"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 9 de març del 2014

Poboleda, Convent de Bonrepòs (Mas de Sant Blai), Poboleda



Ens em ajuntat la Neus, en Josep i jo, ah! i la Bruna i ens hem anat fins a Poboleda a donar un tomb per la zona tot visitant el que queda del que va ser del Convent de Bonrepòs, després Mas de Sant Blai. Per això aparcament a l'entrada de Poboleda, en un lloc indicar per això, ens preparem i sortim a tres quarts de nou del matí. Fa un agradable i solejat dia que sembla serà bo per caminar. La sortida es pel Gr. Primer per pista i després per sender. Hi ha un moment que creuem per on estan fent terrasses per plantar mes ceps i el camí encara que ben conservat, està començat a ser invadit per les petites pedres que baixen de dalt. Estem en terreny de llicorella.
Arribem al collet dels Quatre Camins, i abans de seguir endavant, agafem el camí del Coll de l'Anglès per anar a visitar la bassa del maset del Xies (o simplement el maset), ja que l'altre vegada que vaig passar per aquí em va cridar molt la atenció que la bassa està totalment pegada al mas, i amb una porta que comunica mas i bassa, al menys es curiós. No hi ha ningú, però sense senyals d'abandó, tot al contrari.
Seguim pel camí de Cornudella, deixant-lo per baixar pel Pas de Carro de les Foreses, ja que als quatre-cents metre de la cruïlla, i en un dels mapes de l'ICC. hi ha marcat l'ermita de Maria Assumpta, i mirant la fotografia aèria es veu una construcció, pel que anem a comprovar si en realitat hi han el que podrien haver estat les runes de la vella ermita, si es que hi havia una de vella. Quan arribem comprovem que es una barraca abandonada que ha quedat a la vora del camí, eixamplat a posteriori.
Retornem al camí de Cornudella, i no parem fins l'ermita de Maria Assumpta, ermita que vaig llegir que va ser construïda als anys 70 del segle passat. Però abans d'arribar, la Bruna a pres el primer bany del dia, ara en un toll fangós al costat de la pista, els pròxims serà al creuar els barrancs que porten aigua i algun altres tolls.
Després de visitar i fotografiar la petita ermita, parem a fer una petita mossada. Seguim pel Gr fins el Coll de Conill, on a la seva cruïlla està el mas d'en Gil i un parell de pagesos estan ensulfatant els ceps. Aquí deixem el Gr i agafem un camí que segueix el curs d'un afluent del Barranc de la Morera. Ens desviem per anar a veure una petita barraca arruïnada amb una bassa adjacent. El motiu de desviar-nos ha estat que ens ha semblat veure una font que envia aigua al barranc, ja que el maset i la bassa estava tapat pel canyar, però ha resultat que la possible font es una canonada rebentada. Més amunt ens trobem amb el pantà de Sant Blai, ple a vessar i amb aigua que marxa pel rec lateral. Aviat deixem les pistes, i agafem un camí que remunta el Barranc de Sant Blai, s'agafa precisament on hi ha l'aiguabarreig amb el Barranc de Farena, a partir d'aquí creuarem varies vegades el barranc, sempre amb aigua.
L'entorn ha canviat totalment, ara seguim un antic camí de bast, de molt ben seguir i netejat de no fa massa temps. Deixem a la dreta una construcció que no sabem massa que es, un forn no ho sembla ja que no hi ha senyals de fum, per ser un molí, està separat del curs de l'aigua i no ens ho sembla. La part de dalt està a l'alçada del camí, i l'entrada es a un nivell superior. La Neus ens dona de seguida l'explicació del que és, es un “guaita”, o sigui guaita que hi ha aquí.
Seguim per camí ben netejat, creuem el barranc i entrem a l'entorn del Mas de Sant Blai. No explicaré en aquestes línies l'historia del lloc ja que hi ha documentació per “inet”, el que si que diré que era un monestir cistercenc femení fins que va ser abandonat i es convertí en una explotació agrícola, amb el nom de Mas de Sant Blai. Segons sembla el claustre va ser desmuntat i tornat a instal·lar a Santes Creus, on hi es actualment. La capella segons he llegit la gent del mas la van convertir en bodega, no sé si es veritat ja que està tot tancat. Quan era convent i en temps de la màxima esplendor va ser habitada per 85 monges.
Per anar a buscar el camí de a Drecera, de la Morera a Poboleda, ens hem de dirigir primer al camí de La Morera a Cornudella, tot passant per una petita font no catalogada i l'antiga Guixera de Sant Blai, abandonada. ¨La cruïlla dels camins de Poboleda i la Drecera es el punt més alt de la caminada d'avui, o sigui ara vindrà tot baixada. D'aquí fins baix està ben senyalitzat amb marques grogues. Al poc de sortir deixem una cova a l'esquerra, per fora sembla pedra de guix, no així per dins, encara que no soc gens entès. Una vegada creuat el camí de Poboleda a la Morera, el camí de la Drecera, que es el que seguim, es torna carener entre els barrancs dels Torrents (dreta) i el de les Vinyes (esquerra). A meitat d'aquest camí i arrecerat a uns pins (pel vent que bufa, encara que no gaire fort) ens parem a dinar. Deixem la carena principal per agafar una de secundaria fins que el camí baixa fortament a buscar el Pas de Carro dels Torrents, es una pista. Segur que el camí vell no baixava per on es baixa ara, la pendent i al dret sense fer esses no es normal en un camí que segons vaig llegir es un de vell recuperat. Deixem a la dreta la Presa dels Torrents, una petita presa sobre el barranc dels Torrents.
Entrem en zones més o menys conreades fins que arribem al Collet del Senén que es per on entrem a Poboleda. Donem un tomb pel poble abans de fer la cervesa que ens hem guanyat. Son tres quarts de quatre i hem fet quasi catorze quilòmetres i mig.
El dia ha estat molt bo per a les dates que hi som, amb sol encara que hem anat quasi la meitat del temps per bosc, i amb una mica de vent en les zones obertes. El paisatge ha estat variat entre camps de conreu de vinya i bosc, amb alguns petits trossos d'ermàs. De la companyia d'avui només dir que son persones amb els que val la pena sortir a caminar, agradables i sempre amb molt bon humor. El tomb d'avui es un tomb sense complicacions, malgrat l'última baixada, que es pot fer en una matinal, en qualsevol època de l'any.  


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


00000000000




000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada