadar. Bon rotllo com sempre.
He pujat el track al wikiloc perquè l'únic que l'he vist pujat, ha tingut una petita marrada abans de la font de la barra, no passa per la font de l'Arbuser (s'ha de veure l'entorn), la arribada la ha fet per la carretera, en comptes pel camí senyalitzat, saltant-se un sender bonic i l'última font, a més de no ha entrar a visitar les sénies, pintures, etc., i no cal dir que tampoc va al vèrtex. Ell l'ha fet en 4h47m., i nosaltres dos en 7h.06m, amb quasi un quilòmetre de mes nosaltres.
Moltes fotografies han quedat tacades amb gotes d'aigua, que li farem.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.




00000000000000000000000

00000000000000000000000

dijous, 27 de març del 2014

Manifestació il·legal dels sicaris del poder


Los antidisturbios piden la dimisión de sus jefes cortando la calle y sin autorización de Cifuentes - Público.es

A part de ser completament il·legal i que la policia local no va tenir pebrots de demanar la identificació als manifestants, no sigui que després els vagin a fotre garrotades, no es manifestaven per estar a favor del poble i trobar mesquí complir les ordres que reben dels seus comandaments, com per exemple desallotjar una concentració pacífica i autoritzada com la del 22M., sinó que es manifestaven perquè els seus comandaments son uns inútils i no van preveure que si ells atacaven al poble i hauria una part d'aquest que es rebotaria. Ho sento molt però els ferits de la policia no em donen cap pena.

ESTEM EN UNA DICTADURA encara que no ho sembli. No ho es menys perquè ens deixin votar cada 4 anys.


666666666699999999996666666666

dimecres, 26 de març del 2014

UN ALTRE ROBATORI A FAVOR DELS BANCS I EMPRESARIS AMICS


El Jueves
Com sempre les "cagades" sabent-ho o sense, sempre les hem de pagar els mateixos. Si les autopistes son deficitàries hi han dos possibilitats. La primera es que les concessionàries hagin apostat malament, llavors ells han de fer-se càrrec. La segona es que aquelles hagin agafat la concessió per un informe que digui un moviment previst, sent aquest rentable, i llavors no es produeixi, llavors el que va signar l'informe es el responsable, i aquest es el que hauria de pagar la broma.
Però està clar, amb un informe, de qui sigui, els bancs van donar crèdits per que les concessionàries les construeixin, i ara aquests crèdit no es poden tornar. "DE PUTA MA.." (Es una frase feta).

0000000000000000000000

dimarts, 25 de març del 2014

Loquillo Y Trogloditas. "Mientras Respiremos"


En el disc “Mientras Respiremos el barceloní incloïen el tema “Los ojos vendados”, el qual narra un error policial que va sofrir un amic del cantant en ser detingut i torturat en una comissaria per equivocació. Tant la cançó com el vídeo «estan pràcticament apartats de les programacions de les radio-formules i de les cadenes de televisió, la qual cosa ha obligat a la companyia a substituir el "single" per un altre nociu», denunciava el cantant en la premsa. (Sonicwave)





Crec que continua sent de rabiosa actualitat.

0000000000000000000


dilluns, 24 de març del 2014

Una nova mesquinesa de les forces d'inseguretat de les espanyes




Que deu esperar la (in)justícia de les espanyes per enjudiciar als responsables dels esbirros dels nostres politicastres?. No hi ha cap jutge que pensi que el que fa la policia es il·legal?. Fins quant tot això?

00000000000000000000

diumenge, 23 de març del 2014

Fenallassa, Masia de Sant Miquel, Mas de Garcia, Fenellassa

Bassa de la Masia de Sant Miquel - Cova Mosseta

Per avui hem quedat els companys i ex-companys de feina per fer el tomb que es va suspendre per la pluja, prop de Beseit. Per això ens hem trobat 10 persones a l'aparcament de la Fenallassa, tot passant per caixa i abonant els 3 euros per cotxe, i això que em van dir a l'Ajuntament que no començarien a cobrar fins a setmana santa, però tal i com diu el cobrador, el alcalde es el que mana. Ens hem preparat i hem sortit a dos quarts de deu en punt, pel camí arranjat que porta a la Masia de Sant Miquel. Fa bastant de fred provocat sobretot pel vent que bufa fort. El camí va pujant suaument fent les esses corresponents per ser un vell de camí de bast. El camí ja ho vaig explicar a l'entrada del sis de febrer, quan vaig fer aquest tomb, per comprovar l'estat dels camins, encara que aquell dia el vaig allargar. El que si que ha canviat son els esglaons de fusta que han posar per entrar al camí.
Mentre pugem anem quedant arrecerats del vent fins que arribem al llogaret ensorrat de Sant Miquel. Encara queden algunes teulades, inclosa la de l'antiga església. Aquí dins aprofitem per esmorzar. Aquí diré el que sempre dic, es una verdadera llàstima que llocs com aquest s'ensorrin i no es puguin salvar amb un bon pla de rehabilitacions. Hi ha aigua, no massa però la font sempre he vist aigua corrent, poca, això si. Hi han un munt de parades, ara netejades que es podrien fer servir, però les administracions tenen millors llocs on gastar els diners.
Quan sortim en comptes de marxar per on estan les fites, que té tota la pinta de baixar per l'esquerra sortejant les parades, anem a veure la font i la bassa, aquesta està a la meitat. Sense gaire dificultat arribem al camí, fent esses entre les parades netejades. Només entrar al camí el deixem per visitar una gran alzina, amb dos grosses branques. Seguim per anar a creuar el Barranc del Racó d'en Guerra i remuntar a l'altre vessant. A la pujada ens trobem amb una parella que baixava, i segons ens diu ell, es un guarda forestal de la zona, i comentem algunes particularitats de l'entorn i del camí.
Al Coll Mosseta ens desviem per anar a visitar la Cova Mosseta, per això, avui agafo be el rastre, fet que comporta no punxar-se ni una sola vegada. La visitem, tornem al coll que està a tocar i ja baixem a buscar la pista del Mas de Silvestre on trobem el Gr., i uns altres esglaons de fusta per baixar-hi A la pista ens torna a molestar el fort vent, pel que no parem al Mas de Garcia, només dos companys el van a visitar. Ja vaig comentar que el que va per el Gr i arriba al Mas de Garcia i no s'ho coneix, segur que es salta la desviació, ja que no hi ha cap senyal. Segons ens ha explicat el guarda forestal hi ha discussions amb el propietari, que primer ho va tancar tot, però que l'han fet treure el tros de tanca, però les senyals continuen no estant.
El fort vent ens acompanya fins a la carretera del Parrizal. Des d'aquí fins a l'aparcament, com queda més arrecerat es nota molt menys. Aquest tros ens acompanya un “solet” bastant agradable. De tant en tant i en calma, aquest tros es agradable fer-ho a peu, però estem massa avesats a fer-ho en cotxe, ja que sempre tenim pressa, tot i que anem a caminar a la muntanya.
Passem de llarg, fins on estan les pintures rupestres. Com es normal ni jo ni els companys sabem trobar la quarta figura, la que està més a l'esquerra al dibuix. Arribem als cotxes a tres quarts de dues, després de fer quasi onze quilòmetres. El temps ha estat variat entre sol i núvol, però sempre amb molt vent, tot i que entre la sortida i la pista del Mas de Silvestre, com anàvem per bosc, no l'hem patit gaire.
D'aquí ens anem a Vall-de-roures on tenim taula reservada en un restaurant de la localitat, on la relació qualitat-preu crec que es molt positiva. Tan durant la caminada com durant el dinar, l'humor no ha faltat, com ja es acostumat. Ara a esperar a la pròxima, que normalment es fa cada més o dos mesos. Però abans de marxar cap a casa encara hem tingut temps de visitar la localitat, que per cert val molt la pena i aconsello.

Per baixar el track, teclejar aquí. (es el mateix del 6/2/2014)Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000



00000000000000000000

dissabte, 22 de març del 2014

Vilaplana, Mas del Pusso del Cingle, Portell del Marrà, Font del Pistol, Vilaplana


Font del Pistol
Cova dels Matxos

El dijous ens vam trucar en Josep Maria i jo i al final vam quedar per avui anar a donar un tomb, que no sigui massa llarg perquè demà el tinc compromès. Al final hem quedat a fer una caminada que ens fa gràcia als dos, que es pujar al Mas del Pusso del Cingle i arribar a la Mola pel Portell del Marrà, tomb que jo em creia que no seria gaire fort.
Ens trobem a La Selva, enfilem cap a Vilaplana, i deixem el cotxe en un joc habilitat per això, al començament del Camí dels Garrigots, abans del ramal que creuant un pont entra dins de la població. Sortim a un quart i mig de nou del mati.. De seguida deixem el camí dels Garrigots per agafar el camí dels Masos (segons el cadastre) o el camí del Mas d'en Nins (segon l'IGCT). Per diferents camins i pistes agradables arribem al que era el camí de Vilaplana, des d'allí i seguint el que marca en el cadastre, passem un cartell de “prohibit el pas, camí particular” i de seguida deixem la pista principal, encara que continua sent el camí vell. El començament està empedrat. Passem entre un marge a l'esquerra i una tanca metàl·lica a la dreta. La impressió es que qui va col·loca la tanca sabia exactament que havia de deixar el pas al ser camí cadastral.
Al poc de passar el Mas d'en Cama el camí es va perdent, sense que ens impedeixi el pas, anant buscant fàcilment els rastres ens deixa continuar amunt, fins el Mas del Manou (segons Cadastre). Aquest mas sembla que l'estan rehabilitant, hi ha alguna tenda de campanya, caravana i altres coberts on deuen estar vivint actualment algunes persones. Pel que sembla també tenen un ramat de cabres. Aquí hi ha dues maneres de seguir, una es la que ja havia seguit el company fa uns pocs anys, que es al arribar a la pista agafar a la dreta i seguidament a l'esquerra per un sender que puja en forma d'embut. En realitat es el més fàcil actualment. Nosaltres agafem per un camí a l'esquerra, entre marges i tanca, sembla poc transitat però ample per que poguessin passar els carros en temps anteriors. Només sortir a la pista principal, i havent deixat al darrera un altre cartell de “propietat privada”, agafem a la dreta un camí serpentejant (continua sent el camí vell). Hi ha algunes dreceres, que com es normal nosaltres no agafem. Arribem a l'alçada d'una grossa alzina, on el camí vell marxava per sota el marge, però està completament tapat, a més marxava cap el camí de les Guilletes, el rastre ens porta per damunt del marge i aquí hi ha un tros bastant difús, ja que s'ha de seguir per rastres de senglars, que ens fa pujar uns pocs marges més, encara que es poden salvar fàcilment, o per la vora o per on està ensorrat. Trobem el camí que em deixat abans, el que he dit que era millor pujar.
Aquí segueix tota una curiositat, per dir-ho d'alguna manera. Trobem una mànega que baixa aigua de la font del Pusso al Mas del Manou. Esta molt ben col·locada agafada a branques d'arbres i arbusts que no dificulten el pas. El camí netejat segueix la línia de la mànega, i a l'esquerra anem deixant marges abandonats. A moments el camí puja al dret completament, a moments s'aplana i es veuen restes de camí vell, en aquests moments va paral·lel als marges. Això demostra que devia haver un camí que anava per les parades i anava pujant fent esses per dins i en canvi es curiós que s'ha netejat al dret , deu ser perquè hi ha menys feina al haver menys recorregut..
Pugem el cingle roig, i al damunt dona tota la impressió que el camí marxava a la dreta, inclús hi ha una marca blanca. A l'esquerra i a pocs passos hi ha la font, amb la mànega que va cap avall. El camí (?) netejat i obert marxa des de la mateixa font a l'esquerra amunt, fins el replà on estan les runes del Mas del Pusso del Cingle. La pujada des de que hem trobat la mànega fins aquí es, per a mi, terrible. Com sempre no acabaré mai d'entendre que es vulguin recuperar camins i senders però sense tenir en compte el traçat original, però es el que hi ha.
En un ressalt al costat del cingle, amb les runes del mas i el cingle de la Mola darrera aprofitem per esmorzar. Després tombem una mica entre les runes, s'albira que eren més d'un habitatge, també s'albira el que segurament seria un forn, però ara tot està penós, ple de pedres amuntegades i rodejat d'herbes. Seguim amunt, aquí tampoc han netejar el camí vell que pujava al portell, però en un moment entrem al Portell del Marrà, un pas estret entre roques i pujant.
Deixem el camí més marcat i anem per rastres prop del cingle, i ens dirigim a l'entrada d'un grau que vam fer de pujada a l'any 2008, podria ser el Grau del Colomer, ara està fitat. Anem per comprovar si es el mateix que vam fer llavors, sent que si. Li dic Grau del Colomer perquè la zona de allí diu El Colomer.
Teníem previst baixar pels Garrigots, però canviem d'opinió al trobar unes fites que coincidien amb un track que porta en Josep Maria. El camí baixa molt fort, això de camí es un dir, a trossos més sembla un barranc. Quan trobem un camí travesser que a l'esquerra enllaça amb el Mas de Patinya, veiem un roc on hi ha escrit “Borràs”, pel que suposem que els el Grau del Borràs, que per cert no l'havia sentit mai. Seguim, tot passant per la bassa i la font del Pistol, pel que crec que es el camí del cingle. Quan ja estem prop de la pujada al grau del Colomer (?), trobem el camí de baixada, que va a buscar el bosc de Cantacorbs, que es el que seguim. Deixem el camí per un moment per anar a visitar la Cova dels Matxos. Per arribar hi ha un pas una mica delicat, però sense cap altre dificultat. Es una cova d'arenisca vermella rodejada d'alzines i boixos però penjada una mica en un petit cingle.
La resta de la caminada ja no té cap més fet important, anar baixant i arribar al camí del matí, repetint un tros. Quan estem arribant comença a ploviscar una mica però res gaire important. Arribem a dos quarts de quatre de la tarda, després de fer una mica més de dotze quilòmetres i mig.
Avui hem tingut una visió que jo no havia vist encara, que es una gran quantitat de pol·len aixecant-se i volant, degut al vent que bufava de mestral i que al arribar a la plana girava en rodó i feia aixecar-ho. Semblava boira o fum, era el pol·len. Avui em tingut una mica de tot, unes gotes al sortir i un plugim al finalitzar, vent a les zones obertes amb algunes estones de sol. A més de la visió de grans núvols negres per darrera de la Mussara.
Es impressionant visitar els llocs on no fa masses anys vivia la gent, on devien tenir una vida duríssima i amb unes combinacions terribles, molts dels camins a peu i de bast s'han perdut, en aquestes zones no hi havien camins de carro. Els que s'estan recuperant, hi ha bastant de gent que ho estan intentant, no sempre ho fan pel lloc antic i a vegades no pel tros més adequat, encara que es lloable la seva dedicació. No cal dir que son zones amb poca aigua i les fonts estan normalment apartades dels masos.
Ara a esperar descansar be ja demà que tinc el compromís amb els meus ex-companys de feina. La caminada ha estat molt més forta del que em pensava, no tenia ni idea de la duresa de la pujada, si del desnivell però de fer-ho fent esses a fer-ho al recte hi ha molta diferencia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





000000000000000000



0000000000000000000

divendres, 21 de març del 2014

No a les pujades de l'IVA


No ens podem oblidar d'aquests fets lamentables si ho comparem al que han fet desprès.



Per després fer tot el contrari del que pregonaven,  a més recollint signatures en contra de la pujada del sabater.
MENTIDERS!!!!



00000000000000000000

diumenge, 16 de març del 2014

Tiurana, Sant Ermengol, Turó de Solers, Mirambell, Guardiola



Avui m'he decidit a fer la caminada que vaig haver de suspendre per la pluja el 10 de gener i m'he anat fins Tiurana a donar un tomb per aquelles contrades. Avui ha estat un altre dia que he anat sol. He arribar a l'entrada del poble, el nou que es va inaugurar l'any 2007 ja que el vell ha quedat engollit pel pantà de Rialp. He aparcat, m'he preparat i he sortit a caminar a tres quarts del nou del mati, per la mateixa carretera per on he arribat. Fa molt de fred i a l'aparcament no toca el sol, pel que em lamento no haver portat més roba d'abric encara que em figuro que més tard em sobrarà.
Deixo els Plans del Corralot a la dreta, i de seguida també deixo la carretera, tot agafant un camí que baixa a creuar el Torrent de la Drecera. Al moment de creuar-ho deixo el camí ample pel que anava i segueixo per un sender re-netejat i senyalitzat de fa poc, amb marques del Camí de Sant Jaume. Es un camí agradable i es una llàstima haver elegit aquestes dates ja que es un bosc de roures i boixos, i aquí les fulles dels arbres encara no han brotat.
Se surt a una pista prop d'una barraca amb un pou d'aigua al seu costat, i una bassa receptora de l'aigua de pluja. Als pocs metres hi ha l'ermita de Sant Ermengol, romànica però restaurada. Després de visitar-ho segueixo la pista, que es el camí de Sant Ermengol. La pista es de les son desagradables de caminar, amples i solejades completament aptes per vehicles. La visió queda molt esmorteïda per un boirina que no em deixarà en tot el dia. Es deixen les senyals grogues, a la dreta, que marxen cap a Ponts. La pista segueix igual com abans, amb un entorn de garriga no gaire bonic. D'aquesta pista es surt arribant a un altre, aquesta asfaltada, es el camí de Cal Joanet. Continua l'entorn de garriga a l'esquerra i però amb camps de conreu cerealístic a la dreta, tota de color verd i lluent. El fred ja no es deix sentir, tot al contrari ja que el sol fa que la temperatura sigui agradable. Fins arribar a la carretera, on a la dreta està Cal Joanet, es fa bastant pesat, l'entorn no es massa agradable, es va per pista asfaltada i amb pujada, suau però pujada. Al tros de Cal Joanet fa una pudor a porc molt desagradable, degut a que hi ha una granja porcina. S'ha de seguir un tros de carretera i deixar-la on hi ha la pista per anar a les antenes però jo la segueixo una mica més per agafar una pista que surt, a l'esquerra, amb forta pendent per anar cap el vèrtex. Es una pista vella i que s'està tapant, que de seguida s'aplana, i que va fins el vèrtex del Turó de Solers, on finalitza.
Torno cap a la carretera principal, primer fins a Mirambell, amb algunes cases habitades, i després fins a Guardiola, deshabitat i molt arruïnat, excepte l'església de Santa Fe. Tot això es per carretera, bastant pesat, amb camps de conreu als dos costats.
A partir d'aquí el camí ja passa a ser interessant i agradable. Es camí que passa per boscos que van canviant entre roures, pins i combinació de les dues classes d'arbres. Es va cap la Costa del Soler i a l'altura del Roc de Bulto el camí canvia totalment de direcció, com si retornéssim cap a Mirambell. Prop del Serrat del Mestró, que també esta prop de la carretera, agafem a la dreta un camí que baixa fortament i a trossos atorrentat, que va a creuar el Torrent Salat i després comença a remuntar per pista. El mapa del gps marca una font que com es normal no es veu ni rastre. En una esplanada al costat d'una torre d'electricitat veig una dona amb dos gossos, penso que li preguntaré per la font, si resultat que es de la zona, però quan arribo a la seva alçada ella em pregunta on va el camí per on vinc, o sigui que de preguntar-li jo, res de res.
Surto a la carretera a l'alçada del Mas de la Coma. Arribo per un tros de pista completament tapat, quan al track que tenia em marcava per un senderó anterior, però com pujava molt fort no l'he agafat encara que estava molt trillat. El Mas de la Coma està bastant malmès. Segueixo per la carretera fins al Dolmen del Perotillo, dolmen que ha estat traslladat per evitar qu'es perdés al quedar tapat per les aigües del pantà.
Deixo la carretera per agafar un camí senyalitzat, em pensava que havia de pujar fins a Tiurana trepitjant asfalt però mercès a la senyalització m'estalvio quasi tot l'asfalt, encara que el desnivell a fer es el mateix, però més agradable.
Arribo a Tiurana i dono una volta pel poble, i puc visitar i fotografiar tots els monuments traslladats. Estic de sort que puc entrar entre piscina i pista poliesportiva, ja que les portes estan obertes, i m'estalvio donar un tomb i arribar-me fins esta l'aparcament i torna a entrar.
Vaig al bar a prendre'm un cafè, son dos quarts de quatre i he fet disset quilòmetres. El tomb no ha estat del tot agradable, ja que entre Sant Ermengol i Guardiola ha estat bastant pesat, tot pista ampla i solejada, amb la meitat d'asfalt. Molta part amb terreny de garriga a l'entorn. Es pot escurçar des de Sant Ermengol, agafant una pista que que va fins a Cal Joanet més directament, i l'altre escurçada seria estalviar-se la carretera però llavors no passaríem per Guardiola, sinó des del costat del restaurant de Mirambell es pot anar a buscar el camí que ve de la Costa de Soler, encara que el camí a partir de Guardiola es un dels que es agradable, i tot comptant que les dates no son les millors ja que no els boscos no estan ni verd lluent ni tardorejant.
Un dia de muntanya, no dels millors però tampoc dels pitjors. Per fer les fites que m'havia marcat, que son Tiurana, Sant Ermengol, Turó de Solers, Mirambell i Guardiola no es pot millorar gaire, al menys es el que crec.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.



00000000000000000000000000000000




00000000000000000000000

diumenge, 9 de març del 2014

Poboleda, Convent de Bonrepòs (Mas de Sant Blai), Poboleda



Ens em ajuntat la Neus, en Josep i jo, ah! i la Bruna i ens hem anat fins a Poboleda a donar un tomb per la zona tot visitant el que queda del que va ser del Convent de Bonrepòs, després Mas de Sant Blai. Per això aparcament a l'entrada de Poboleda, en un lloc indicar per això, ens preparem i sortim a tres quarts de nou del matí. Fa un agradable i solejat dia que sembla serà bo per caminar. La sortida es pel Gr. Primer per pista i després per sender. Hi ha un moment que creuem per on estan fent terrasses per plantar mes ceps i el camí encara que ben conservat, està començat a ser invadit per les petites pedres que baixen de dalt. Estem en terreny de llicorella.
Arribem al collet dels Quatre Camins, i abans de seguir endavant, agafem el camí del Coll de l'Anglès per anar a visitar la bassa del maset del Xies (o simplement el maset), ja que l'altre vegada que vaig passar per aquí em va cridar molt la atenció que la bassa està totalment pegada al mas, i amb una porta que comunica mas i bassa, al menys es curiós. No hi ha ningú, però sense senyals d'abandó, tot al contrari.
Seguim pel camí de Cornudella, deixant-lo per baixar pel Pas de Carro de les Foreses, ja que als quatre-cents metre de la cruïlla, i en un dels mapes de l'ICC. hi ha marcat l'ermita de Maria Assumpta, i mirant la fotografia aèria es veu una construcció, pel que anem a comprovar si en realitat hi han el que podrien haver estat les runes de la vella ermita, si es que hi havia una de vella. Quan arribem comprovem que es una barraca abandonada que ha quedat a la vora del camí, eixamplat a posteriori.
Retornem al camí de Cornudella, i no parem fins l'ermita de Maria Assumpta, ermita que vaig llegir que va ser construïda als anys 70 del segle passat. Però abans d'arribar, la Bruna a pres el primer bany del dia, ara en un toll fangós al costat de la pista, els pròxims serà al creuar els barrancs que porten aigua i algun altres tolls.
Després de visitar i fotografiar la petita ermita, parem a fer una petita mossada. Seguim pel Gr fins el Coll de Conill, on a la seva cruïlla està el mas d'en Gil i un parell de pagesos estan ensulfatant els ceps. Aquí deixem el Gr i agafem un camí que segueix el curs d'un afluent del Barranc de la Morera. Ens desviem per anar a veure una petita barraca arruïnada amb una bassa adjacent. El motiu de desviar-nos ha estat que ens ha semblat veure una font que envia aigua al barranc, ja que el maset i la bassa estava tapat pel canyar, però ha resultat que la possible font es una canonada rebentada. Més amunt ens trobem amb el pantà de Sant Blai, ple a vessar i amb aigua que marxa pel rec lateral. Aviat deixem les pistes, i agafem un camí que remunta el Barranc de Sant Blai, s'agafa precisament on hi ha l'aiguabarreig amb el Barranc de Farena, a partir d'aquí creuarem varies vegades el barranc, sempre amb aigua.
L'entorn ha canviat totalment, ara seguim un antic camí de bast, de molt ben seguir i netejat de no fa massa temps. Deixem a la dreta una construcció que no sabem massa que es, un forn no ho sembla ja que no hi ha senyals de fum, per ser un molí, està separat del curs de l'aigua i no ens ho sembla. La part de dalt està a l'alçada del camí, i l'entrada es a un nivell superior. La Neus ens dona de seguida l'explicació del que és, es un “guaita”, o sigui guaita que hi ha aquí.
Seguim per camí ben netejat, creuem el barranc i entrem a l'entorn del Mas de Sant Blai. No explicaré en aquestes línies l'historia del lloc ja que hi ha documentació per “inet”, el que si que diré que era un monestir cistercenc femení fins que va ser abandonat i es convertí en una explotació agrícola, amb el nom de Mas de Sant Blai. Segons sembla el claustre va ser desmuntat i tornat a instal·lar a Santes Creus, on hi es actualment. La capella segons he llegit la gent del mas la van convertir en bodega, no sé si es veritat ja que està tot tancat. Quan era convent i en temps de la màxima esplendor va ser habitada per 85 monges.
Per anar a buscar el camí de a Drecera, de la Morera a Poboleda, ens hem de dirigir primer al camí de La Morera a Cornudella, tot passant per una petita font no catalogada i l'antiga Guixera de Sant Blai, abandonada. ¨La cruïlla dels camins de Poboleda i la Drecera es el punt més alt de la caminada d'avui, o sigui ara vindrà tot baixada. D'aquí fins baix està ben senyalitzat amb marques grogues. Al poc de sortir deixem una cova a l'esquerra, per fora sembla pedra de guix, no així per dins, encara que no soc gens entès. Una vegada creuat el camí de Poboleda a la Morera, el camí de la Drecera, que es el que seguim, es torna carener entre els barrancs dels Torrents (dreta) i el de les Vinyes (esquerra). A meitat d'aquest camí i arrecerat a uns pins (pel vent que bufa, encara que no gaire fort) ens parem a dinar. Deixem la carena principal per agafar una de secundaria fins que el camí baixa fortament a buscar el Pas de Carro dels Torrents, es una pista. Segur que el camí vell no baixava per on es baixa ara, la pendent i al dret sense fer esses no es normal en un camí que segons vaig llegir es un de vell recuperat. Deixem a la dreta la Presa dels Torrents, una petita presa sobre el barranc dels Torrents.
Entrem en zones més o menys conreades fins que arribem al Collet del Senén que es per on entrem a Poboleda. Donem un tomb pel poble abans de fer la cervesa que ens hem guanyat. Son tres quarts de quatre i hem fet quasi catorze quilòmetres i mig.
El dia ha estat molt bo per a les dates que hi som, amb sol encara que hem anat quasi la meitat del temps per bosc, i amb una mica de vent en les zones obertes. El paisatge ha estat variat entre camps de conreu de vinya i bosc, amb alguns petits trossos d'ermàs. De la companyia d'avui només dir que son persones amb els que val la pena sortir a caminar, agradables i sempre amb molt bon humor. El tomb d'avui es un tomb sense complicacions, malgrat l'última baixada, que es pot fer en una matinal, en qualsevol època de l'any.  


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


00000000000




000000000000000000



divendres, 7 de març del 2014

El govern posa límits al "crowdfunding"


Una altre noticia de que s'està preparant un altre mesquineria. Es que aquest govern del corrupte partit, en fa una darrera l'altre, la qüestió es que la gent no es pugui ajudar entre ells, tot i tenint en compte que els que els haurien d'ajudar no ho fan. Potser si que volen que la gent al final es suïcidi, però llavors ho tindran clar ja que no hi tindran els esclaus als que robar, com ara.

El Gobierno limita el 'crowdfunding': un millón máximo con aportaciones de 3.000€ (El Confidencial)

El Gobierno pone límites al 'crowdfunding' (Publico.es)

Encara que jo confio que sigui com posar portes al camp, ja que com es pot fer per internet, es faci per webs fora de les espanyes, i llavors encara surtin més del control de país. 
Però de que "cony" tenen por aquests politicastres, que es financin fora de les entitats bancaries, llavors ho tenen clar, que les entitats financin els projectes. O potser es per que tenen por que igual que es va aconseguir els diners per portar a la justícia al "Rato" puguin arribar a portar a tots els possibles corruptes encara que estiguin al govern. Anant posant traves per portar als indesitjables, però amics, a la justícia, primer posant unes tasses impossibles, ara prohibint el "crowdfunding", que serà la pròxima "putada"?.


00000000000000000000

dimecres, 5 de març del 2014

Ferraz marca la línia vermella al PSN: Bildu no pot ser decisiu en la moció de censura



Encara que dins meu penso que ja s'ho faran, vull fer un petit comentari sobre això. Em pensava que els únics "tocats de l'ala" eren els socialistes catalans, però veig que els de la resta de les espanyes també ho son, i molt tocats. Toc això de socialistes es de nom ja que els fets demostren que son tot el contrari, son dreta i agenollada davant del poder financer.
O sigui, i centrant-me en el tema, no votaran la moció per no fer-ho igual que Bildu, però deixaran que que el PPcorrupte de Navarra s'aprofiti de Bildu per no deixar el poder. Incongruències totals. M'agradaria saber el motiu de fer-ho, ja que si es per no aguantar les campanyes del PPcorrupte contra el PSOEcorrupte per votar el mateix en una resolució deixaran perdre els vots dels pocs simpatitzants que li queden a Navarra, i més quan en diferents ajuntament del País Basc el PPcorrupte i Bildu voten igual.
El que menys l'importa als dos corruptes partits es el bé del poble i acabar amb la corrupció, ells al seu rotllo i anant xuclant de la mamella tot el que es pugui.
Però ja he dit, que tant em fot i ja s'ho faran. El que interessa es que aquí, a Catalunya, aconseguim la INDEPENDÈNCIA.


00000000000000000


dimarts, 4 de març del 2014

Només el diner públic espanyol garantitza el final de les obres del Canal de Panamá



O sigui com sempre, el que ha estat una estafa (presumpta) en primera línia d'una empresa de les espanyes, junt a un altre italiana, resulta que l'estat espanyol, l'italià de moment no, col·laborarà ajudant perquè finalitzin les obres, amb els avals i diners que siguin necessaris, tot menys exigir a l'empresa que ha de complir els seus compromisos. 
Aquí passarà com amb la banca que van regalar 40 mil milions venent-nos que no ens costaria ni un euro, però en canvi sabem positivament que son diners llençats per ajudar als seus "amiguets" i es puguin continuar repartint entre ells els beneficis. O es que algú es pensa que Sacyr no ens costarà molts "calers" als contribuents?, i mercès a tot això a final d'exercici tindran beneficis a repartir entre els accionistes. 
No hi ha diners per sanitat, educació, investigació, serveis socials, etc. però si que hi ha per repartir entre els xucladors que s'aprofiten de les influencies que tenen amb els polítics amics, i aquests quan finalitzin de polítics tindran una cadira en els consell d'administració dels primers, amb l'única feina de cobrar el sobre mensual.
En canvi els "espanyolitos" continuem votant als mateixos politicastres que ens donen pel sac. Ja que en aquest cas es igual el partit del govern com el principal opositor, ja que no he llegit enlloc que hagi protestat per les ajudes a la presumpta estafadora Sacyr. A nosaltres els comparo a la visió que donava dels mexicans al cine de fa anys, sempre gallejant "Yo soy muy macho", però llavors venia el pistoler americà i els donava pel sac. Canvia el mexicà pels espanyols i el pistoler pels polítics.

The Wall Street Journal señala que la industria culpa a Panamá por adjudicar el contrato a Sacyr pese a las advertencias de que habría sobrecostes.

00000000000000000000000000000


dilluns, 3 de març del 2014

ERC: la marca blanca de la corrupció sanitaria



Sembla ser que ERC també vol una part del pastís que fins ara es repartien el PSC i CiU, al menys això es el que demostra davant les actuals posicions al desmantellament de la sanitat pública catalana.
NO HI HA UN PAM DE NET ni amb els que ens en fiàvem, encara que no ens hauria de sorprendre als de Reus quan dos regidors d'ERC de l'antic consistori, estan imputats, junt als antics regidors del govern tripartit municipal, pel cas Shirota, una peça del cas Innova on també estan imputats Josep Prat i Carles Manté .


0000000000000000

diumenge, 2 de març del 2014

Rofes, Orpinell (Feixes, la Casa Alta. Pujol d'Orpinell, Orpinell, Casa Nova)


Cal Miqueló
Feixes i Casa Alta


Avui havia de quedar-me a casa per Avui havia de quedar-me a casa per compromisos familiars, però al final aquests, ahir a la tarda s'han esvaït, pel que a la nit he agafat una de les varies excursions que ja tenia a punt, he carregat el track al gps, he imprès els mapes i m'he preparat la motxilla per avui. El que no he pogut fer es avisar a cap dels companys.
M'he anat fins a Rofes, llogaret de la Llacuna, on he aparcat al costat de l'església de Sant Josep i he sortit quan mancava mig quart per les nou del matí. Fa sol però un fred que pela, m'he de tapar de valent. Creuo la carretera, i deixo a la dreta el camí de Feixes, que més endavant el trobaré. He donat un retomb que en realitat m'ho hauria pogut estalviar, segons he vist al mapa quan, a casa he repassat el que he fet.
Des de que he deixat les pistes que van més o menys al nord i he agafat una que va a l'est, a la recerca del camí de Feixes, a tot el bosc de l'esquerra, a la dreta també però la franja boscosa es estreta, fa temps van aclarir-ho, treien els troncs, però deixant tota la brossa de les restes vegetals a mig del bosc i a les vores de la pista. Crec sincerament que es la millor opció per aconseguir que si per desgracia hi ha un incendi, la propagació sigui més ràpida i efectiva.
Al Collet de Feixes entro a visitar Cal Miqueló, en estat molt deplorable. Al costat hi ha les runes d'un paller petit i un altre de gran, aquest bastant nou, que segons el mapa posa Ca la Magina. Per anar d'un a l'altre he hagut de fer dos intents, en el primer he quedat tot engarrinxat a les cames. Com no he tingut prou, intento apropar-me el més possible a la casa de Feixes, encara que primer he de trepitjar una mica de fems per no fer-ho als sembrats. Aquí si que no hi ha gaire cosa a fer, ja que les restes estan en un petit turonet ple herba, rodejat per camps o per la pista, i totes les pedres caigudes estan arrossegades al peu del turó. El que si que es pot veure es un aljub que conserva la teulada de volta.
Mentre estic xafardejant aquestes runes, passa una parella amb un gos, que van directe a la Casa Alta, lloc on també em dirigeixo jo. Dalt d'un turo, era una gran masia, molt enrunada però que encara conserva en peu les parets i les arcades de les entrades de la casa principal, no del que devia ser els corrals i/o els pallers. També hi ha les restes d'una tina, que crec que devia ser de raïm, encara que l'home de la parella que estan aquí descansant, diu que creu que era de oli.
Segueixo pel camí de les Pinedes de l'Ermengol, ja estic a la Serra d'Orpinell, deixo a l'esquerra les runes de Can Ponç. I quan deixo un ramal a la dreta, la pista puja de valent. Al lloc més alt hi ha una petita esplanada, amb moltes deixalles. Pujo per un petit rastre molt esborradís i brut fins el cim. Al costat del vèrtex hi ha una placa en recordatori d'un difunt, una de tantes coses que trobo improcedent. Des del cim, només hi ha una mica de visió cap els 140-150 graus sur. Aprofito per fer les fotografies de rigor i esmorzar.
Des del vèrtex a la pista hi ha un sender fet de forma expressa, que es per on baixo. La pista baixa fort, i es dirigeix cap la urbanització de les Pinedes de l'Ermengol. Al poc surt un sender a la dreta, que està al mapa, i el segueixo. Està brut, va baixant, no era el camí vell, ja que baixa pel mig dels marges, desfets. Poc a poc el vaig perdent, fins que el perdo del tot, encara que hi ha un munt de rastres, jo agafo el que sembla que baixa més ràpid. La baixada em fa passar per la vora de dos cabanes de pedra. Arribo a un camí ben fresat, que em porta molt a prop d'Orpinell, llogaret completament arruïnat amb les restes d'una ermita a l'altre costat de la masada. Si no fos per que de l'absis queda mitja pared, i es veu la rodona que fa, no es sabria que es una ermita. Em dona la impressió que la porta estava a meitat de la façana sur. A la gran masada i en mig de les runes, trobo un aljub, amb aigua al fons.
Al sortit i per culpa del pal indicador mal col·locat marxo per una pista errònia, encara que vaig amb recança, pel que al poc rectifico i vaig a buscar la correcta, que em porta a la Casa Nova. Una nova decepció, una gran masia, totalment destrossada però sencera per fora. Hi ha un cartell que diu que no està abandonada i que pertany a una associació d'ajuda als desvalguts, però llavors no entenc l'abandó i que no es pugui estar utilitzant-se, i que la gent no li pugui treure profit a la casa i a l'entorn. Hi ha un pou amb aigua. Però ells sabran.
Després del Coll de la Cova, deixo el track preparat que va per la millor pista, per agafar una pistota vella, plena de fenàs però que es pot seguir amb facilitat, creuo la pista i segueixo per la seva continuació, encara que poc a poc es va tapant, es veu la continuació però es de mal seguir, veig la traça de la poca gent que passa per aquí (he trobat alguns rastres de l'animal més brut que hi ha a la terra) que puja a buscar la pista que està a tocar. Veig les runes de Can Poc a l'altre costat del barranc, i quan el creuo, per no donar un retomb, retallo la pista per uns rastres, primer clars i després menys, que no sé si em fa guanyar temps o perdre'l, ja que em fa suar i a més com vull arribar a la Casanova he de retrocedir. Al mig de la retallada he vist que està ple de deixalles, que la veritat es que no puc entendre com es que ha arribat fins aquí.
A partir d'aquí ja no té massa coses a explicar, ja que es tracta de seguir per pistes més o menys solanes i més o menys aptes per cotxes, amb la excepció que faig una petita marrada per veure una possible font que marca els mapes vells. La serie de pistes que segueixo no tinc els noms, només dir que vaig deixant a dreta i esquerra la Secanella, el camp i el Pla de la Llora, Pla de Saradardes i el Pla dels Masos, fins arribar a la carretera i entrant a Rofes per una entrada anterior de per on he sortit, aprofitant per donar un petit tomb pels xalets. Es una de tantes urbanitzacions que han poblat Catalunya, tant les platges com les nostres muntanyes, i que al donar els permisos només s'han tingut en compta la part econòmica i mai la de respecte per la naturalesa, preferint noves construccions i mai refer i restaurar les antigues que s'han anat enrunant.
El dia ha estat fred, però sense passar-se, exceptuant al començament, molt degut a que no m'ha bufat el vent. En tot el dia no ha existit mai el silencia total, o era el brunzir del motors de les motos, (he vist un grupet de prop, per un altre pista, però he sentit varis grups), o eren grups de btteteros, que m'he creuat amb tres grups i una dona solta, el lladruc dels gossos sempre de lluny, exceptuant dins de Rofes, alguns avions, dos parelles de caminants en diferents punts, i en molts trossos l'agradable cant d'ocells, però sempre en solitari. O sigui de silenci res de res, però sense que fos massa desagradable sentir-ho, a excepció dels motors.
He arribat al cotxe a un quart i mig de quatre, després de fer uns disset quilòmetres tres-cents, però amb un desnivell acumulat d'uns quatre-cents metres, o sigui fàcil. Ha estat un dia calmat i sense problemes, a banda dels que sempre em busco jo sol.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.



00000000000000000000000000



0000000000000000000000000000