Rofes, Orpinell (Feixes, la Casa Alta. Pujol d'Orpinell, Orpinell, Casa Nova)

Cal Miqueló

Feixes i Casa Alta

Avui havia de quedar-me a casa per Avui havia de quedar-me a casa per compromisos familiars, però al final aquests, ahir a la tarda s'han esvaït, pel que a la nit he agafat una de les varies excursions que ja tenia a punt, he carregat el track al gps, he imprès els mapes i m'he preparat la motxilla per avui. El que no he pogut fer es avisar a cap dels companys.

M'he anat fins a Rofes, llogaret de la Llacuna, on he aparcat al costat de l'església de Sant Josep i he sortit quan mancava mig quart per les nou del matí. Fa sol però un fred que pela, m'he de tapar de valent. Creuo la carretera, i deixo a la dreta el camí de Feixes, que més endavant el trobaré. He donat un retomb que en realitat m'ho hauria pogut estalviar, segons he vist al mapa quan, a casa he repassat el que he fet.

Des de que he deixat les pistes que van més o menys al nord i he agafat una que va a l'est, a la recerca del camí de Feixes, a tot el bosc de l'esquerra, a la dreta també però la franja boscosa es estreta, fa temps van aclarir-ho, treien els troncs, però deixant tota la brossa de les restes vegetals a mig del bosc i a les vores de la pista. Crec sincerament que es la millor opció per aconseguir que si per desgracia hi ha un incendi, la propagació sigui més ràpida i efectiva.

Al Collet de Feixes entro a visitar Cal Miqueló, en estat molt deplorable. Al costat hi ha les runes d'un paller petit i un altre de gran, aquest bastant nou, que segons el mapa posa Ca la Magina. Per anar d'un a l'altre he hagut de fer dos intents, en el primer he quedat tot engarrinxat a les cames. Com no he tingut prou, intento apropar-me el més possible a la casa de Feixes, encara que primer he de trepitjar una mica de fems per no fer-ho als sembrats. Aquí si que no hi ha gaire cosa a fer, ja que les restes estan en un petit turonet ple herba, rodejat per camps o per la pista, i totes les pedres caigudes estan arrossegades al peu del turó. El que si que es pot veure es un aljub que conserva la teulada de volta.

Mentre estic xafardejant aquestes runes, passa una parella amb un gos, que van directe a la Casa Alta, lloc on també em dirigeixo jo. Dalt d'un turo, era una gran masia, molt enrunada però que encara conserva en peu les parets i les arcades de les entrades de la casa principal, no del que devia ser els corrals i/o els pallers. També hi ha les restes d'una tina, que crec que devia ser de raïm, encara que l'home de la parella que estan aquí descansant, diu que creu que era de oli.

Segueixo pel camí de les Pinedes de l'Ermengol, ja estic a la Serra d'Orpinell, deixo a l'esquerra les runes de Can Ponç. I quan deixo un ramal a la dreta, la pista puja de valent. Al lloc més alt hi ha una petita esplanada, amb moltes deixalles. Pujo per un petit rastre molt esborradís i brut fins el cim. Al costat del vèrtex hi ha una placa en recordatori d'un difunt, una de tantes coses que trobo improcedent. Des del cim, només hi ha una mica de visió cap els 140-150 graus sur. Aprofito per fer les fotografies de rigor i esmorzar.

Des del vèrtex a la pista hi ha un sender fet de forma expressa, que es per on baixo. La pista baixa fort, i es dirigeix cap la urbanització de les Pinedes de l'Ermengol. Al poc surt un sender a la dreta, que està al mapa, i el segueixo. Està brut, va baixant, no era el camí vell, ja que baixa pel mig dels marges, desfets. Poc a poc el vaig perdent, fins que el perdo del tot, encara que hi ha un munt de rastres, jo agafo el que sembla que baixa més ràpid. La baixada em fa passar per la vora de dos cabanes de pedra. Arribo a un camí ben fresat, que em porta molt a prop d'Orpinell, llogaret completament arruïnat amb les restes d'una ermita a l'altre costat de la masada. Si no fos per que de l'absis queda mitja pared, i es veu la rodona que fa, no es sabria que es una ermita. Em dona la impressió que la porta estava a meitat de la façana sur. A la gran masada i en mig de les runes, trobo un aljub, amb aigua al fons.

Al sortit i per culpa del pal indicador mal col·locat marxo per una pista errònia, encara que vaig amb recança, pel que al poc rectifico i vaig a buscar la correcta, que em porta a la Casa Nova. Una nova decepció, una gran masia, totalment destrossada però sencera per fora. Hi ha un cartell que diu que no està abandonada i que pertany a una associació d'ajuda als desvalguts, però llavors no entenc l'abandó i que no es pugui estar utilitzant-se, i que la gent no li pugui treure profit a la casa i a l'entorn. Hi ha un pou amb aigua. Però ells sabran.

Després del Coll de la Cova, deixo el track preparat que va per la millor pista, per agafar una pistota vella, plena de fenàs però que es pot seguir amb facilitat, creuo la pista i segueixo per la seva continuació, encara que poc a poc es va tapant, es veu la continuació però es de mal seguir, veig la traça de la poca gent que passa per aquí (he trobat alguns rastres de l'animal més brut que hi ha a la terra) que puja a buscar la pista que està a tocar. Veig les runes de Can Poc a l'altre costat del barranc, i quan el creuo, per no donar un retomb, retallo la pista per uns rastres, primer clars i després menys, que no sé si em fa guanyar temps o perdre'l, ja que em fa suar i a més com vull arribar a la Casanova he de retrocedir. Al mig de la retallada he vist que està ple de deixalles, que la veritat es que no puc entendre com es que ha arribat fins aquí.

A partir d'aquí ja no té massa coses a explicar, ja que es tracta de seguir per pistes més o menys solanes i més o menys aptes per cotxes, amb la excepció que faig una petita marrada per veure una possible font que marca els mapes vells. La serie de pistes que segueixo no tinc els noms, només dir que vaig deixant a dreta i esquerra la Secanella, el camp i el Pla de la Llora, Pla de Saradardes i el Pla dels Masos, fins arribar a la carretera i entrant a Rofes per una entrada anterior de per on he sortit, aprofitant per donar un petit tomb pels xalets. Es una de tantes urbanitzacions que han poblat Catalunya, tant les platges com les nostres muntanyes, i que al donar els permisos només s'han tingut en compta la part econòmica i mai la de respecte per la naturalesa, preferint noves construccions i mai refer i restaurar les antigues que s'han anat enrunant.

El dia ha estat fred, però sense passar-se, exceptuant al començament, molt degut a que no m'ha bufat el vent. En tot el dia no ha existit mai el silencia total, o era el brunzir del motors de les motos, (he vist un grupet de prop, per un altre pista, però he sentit varis grups), o eren grups de btteteros, que m'he creuat amb tres grups i una dona solta, el lladruc dels gossos sempre de lluny, exceptuant dins de Rofes, alguns avions, dos parelles de caminants en diferents punts, i en molts trossos l'agradable cant d'ocells, però sempre en solitari. O sigui de silenci res de res, però sense que fos massa desagradable sentir-ho, a excepció dels motors.

He arribat al cotxe a un quart i mig de quatre, després de fer uns disset quilòmetres tres-cents, però amb un desnivell acumulat d'uns quatre-cents metres, o sigui fàcil. Ha estat un dia calmat i sense problemes, a banda dels que sempre em busco jo sol.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000000

0000000000000000000000000000