"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 30 de novembre del 2014

El poder quan viola les lleis


El segon president que va tenir els Estats Units, John Adams, va dir en una ocasió:
"El poder sempre creu que té una gran ànima i que està al servei de deu, sobre tot quan està violant les lleis".
Potser tenia raó en aquells temps i allà, però jo no crec que aquest govern, tan de bo el fotem fora o marxem aviat, ho pensi, ja que fa tot amb maldat, mesquinesa, premeditació i s'escuda darrera dels mitjans de comunicació subornats i comprats, i en cas de maldades darrera dels escuts dels secuaços.


000000000000000000000000




dissabte, 29 de novembre del 2014

En miserable i mesquí major del regne continua errant-la


El mentider major del regne s'equivoca una vegada vegada, aquesta vegada potser per ignorància o segurament perquè mai s'ha preocupat per Catalunya. Les quatre províncies NO estan unides per l'alta velocitat, a la província de Tarragona la estació està al mig del no res, o sigui a l'"extrem del cul del no res"

Espero i confio que aviat no parlarem de "províncies".

Es important saber la mala comunicació que hi ha per arribar-hi en bus, per molt que hi hagin quatre línies.

No hauria estar més efectiu no fer tanta alta velocitat, i modernitzar les xarxes tradicionals de totes les províncies de les espanyes?. Hi ha un estudi que si ho haguessin fet amb velocitats màximes de 200 kms. per hora hi havien diners per arranjar tota la xarxa tradicional. Però està clar el poble viatja en la xarxa de sempre i els xucladors en alta velocitat.

000000000000000000000000


dijous, 27 de novembre del 2014

dimarts, 25 de novembre del 2014

Carlos Fabra, a la presó!!!


Reacció de la mesquina Andrea al assabentar-se que la Audiència li dona 5 dies al seu pare per entrar a la presó.


Aquesta hauria d'haver estar la seva reacció i no quan es retallava les prestacions als aturats. Ella que sempre ha estat vivint del "momio" i amb les "galtes" que té, es incapaç de posar-se al lloc dels desvalguts. en canvi si que sent pena si a algú dels molts miserables xucladors, com ella, la justícia els posa al seu lloc. L'única llàstima es que als corruptes no se'ls aplica la mateixa pena que a la xina (->).

00000000000000000000000000000



diumenge, 23 de novembre del 2014

Conesa, Segura, Saladern (Caminants)




Avui he repetit el tomb de Conesa, que vaig preparar el dia 8 d'aquest més, amb dos molt petites diferencies. Ens hem trobat 14 "Caminants" i una nena de 13 mesos, per donar el tomb. Havíem quedat per sortir a tres quarts de nou, però unes petites incidències sense major importància d'uns companys fa que ens esperem fins a un quart de deu, per poder anar tots.
El detall del tomb ja queda explicat molt bé a la meva caminada del dia 8 (aquí). Hi han dues petites variacions. Per anar a la font del Molí no passem pel Molí, si que ho farem de tornada, sinó que quan arribem a la cruïlla on a la dreta per dins del barranc fondo es surt a la pista, nosaltres agafem a l'esquerra, creuem el riu, passem per la vora del camp de conreu i arribem a la font. Des de que deixem el camp conreat fins a tornar a creuar el riu davant el molí, el tros està bastant net però amb molta brossa acumulada a les vores i en rodejant els arbres, son les restes de grans riuades, fet estrany per la poca aigua que normalment baixa pel riu.
Una vegada tornada a la pista quedem d'acord d'anar a esmorzar a Segura, fet que fem asseguts als bancs a la Plaça del Pi. A la sortida de Segura, on s'agafa el sender del GR, ens trobem una colla de motoristes aparcats, i a la baixada veurem que ells han pujat per aquest sender fa poca estona, i això que està prohibit, però ja sabem que fins que la policia no es posi seriosa amb les motos per la muntanya, no hi ha res a fer. Mentre nosaltres baixem pel camí, a la dreta del GR, que ja vaig comentar l'altre dia, veiem una moto enganxada en una pendent i amb fortes acceleracions pot sortir, amb una gran destrossa del camí.
A Saladern ens trobem a dos homes de certa edat que segons em diuen han trobat uns pocs, molt pocs, bolets. Ells han baixat per on nosaltres pujarem, amb forta pujada, un d'ells baixava d'esquena degut al malament que té els genolls, que no li han permès baixar de cara, Deu estar molt malament el pobre.
Per anar a visitar, per fora, el Mas del Muntanyès, pugem per la drecera ja que no està enfangada. Crec que havia de passar per aquest mas, encara que quasi no es veu res, ja que entre enrunat que està i la vegetació que se l'està menjant, aviat no es veurà res de res. Es el mas que dona nom a la muntanya, o potser es a l'inrevés.
Ja només ens queda seguir avall i arribar a Conesa a un quart de tres, havent fet més de tretze quilòmetres, després d'un dia bastant tapat, on quasi no hem vist el sol. El tomb ha estat molt agradable, poc quilometratge, poc desnivell acumulat (encara que es un tomb que sembla que puges molt més que no baixes) i amb molt bona i agradable companyia. Per arrodonir-ho uns companys han trobat uns quants bolets.
El dia ha finalitzat al restaurant de Montblanc, Cal Magret, on s'han afegit la meva cònjuge i la del Josep Maria, on després del bon dinar hem tingut una estona de xarrameca i xerinola., tal i com acostuma a passar en aquestes trobades.
Pel track es pot baixar el del dia 8, tenint en compte les dues variacions que he explicat.
Referent a les fotografies, no he fet cap, ja que era el que portava l'excursió, pel que era el que marcava el ritme i la velocitat. Pel mateix no hi ha vídeo.




00000000000000000000000




dijous, 20 de novembre del 2014

Les Preses, Xenacs, Roca Lladre, Sant Martí i Sant Miquel del Corb


Sant Martí del Corb
Sant Miquel del Corb


Avui en Josep Maria i jo ens hem anat fins a les Preses per donar un tomb per la Garrotxa volcànica. Desprès d'una petita marrada a la sortida del túnel de Bracons, arribem al poble i aparquem a tocar la zona esportiva, en un lloc senyalitzat per això. Ens preparem i sortim a dos quarts de deu del matí, en direcció a l'àrea recreativa de Xenacs. El camí fins a la masia de la Talaia es bastant planer, a partir d'aquí el camí es comença a enlairar però de fàcil pujada, devia ser un camí de bast ja que conserva les esses perfectament definides en els trossos que han de salvar un fort desnivell. El camí no està massa malmès pel que es pot anar pujant amb bastant de comoditat, encara que hi han alguns petits trossos amb forta inclinació. 
Hi han varies cruïlles totes ben senyalitzades amb pals indicadors. Arribem a l'àrea recreativa, on hi ha un bar-restaurant tancat, llàstima ja que podríem haver pres un cafè una vegada esmorzats. A l'entorn hi han taules i bancs, en un d'ells ens asseiem a esmorzar. Una vegada omplertes les panxes ens anem fins al mirador, que està a pocs metres. Veiem que el track que portem, ens semblava que feia coses molt estranyes, però el que fa es no seguir la ruta normal sinó fer un tomb d'aventura que està senyalitzat. Nosaltres fem el mateix. Es un tomb senyalitzat amb plafons i figures de cartró de diferents animals que deuen o devien haver a la zona. Alguns de les figures estan irrecognoscibles per deteriorades i altres no les hem vist. Estan molt gastades. Per la bellesa de la zona, crec que s'ha de fer el tomb. 
Sortim a una esplanada on hi ha uns plafons on explica com es feia el carbó, amb uns petits simulacres de carboneres. Al costat hi ha el forat de les Gripies, d'origen càrstic. D'aquí seguim els senyals i el track, que amb uns quants revolts arriba al Coll de Puig Rodó. Després he vist que segons el mapa hi ha un camí que va més directe, encara que a la sortida de l'esplanada hi havien unes rames com si indiquessin que el camí està tallat. Hi ha un plafó que diu Puig Rodó, un taula de rodona de pedra i una senyera, tot envoltat d'una barana de pedra. Em falla la memòria, i no busco el senyal geodèsic que hi ha al costat de la taula rodona de pedra. Una vegada baixats del cims, seguim per la banda nord de la Serra del Corb, però sota-cingles i passem per la Font dels Cingles. Arribem a un coll que segons els mapes es el Coll de Bas, no així els pals indicadors. Fem una petita marrada al anar en direcció contraria. Rectifiquem i seguim fins al Collet del Pujant d'en Camps, passant per la Font Martinell. Des d'aquí ens dirigim al cim, encara que en un principi no veiem la sortida, sort del gps. Al cim, on hi ha un vèrtex, la visió es bastant limitada, ja que la vegetació ho tapa. Només hi ha una finestra on es veu Olot, la Fageda d'en Jordà i muntanyes llunyanes, però amb poca amplitud. 
Després de les fotografies de rigor, tornem al collet i anem avall, primer per la canal, amb un camí que va fent siga sagues, tot baixant amb molt forta pendent  amb un terra ple de fulles vermelles mullades i que cobreixen totalment el terra pel que fa que sigui lent i una mica perillós el caminar, al no veure exactament on es posen els peus i amb perill de relliscar. Sort que es deixa la part central de canal, després d'una bona estona de baixada  i es continua descendint diagonalment. 
Sortim a un camí ample i arribem a l'ermita de Sant Martí, on parem a dinar. Hi ha una font i a l'altre costat sembla que hi ha una tomba, encara que molt degradada. El que sembla inversemblant es que en un lloc d'aquesta bellesa, darrera de l'ermita sembla ser els lavabos públics.  
Seguint el GR, que no abandonarem fina a les Preses. Per pistes arribem a Sant Miquel del Corb, un altre ermita que val la pena visitar. Per un camí trillat ens deixem a la dreta, una mica més baix de nivell, uns habitatges, el Racó, on a l'altre costat hi ha el volcà del mateix nom. Hi ha un tros que segurament el camí passava pels masos i han fet un de nou, desviant-lo. Deixem una font a l'esquerra i ràpidament la llum de dia se'ns va marxant, anant l'últim tros una mica tantejant el terreny. 
Arribem on tenim el cotxe a les sis en punt, l'església està donant les campanades, i hem fet més de tretze quilòmetres i mig, tot amb un dia no massa solejat, encara que hem anat quasi totalment emboscat. Bosc que en la quasi totalitat tenia uns color magnífics, entre verd, grog i vermell que feia venir unes sensacions molt agradables. Llàstima es que, com sempre ens entretenim molt al començament i avui, al final se'ns a fet fosc. Una vegada al cotxe ens hem anat a prendre un cafè per  intentar impedir que ens agafi la nonya tot tornant cap a casa. Un altre dia fenomenal de muntanya.

Per baixar el trak, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimecres, 19 de novembre del 2014

Continuem guanyant liderats


Les espanyes han aconseguit un altre repte, ser el primer país més vell del mon, junt amb Eslovènia i El Japó. Amb una mica de sort ens desempallarem del altres dos i aconseguirem ser líders en solitari. Segons la O.N.U. només el 14% del país té entre 10 i 24 anys. A més hi ha un 56% d'atur entre la joventut. 

Un "VISCA" a les polítiques del PPSOE corruptes, mesquins i mentiders. Tal com diria l'ansar "Espanya va bien".


0000000000000000000000





diumenge, 16 de novembre del 2014

Looking for Freedom




El guapo cantant "A la recerca de la llibertat".


One morning in June
some twenty years ago
I was born a rich man's son
I had everything that money could buy,
but freedom I had none

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found

I headed down the track
my baggage on my back
I left the city far behind
Walking down that road
with my heavy load
trying to find some ease of mind

Father said: "You'll be sorry, son,
if you leave your home this way
And when you realize
the freedom money buys
You'll come running home someday"

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
Since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found

I made a lot of dues
had plenty to lose
travelling across the land
Worked on a farm,
got some muscle in my arms
but still I'm not a self-made man
I feel the run for many years to come
I'll be searching door to door
And given some time
some day I'm gonna find
the freedom (freedom, freedom) I've been searching for

I've been looking for freedom
I've been looking so long
I've been looking for freedom
Still the search goes on
I've been looking for freedom
Since I left my home town
I've been looking for freedom
Still it can't be found
X 2
Una mañana de junio
hace unos veinte años
Nací hijo de un hombre rico
Tenía todo lo que el dinero puede comprar,
pero la libertad no tenía ninguna

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
desde que salí de mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar

Me dirigí hacia la pista
mi equipaje en la espalda
Salí de la ciudad muy por detrás de
Caminar por ese camino
con mi carga pesada
tratando de encontrar un poco de alivio de la mente

Padre dijo: "Vas a ser el hijo lo siento,
si usted salir de su casa de esta manera
Y cuando te das cuenta
el dinero compra la libertad
Vas a venir corriendo a casa algún día "

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
Desde que dejé mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar

He hecho un montón de las cuotas
tenía mucho que perder
viajar por todo el país
Trabajó en una granja,
tiene un poco de músculo en los brazos
pero todavía no soy un hombre hecho a sí mismo
Siento que la carrera por muchos años
Voy a estar buscando de puerta en puerta
Y teniendo en cuenta un tiempo
algún día me voy a encontrar
la libertad (la libertad, la libertad) que he estado buscando

He estado buscando por la libertad
He estado buscando durante tanto tiempo
He estado buscando por la libertad
Aún continúa la búsqueda
He estado buscando por la libertad
Desde que dejé mi ciudad natal
He estado buscando por la libertad
Todavía no se puede encontrar
X 2


00000000000000000000000




dissabte, 15 de novembre del 2014

S'ha d'acabar amb la corrupció, ansar dixit


Mira per on, el que es descobreix mirant les hemeroteques


00000000000000000





divendres, 14 de novembre del 2014

On s'amagava el mentider major del regne


Serà veritat?, Tal i com s'ha vist, segurament si. Ha estat tres dies a sortir, i a més dir ximpleries, com sempre que obre la boca.


0000000000000000000000

Els miserables, o els fumats?



Les filials del PPcorrupte a les nostres terres continuen desvariejant.


Que collons s'haurà begut, empassat, fumat o ..., la morros del pp per parlar en nom dels 70% de catalans que no van votar, quan ells només van tenir el 13%. I ara resulta que la filial de Reus parla en nom del 75% de no INDEPENDENTISTES quan ells aquí només van tenir el 16,39% dels vots. Aquí Reus deuen prendre's el mateix que la morros.
S'ha de ser mesquí, miserable, mentider, ínútil i poca-vergonya per intentar fer creure aquests números, que ni ells s'ho creuen. Però tenen un mestre que es el mentider major del regne, també anomenat "el hilillos" i el "plasma".




000000000000000000000000000


dijous, 13 de novembre del 2014

Font de Passavets, Les Agudes, Turó de l'Home, Pantà Santa Fe



Font de Briançó
Pou de gel a la Fageda Gran


Tenia ganes de tornar al Montseny a visitar la Fageda Gran entre Sant Fe i el Turó de l'Home, però a la tardor, quan els arbres agafen els colors grocs i vermells. He convençut al Josep Maria i ens hem anat cap a la Font de Passavets, on hem aparcat el cotxe.
Del tomb que hem fet pot es pot explicar que no s'hagi dit en el munt de cròniques que hi ha a internet, iguals o molt similars. Hem sortit a un quart de deu, encara que no hem seguit el PR, ja que hem anat pujant pel que era la pista, que encara que dona més tomb es una pujada més assequible. Poc abans de la Font Briançó hem enllaçat amb el PR, i poc després de la font hem arribat ala cruïlla dels camins cap el Turó de l'Home i les Agudes. Nosaltres agafem el de la dreta, fins al Coll de les Agudes i d'allí al cim. Durant tota la pujada hem notat una mica de vent, que s'ha accentuat molt en quan hem sortit a la carena. En mig d'un fort vent hem pujat al cim, on hem trobat un noi que acabava d'arribar corrent, a qui demanem i accepta fer-nos la foto de cim. Quan baixem del cim ens trobem a tres persones que comencen a pujar cap el cim i ens pregunten si pel camí que hem pujat nosaltres es pot anar a a la Font de Passavets, lis diem que es per on hem vingut, i cada grup pel seu costat. Com el vent es deix sentir i massa calent no ho es, busquem un raser on esmorzar.
Després seguim fins al turó, creuant-nos amb dues noies, i mentre arribem i marxem del cim ens trobem a unes sis persones mes. Una d'elles ens fa, també, la fotografia del cim. Tampoc podem estar massa ja que el vent no afluixa. Baixem cap a la Fageda Gran, tot seguin els senyals que indiquen Sant Fe. Com ens tornem a emboscar el vent ens deix de molestar. Ens desviem per veure els pocs restes que queden del pou de gel. A l'estona ens tornem a desviar, però ara es per deixar el camí marcat, per agafar uns altres camins que ens porta a la carretera a pocs metres de l'entrada a Santa Fe. Anem on hi ha uns bancs i dinem, que ja es hora.
Després de dinar, anem fins a la presa del pantà, i retornem per l'altre riba. Visitem per fora l'Hostal i l'Ermita de Santa Fe, parem al bar-restaurant a prendre uns cafès i ja enfilem l'últim quilòmetre, pel camí senyalitzat, que ens porta a l'aparcament, on arribem a tres quarts de sis, quan ja comença a fer-se fosc. En realitat hem fet més de setze quilòmetres.
No cal parlar de lo majestuosa que estava la fageda, amb uns colors superbs, bastant verd, encara, a la pujada, però amb la quasi totalitat de marrons i vermells al tros de baixada, amb una bona catifa de fulles al terra, completament vermella. Poc es pot d'un dia que t'ha deixat satisfet del tot. Llàstima que en aquestes dates el dia s'escurça molt, i com que cada vegada costa més aixecar-se aviat, els dies com avui ens queden una mica curts.

No poso el track, ja que hi han molts al wikiloc. Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí










00000000000000000000000



000000000000000000000000000



dilluns, 10 de novembre del 2014

Una Paloma Blanca



COM UN PETIT COLOM VOLAREM QUAN SURTI EL NOU DIA, JA QUE ES EL COMENÇAMENT D'UNA NOVA ETAPA. 

"No one can take my freedom away"



When the sun shines on the mountain
And the night is on the run
It's a new day
It's a new way
And I fly up to the sun

I can feel the morning sunlight
I can smell the new-mown hay
I can hear God's voice is calling
For my golden sky light way

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Once I had my share of losing
for they locked me on a chain
Yes they tried to break my power
oh I still can feel the pain

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away


00000000000000000000000


diumenge, 9 de novembre del 2014

JA HEM VOTAT!!!


Ara a esperar el resultats, però principalment la reacció dels governants.



Tal i com deien per internet: Anar a votar està molt bé ...però anar quan t'ho prohibeixen es l'HÒSTIA!!

00000000000000000




Anem a votar per la INDEPENDÈNCIA



A vote, a step towards independence and freedom.


0000000000000000



Dies que manquen per la consulta



DIES QUE MANQUEN PER LA PRIMERA DE LES CONSULTES QUE S'HAN DE FER, 

per aconseguir la anhelada INDEPENDÈNCIA.


0

PER FI JA HEM VOTAT, només queda botar-los



000000000000000000


dissabte, 8 de novembre del 2014

Conesa, Segura i Saladern


Segura
Saladern


Avui he anat a lligar un tomb ja que vaig quedar amb els meus ex-companys que el dia 23 els portaria de caminada, i havia pensat que per aquesta zona seria bonic i agradable. He arribat a Conesa i he buscat l'aparcament del carrer del Calvari, ja que es just per on tinc previst sortir i arribar. Aparco, em preparo i surto a les vuit en punt, pel camí vell de Segura. Deixo el camí de Saladern i al poc agafo el desviament cap el Molí, i d'allí a la Font del Molí. Comprovo que si els camps de conreu no estan ni conreats ni massa molls, es pot enllaçar per on vaig mirar l'altre vegada i així fer un tomb rodó, i no anar i tornar a la font des del Molí. Després intento, com l'altre vegada, si es pot anar pel camí que segons el mapa re-segueix el riu. El sender està impracticable, moll i molt brut a nivell de terra, que fa que no es vegi on poses els peus. Intento seguir per la vora dels conreus, però no crec que sigui factible fer passar la gent, encara que no estigui ni moll ni conreat, ja que s'allarga molt al ser lent de caminar per aquí. Retrocedeixo, i davant mateix de la possible retallada a la font, hi ha el que sembla un sender molt netejat, encara que es un barranc molt enfonsat. Hi ha dos petites pujades que si hi ha fang pot ser una mica complicat, però res que no es pugui assumir.
Arribo a la pista que ja no deixaré fins a Segura, encara que abans d'arribar s'ha de creuar un camp de conreu, ja que s'ha llaurat, juntament, el que eren dos camps, que estaven a banda i banda del camí. Una vegada a Segura creuo el poble, i surto per la part alta i vaig a buscar el GR. El camí està molt atorrentat, però a la dreta agafo una pista vella, que a més figura al mapa, que amb uns pocs metres de més, fa que la baixada sigui molt més fàcil. Ho tinc clar la pròxima vegada que passi per aquí, si me'n recordo, està clar. Per a mi es una anomalia que el GR l'hagin marcat pel sender atorrentat i no per aquesta pista abandonada.
Per pista arribo a Saladern. Abans d'arribar he de creuar el Riu Seniol, a gual, i he d'esperar a que dos cotxes el creuin, per evitar els esquitxos. De Saladern comença la aventura, la sortida es amb una pistota amb una pendent força pronunciada. Dalt i a la dreta hi ha una parada on hi ha tres mòbil-homes, que la veritat es que no acabo d'entendre com les han pogut pujar fins aquí. Al poc deixo la pista, per un altre de molt perduda, a la dreta, que em porta a uns camps, aquí s'ha de creuar pel mig, a la dreta hi ha herba i a l'esquerra es un camp àrid. Es el Pla de la Font. Arribo a una pista, que al poc la deixo ja que el mapa em marca un sender que estalvia uns retombs. Em costa una mica trobar l'entrada però mercès al gps i al camí que es veu al seu mapa ho trobo. Puja de valent, però res que no es pugui fer. Enllaça amb la continuació de la pista que he deixat, encara que ja no es pista, a l'alçada d'unes runes. De seguida arribo a uns camps abandonats on es perd el rastre que porta a dos camins, el de la carena i el de mig aire. Al dret i fàcil de passar, l'enllaço. Trio el de mig aire, que es un camí completament boscós i obac. Aquí trobo una sèrie de runes i tres cotxes amb tres parelles de boletaires, els tres en diferents punts del recorregut. Arribo a la cruïlla i m'allargo a visitar el Mas de Muntanyès, totalment en runes i quasi completament tapat per les herbes. Hi ha una possible drecera, curta però amb molta pendent i una mica enfangada, pel que no l'agafo.
Ja només queda seguir avall, fins a Conesa, on arribo a l'una en punt després de fer més de quinze quilòmetres i mig. Durant quasi tot dia no he vist el sol, i els núvols no feien presagiar res bo, però no ha caigut ni una gota. La satisfacció es que ja tinc el tomb tancat i ja puc avisar als companys que ja poden buscar el restaurant.  



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




00000000000000000000000



000000000000000000000000000



dimecres, 5 de novembre del 2014

A 3 dies del 9N


Moltes mercès als companys bascs pel seu recolzament .
Eskerrik asko zure laguntza beste euskaldun bat (google translation)



0000000000000000000000000000000


diumenge, 2 de novembre del 2014

Plans de Peiro, Plans de Maideu, Font Major i Pou de gel



Restes de l'empedrat del Grau de les Marrades
Mas de Maideu

Avui no ha estat dels dies més afortunats, tenint en compte els dies que surto a caminar. La meva intenció era lligar un camí entre el Grau de les Marrades, sortint dels Plans de Peiró, i que va a buscar l'antic GR, que puja pel Barranc del Salt. Ja l'havia fet al març del 2013 i no estava del tot net, i volia comprovar com està actualment ja que a final de mes he portar a caminar a uns companys i en principi havia triat aquest camí.
Surto a mig quart de nou dels Plans de Peiró, de seguida agafo a la dreta cap el Grau de les Marrades, es un grau maco, antic empedrat encara que molt malmès. Quan he de deixar aquest camí per agafar el que busco, me l'empasso una mica, torno a buscar-ho i no el trobo, fins que m'adono que hi ha un gran arbre caigut a la seva entrada, i entre el tronc i les branques no ho deixen veure. Sort del gps que em marca exactament per on he d'anar. Em costa bastant poder superar aquest obstacle per poder continuar. Aquest camí que creuant el Barranc de la Font Major arriba al vell Gr que puja pel Barranc del Salt, es un continu de trobar entrebancs, dues vegades el trobo tallat pels arbres, on tinc dificultats per passar. Hi ha un lloc on hi ha un petit despreniment i s'ha de donar un llarg pas i agafar-se a una branca, sort que hi es. Hi ha un pas on s'ha de fer una petita grimpada i em costa trobar on agafar-me. A més de tot això, el camí té uns trossos molt bruts, i on costa trobar la continuació. A més quan el van reobrir els arítjols no els van arrancar, només els van tallar i ara ja han crescut i hi ha moments que taponen totalment el camí. A part de tot això i fins el camí del Barranc del Salt, hi han trossos molt bonics, i sempre per camí emboscat.
Al arribar al camí del Barranc del Salt, m'estranya molt que sent Gr estigui tan brut, però es que a l'estona trobo el nou Gr. Aquell ha estat anul·lat. No agafo cap a l'Albiol sinó cap a la carretera i als Plans de Maideu, ja que passant pel costat del mas agafo el camí que es dirigeix cap el del Mas de Vidal, es bonic i agradable, bastant pla. Els camins es troben a l'alçada del Mas Nou, però no tinc clar si es podrà passar, i junt a que es va fent tard agafo un rastre a l'esquerra que em porta a la pista, encara que abans d'arribar hi han dos repetjons, l'últim bastant fort i desagradable.
Des del Collet de la Creu, vaig cap al Mas de l'Esporgat, passant per la font, després per la Font Major, on hi ha un grup de joves amb uns monitors, després el pou de gel i el Mas de Nebot, arribant on tinc el cotxe.
Arribo a la una en punt després de fer més d'onze quilòmetres i mig, quan la boira està arribant a aquests plans. En tot el dia no he vist el sol però on no corria el vent, feia bastant de xafogor.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.




00000000000000000000000



000000000000000000000000000




dissabte, 1 de novembre del 2014

Butifarréndum ... tu ja m'entens!


TOTS A LA BOTIFARRADA POPULAR



Crec sincerament que el seu autor no tindrà cap inconvenient.

000000000000000000000000