Vilaplana, Mas del Pusso del Cingle, Portell del Marrà, Font del Pistol, Vilaplana

Font del Pistol

Cova dels Matxos

El dijous ens vam trucar en Josep Maria i jo i al final vam quedar per avui anar a donar un tomb, que no sigui massa llarg perquè demà el tinc compromès. Al final hem quedat a fer una caminada que ens fa gràcia als dos, que es pujar al Mas del Pusso del Cingle i arribar a la Mola pel Portell del Marrà, tomb que jo em creia que no seria gaire fort.

Ens trobem a La Selva, enfilem cap a Vilaplana, i deixem el cotxe en un joc habilitat per això, al començament del Camí dels Garrigots, abans del ramal que creuant un pont entra dins de la població. Sortim a un quart i mig de nou del mati.. De seguida deixem el camí dels Garrigots per agafar el camí dels Masos (segons el cadastre) o el camí del Mas d'en Nins (segon l'IGCT). Per diferents camins i pistes agradables arribem al que era el camí de Vilaplana, des d'allí i seguint el que marca en el cadastre, passem un cartell de “prohibit el pas, camí particular” i de seguida deixem la pista principal, encara que continua sent el camí vell. El començament està empedrat. Passem entre un marge a l'esquerra i una tanca metàl·lica a la dreta. La impressió es que qui va col·loca la tanca sabia exactament que havia de deixar el pas al ser camí cadastral.

Al poc de passar el Mas d'en Cama el camí es va perdent, sense que ens impedeixi el pas, anant buscant fàcilment els rastres ens deixa continuar amunt, fins el Mas del Manou (segons Cadastre). Aquest mas sembla que l'estan rehabilitant, hi ha alguna tenda de campanya, caravana i altres coberts on deuen estar vivint actualment algunes persones. Pel que sembla també tenen un ramat de cabres. Aquí hi ha dues maneres de seguir, una es la que ja havia seguit el company fa uns pocs anys, que es al arribar a la pista agafar a la dreta i seguidament a l'esquerra per un sender que puja en forma d'embut. En realitat es el més fàcil actualment. Nosaltres agafem per un camí a l'esquerra, entre marges i tanca, sembla poc transitat però ample per que poguessin passar els carros en temps anteriors. Només sortir a la pista principal, i havent deixat al darrera un altre cartell de “propietat privada”, agafem a la dreta un camí serpentejant (continua sent el camí vell). Hi ha algunes dreceres, que com es normal nosaltres no agafem. Arribem a l'alçada d'una grossa alzina, on el camí vell marxava per sota el marge, però està completament tapat, a més marxava cap el camí de les Guilletes, el rastre ens porta per damunt del marge i aquí hi ha un tros bastant difús, ja que s'ha de seguir per rastres de senglars, que ens fa pujar uns pocs marges més, encara que es poden salvar fàcilment, o per la vora o per on està ensorrat. Trobem el camí que em deixat abans, el que he dit que era millor pujar.

Aquí segueix tota una curiositat, per dir-ho d'alguna manera. Trobem una mànega que baixa aigua de la font del Pusso al Mas del Manou. Esta molt ben col·locada agafada a branques d'arbres i arbusts que no dificulten el pas. El camí netejat segueix la línia de la mànega, i a l'esquerra anem deixant marges abandonats. A moments el camí puja al dret completament, a moments s'aplana i es veuen restes de camí vell, en aquests moments va paral·lel als marges. Això demostra que devia haver un camí que anava per les parades i anava pujant fent esses per dins i en canvi es curiós que s'ha netejat al dret , deu ser perquè hi ha menys feina al haver menys recorregut..

Pugem el cingle roig, i al damunt dona tota la impressió que el camí marxava a la dreta, inclús hi ha una marca blanca. A l'esquerra i a pocs passos hi ha la font, amb la mànega que va cap avall. El camí (?) netejat i obert marxa des de la mateixa font a l'esquerra amunt, fins el replà on estan les runes del Mas del Pusso del Cingle. La pujada des de que hem trobat la mànega fins aquí es, per a mi, terrible. Com sempre no acabaré mai d'entendre que es vulguin recuperar camins i senders però sense tenir en compte el traçat original, però es el que hi ha.

En un ressalt al costat del cingle, amb les runes del mas i el cingle de la Mola darrera aprofitem per esmorzar. Després tombem una mica entre les runes, s'albira que eren més d'un habitatge, també s'albira el que segurament seria un forn, però ara tot està penós, ple de pedres amuntegades i rodejat d'herbes. Seguim amunt, aquí tampoc han netejar el camí vell que pujava al portell, però en un moment entrem al Portell del Marrà, un pas estret entre roques i pujant.

Deixem el camí més marcat i anem per rastres prop del cingle, i ens dirigim a l'entrada d'un grau que vam fer de pujada a l'any 2008, podria ser el Grau del Colomer, ara està fitat. Anem per comprovar si es el mateix que vam fer llavors, sent que si. Li dic Grau del Colomer perquè la zona de allí diu El Colomer.

Teníem previst baixar pels Garrigots, però canviem d'opinió al trobar unes fites que coincidien amb un track que porta en Josep Maria. El camí baixa molt fort, això de camí es un dir, a trossos més sembla un barranc. Quan trobem un camí travesser que a l'esquerra enllaça amb el Mas de Patinya, veiem un roc on hi ha escrit “Borràs”, pel que suposem que els el Grau del Borràs, que per cert no l'havia sentit mai. Seguim, tot passant per la bassa i la font del Pistol, pel que crec que es el camí del cingle. Quan ja estem prop de la pujada al grau del Colomer (?), trobem el camí de baixada, que va a buscar el bosc de Cantacorbs, que es el que seguim. Deixem el camí per un moment per anar a visitar la Cova dels Matxos. Per arribar hi ha un pas una mica delicat, però sense cap altre dificultat. Es una cova d'arenisca vermella rodejada d'alzines i boixos però penjada una mica en un petit cingle.

La resta de la caminada ja no té cap més fet important, anar baixant i arribar al camí del matí, repetint un tros. Quan estem arribant comença a ploviscar una mica però res gaire important. Arribem a dos quarts de quatre de la tarda, després de fer una mica més de dotze quilòmetres i mig.

Avui hem tingut una visió que jo no havia vist encara, que es una gran quantitat de pol·len aixecant-se i volant, degut al vent que bufava de mestral i que al arribar a la plana girava en rodó i feia aixecar-ho. Semblava boira o fum, era el pol·len. Avui em tingut una mica de tot, unes gotes al sortir i un plugim al finalitzar, vent a les zones obertes amb algunes estones de sol. A més de la visió de grans núvols negres per darrera de la Mussara.

Es impressionant visitar els llocs on no fa masses anys vivia la gent, on devien tenir una vida duríssima i amb unes combinacions terribles, molts dels camins a peu i de bast s'han perdut, en aquestes zones no hi havien camins de carro. Els que s'estan recuperant, hi ha bastant de gent que ho estan intentant, no sempre ho fan pel lloc antic i a vegades no pel tros més adequat, encara que es lloable la seva dedicació. No cal dir que son zones amb poca aigua i les fonts estan normalment apartades dels masos.

Ara a esperar descansar be ja demà que tinc el compromís amb els meus ex-companys de feina. La caminada ha estat molt més forta del que em pensava, no tenia ni idea de la duresa de la pujada, si del desnivell però de fer-ho fent esses a fer-ho al recte hi ha molta diferencia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000



0000000000000000000