O sigui com sempre, el que ha estat una estafa (presumpta) en primera línia d'una empresa de les espanyes, junt a un altre italiana, resulta que l'estat espanyol, l'italià de moment no, col·laborarà ajudant perquè finalitzin les obres, amb els avals i diners que siguin necessaris, tot menys exigir a l'empresa que ha de complir els seus compromisos.
Aquí passarà com amb la banca que van regalar 40 mil milions venent-nos que no ens costaria ni un euro, però en canvi sabem positivament que son diners llençats per ajudar als seus "amiguets" i es puguin continuar repartint entre ells els beneficis. O es que algú es pensa que Sacyr no ens costarà molts "calers" als contribuents?, i mercès a tot això a final d'exercici tindran beneficis a repartir entre els accionistes.
No hi ha diners per sanitat, educació, investigació, serveis socials, etc. però si que hi ha per repartir entre els xucladors que s'aprofiten de les influencies que tenen amb els polítics amics, i aquests quan finalitzin de polítics tindran una cadira en els consell d'administració dels primers, amb l'única feina de cobrar el sobre mensual.
En canvi els "espanyolitos" continuem votant als mateixos politicastres que ens donen pel sac. Ja que en aquest cas es igual el partit del govern com el principal opositor, ja que no he llegit enlloc que hagi protestat per les ajudes a la presumpta estafadora Sacyr. A nosaltres els comparo a la visió que donava dels mexicans al cine de fa anys, sempre gallejant "Yo soy muy macho", però llavors venia el pistoler americà i els donava pel sac. Canvia el mexicà pels espanyols i el pistoler pels polítics.
The Wall Street Journal señala que la industria culpa a Panamá por adjudicar el contrato a Sacyr pese a las advertencias de que habría sobrecostes. |
00000000000000000000000000000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada