 |
| Font de Briançó |
 |
| Pou de gel a la Fageda Gran |
Tenia ganes de tornar al Montseny a visitar la Fageda Gran entre Sant Fe i el Turó de l'Home, però a la tardor, quan els arbres agafen els colors grocs i vermells. He convençut al Josep Maria i ens hem anat cap a la Font de Passavets, on hem aparcat el cotxe.
Del tomb que hem fet pot es pot
explicar que no s'hagi dit en el munt de cròniques que hi ha a
internet, iguals o molt similars. Hem sortit a un quart de deu,
encara que no hem seguit el PR, ja que hem anat pujant pel que era la
pista, que encara que dona més tomb es una pujada més assequible.
Poc abans de la Font Briançó hem enllaçat amb el PR, i poc després
de la font hem arribat ala cruïlla dels camins cap el Turó de
l'Home i les Agudes. Nosaltres agafem el de la dreta, fins al Coll de
les Agudes i d'allí al cim. Durant tota la pujada hem notat una mica
de vent, que s'ha accentuat molt en quan hem sortit a la carena. En
mig d'un fort vent hem pujat al cim, on hem trobat un noi que acabava
d'arribar corrent, a qui demanem i accepta fer-nos la foto de cim.
Quan baixem del cim ens trobem a tres persones que comencen a pujar
cap el cim i ens pregunten si pel camí que hem pujat nosaltres es
pot anar a a la Font de Passavets, lis diem que es per on hem vingut,
i cada grup pel seu costat. Com el vent es deix sentir i massa calent
no ho es, busquem un raser on esmorzar.
Després seguim fins al turó,
creuant-nos amb dues noies, i mentre arribem i marxem del cim ens
trobem a unes sis persones mes. Una d'elles ens fa, també, la
fotografia del cim. Tampoc podem estar massa ja que el vent no
afluixa. Baixem cap a la Fageda Gran, tot seguin els senyals que
indiquen Sant Fe. Com ens tornem a emboscar el vent ens deix de
molestar. Ens desviem per veure els pocs restes que queden del pou de
gel. A l'estona ens tornem a desviar, però ara es per deixar el camí
marcat, per agafar uns altres camins que ens porta a la carretera a
pocs metres de l'entrada a Santa Fe. Anem on hi ha uns bancs i dinem,
que ja es hora.
Després de dinar, anem fins a la presa
del pantà, i retornem per l'altre riba. Visitem per fora l'Hostal i
l'Ermita de Santa Fe, parem al bar-restaurant a prendre uns cafès i
ja enfilem l'últim quilòmetre, pel camí senyalitzat, que ens porta
a l'aparcament, on arribem a tres quarts de sis, quan ja comença a
fer-se fosc. En realitat hem fet més de setze quilòmetres.
No cal parlar de lo majestuosa que
estava la fageda, amb uns colors superbs, bastant verd, encara, a la
pujada, però amb la quasi totalitat de marrons i vermells al tros de
baixada, amb una bona catifa de fulles al terra, completament
vermella. Poc es pot d'un dia que t'ha deixat satisfet del tot.
Llàstima que en aquestes dates el dia s'escurça molt, i com que
cada vegada costa més aixecar-se aviat, els dies com avui ens queden
una mica curts.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada