"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 13 de novembre de 2014

Font de Passavets, Les Agudes, Turó de l'Home, Pantà Santa Fe



Font de Briançó
Pou de gel a la Fageda Gran


Tenia ganes de tornar al Montseny a visitar la Fageda Gran entre Sant Fe i el Turó de l'Home, però a la tardor, quan els arbres agafen els colors grocs i vermells. He convençut al Josep Maria i ens hem anat cap a la Font de Passavets, on hem aparcat el cotxe.
Del tomb que hem fet pot es pot explicar que no s'hagi dit en el munt de cròniques que hi ha a internet, iguals o molt similars. Hem sortit a un quart de deu, encara que no hem seguit el PR, ja que hem anat pujant pel que era la pista, que encara que dona més tomb es una pujada més assequible. Poc abans de la Font Briançó hem enllaçat amb el PR, i poc després de la font hem arribat ala cruïlla dels camins cap el Turó de l'Home i les Agudes. Nosaltres agafem el de la dreta, fins al Coll de les Agudes i d'allí al cim. Durant tota la pujada hem notat una mica de vent, que s'ha accentuat molt en quan hem sortit a la carena. En mig d'un fort vent hem pujat al cim, on hem trobat un noi que acabava d'arribar corrent, a qui demanem i accepta fer-nos la foto de cim. Quan baixem del cim ens trobem a tres persones que comencen a pujar cap el cim i ens pregunten si pel camí que hem pujat nosaltres es pot anar a a la Font de Passavets, lis diem que es per on hem vingut, i cada grup pel seu costat. Com el vent es deix sentir i massa calent no ho es, busquem un raser on esmorzar.
Després seguim fins al turó, creuant-nos amb dues noies, i mentre arribem i marxem del cim ens trobem a unes sis persones mes. Una d'elles ens fa, també, la fotografia del cim. Tampoc podem estar massa ja que el vent no afluixa. Baixem cap a la Fageda Gran, tot seguin els senyals que indiquen Sant Fe. Com ens tornem a emboscar el vent ens deix de molestar. Ens desviem per veure els pocs restes que queden del pou de gel. A l'estona ens tornem a desviar, però ara es per deixar el camí marcat, per agafar uns altres camins que ens porta a la carretera a pocs metres de l'entrada a Santa Fe. Anem on hi ha uns bancs i dinem, que ja es hora.
Després de dinar, anem fins a la presa del pantà, i retornem per l'altre riba. Visitem per fora l'Hostal i l'Ermita de Santa Fe, parem al bar-restaurant a prendre uns cafès i ja enfilem l'últim quilòmetre, pel camí senyalitzat, que ens porta a l'aparcament, on arribem a tres quarts de sis, quan ja comença a fer-se fosc. En realitat hem fet més de setze quilòmetres.
No cal parlar de lo majestuosa que estava la fageda, amb uns colors superbs, bastant verd, encara, a la pujada, però amb la quasi totalitat de marrons i vermells al tros de baixada, amb una bona catifa de fulles al terra, completament vermella. Poc es pot d'un dia que t'ha deixat satisfet del tot. Llàstima que en aquestes dates el dia s'escurça molt, i com que cada vegada costa més aixecar-se aviat, els dies com avui ens queden una mica curts.

No poso el track, ja que hi han molts al wikiloc. Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí










00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada