"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 8 de novembre de 2014

Conesa, Segura i Saladern


Segura
Saladern


Avui he anat a lligar un tomb ja que vaig quedar amb els meus ex-companys que el dia 23 els portaria de caminada, i havia pensat que per aquesta zona seria bonic i agradable. He arribat a Conesa i he buscat l'aparcament del carrer del Calvari, ja que es just per on tinc previst sortir i arribar. Aparco, em preparo i surto a les vuit en punt, pel camí vell de Segura. Deixo el camí de Saladern i al poc agafo el desviament cap el Molí, i d'allí a la Font del Molí. Comprovo que si els camps de conreu no estan ni conreats ni massa molls, es pot enllaçar per on vaig mirar l'altre vegada i així fer un tomb rodó, i no anar i tornar a la font des del Molí. Després intento, com l'altre vegada, si es pot anar pel camí que segons el mapa re-segueix el riu. El sender està impracticable, moll i molt brut a nivell de terra, que fa que no es vegi on poses els peus. Intento seguir per la vora dels conreus, però no crec que sigui factible fer passar la gent, encara que no estigui ni moll ni conreat, ja que s'allarga molt al ser lent de caminar per aquí. Retrocedeixo, i davant mateix de la possible retallada a la font, hi ha el que sembla un sender molt netejat, encara que es un barranc molt enfonsat. Hi ha dos petites pujades que si hi ha fang pot ser una mica complicat, però res que no es pugui assumir.
Arribo a la pista que ja no deixaré fins a Segura, encara que abans d'arribar s'ha de creuar un camp de conreu, ja que s'ha llaurat, juntament, el que eren dos camps, que estaven a banda i banda del camí. Una vegada a Segura creuo el poble, i surto per la part alta i vaig a buscar el GR. El camí està molt atorrentat, però a la dreta agafo una pista vella, que a més figura al mapa, que amb uns pocs metres de més, fa que la baixada sigui molt més fàcil. Ho tinc clar la pròxima vegada que passi per aquí, si me'n recordo, està clar. Per a mi es una anomalia que el GR l'hagin marcat pel sender atorrentat i no per aquesta pista abandonada.
Per pista arribo a Saladern. Abans d'arribar he de creuar el Riu Seniol, a gual, i he d'esperar a que dos cotxes el creuin, per evitar els esquitxos. De Saladern comença la aventura, la sortida es amb una pistota amb una pendent força pronunciada. Dalt i a la dreta hi ha una parada on hi ha tres mòbil-homes, que la veritat es que no acabo d'entendre com les han pogut pujar fins aquí. Al poc deixo la pista, per un altre de molt perduda, a la dreta, que em porta a uns camps, aquí s'ha de creuar pel mig, a la dreta hi ha herba i a l'esquerra es un camp àrid. Es el Pla de la Font. Arribo a una pista, que al poc la deixo ja que el mapa em marca un sender que estalvia uns retombs. Em costa una mica trobar l'entrada però mercès al gps i al camí que es veu al seu mapa ho trobo. Puja de valent, però res que no es pugui fer. Enllaça amb la continuació de la pista que he deixat, encara que ja no es pista, a l'alçada d'unes runes. De seguida arribo a uns camps abandonats on es perd el rastre que porta a dos camins, el de la carena i el de mig aire. Al dret i fàcil de passar, l'enllaço. Trio el de mig aire, que es un camí completament boscós i obac. Aquí trobo una sèrie de runes i tres cotxes amb tres parelles de boletaires, els tres en diferents punts del recorregut. Arribo a la cruïlla i m'allargo a visitar el Mas de Muntanyès, totalment en runes i quasi completament tapat per les herbes. Hi ha una possible drecera, curta però amb molta pendent i una mica enfangada, pel que no l'agafo.
Ja només queda seguir avall, fins a Conesa, on arribo a l'una en punt després de fer més de quinze quilòmetres i mig. Durant quasi tot dia no he vist el sol, i els núvols no feien presagiar res bo, però no ha caigut ni una gota. La satisfacció es que ja tinc el tomb tancat i ja puc avisar als companys que ja poden buscar el restaurant.  



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada