"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 23 de març del 2014

Fenallassa, Masia de Sant Miquel, Mas de Garcia, Fenellassa

Bassa de la Masia de Sant Miquel - Cova Mosseta

Per avui hem quedat els companys i ex-companys de feina per fer el tomb que es va suspendre per la pluja, prop de Beseit. Per això ens hem trobat 10 persones a l'aparcament de la Fenallassa, tot passant per caixa i abonant els 3 euros per cotxe, i això que em van dir a l'Ajuntament que no començarien a cobrar fins a setmana santa, però tal i com diu el cobrador, el alcalde es el que mana. Ens hem preparat i hem sortit a dos quarts de deu en punt, pel camí arranjat que porta a la Masia de Sant Miquel. Fa bastant de fred provocat sobretot pel vent que bufa fort. El camí va pujant suaument fent les esses corresponents per ser un vell de camí de bast. El camí ja ho vaig explicar a l'entrada del sis de febrer, quan vaig fer aquest tomb, per comprovar l'estat dels camins, encara que aquell dia el vaig allargar. El que si que ha canviat son els esglaons de fusta que han posar per entrar al camí.
Mentre pugem anem quedant arrecerats del vent fins que arribem al llogaret ensorrat de Sant Miquel. Encara queden algunes teulades, inclosa la de l'antiga església. Aquí dins aprofitem per esmorzar. Aquí diré el que sempre dic, es una verdadera llàstima que llocs com aquest s'ensorrin i no es puguin salvar amb un bon pla de rehabilitacions. Hi ha aigua, no massa però la font sempre he vist aigua corrent, poca, això si. Hi han un munt de parades, ara netejades que es podrien fer servir, però les administracions tenen millors llocs on gastar els diners.
Quan sortim en comptes de marxar per on estan les fites, que té tota la pinta de baixar per l'esquerra sortejant les parades, anem a veure la font i la bassa, aquesta està a la meitat. Sense gaire dificultat arribem al camí, fent esses entre les parades netejades. Només entrar al camí el deixem per visitar una gran alzina, amb dos grosses branques. Seguim per anar a creuar el Barranc del Racó d'en Guerra i remuntar a l'altre vessant. A la pujada ens trobem amb una parella que baixava, i segons ens diu ell, es un guarda forestal de la zona, i comentem algunes particularitats de l'entorn i del camí.
Al Coll Mosseta ens desviem per anar a visitar la Cova Mosseta, per això, avui agafo be el rastre, fet que comporta no punxar-se ni una sola vegada. La visitem, tornem al coll que està a tocar i ja baixem a buscar la pista del Mas de Silvestre on trobem el Gr., i uns altres esglaons de fusta per baixar-hi A la pista ens torna a molestar el fort vent, pel que no parem al Mas de Garcia, només dos companys el van a visitar. Ja vaig comentar que el que va per el Gr i arriba al Mas de Garcia i no s'ho coneix, segur que es salta la desviació, ja que no hi ha cap senyal. Segons ens ha explicat el guarda forestal hi ha discussions amb el propietari, que primer ho va tancar tot, però que l'han fet treure el tros de tanca, però les senyals continuen no estant.
El fort vent ens acompanya fins a la carretera del Parrizal. Des d'aquí fins a l'aparcament, com queda més arrecerat es nota molt menys. Aquest tros ens acompanya un “solet” bastant agradable. De tant en tant i en calma, aquest tros es agradable fer-ho a peu, però estem massa avesats a fer-ho en cotxe, ja que sempre tenim pressa, tot i que anem a caminar a la muntanya.
Passem de llarg, fins on estan les pintures rupestres. Com es normal ni jo ni els companys sabem trobar la quarta figura, la que està més a l'esquerra al dibuix. Arribem als cotxes a tres quarts de dues, després de fer quasi onze quilòmetres. El temps ha estat variat entre sol i núvol, però sempre amb molt vent, tot i que entre la sortida i la pista del Mas de Silvestre, com anàvem per bosc, no l'hem patit gaire.
D'aquí ens anem a Vall-de-roures on tenim taula reservada en un restaurant de la localitat, on la relació qualitat-preu crec que es molt positiva. Tan durant la caminada com durant el dinar, l'humor no ha faltat, com ja es acostumat. Ara a esperar a la pròxima, que normalment es fa cada més o dos mesos. Però abans de marxar cap a casa encara hem tingut temps de visitar la localitat, que per cert val molt la pena i aconsello.

Per baixar el track, teclejar aquí. (es el mateix del 6/2/2014)Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000



00000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada